Carrer Llibreteria
“ Una llibreria molt significada del vuitcents barceloní va ésser la de Josep Rubió, pare d’en Joaquim Rubió i Ors, el cèlebre Gaiter del Llobregat, propulsor remarcable del nostre Renaixement. Estava establerta, el 1800, al carrer de la Llibreteria, enfront del Diario de Barcelona. En Rubió fou impressor, editor i llibreter, en una peça.
La seva a la impremta vida va ésser una cadena de contrarietats. Treballava amb manca de mitjans i de diners. Hom diu que havia d’acudir, molt sovint, a la impremta del Diario, on emmanllevava tipus de lletra mòbil, car no en tenia. Allà els hi deixaven de bona gana, car en Rubió era un home honradíssim i molt bona persona.
Durant la guerra de la Independència i, després, amb les revoltes subsegüents, va anar a raure a Vilanova i la Geltrú. Allà va estampar les Ordinacions de Bilbao, el 1813. A Reus, on també va anar a raure, va estampar un gran nombre d’opuscles.
El 1840 estava establert al número 40 del carrer de la Llibreteria. Era el seu carrer, aquest. Allà va morir.
El pare Rubió era un dels homes més entesos del país en matèria de llibres. A la seva llibreria acudien els erudits més destacats de l’època. S’hi reunien en Pròsper de Bofarull, el doctor Jaume Ripoll i Vallmajor, en Josep Maria de Grau, en Miquel Mayora, pare de l’erudit Lluís de Mayora; en Pi i Arimos, el magistrat Pinós, en Milà i Fontanals, en Marian Aguiló i alguns altres.
Auca Baladrers de Barcelona, imp. Casa Rubió
Els quals, ultra recercar-hi llibres i manuscrits rars per tal d’estudiar-los i de documentar-se amb mires als treballs que preparaven, es dedicaven a discutir sobre tota mena de temes. Tan era així, que la llibreria Rubió es transformava, la major part d’ocasions, en una mena de càtedra pública.
Molts cops, , aquells homes importants es veien obligats a consultar el pare Rubió sobre un punt concret de bibliografia o d’impremta. I la solució els la donava ell. Car era un diccionari vivent, i una autoritat en matèria d’impremta i de llibres.
Fent molts esforços va arribar a reunir un bon nombre de gòtica catalans. Se’ls hagué de vendre per tal de fer diners.
Va morir i deixà la vídua amb quatre fills: dos nois i dues noies. Després de la seva mort, la impremta portà el nom de ‘Vídua de Josep Rubió’. Josep i Joaquim seguiren l’ofici del pare. El darrer, abassegat pels seus treballs literaris, el deixà. Va continuar-lo el seu germà, el qual va traslladar l’establiment a la Baixada de la Presó, on va anar treballant fins que va traspassar. Les seves dues germanes hi continuaren.
Després l’adquirí el professor O.J.M. Llisterri, sota el nom de ‘El Arco Iris. Antigua Casa Rubió, fundada en 1800’. Això fou vers el 1914”.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.
℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
“ Es curioso e interesante el negocio un tanto al margen de las normas mercantiles, referente a la compra-venta de libros usados y a veces ni tocados con la punta de los dedos. Nuevos de ocasión, si señor, que son todos los libros procedentes de saldos de ediciones que no se venden en las librerías de nuevo y que sus dueños o editores tienen que liquidar a precios irrisorios, por no almacenarlos donde la humedad y la polilla darían fin de ellos en más o menos tiempo.
Pero a nosotros lo que nos interesa por ahora es la compra-venta del libro usado o de segunda mano. Los libros llamados viejos, aunque muchas veces están tan bien conservados que parecen acabaditos de salir de la imprenta y encuadernación, se encuentran, como es sabido, en las que se llaman, mejor diríamos llamaban, librerías de lance o de ocasión”.
Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 30-31.
Biblioaprenent 