Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bibliologia’

revista llibreria antiquaria número 0

Charles Nodier deia que del bibliòfil al bibliòman només intermediava una crisi. Es possible, doncs, que a través d’una segona crisi del bibliòman en pugui derivar el bibliocleptòman.

El furt acostuma a tenir en la consciència social una valoració que a vegades no s’ajusta al tecnicisme jurídic. Entenem per furt aquell acte il·lícit derivat de l’activitat de l’agent que pren una cosa moble sense el consentiment del seu propietari. No comporta violència ( en les persones) ni força ( en les coses), a diferència del robatori en què l’acte il·lícit es produeix contra el consentiment del titular dominical.

En l’àrea furtiva es donen, però, moltes variants que poden resultar diferents al dret estricte, més no a la consciència social que reputem superior a qualsevol norma codificada.

Imaginem tres exemples. El de l’home afamat que pren un pa, o un aliment qualsevol, per satisfer la necessitat primària de sobreviure ( és el clàssic ‘furt nutrici’); el d’aquell que sostreu diner, joies, valors, etc… amb la finalitat buscada de lucrar-se’n ( és el furt amb intencionalitat o motiu de lucre que genèricament contempla el Codi Penal); i, finalment, el de qui furta, pren o sostreu, sense necessitat greu d’atendre la pròpia conservació, però tampoc per motiu o finalitat de lucre, sinó per afecció – desordenada, si voleu – de posseir una cosa específica i concreta que no està al seu abast adquirir per mitjans ordinaris ( compravenda, donació, permuta, etc.).

La tercera categoria es dóna en el cas del bibliocleptòman que no furta per necessitat peremptòria, ni per obtenir un lucre econòmic, sinó per impuls passional de fruir d’una de les coses més perfectes del món – el llibre -, impuls que sembla que en molts casos esdevé irresistible, produint talment una mena de transtorn mental transitori.

Article:”Dels ‘furtadors’ de llibres i dels seus ‘motius’”,escrit per S.I.C., a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 17-20.

llibreria el sol i la lluna a la revista llib ant1

 

 

“ No existe, entonces, un ‘diccionario de librería’ que defina estas palabras ( raro, escaso, antiguo, usado), sino que sólo la experiencia del librero puede hablar de ello. Pero en base a eso, hay quienes armaron este ‘diccionario’.

Manuscrito Voynich

Manuscrito Voynich

Escaso: no significa que posea muchos compradores potenciales. Puede tratarse de un trabajo de poca importancia de un autor famoso, un tratado histórico interesante, o algo asociado a una persona o acontecimiento famoso.

Antiguo: esto vendría a ser ‘viejo’. Este término no se suele utilizar mucho en las librerías, ya que remiten a esas pilas de libros que estorban y nadie quiere. Algunos de estos libros parecen a primera vista muy interesantes, pero no lo son cuando se los examina de cerca, y se ve bien cuales son sus materiales.

Usado esto se puede dividir en libros que actualmente se imprimen, y libros que están fuera de impresión y por ende no se pueden conseguir. En este último caso, sólo se pueden obtener un ejemplar en una librería de usados, y es justamente por eso que poseen un precio alto. Si por el contrario, aún se pueden comprar, suelen valer la mitad del precio de tapa de los nuevos.

Cuánto incide el estado de un libro. La incidencia del estado de un libro suele ser inversamente proporcional a su ‘rareza’. Si un libro es muy difícil de conseguir, los compradores no suelen fijarse mucho en su estado. Sin embargo, si pudiesen conseguir diez iguales esta misma tarde, serán muy puntillosos para elegir el que mejor se conserve.

Sutra del Diamant

Sutra del Diamant, llibre imprès més antic, de l’any 868.

Algunos libros tienen valor sólo por su estado: muchos decoradores, compran libros sólo por su estado, a entre diez y veinte dólares el volumen. También están los que se interesan por la historia de la edición, y suelen por lo tanto fijarse más en el estado del libro que en su contenido.

Si un libro está en buenas condiciones,( es decir sin rayas en el lomo, raspones en la cubierta, marcas adentro, etc.) puede valer el doble de lo que valeu no en estado normal. Existen algunas personas muy detallistas, que buscan hasta con un ‘tercer ojo’ cualquier defecto que pueda portar un libro. Esta gente finge ser coleccionista, pero en realidad no lo son: un coleccionista sabría que un buen libro que pueda completar su colección, puede servirle mucho, por lo menos hasta que pueda hallar una copia mejor. Por ello, existen también coleccionistas que por fijarse sólo en el estado, desechan libros que tienen un valor único, aun cuando no estén en perfecta conservación”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”. Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514.

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

bibliodiccionari XLII a

 

Biblio-Ajedrez: taller de Biblio-Ajedrez a la Biblioteca Pública Ángel González, amb la col·loboració del Club de Ajedrez de la Asociación de Vecinos de Aluche, a Madrid. Han creat un punt de trobada pels aficionats als escacs i obert a tots els usuaris de la biblioteca. http://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/El-Ayuntamiento/Cultura-y-ocio/Bibliotecas-Publicas-Municipales/Taller-Biblio-Ajedrez-en-la-Biblioteca-Publica-Municipal-Angel-Gonzalez?vgnextfmt=default&vgnextoid=d22ddf40dde11510VgnVCM2000000c205a0aRCRD&vgnextchannel=f60c2cd44f465110VgnVCM1000000b205a0aRCRD

biblio-ajedrez

 

Biblioaprop: la Biblioteca de Tarragona organitza visites a l’Hospital Sociosanitari Francolí, amb la voluntat de donar servei bibliotecari de lectura pública a les persones ingressades i arribar també als seus familiars i acompanyants . http://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/detalls/noticia/BiblioAProp

biblioaprop

 

Bibliocinema (1): a diferentes biblioteques realitzen Bibliocinema, projectant pel·lícules i fent després cine-fòrums,com a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles http://bibliotecamartorelles.blogspot.com.es/search/label/bibliocinema.

bibliocinema

 

Bibliocinema (2): Amb motiu del lliurament dels Òscars, la biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí, engega, cada any, el Concurs de Bibliocinema per premiar qui més guanyadors encerti. Els lectors disposen d’unes llistats per fer unes travesses.

bibliocinema SJD 19

 

Bibliocoses: hashtag utilitzat a Twitter per parlar de coses relacionades amb llibres i biblioteques.#bibliocoses.

