Foto de Wuthrich a Flickr
“ Hi ha, doncs, un punt de veritat en la pèrfida dita que els bibliòfils no compren els llibres per llegir-los. Perquè el que pot passar – i certament passa – és que en comprem més dels que podem llegir, però amb la il.lusió de llegir-los, nosaltres o els destinataris de les nostres biblioteques, qui sap quan, un temps a venir…”. “ També passa que un bibliòfil comenca a llegir un llibre i, de tant que li agrada, en suspen la lectura per assaborir-la més endavant, més a poc a poc, per perlongar-la en el temps, com fan alguns infants amb les llaminadures. Ha obert el llibre, l’ha fullejat ràpidament i el tanca, però sols per tornar-lo a obrir i llegir-ne un trosset més. I el torna a obrir.”
Dues frases de José Ignacio Montobbio Jover a “Elogi de la Bibliofília”, dins la Nadala de l’any 2001 de la Fundació Jaume I, Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp.5 i 8-9.
“ Tomó el libro con las dos manos, meciéndolo en el aire como para medir su peso, y lo depositó con sumo cuidado en el centro de una mesa libre de estorbos. Los hierros gofrados en seco en ambos planos auspiciaban ocultas maravillas que la pieza deparaba para deleite exclusivo. Pasó las yemas de los dedos sobre los hierros como quien busca el cierre en unos finísimos sostenes de encaje bajo los que palpitan pechos insinuantes. Pero se contuvo.”
Extracte d’un article, “ El Bibliómano”, que recomano llegir completament, d’Ana Rueda de la Universitat de Kentucky, a Letrashispanas.unlv.edu/Vol1/cuentoRueda.htm.
