“Fou també en aquell període que sorgí una de les cases que han esdevingut tradicionals en el comerç barceloní del llibre, per bé que actualment estigui desglossada en dues raons socials i hagi sofert una gran evolució. Ens referim a la que van fundar, l’any 1889, al número 29 del carrer Moles, essent encara molt joves, en Faustí Penella i l’Agustí Bosch.
D’antuvi, només era un obrador de relligadures, però ben aviat Penella i Bosch van ampliar llurs activitats amb la compra i venda de llibres vells. Després, per tal d’engrandir el negoci, el 1892 adquiriren la llibreria que Alexandre Palou tenia establerta a la Ronda de la Universitat, número 3. Conservaren, però, el local del carrer Moles únicament com a obrador de relligadures. Finalment, el van deixar per dedicar-se de ple a la llibreria de la Ronda.
Allí feren compres importants, entre altres les biblioteques de Teixidor i Cos, Bertran i Bros, marquès de Montoliu, i, sobretot, les existències de la llibreria d’en Baldomer Gual, (à) el Mero, instal·lada carrer de la Tapineria. A més de les del seu pis particular i les del magatzem que tenia al carrer de Dufort. Fou una compra de les que fan època, i d’una quantitat tan important de llibres, que avui ens semblaria llegendària. Hi havia molts fons provinents de la històrica llibreria Piferrer. Entre el 1896 i el 1906 publicaren diversos catàlegs, bona part dels títols dels quals procedien d’aquelles profitoses compres.
El veïnatge d’aquella llibreria amb la Universitat féu que Penella i Bosch s’especialitzessin en la compra i venda de llibres de text, la qual modalitat ja no abandonaren, si bé cultivaren en tota l’extensió el llibre vell i nou.
Faustí Penella morí l’any 1906, quedant aleshores l’Agustí Bosch com a únic propietari de la llibreria. Aquest, després d’una profitosa vida de treball, traspassà l’any 1926. En endavant s’encarregaren del negoci els seus dos fills Josep i Antoni.”
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 28.
℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
Caricatura de Charles Nodier
“ El bibliófilo es un hombre dotado de cierto espíritu y de cierto ánimo, que obtiene placer de las obras del genio, la imaginación y el sentimiento. Ama esa muda conversación de los grandes espíritus que no exige una cuota de reciprocidad, que cada quien comienza donde quiere y abandona sin descortesía, para luego renovarla sin ser inoportuno; a través de la afición por ese autor ausente cuyo lenguaje le entregó el artificio de la escritura, llegó sin darse cuenta al amor del símbolo material que lo representa. Ama el libro como un amigo ama el retrato de su amigo, como un amante ama el retrato de su amante; y como todo amante, él gusta de ornar lo que ama. Su escrúpulo será el de no abandonar, bajo los tristes ropajes de la miseria, el volumen que ha colmado a su corazón de gozos purísimos, siempre que pueda suministrarle el lujo del tabí y el marroquín. Su biblioteca resplandece de encajes de oro, como el tocador de una favorita; y por su sola apariencia exterior, sus libros son dignos de la kirada de cónsules, tal como lo deseara Virgilio”.
Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp.189-190.
Biblioaprenent 