 

 

Bibliodocte: persona entesa en llibres. Vist en el llibre d’ Octave Uzanne: El fin de los libros y otros cuentos para bibliófilos, Trama Eitorial, Madrid, 2015; en el capítol: “El bibliotecario Van der Boëcken, de Rotterdam”, p.52.

 

 

Biblio-fiesta: a la Biblioteca Municipal Miguel de Cervantes de Burgos.

 

BiblioFiles (2):en el vlok SNO-ISLE Libraries ( 21 llibreries  a Washington’s Snohomish and Island counties (USA) tenen un apartat amb articles escrits pels llibreters amb aquest nom.

http://blog.sno-isle.org/bibliofiles/

bibliofiles 2

 

 

Bibliofrènic: el que pateix  Bibliofènia  ( passió irreflenable pels llibres). Vist el llibre Los enemigos de los libros,de William Blades. Fórcola, M, 2016. ( Original, en anglès, de 1880-1896).

 

 

Bibliogeriàtric: en el prolèg de Andrés Trapiello en el llibre Los enemigos de los libros,de William Blades. Fórcola, M, 2016. Crec que es refereix a biblioteques velles, grans, gòtiques , amb els llibres posats més perquè es vegin que per que es llegeixin.

bibliogeriàtricoxford library

Oxford Library

 

Bibliolujuria: d’un interessant artice d’Alejandro Gamero. “Bibliolujuria o cómo leerse un libro al día durante un año”, en el seu vlok La piedra de Sísifo http://lapiedradesisifo.com/2016/01/21/la-bibliolujuria-o-como-leerse-un-libro-al-dia-durante-un-ano/?utm_content=buffer919c9&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer   ). Diu l’Alejandro: mètode creat per Conner Habib per llegir un llibre cada dia…

 

 

 

 

BiblioMaresme: biblioteques del Maresme. La guia de Biblioteques del Maresme es presenta com una eina dinàmica i ampliable per donar a conèixer tots els recursos que tenen les biblioteques d’aquest territori. Aquests recursos es van ampliant any rere any, a la vegada que es creen noves biblioteques o s’afegeixen d’altres que no hi formaven part. Les Biblioteques del Maresme editen anualment una guia de recursos.

https://play.google.com/store/apps/details?id=com.dortoka.BibliosMaresme&hl=ca

bibliomaresme

 

Bibliomex: és una llista de correus on pot està subscrit enviant un mail a Bibliomex-l-request@ccr.dsi.uanl.mx, amb l’assumpte en blanc i a detall escriure :SUSCRIBE BIBLIOMEX-L.

Respecte als temes tractats es pot anar a www.Letralia.com  ( http://letralia.com/ ) , on tenen publicada una notícia que especifica les àrees d’interès de BiblioMex, com: ‘Assessoria sobre catalogació, software per automatització; recomanacions per control de circulació; nova literatura en bibliotecologia; preguntes de consulta o referència;opinions sobre proveidors; estratègies de cerca en CD-ROM; elaboració de guies temàtiques en biblioteques; ofertes de feina i, en general, qualsevol cosa que pugui ser d’interès per als professionals i aficionats a aquesta disciplina. http://blogeba.blogspot.com.es/2007/09/bibliomex.html

 

 

Biblioolvido: La Biblioteca Olvido Ruiz de Valbuena va obrir les portes el 2011 amb la voluntat de facilitar l’educació i les noves tecnologies als habitants del cinquè país més pobre del món, Burkina Faso. Està situada a Ouahigouya, a la província de Yatenga.Té fons analògics i digitals, més de 5.000 llibres i documents, i 28 Notebooks i Tablets PC per ser utilitzats pels usuaris dels fons digitals. També realitza tasques com ONG.

http://biblioolvido.org/quienes-somos/

biblioolvido

 

Bibliopatía: periòdic mexicà per a professionals del llibre i la lectura.http://bibliopatia.com/

bibliopatía

 

Bibliophile: ( Magazine) Le Magazine du Bibliophile et de l’amateur des manuscrits & autographes. http://www.mag-bibliophile.fr/

bibliophile magazine

 

 

Bibliosis: enfermetats físiques i mentals contretes mitjancant  la bibliofília.

 

 

Biblio-sito-graphie: part del vlok del Centre d’Études et de Recherche sur le Jeu, per facilitar cerques relacionades amb els jocs.(Ecuador).  http://www.cerj.fr/?Biblio-sito-graphie

 

 

Bibliotank: Bibliotank Pro. Difusión – Acción – Opinión Crítica Promoción de la lectura (Chile).Pretén activar iniciatives per fomentar la lectura i l’escriptura a diferents llocs del país amb Formació, tallers culturals, clubs de lectura, etc.    http://bibliotank.tumblr.com/quees

bibliotank

 

Biblioteca-CRAL: La Biblioteca-CRAL és un servei públic obert a tot l’alumnat i al personal del centre, i als usuaris externs que decideixin formalitzar-ne la matrícula. També està disponible per a persones que, per motius laborals o d’estudis, sense ser alumnes de l’Escola ni usuaris del CRAL, tinguin interès a consultar-ne el fons documental.

