“ L. És lladre de llibres. S’inicià a llibreries petites de ciutat, quan la lectura era un afer seriós i la gent respectava els homes de lletres, abans de la moda dels quioscs, aquests engendres que han copat els caps de cantó amb mostradors curulls de pornografia barata: Cómo sanar su vida, revistes rosa, superpops i edicions de butxaca d’autores amb glamour i talent telegènic.L. – refinat fins a ma medul.la, incondicional de la literatura, la mitologia i l’art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman – aspirava a convertir-se en el col.leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i més altes: primeres edicions, manuscrits, incunables… Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar.Ara L. Compleix sentència. És bibliotecari de la presò; s’ha diplomat en Biblioteconomia i Filosofia i Lletres, i, com tothom aquí, diu que és innocent”.
Article “El Bibliòfil”, a eliteratura.balearweb.net/post/37499
“ J comentó que ya habían abierto la feria del libro y nada, que siempre es un pequeño acontecimiento y excusa para volver a Madrid, aunque me advirtió de que no se suele encontrar casi nada interesante. Y menos sin saber, pensé yo para mi. Pero J sabe de libros, es un bibliófilo de los de verdad y conoce todo lo que se mueve, aunque en un sector en el que no se mueve mucho, todo más alguna sorpresa como la que él encontró en una feria, un Lazarillo no sé si del XVII o del XVIII, y poco más. El resto se queda entre los lobos de la bibliofilia, Trapiello, Luis Alberto de Cuenca, y uno imagina gentes de mucho menos talla intelectual que estos dos, pero dominados por la misma pasión que a veces parece un deporte ( lo digo por lo que narra T en sus diarios: el peregrinaje al rastro, todos los domingos, al amanecer, la Cuesta de Moyano y luego esas informaciones confidenciales sobre la biblioteca de fulanito de tal o la de cual, que la vende y quizá contenga alguna joya, y de ir guardando los pequeños tesoros donde caigan, lo que supone estar siempre con los ojos muy abiertos)”.
Art: “ Diario de Jesús: ‘Mayo: Maratones, cenas…’” per Jesús Pérez Sáiz aTaller de Escritura de Burgos, a tallerdeescrituraburgos.com/modules.php?name=News&file=article&sid=137
Imatge: llibrePep06 a Flickr
“ Els Deu Manaments del Bibliòfil”
“ Aquesta monomanía, per altra part ben ignocent, de comprar els llibres ‘ a metres’ ( axò es, per omplir una extensió previament determinada de prestatges disponibles), ha estat constantment blasmada per bibliòfils de debò. Un amador inteligent y equilibrat sab sempre, per a cada exemplar que posseheix, donar rahó d’alguna particularitat que’l fa estimable als seus ulls; y fins vos dirà, en molts casos, les circumstancies en que va adquirirlo y quin goig o utilitat d’ordre espiritual n’ha conseguit obtenir y pensa obtenirne encara.
“ Comença per donar, en un sol dístich, la definició y origen de la única bibliofília veritablement tal, la que no pot ésser titllada de bibliomania ni es de témer que hi degeneri may, perque es aquella que atén per igual al fons y a la forma, al esperit y a la materia del llibre: ‘ Llibres: la fam de llegirvos, fa venir set de tenirvos’. Axí diu l’aforisme; y’s pot equiparar aquesta dita ab la d’En Silvestre de Sacy:’ Es pel amor a les lletres que cal ésser conduhit al amor dels llibres’; que’l ja abans esmentat Albert Cim va ferse seva sóts aquesta forma: ‘ No separèm l’amor als llibres del amor a les lletres’. La fòrmula nostra resulta més contundent; té quasi la força d’un precepte fisiològich: fam de llegir, set de possehir llibres… ¿ Y per què no? ¿ No parlèm de fam y de set, tractant del or y de les riqueses? ¿ No es declarada la benaventurança d’aquell que sofreix fam y set de justicia? Doncs també’s pot dir lo mateix respecte dels llibres, subordinant, com ho hem fet, la set de la possessió a la necessitat, al afany, al goig previ de la lectura.
“Els diccionaris poden ser també obres de bibliofília, o acostar-s’hi en algun aspecte. La tercera edició del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia n’és un exemple. Les caplletres que inicien cada grup alfabètic són obra del dibuixant Apel·les Mestres.
“ Tot i el format de llibre, per l’acurat relligat que li va fer el mestre enquadernador barceloní Josep Cambras, al tractar-se d’un exemplar editat en paper de fil, d’una sèrie limitada de cent, molts bibliòfils ens dirien que no es pot considerar llibre en pura ortodòxia, sinó més bé el que avui es ve a dir un opuscle, tot i el seu considerable volum de pàgines. Porta per títol “ Fiestas del centenario de la Rambla, Tarragona 1854-1954”.
“ Un altre model de la bibliofília del darrer vuitcents és el que considera el llibre com a obra d’art total, molt freqüent durant el Modernisme, que era un tipus de publicació que responia purament a impulsos creatius. Els seus autors no pretenien informar, alliçonar, divertir ni vendre, simplement pretenien crear, i en lloc de fer-ho amb pintures a l’oli o amb la pura poesia, ho feien combinant literatura i imatge, ben analitzades per una refinada producció d’impremta. Eren llibres on sovint text i il.lustració eren d’una mateixa persona, que, sabent´ho o no, responia a la inquietud molt estesa en el Modernisme, de buscar l’obra d’art total o de tendir-hi”.
