“ la llibreria antiquària hispànica té una gran tradició i un gruix cultural innegable. València i Barcelona, receptores a través d’Itàlia de la novella impremta i fautores de les primeres obres d’estampació tipogràfica, mantingueren una qualitat secular en les arts del llibre, amb Saragossa, Medina del Campo, Lisboa, Toledo, Sevilla i Alcalá de Henares. Més tard, l’escola dels grans impressors històrics produí obres de factura impecable ( premses d’Ibarra, de Sancha, de Cano, a Madrid; de l’aragonès Montfort, Cabrerizo i els germans Orga, a València, etc.). De tota aquesta gran producció de llibres n’ha pervingut el fons, més o menys neulit, que encara alimenta l’alta llibreria antiquària peninsular.
D’un passat tan esplèndid i opulent no n’han derivat, però, els resultats que calia esperar. Les guerres civils, els aldarulls i cremes de convents, la desídia, la tómbola irracional de les desamortitzacions, junt amb la indiferència respecte d’un comú passat històric – ni conegut, ni estimat – constituïren els factors negatius que malmeteren les possibilitats del que hauria pogut ser una pròspera llibreria antiquària a l’estil de les que tenen els italians i els francesos ( per esmentar només els pobles mediterranis de més afinitat amb nosaltres). A casa nostra el llibre antic i de vàlua s’ha rarificat o s’ha destruït totalment, i el llibreter antiquari peninsular no pot competir, ni en quantitat ni en qualitat, amb els mercats francesos o italians, països que no han fet del llibre protagonista passiu de la mala història.
A part les circumstàncies indicades, entre nosaltres la llibreria antiquària queda molt per sota de l’organització intel·ligent que trobem a França i a Itàlia, on les vendes i subhastes de les grans biblioteques i conjunts de llibres es corresponen amb uns mètodes adequats de comercialització i selecció, tradicionals i de gran solera. Nosaltres no podem, ara i tant, aspirar a nivells superiors que ens acostin a l’eficiència i categoria de les llibreries antiquàries dels països que hem citat, i menys encara dels anglo-saxons. Les llibreries de Florència i Milà, o de Paris i Roma, i àdhuc les de Lisboa, són superiors a les nostres i l’ambient en general ( mostres, revistes, catàlegs, manifestacions d’alta bibliofília, relligadures d’època, etc.), assoleix un sostre molt més alt que el que és corrent i mitjanet a les nostres latituds.
Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, article introductori. “Tradició de llibreria”, pp. 3-4.
“ ¿Cuál es la diferencia entre un libro raro, escaso, antiguo, y usado?. El término ‘raro’ suele ser utilizado de forma muy ligera en la actualidad, por lo que ha perdido el significado apropiado y se ha convertido en una especie de sinónimo de ‘costoso’, o de ‘viejo’. Y, aún más, hay personas que pagan cifras relativamente elevadas por ejemplo ‘raro’ sólo porque era de los años veinte, y a pesar de que cualquier persona podía comprar otras diez copias de ese libro esa misma tarde.
El término ‘escaso’ no se utiliza tanto como raro, y quizá por ello conserva su significado apropiado: Cuando un librero dice que un libro es ‘escaso’, está diciendo que no hay muchas copias disponibles.
En cambio, la palabra ‘antiguo’ nunca es utilizada por los libreros. Si usted ve un negocio en el cual le ofrecen ‘Libros antiguos’, puede estar seguro de que en esa librería no saben nada de libros. Pero no deja de resaltar la importancia de separar este término de la palabra ‘anticuario’. Esta palabra, que se refiere a las casas de venta de objetos viejos, tiene una larga historia, y muy interesante. Se vienen a la mente los libros que pertenecieron a dos o más generaciones anteriores, cuyos contenidos difieren mucho de los actuales, en referencia a las historias, las artes, la ciencia, etc. Es un término agradable, con un cierto glamour.
Cuando se habla de ‘usados’, se suele hablar de libros de ‘segunda mano’. Esto no es valorativo, sino que es un término neutral, que en el mejor de los casos se utiliza para denominar a un libro que está muy cuidado, aunque se nota que ha sido leído; y en el peor, para hacer referencia a un libro que sólo se compraría si no existiesen más copias del original.
Si un libro es realmente escaso, no permanecerá a la venta durante mucho tiempo. Incluso muchas guías de precios de internet dan valores falsos, y por seguir esos precios muchos libreros se pierden de realizar buenos negocios. Por ello mismo, muchos recomiendan tener mucho cuidado con el e-commerce”.
Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”. Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514.
Biblioaprenent 