La seva funció és recollir, gestionar i posar a l’abast de la comunitat educativa tot el material que pugui facilitar l’aprenentatge i la docència dels idiomes que s’imparteixen al centre (EOI Drassanes).

bibliocral

 

Bibliotecamedica: una comunitat dedicada a tot el personal dedicat a la salut.  http://bibliotecamedica.plisweb.com/

bibliotecamédica

 

 

Bibliotecúmeno: aquell que s’ inicia en el culte als llibres, incloent els seus secrets.

 

 

Bibliotequética: Luis  Barragán,  en el seu vlok Luis Barragán, apuntística ens parla d’un llibre: Sumario, de Federico Vegas ( Alfaguara, 2010)( http://lbarragan.blogspot.com.es/2010/12/interlocutoria.html?showComment=1454422791277#c7009485991727858884  ) en un article:”Sumario o la sentencia bibliotequética”.

I em fa arribar, des de Caracas, unes paraules on dona una definició sobre el significat d’ aquesta paraula:  “ como la vocación y el propósito de coleccionar libros, versando sobre el origen, la administración y el desarrollo de la colección misma bajo determinados parámetros o normas que validan otros coleccionistas”.I també explica dues paraules més, Bibliotecúmeno i Bibliosis, posades en el seu lloc.

sumario vegas

 

Bibliothetic: paraula anglesa que significa ‘relatiu a la separació i disposició dels llibres a les prestatgeries d’una biblioteca’.

 

Biblio-TICs: vlok dedicat al món dels llibres en el núvol de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. http://biblio-tics.blogspot.com.es/

 

Bibliovoluntari: personal que realitza, voluntariament,  treballs  en biblioteques, com: realitzar lectures a grups o individus amb les competències lectores limitades: persones grans, discapacitats, immigrants, etc. També col·laboració en accions puntuals ajudant al personal bibliotecari: concursos, aniversaris, festivals, encants, tallers, accions formatives, etc. I ajudant en el prèstam de llibres  a colectius desvalguts, etc. etc.

 

Read Full Post »

revistes llibreria antiquària

“ la llibreria antiquària hispànica té una gran tradició i un gruix cultural innegable. València i Barcelona, receptores a través d’Itàlia de la novella impremta i fautores de les primeres obres d’estampació tipogràfica, mantingueren una qualitat secular en les arts del llibre, amb Saragossa, Medina del Campo, Lisboa, Toledo, Sevilla i Alcalá de Henares. Més tard, l’escola dels grans impressors històrics produí obres de factura impecable ( premses d’Ibarra, de Sancha, de Cano, a Madrid; de l’aragonès Montfort, Cabrerizo i els germans Orga, a València, etc.). De tota aquesta gran producció de llibres n’ha pervingut el fons, més o menys neulit, que encara alimenta l’alta llibreria antiquària peninsular.

impremta ibarra 1

D’un passat tan esplèndid i opulent no n’han derivat, però, els resultats que calia esperar. Les guerres civils, els aldarulls i cremes de convents, la desídia, la tómbola irracional de les desamortitzacions, junt amb la indiferència respecte d’un comú passat històric – ni conegut, ni estimat – constituïren els factors negatius que malmeteren les possibilitats del que hauria pogut ser una pròspera llibreria antiquària a l’estil de les que tenen els italians i els francesos ( per esmentar només els pobles mediterranis de més afinitat amb nosaltres). A casa nostra el llibre antic i de vàlua s’ha rarificat o s’ha destruït totalment, i el llibreter antiquari peninsular no pot competir, ni en quantitat ni en qualitat, amb els mercats francesos o italians, països que no han fet del llibre protagonista passiu de la mala història.

impremta orga 1

A part les circumstàncies indicades, entre nosaltres la llibreria antiquària queda molt per sota de l’organització intel·ligent que trobem a França i a Itàlia, on les vendes i subhastes de les grans biblioteques i conjunts de llibres es corresponen amb uns mètodes adequats de comercialització i selecció, tradicionals i de gran solera. Nosaltres no podem, ara i tant, aspirar a nivells superiors que ens acostin a l’eficiència i categoria de les llibreries antiquàries dels països que hem citat, i menys encara dels anglo-saxons. Les llibreries de Florència i Milà, o de Paris i Roma, i àdhuc les de Lisboa, són superiors a les nostres i l’ambient en general ( mostres, revistes, catàlegs, manifestacions d’alta bibliofília, relligadures d’època, etc.), assoleix un sostre molt més alt que el que és corrent i mitjanet a les nostres latituds.

Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, article introductori. “Tradició de llibreria”, pp. 3-4.

impremta sancha 1

 

 

senyal1

 

“ ¿Cuál es la diferencia entre un libro raro, escaso, antiguo, y usado?. El término ‘raro’ suele ser utilizado de forma muy ligera en la actualidad, por lo que ha perdido el significado apropiado y se ha convertido en una especie de sinónimo de ‘costoso’, o de ‘viejo’. Y, aún más, hay personas que pagan cifras relativamente elevadas por ejemplo ‘raro’ sólo porque era de los años veinte, y a pesar de que cualquier persona podía comprar otras diez copias de ese libro esa misma tarde.

El término ‘escaso’ no se utiliza tanto como raro, y quizá por ello conserva su significado apropiado: Cuando un librero dice que un libro es ‘escaso’, está diciendo que no hay muchas copias disponibles.

En cambio, la palabra ‘antiguo’ nunca es utilizada por los libreros. Si usted ve un negocio en el cual le ofrecen ‘Libros antiguos’, puede estar seguro de que en esa librería no saben nada de libros. Pero no deja de resaltar la importancia de separar este término de la palabra ‘anticuario’. Esta palabra, que se refiere a las casas de venta de objetos viejos, tiene una larga historia, y muy interesante. Se vienen a la mente los libros que pertenecieron a dos o más generaciones anteriores, cuyos contenidos difieren mucho de los actuales, en referencia a las historias, las artes, la ciencia, etc. Es un término agradable, con un cierto glamour.

