“ D’això s’en deriva l’escassa difusió i la contradicció a nivell de continguts, car si els tiratges eren curts – tal com correspon a una edició de bibliòfil -, la divulgació de la cultura catalana tenia molt poc ressò. Es a dir, que bibliofília – com a sinònim de pretensió artística – i tasca de difusió cultural foren incompatibles”. Pilar Vélez: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910, ( Ed. Altés – BC, B, 1989, pp. 172-173). Imatge de Mjoeralt en Flickr
“ La bibliofília erudita, doncs, representa el primer escalafó d’un nou concepte bibliofílic. La finalitat, en definitiva, d’aquests tipus d’obres que inicià Aguiló i continuà amb el mateix tarannà Miquel i Planas en el segle XX, era fonamentalment ‘cultural’, amb la intenció d’omplir un buit, de recuperar un temps perdut, tant pel que fa a la temàtica com pel que fa a l’aspecte formal”. Pilar Vélez: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910, ( Ed. Altés – BC, B, 1989, pp.173).
“ Aliadas con la caligrafía en el manuscrito, y con la tipografía en el libro impreso, las ilustraciones contribuyen a su belleza: las letras adornadas, las cenefas de contorno, los frontispicios, las ilustraciones finales, las imágenes, etc., contribuyen a hacer del libro un objeto de armoniosa perfección y, a menudo, un objeto precioso para el bibliófilo. Incluso hay libros que deben su valor más a sus ilustraciones que a su texto. Y otros grandes libros, como la Biblia, le Songe de Poliphile, Gargantúa y Pantagruel, La Divina Comedia, Don Quijote, Robinson Crusoe o Fausto, han recibido une cierta renovación de su popularidad merced a las ilustraciones de Mantenga, Bellini, Delacroix, Grandville, Gustave Doré…”. Art. “ Qué es ilustración” de Noemí Blumenkranz en el blog www.forocreativo.net/ipb/index.php?showtopic=7090&hl=
