“ Sempre que hi hagi només un lector que s’interessi pel contingut d’un llibre, sigui clàssic o no, sigui per simple curiositat o per estudi o plaer, el converteix en un llibre actual, present, viu.

Ja ho diu Henry Miller amb una expressió feliç “ De què serveixen els llibres si no ens acosten a la vida, si no aconsegueixen fer-nos-la viure i veure amb b alta i amb v baixa, amb més intensitat, amb més avidesa?” Els llibres ens acosten a la vida, i els llibreters ens acosten als llibres. Fires com aquesta, ens acosten als llibres i ens els retornen quan ja els donàvem per perduts. Perquè els llibres es poden perdre, es poden oblidar, es poden ignorar…, en definitiva l’exaltació i la recuperació dels llibres que avui celebrem, no vol pas dir que els llibres no tinguin enemics. En tenen, i són poderosos.

Paul Valery deia que els llibres tenen els mateixos enemics que els homes: el foc, la humitat, les bestioles i les bestiasses, el temps… i sobretot, el seu interior, allò que porten a dintre. O sigui, els continguts”.

Emili Teixidor, en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

                                   ❦   ❦   ❦

                                                        Gaziel – Director de La Vanguardia (1920-1936)

“ Ante un público femenino, compuesto en su mayor parte de damas aristocráticas, ha evocado galanamente nuestro ‘Gaziel’ las ‘joyas desconocidas’ que pertenecieron a un puñado de insignes mujeres, cuyos brazaletes, collares y zarcillos hizo populares la Historia… o la leyenda. Al lado de las perlas de esos collares, junto al brillo de los claros diamantes de esos brazaletes, tan traídos y llevados por historiadores, novelistas y vulgo novelero aficionado a historias deslumbrantes ( ¡ oh los herretes de brillantes, caros al bello Buckingham¡, ¡ oh el ‘collar de la reina’, asombro de las ingenuas lectoras de Alejandro Dumas¡), las ‘joyas desconocidas’ y más preciadas de reinas, princesas, altas damas y cortesanas hermosas – que también a su modo fueron reinas – permanecen en sombra de olvido, sin que apenas algún espíritu selecto las traiga a la claridad de vida del recuerdo. Y sin embargo, en ellas, en esas joyas preciosas e inigualables, se engarza la fina turquesa de la sensibilidad humana, el claro diamante de la inteligencia porque esas joyas son… los libros”.

 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

                               María Luz Morales, directora de La Vanguardia (1936-1936)