Cuando se habla de ‘usados’, se suele hablar de libros de ‘segunda mano’. Esto no es valorativo, sino que es un término neutral, que en el mejor de los casos se utiliza para denominar a un libro que está muy cuidado, aunque se nota que ha sido leído; y en el peor, para hacer referencia a un libro que sólo se compraría si no existiesen más copias del original.

Si un libro es realmente escaso, no permanecerá a la venta durante mucho tiempo. Incluso muchas guías de precios de internet dan valores falsos, y por seguir esos precios muchos libreros se pierden de realizar buenos negocios. Por ello mismo, muchos recomiendan tener mucho cuidado con el e-commerce”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”. Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514.

 

exvlokis blau2

 

Read Full Post »

llibreria canuda ex

Antiquaris de pàgines centenàries i obres d’art

“Diga’m què vens i et diré qui ets”. La diversitat de llibres vells fa que siguin igual de diversos els establiments que els comercialitzen. En el cas de l’antiga Canuda, al Gòtic, la idea era clara: un espai mig subterrani, amb les parets cobertes per prestatgeries carregades de lloms de mil i un colors. Era una llibreria antiquari en tota regla. Quan aquest centre neuràlgic dels bibliòfils barcelonesos tancà les seves portes, va ser l’Aquitània (València 160) la que en recuperà l’essència i decidí continuar en la seva línea (1)(2). Aquesta és molt menys polsosa, més petita i s’hi respira un altre ambient. Pere Antón Torres, propietari des de fa un any de l’Aquitània, explica que quan la Canuda va tancar va tenir molt clar que volia seguir en aquest sector. “A l’Aquitània cada llibre té un preu diferent, i les existències de material provenen bàsicament de col·leccions particulars. Es ven sobretot llibre de taulell però de tant en tant també alguna obra més especial.”

llibreria aquitània canuda

Llibreria Aquitània

En obres especials és en el que s’ha centrat majoritàriament la Llibreria Casals, l’establiment familiar del President (ex) del Gremi de Llibreters de Vell, Albert Obradors. Als prestatges hi ha volums dels segles XVI i XVII, primeres edicions de col·leccionista i llibres de taulell. Com l’Aquitània, estableix el preu del llibre en funció del valor d’aquest, un 80% del seu  s’abasteix bàsicament de fons particulars, i el 20% restant l’adquireix en subhastes. “Internet està revolucionant aquest sector com mai abans havia passat. Per una banda, xarxes com Iberlibro han fet arribar els nostres stocks a tot el món, però per una altra banda, ara  la competència és global, i a més particulars que venen des de casa són també rivals nostres.”

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

(1)Un llibreter de la Canuda, en Xavier, també va obrir una llibreria de vell, la Kepos-Canuda, al carrer  Bruc, 76 ( aquí sota)
llibreria kepos canuda
(2)i una de Sant Cugat del Vallès, Llibreria El Siglo, també va recollir bona part del que hi havia a la Canuda.

llibreria el siglo sant cugat

Llibreria El Siglo

 

sanefa 412

 

“ ¿Cuándo hay que dejar de robar?.

La teoría y los viejos cánones señalan que en el fin de la carrera está la consagración, es decir, todo buen ladrón de libros se retira cuando ya percibe un ingreso que le permite comprar una obra, o cuando no teniéndolo aún, ya no siente esa necesidad.

A lo largo de la historia se ha visto que esto no siempre es posible, porque hay algo que no tiene que ver con el ingreso económico. La necesidad de robar se puede volver una adicción y eso siempre genera problemas. Un buen ladrón de libros no se junta con un bibliocleptómano, pero es su deber ayudarlo en su readaptación, si fuere requerido para ello. Se sabe que a la fecha se han readaptado profesores, escritores, investigadores, jueces y abogados que hoy gozan de prestigio en su profesión, y que antaño fueron jóvenes talentos en el latrocinio a librerías.

Cabe señalar, aunque no venga al caso, que un ladrón de libros no es amigo de aquellos que piden prestado un libro y dolosamente no lo devuelven. Esa manera de adquirir libros es mal vista en este ambiente. No devolver un libro que se pide o se ofrece es un absurdo que pone en evidencia al que abusa de la confianza”.

           Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

re-read1

Sembla que l’experiència de comprar en llibreries de segona mà agrada. Al mig centenar d’establiments d’aquests tipus existents de ja fa temps a Barcelona, s’hi sumen en aquests dos últims anys almenys una quinzena de negocis més. La crisi econòmica ha tocat, i de molt a prop, el món de les llibreries de nou. Tot i això no ha pogut enfonsar aquest nínxol del mercat; de fet el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya explica que cap llibreria agremiada ha tancat per manca de clientela o per motius econòmics. El llibre vell està passant per sobre del fantasma de la crisi que planeja sobre les llibreries de nou d’avui.

“De sobte ens vam adonar que el negoci del llibre estava en crisi, i vam haver de reinventar-nos. Aquí va començar tot.” Nicolás Weber, director de Re-Read, té clar que el llibre de segona mà ha trobat el seu nínxol en el mercat gràcies a dos motius: els preus econòmics i el fet de trobar un producte que en una llibreria convencional moltes vegades ha deixat d’existir. La proliferació de llibreries de segona mà s’ha fet patent darrerament a Barcelona, amb actualment 42 establiments d’aquest tipus agremiats; a més de tots aquells que no es comptabilitzen dins del Gremi. Aquests negocis es dediquen bàsicament a la compra i revenda de l’excedent de llibres que té el particular a casa, i això ha estat la clau de l’èxit que n’ha ocasionat el boom.

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

re-read2

 

 

          “ ¿Dónde robar unlibro?.

Librerías: son los lugares idóneos. Toda librería tiene siempre un ‘lado débil’ o ‘punto ciego’, en las primeras incursiones se debe encontrar este ‘punto ciego’ y lo demás es cuestión de seguir el procedimiento. Cuando el librero está a la ofensiva y tiene experiencia en el contra-ataque, pondrá un rincón aparentemente no vigilado, a manera de trampa o ‘caza-bobos’ para que el novato sea presa de su propia inexperiencia.

Es necesario, para ‘legitimar’ la constante presencia en las librerías y no despertar sospechas entre los empleados, adquirir de vez en cuando un ejemplar, siempre de bajo costo. La antigua recomendación que daban los grandes maestros es a razón de un libro comprado por cada cinco libros robados. Esta proporción nunca fue aceptada por las siguientes generaciones.

Bibliotecas de amigos, parientes y conocidos: lo difícil aquí es encontrar alguien que tenga una biblioteca con buenos libros. Generalmente se les da por comprar sólo enciclopedias y colecciones de mal gusto que  nunca leen. Como dijo Ermilo Abreu Gómez, gran maestre de la orden de Visitadores Nocturnos de Bibliotecas, a su paso por las aulas de la Escuela Nacional Preparatoria: ‘El mundo está lleno de libros malos que parecen buenos’. En el caso de las bibliotecas que tienen en su despacho los abogados, generalmente están llenas de libros que compraron durante su carrera y que nunca vuelven a consultar, de tomos de jurisprudencia y leyes que no siempre están actualizadas.

canek 2

          Bibliotecas públicas: aunque pareciere la excepción de la regla, las bibliotecas públicas requieren de un minucioso examen previo, no tanto por las medidas de seguridad ( que siempre son deficientes en todos los edificios del gobierno) sino para justipreciar la verdadera necesidad de sustraer el libro. Cuando un buen libro nunca es consultado por los usuarios y permanece como invitado desconocido en los libreros, está pidiendo a gritos que se lo lleven. Un libro fallece cuando permanece estático como simple adorno.

Ferias de libros: cuando raramente se organiza una buena feria, se deberá aprovechar las horas de mayor concurrencia, utilizando por lo general la técnica del ‘deslizamiento de mano’ que por no ser visual, confunde a los que vigilan y facilita la tarea. El desorden natural en la organización de todas las ferias de libros de México, genera las condiciones óptimas para incrementar el haber. Un librero siempre perderá ante una multitud que pide, pregunta, hojea, toca y compra al mismo tiempo”.

Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

(2 fotografies de llibreria Re-read)

exvlokis blau2

Read Full Post »

revista ibérica d'exlibris1

Des del punt de vista funcional, els ex-libris són marques de propietat dels llibres. I materialment parlant, són estampes de petites dimensions, impreses per qualsevol mitjà tradicional, o nova tecnologia, en les quals hi figuren una o diverses imatges, ja siguin descriptives o simbòliques del que es vol reflectir en la il·lustració.

Es tracta d’una mena de retrat del posseïdor de l’ex-libris? A vegades sí. Però més sovint les il·lustracions dels ex-libris fan referència a la professió, aficions, o, simplement, donen fe de la propietat dels llibres pel fet que els ex-libris exigeixen que hi figuri ben visible el nom del posseïdor. Un blasó de l’esperit, en va dir dels ex-libris Henri Bouchot. Sí, també. El que sí que es pot afirmar és que aquestes marques de propietat són una mostra de la relació d’estima pels llibres.

exlibris fet per picasso únic

Exlibris fet per Picasso (únic)

Els ex-libris, fulls volanders que s’enganxen a la contraportada dels llibres tot marcant i donant personalitat a una biblioteca, també tenen vida pròpia al marge dels llibres. I és que els ex-libris són objectes de desig, com va escriure en el seu excel·lent treball sobre el tema la doctora Stella Maris de Figueiredo Bertinazzo al seu llibre Ex-libris, pequeño objeto do desejo(Fundaçao Universidade de Brasília, 2012).

stella maris exlibris 2

Així, doncs, aquestes estampes impreses, els ex–libris, són objectes de desig… col·leccionista! Són els col·leccionistes d’ex-libris els qui, ja fa més d’un segle, atorguen llarga vida, donen continuïtat al conreu dels ex-libris que, més que marques funcionals, per a ells són objectes artístics de col·lecció. D’aquí ve que a vegades hi hagi qui prefereix un mal gravat a un bon disseny. Aquesta preferència col·leccionista es basa en el fet que des del punt de vista material i econòmic un gravat val més que un dibuix imprès.

Article:Ex-libris i llibres, i alguna cosa més de Teresa Costa-Gramunt. El 9 d’abril de 2015, a http://www.nuvol.com/noticies/ex-libris-i-llibres-i-alguna-cosa-mes/

exbloguisquadrat2

“ Si el libro es viejo… ¿ automáticamente tiene más valor?. Esto es totalmente erróneo. Salvo que el libro haya sido impreso antes del 1500, la antigüedad del libro no influye por sí sola en su valor. Recuerden que muchas familias suelen guardar los libros por generaciones, y tirarlos se considera un pecado, por lo que no es muy difícil encontrar libros antiguos. Además, el libro fue inventado para durar por muchos años, por lo que la mayoría de los libros pueden durar mucho tiempo, y de hecho los libros viejos ( impresos luego de la invención de la máquina de papel en 1930) duran incluso mucho más que los actuales.

Es por esta razón que algunos libros de más de quinientos años se pagan 100 dólares o menos, ya que su contenido no les interesa a nadie. Los que contienen sermones o discursos clericales son un ejemplo común de esto.

the christmas box

Y de la misma forma, existen libros que tienen sólo cinco o diez años de antigüedad, y cuestan más de mil dólares. ¿ Por qué? Muy simple, porque fueron editados en ediciones muy reducidas, o resultaron ser mucho más populares de lo que cualquiera hubiera imaginado, o ambos casos juntos. Imagínense cuanto puede costar un ejemplar del libro ?The Christmas Box’ ( la caja de navidad) del que sólo se imprrimieron veinte lujosos ejemplares, que fueron repartidos entre los amigos y parientes del escritor.

Mirando atrás, el libro parece ser uno de los objetos de arte de mayor importancia en la época medieval y renacentista, que ha sobrevivido hasta nuestros días. Un manuscrito puede llegar a valer el precio de un auto nuevo, y la próxima vez que se venda la Biblia de Gutenberg ( 1454-55), esta podrá costar el precio de un par de Jet de última generación. Los libros en general son baratos. Existen billones y billones de ellos. Y muchos de ellos se editan en sólo una edición, por el hecho de sus autores no fueron en su momento lo suficiente populares, o no se contó con el dinero suficiente para reimprimirlo, pero su contenido es muy valioso.

Bíblia Gutenberg14

Hay muchos libreros que guardan libros del siglo XV debajo de sus escritorios. Todos los días, reciben gente que vienen ofrecerle este tipo de libros muy viejos a un precio elevado. Entonces, ellos responden: ¿ Ve esos libros? ¡ Se los vendo todos por unos cinco dólares¡.

Pero de los millones de libros que existen en el mundo, sólo una muy pequeña proporción – no más del uno por ciento – son totalmente indeseados. ¿Por qué? Por que siempre habrá alguien, en algún lugar, que querrá ese libro. Para muchos expertos, la antigüedad es uno de los aspectos menos importantes en el valor de un libro. Por cierto, un libro impreso antes de 1500 tiene mucho valor, sea cual fuere. Pero muchos libros impresos en el siglo XVII o XVIII son muy difíciles de vender. ( Salvo que hablemos de precios inferiores a los 20 dólares). El valor de un libro reside fundamentalmente en los ojos del potencial comprador. Un librero dijo una vez que cuando algún otro librero lo llama por un libro muy raro, le cuesta dar el precio, pues no puede precisar si el comprador también es ‘raro’.

Caso contrario, una simple copia de un libro recientemente editado puede tener mucho valor, especialmente si perteneció a una prominente asociación, si fue firmado, tiene anotaciones de suma importancia. Si. Por ejemplo. Albert Einstein hubiera estado leyendo una simple novela de detectives poco antes de morir, ( y esto estuviera fehacientemente documentado), esa copia tendría un valor importantísimo”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.  Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

exlibris1aa

Read Full Post »

sant jerroni1

Llibres vius i llibres morts

La institució que des de fa aproximadament cinc-cents anys aglutina tots els establiments que comercialitzen llibres és el Gremi de Llibreters. Ara bé, aquest Gremi s’encarrega de tot allò referent al món del llibre viu. “Un llibre viu és tot aquell que continua catalogat per l’editorial que el va fabricar. En el moment en que aquesta el descataloga, es diu que el llibre mor i ja no es trobarà a les llibreries de nou”, explica Marià Marín, Secretari Tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. A partir d’aquest moment, aquest exemplar passa a formar part del món del llibre vell. Però aquest món no només inclou llibres descatalogats, és a dir, “llibres de taulell” tal i com es coneixen dins del sector; sinó que també en formen part el llibre bibliòfil, el d’artista i l’antic.

llibreria casals

“Nosaltres tenim uns cinc-cents anys, però ells en tenen aproximadament dos-cents; així que fa temps ja que existeix aquesta pràctica.” comenta Marín, referint-se als seus companys del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Albert Obradors n’és el President: “Ens encarreguem del llibre vell parlant en termes generals; hi ha llibres antics de col·leccionista que tenen més de cent anys i poden ser peces preuades, és a dir, llibres de bibliòfil. Llavors trobem aquells que no arriben als cent anys, els llibres d’artista (concebuts com a veritables obres d’art) i finalment el llibre de taulell o de segona mà.”

Com que la majoria d’aquestes publicacions ja han donat la volta al circuit econòmic del món del llibre no hi ha fiscalitats sobre aquests productes. És a dir, el llibre nou té un preu fix de venda al públic (al qual es prohibeix aplicar descomptes); mentre que el llibre vell varia el preu segons l’establiment que el ven. Cada llibreter valora les obres que exposa i els hi dóna un preu de sortida. El problema ve quan llibres nous regalats des de l’editorial o la llibreria acaben venent-se en una llibreria de segona mà sense haver pagat el preu fix del mercat. Així, pot ocórrer que un llibre recentment publicat estigui venent-se a meitat de preu en una llibreria de segona mà quan abans ningú ha pagat per ell.

Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

 

lletra q2

 

 

florencio bello

       “ Antes, o sea hace doce o trece años, que para el caso es como si dijéramos ayer, unos cuantos libreros bien conocidos de los amantes de las letras compraban los libros a precios baratísimos, es verdad, pero los vendían también muy baratos, reservándose como era natural una pequeña ganancia con la que cubrían los gastos inherentes a todo establecimiento mercantil y a las diarias necesidades domésticas. Como por esa baratura la venta era grande, los libreros iban poco a poco ahorrando sus pesetillas y los lectores estaban encantados de la vida porque satisfacían sus apetitos literarios a costa de ínfimos sacrificios. Tutti contenti; pero vino la guerra que subvirtió tanto valores, y cambió la decoración como por ensalmo. De la noche a la mañana aquel baratillo atracción de bibliómanos y de meros aficionados a la lectura, desapareció por escotillón, se lo tragó la tierra, vinieron nuevas costumbres y procedimientos nuevos, y unos y otros, libreros y clientes, nos quedamos con dos palmos de narices. Con más palmos los clientes que los libreros, porque estos al fin y al cabo para defender su negocio se han amoldado a los nuevos tiempos, y aquellos si no se han curado de su manía o afición, tienen que pasar por el aro del agiotaje y del estraperlo”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 32-33.

 

dibuixexbloguis1.thumbnail[1]

Read Full Post »

penella y bosch2

“Fou també en aquell període que sorgí una de les cases que han esdevingut tradicionals en el comerç barceloní del llibre, per bé que actualment estigui desglossada en dues raons socials i hagi sofert una gran evolució. Ens referim a la que van fundar, l’any 1889, al número 29 del carrer Moles, essent encara molt joves, en Faustí Penella i l’Agustí Bosch.

D’antuvi, només era un obrador de relligadures, però ben aviat Penella i Bosch van ampliar llurs activitats amb la compra i venda de llibres vells. Després, per tal d’engrandir el negoci, el 1892 adquiriren la llibreria que Alexandre Palou tenia establerta a la Ronda de la Universitat, número 3. Conservaren, però, el local del carrer Moles únicament com a obrador de relligadures. Finalment, el van deixar per dedicar-se de ple a la llibreria de la Ronda.

llibreria piferrer

Allí feren compres importants, entre altres les biblioteques de Teixidor i Cos, Bertran i Bros, marquès de Montoliu, i, sobretot, les existències de la llibreria d’en Baldomer Gual, (à) el Mero, instal·lada carrer de la Tapineria. A més de les del seu pis particular i les del magatzem que tenia al carrer de Dufort. Fou una compra de les que fan època, i d’una quantitat tan important de llibres, que avui ens semblaria llegendària. Hi havia molts fons provinents de la històrica llibreria Piferrer. Entre el 1896 i el 1906 publicaren diversos catàlegs, bona part dels títols dels quals procedien d’aquelles profitoses compres.

El  veïnatge d’aquella llibreria amb la Universitat féu que Penella i Bosch s’especialitzessin en la compra i venda de llibres de text, la qual modalitat ja no abandonaren, si bé cultivaren en tota l’extensió el llibre vell i nou.

Faustí Penella morí l’any 1906, quedant aleshores l’Agustí Bosch com a únic propietari de la llibreria. Aquest, després d’una profitosa vida de treball, traspassà l’any 1926. En endavant s’encarregaren del negoci els seus dos fills Josep i Antoni.”

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 28.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

caricatura charrles Nodier1

Caricatura de Charles Nodier

 

          “ El bibliófilo es un hombre dotado de cierto espíritu y de cierto ánimo, que obtiene placer de las obras del genio, la imaginación y el sentimiento. Ama esa muda conversación de los grandes espíritus que no exige una cuota de reciprocidad, que cada quien comienza donde quiere y abandona sin descortesía, para luego renovarla sin ser inoportuno; a través de la afición por ese autor ausente cuyo lenguaje le entregó el artificio de la escritura, llegó sin darse cuenta al amor del símbolo material que lo representa. Ama el libro como un amigo ama el retrato de su amigo, como un amante ama el retrato de su amante; y como todo amante, él gusta de ornar lo que ama. Su escrúpulo será el de no abandonar, bajo los tristes ropajes de la miseria, el volumen que ha colmado a su corazón de gozos purísimos, siempre que pueda suministrarle el lujo del tabí y el marroquín. Su biblioteca resplandece de encajes de oro, como el tocador de una favorita; y por su sola apariencia exterior, sus libros son dignos de la kirada de cónsules, tal como lo deseara Virgilio”.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp.189-190.

 

lletra q2

Read Full Post »

llibreteria carrer

Carrer Llibreteria

 

“ Una llibreria molt significada del vuitcents barceloní va ésser la de Josep Rubió, pare d’en Joaquim Rubió i Ors, el cèlebre Gaiter del Llobregat, propulsor remarcable del nostre Renaixement. Estava establerta, el 1800, al carrer de la Llibreteria, enfront del Diario de Barcelona. En Rubió fou impressor, editor i llibreter, en una peça.

La seva a la impremta vida va ésser una cadena de contrarietats. Treballava amb manca de mitjans i de diners. Hom diu que havia d’acudir, molt sovint, a la impremta del Diario, on emmanllevava tipus de lletra mòbil, car no en tenia. Allà els hi deixaven de bona gana, car en Rubió era un home honradíssim i molt bona persona.

Durant la guerra de la Independència i, després, amb les revoltes subsegüents, va anar a raure a Vilanova i la Geltrú. Allà va estampar les Ordinacions de Bilbao, el 1813.     A Reus, on també va anar a raure, va estampar un gran nombre d’opuscles.

El 1840 estava establert al número 40 del carrer de la Llibreteria. Era el seu carrer, aquest. Allà va morir.

El pare Rubió era un dels homes més entesos del país en matèria de llibres. A la seva llibreria acudien els erudits més destacats de l’època. S’hi reunien en Pròsper de Bofarull, el doctor Jaume Ripoll i Vallmajor, en Josep Maria de Grau, en Miquel Mayora, pare de l’erudit Lluís de Mayora; en Pi i Arimos, el magistrat Pinós, en Milà i Fontanals, en Marian Aguiló   i alguns altres.

auca baladrers de barcelona

Auca Baladrers de Barcelona, imp. Casa Rubió

Els quals, ultra recercar-hi llibres i manuscrits rars per tal d’estudiar-los i de documentar-se amb mires als treballs que preparaven, es dedicaven a discutir sobre tota mena de temes. Tan era així, que la llibreria Rubió es transformava, la major part d’ocasions, en una mena de càtedra pública.

Molts cops, , aquells homes importants es veien obligats a consultar el pare Rubió sobre un punt concret de bibliografia o d’impremta. I la solució els la donava ell. Car era un diccionari vivent, i una autoritat en matèria d’impremta i de llibres.

Fent molts esforços va arribar a reunir un bon nombre de gòtica catalans. Se’ls hagué de vendre per tal de fer diners.

Va morir i deixà la vídua amb quatre fills: dos nois i dues noies. Després de la seva mort, la impremta portà el nom de ‘Vídua de Josep Rubió’. Josep i Joaquim seguiren l’ofici del pare. El darrer, abassegat pels seus treballs literaris, el deixà. Va continuar-lo el seu germà, el qual va traslladar l’establiment a la Baixada de la Presó, on va anar treballant fins que va traspassar. Les seves dues germanes hi continuaren.

Després l’adquirí el professor O.J.M. Llisterri, sota el nom de ‘El Arco Iris. Antigua Casa Rubió, fundada en 1800’. Això fou vers el 1914”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ Es curioso e interesante el negocio un tanto al margen de las normas mercantiles, referente a la compra-venta de libros usados y a veces ni tocados con la punta de los dedos. Nuevos de ocasión, si señor, que son todos los libros procedentes de saldos de ediciones que no se venden en las librerías de nuevo y que sus dueños o editores tienen que liquidar a precios irrisorios, por no almacenarlos donde la humedad y la polilla darían fin de ellos en más o menos tiempo.

Pero a nosotros lo que nos interesa por ahora es la compra-venta del libro usado o de segunda mano. Los libros llamados viejos, aunque muchas veces están tan bien conservados que parecen acabaditos de salir de la imprenta y encuadernación, se encuentran, como es sabido, en las que se llaman, mejor diríamos llamaban, librerías de lance o de ocasión”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 30-31.

 

colporteur0

Read Full Post »

l'arxiu z

“…així que es va establir (J.B. Batlle) pel seu compte cuità a fer dues coses. Una, publicar catàlegs i més catàlegs; tots ells bons. I també treballs seus sobre història del gremi de llibreters, i altres. L’altra, agabellar llibres i més llibres. Vendre’n, venia després. Succeïa que gairebé tots els diners que tenia a les mans els esmerçava a comprar-ne. De tant en tant, clar, en venia, o millor dit, li’n compraven, per la raó que hom els hi sabia bons. I això els entesos ho ensumaren de seguida.

Car són una mena de caçadors, si no furtius poc se n’hi manca, pel que es refereix a la caça dels llibres que s’ho valen. I una mena de perdiguers pel que toca a ensumar-los de lluny. Així, doncs, que en sentien la flaire, s’arribaven a can Batlle, del carrer de la Tapineria, de l’Argenteria, de la Diagonal o de la Canuda, però sempre a ‘L’Arxiu’,i, vulgues no vulgues, li arreplegaven la peça cobejada de temps. En molts casos, gosaríem a dir que a ell li recava, si no per fora pels dintres, d’haver-la de donar, car això li desmanegava l’agabellament.

Així un any i un altre… fins que va esclatar la guerra civil. Aleshores va decidir-se a vendre. Fins aquell moment només havia pensat a guardar. Començar de fer-ho i adonar-se que hom li pagava els llibres a preus bojos va ésser tot u. Bojos o no, el fet és que s´hi va engrascar i que a la seva llibreria, a l’hora que fos, tant al matí com a la tarda i com al vespre, hi havia corrues de compradors. Si hi havia claror, els trobaven de seguida; si no – car calia apagar els llums de tant en tant – , trigaven una mica més, però els trobaven igualment. En aquest darrer cas tiraven mà d’espelmes, de llanternes, de fanals, de llumins, d’encenedors i de lamparetes de mà. Feia l’efecte que, en lloc de llibres, buscaven cargols. Renemaven pels taulells i pels calaixos, s’enfilaven a les estanteries i s’enteforaven per tots els racons del magatzem.  A fora hi havia una guerra grossa. Dins de can Batlle hi havia una guerreta, la qual, proporcions guardades, era tan aferrissada com l’altra.

En Batlle va arribar a apilar unes cent mil pessetes, o potser més. La quantitat feia goig. Ai las ¡, va resultar, en acabar-se la guerra, que aquells diners no varen valer res. La sotragada que va rebre fou tan forta que ja no se’n va aixecar més. Ni mai que hagués venut  ¡…

Com a home i com a llibreter, en Batlle era mereixedor d’una fi més gloriosa.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 27-28.

 

 

Hai excomunion

 

“ ¿Cómo robar un libro?.

Solitariamente: son tres las palabras que la escuela clásica recomienda tener presente a los iniciados en esta materia: serenidad, prudencia y habilidad. Aunque hay una corriente contemporánea ( conocida como escuela urbana o escuela del profesor Enrique) que añade un cuarto elemento: Cinismo. Lo cierto es que más de un neófito que no ha tomado en cuenta estos puntos, ha ido a parar a la comisaría. El ladrón de libros debe ser superior siempre a los ojos del policía, de la persona que atiende tras el mostrador, de la cajera, e incluso de las cámaras filmadoras. Desde el momento en que entra a la librería y sabes u propósito, debe saberse superior psicológicamente a todos los que están dentro.

Nunca se debe robar en la primera vez que se visita una librería. Si se logra hacer es suerte, no es técnica, y un buen ladrón de libros no depende del azar.

La ‘naturalidad’ que muchos llaman ‘sangre fría’ es una cualidad genética que no se aprende robando libros de teatro o de política para leerlos; sin embargo controlar los nervios cuando se está frente al dueño del establecimiento o al pasar junto al policía también es una cuestión de disciplina mental”.

“En conjunto. El hurto organizado es válido pero demerita mucho la obtención natural del libro. Un buen ladrón, aún en sus peores épocas de estudiante, nunca robará acompañado.

Si se recurre a este método, uno hará el trabajo y el otro servirá como señuelo o ‘factor de distracción’. Sólo se requiere de coordinación y adoctrinamiento previo, sobretodo cuando uno de los dos que participan está en su camino iniciático y siente ‘ pánico escénico’ o se le nota obnubilado. Portando la ropa adecuada, un libro puede ser ocultado en 2 segundos, de acuerdo al estándar internacional aprobado allá por la década de los sesenta.

En cuanto a jurisdicción o competencia, afortunadamente las librerías no son territorio de nadie y el libro es de quien llega primero a él”.

 

Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento/ 

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »