Feeds:
Entrades
Comentaris

                                   la_pinacoteca_1.jpg

     Moltes vegades, bé, no tantes,  anem a llocs més o menys llunanys per veure coses “ molt maques”, i de vegades no ens adonem que al costat de casa en  tenim d’altres tant o més maques que les que estàn allunyades.

            Un exemple és (1), per els que vivim a Vilanova i la Geltrú (2), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, un lloc que té moltes coses per les que val la pena entrar-hi.

                                            montmartre_ramon_casas_0.jpg            L’altre dia hi vaig està, d’entrada quan el veus per fora, l’edifici,  sembla gran, però curiosament una vegada dins es fa encara més gran, és com si les sales d’exposició, la biblioteca, la ‘pinacoteca’, l’entrada., les escales, tot, es multipliquès, és una bona sensació, agradable i, ja sabem que no estem al Louvre,  però vaig adonar-me que aquest museu és millor del que sembla, de que és un lloc on hi ha molts quadres, escultures, plats, ceràmiques, porrons, cristalls, i coses a les quals moltes vegades no  fem ni cas, com per exemple les rajoles , les vaig trobar magnífiques, no són picassos ni dalís,  però em van donar la sensació de que davant tenia una cosa que m’emocionava, ‘senzilla’, però molt ben feta i crec que amb moltes ganes per una gent que, encara que no reconeguts, també eren uns artistes,  doncs el que feien són petites obres d’art.

            De quadres n’hi ha per a tots els gustos, de Murillo, de Goya, de Rusiñol, de Cardona, d’El Greco, de Rubens, de Casas, de Mir, de Nonell, de Ricart i molts més, i les col.leccions etnogràfiques, són petites, però molt interessants així com les explicacions que donen de cada sala.

     la_sagrada_familia_el_greco_0.jpg             detall_cafe_foment.jpg

      

            I quasi sempre hi ha exposicions temporals que també són força interessants, com les d’ara d’En Guinovart i d’En Ricart.

       llaurats-guinovart.jpg               retrat_ricart.jpg    

        També es pot utilizar i consultar la Biblioteca, que és com un altre museu, però de llibres, un altre dia ja parlarem dels incunables, dels manuscrits i de molts llibres i revistes que guarden.

                                        la_biblioteca_antiga_0.jpg            No volia allargar-me gaire, diria moltes més coses, només desitjo que per poc temps que tingueu hi feu una visita, però us aconsello que hi dediqueu, almenys, un matí, será una estona que no oblidareu perquè hi ha coses inoblidables, moltes,  petites i potser no massa conegudes, però quan les veieu deixaràn de ser menudes i gaudireu d’una estona, al costat de casa, que segur que més endavant repetireu, perquè en cada visita descobrireu coses noves, nous detalls d’un lloc petit molt gran.            (1)      Per sort entre d’altres.(2)      I pels que viuen a qualsevol lloc.

BIBLIOLOGIA ?

revista-espanola-bibliologia.gif

                                                    ¿ BIBLIOLOGIA ? 

            OTLET, Paul: “ciència general que comprèn el conjunt sistemàtic classificat de les dades relatives a la producció, la conservació, la circulació i la utilització dels escrits i dels documents de tota espècie”.(1).

                                             tratado-documentacion-otlet.jpg            

            VOX i DRAE: “estudi general del llibre en el seu aspecte històric i tècnic”. 

            CIBA: “estudi del llibre en sí mateix, el seus aspectes interns i externs, històric i tècnic”.(2). 

            Vlok Diariodelhombreinvisible: “ciència que s’ocupa del llibre, en el seu més ampli sentit”.(3).

             Vlok Silvia’s blog: “ nocions de la Història i evolució del llibre, en el seu context cultural”.(4). 

            Miguel Ángel Porrúa en el vlok Ecatepecnoticias de Juan Pablo García Vallejo: “ ciència social que estudia el llibre en totes les seves manifestacions, considerat des dels seus diversos aspectes, es a dir, històric, descriptiu, tècnic, artístic, usual, etc.”(5). 

                          Wikipèdia: “ ciència general del llibre, o sigui, estudi del llibre, ja sigui aïlladament considerat en les seves condicions materials, literàries, d’antiguitat, d’autenticitat i de mèrit, tant en col.lecció o formant biblioteca. 

            Viccionari: “ ciència o branca del coneixement que inclou tant l’estudi de la història del llibre i la impremta com l’estudi general del llibre en el seu aspecte teòric-pràctic”.  

           DIEC: “ ciència que s’ocupa dels llibres en llur aspecte històric i tècnic”.                                          

                                      

                                               diec.bmp

            GDLC: “ ciència dels llibres en el sentit més ampli”.

                                                 gdlc.bmp             

Wiki Lingue: “ ciència de la història i composició dels llibres. És el conjunt de coneixements i tècniques que comprenen la història del llibre, la biblioteconomia, la bibliografia, la bibliotecologia, la bibliotecologia i la bibliofília, i és relacionen amb l’origen, evolució, producció, publicació, descripció, enumeració, conservació i restauració dels llibres, i l’organització d’ells en col.leccions generals o especials per a ús públic o privat”.   

          EROLES, Emili: “estudi general i complet dels llibres en tots els seus aspectes, especialment en els històrics i tècnics.(6).  

                                                                                                                                                  MARTÍNEZ de SOUSA ( 2004): “ ciència que s’ocupa del llibre en els seus aspectes interns i externs, materials i inmaterials, històrics, terminològics i tècnics”.(7).                                                   

                                          dicciobibliologia-y-ciencias-afines.bmp

            MARTÍNEZ de SOUSA ( 2001): “ ciència de l’escrit i de la comunicació escrita”.(8).

                                                    dicciomdesousa2.bmp

            BRETON, Jacques: “ estudi sistemàtic de les condicions de producció, difusió i utilització dels escrits impresos sota totes les seves formes, incloent la busca dels factors d’explicació dels fenòmens, tant en el pla econòmic i tècnic, com polític,social i cultural, per descobrir les seves perspectives d’evolució tant quantitatives com qualitatives”.(9).

            PALOMARES RODRÍGUEZ, M. Teresa: “ estudi sistemàtic de tot allò que es refereix als impresos ( producció, difusió, utilització, etc.), estudia el llibre en sí mateix, en els seus aspectes interns i externs, històric i tècnic. En el seu aspecte històric s’ocupa de l’origen i desenvolupament del llibre a través del temps. En el seu aspecte tècnic, que es coneix com Bibliotècnia, estudia la seva anatomia, suport, estructura, parts, impressió, il.lustració, enquadernació, etc.(10).

                                                 manual-basico-formacion-bibliotecaria-palomares.jpg

          

                 Per no allargar-me, afegiré la part final de “Història de la Bibliologia” de Robert Estivals, traduida per Jesús Gascón García), extret de la revista ITEM, 11 de 1992,  i que diu:

             “La primera observació que hem de fer és que aquesta disciplina, avui, ésacceptada, reconeguda i ensenyada en un cert nombre d’estats. La segonafa referència a la seva concepcíó i teoria fonamental. En aquest punt lesposicions continúen sense conciliar. Existeixen diferents punts de vista querepresenten la continuïtat de diferents tendències conceptuals, professionals,nacionals. Hom pot classificar-les en tres grans categories. La primera, lamés tradicional, mes aviat biblioteconòmica i anglosaxona, pero tambéarrelada a alguns paísos de l’Europa de l’Est, manté la relació bibliografia-bibliologia.

            La segona, molt més lligada a la història i a la sociología del llibre.

            La tercera, la més nova i avantguardista, integrada en el desenvolupament de les ciències de la informació i de la comunicació, la defineix com la ciència de l’escrit i la comunicació escrita.            Es aquesta darrera la que ha estat acceptada com a objecte d’estudi perl’Association Internationale de Bibliologie. És, per tant, en el marc d’aquestorganisme, gràcies a la cooperació internacional i mitjancant la comparacióde recerques, que la problemàtica de la bibliologia trobarà la seva definitiva

resolució”.

                                         item1.gif                 

I així podria seguir cent pàgimes més, quina definició esculliríeu?. Segurament que una altra, cap de les que aquí he posat, no ho sé. Però hi ha molt per escollir, o potser no tant, perquè moltes s’assemben molt.  

          Això de la Bibliologia em té intrigat, bé no tant, en principi ho tinc claríssim:   

      BIBLIOLOGIA: ( Biblio=llibre + logia= estudi, ciència, tractat) ESTUDI DEL LLIBRE.    

        Clar que “doctores tiene la Iglesia…” i cadascú diu la seva, per sort he llegit dues coses que m’ho han aclarit una mica:

            Es tracta de J.A. Cordón, que en la ‘Presentación’ del Diccionario de bibliología i ciencias afines, 3ª edición, muy aumentada de Martínez de Sousa, Ed. Trea, Gijón, 2004, explica unes quantes coses sobre el poc cas que se li fa i se li ha fet a la Bibliologia i ho apartada que ha estat del món acadèmic i amb molt poca bibliografía, però  en algunes coses falla (crec)una mica, com per exemple quan diu que a España era pràcticament desconeguda fins que el 1989 Martínez de Sousa va iniciar un diccionari sobre el tema ( que jo recomano sempre), doncs Cordón no té present que a Catalunya, a l’any 1974 la que era Escola de Bibliotecàries va passar a ser la Escuela de Bibliología, i moltes de les ensenyances que aleshores ( i des de 1915) es podien seguir tenien a veure amb Bibliologia, Bibliografia, Biblioteconomia, Bibliotècnia, Bibliofília i més Biblio… .Però bé, diu unes quantes  coses sobre Bibliologia amb molta raó i que a mi m’aclareixen una mica més la cosa.

                                  manualcordon.jpg

            Però m’ho aclara molt més Manuel José Pedraza Gracia, en l’article “Bibliología ( ciencia del libro) y Ciencias de la Documentación”, a Scire.11:1 (en-jun 2005) 27-46. ISSN 1135-3761, on explica de què va això de la Bibliologia ( també parla de la Bibliografia)i del poc cas que se li fa. Analitza la situació en que es troba avui dia, i els canvis soferts al llarg dels anys que l’han portat a l’actual situació dins les ciències de la documentació, quasi d’abandonament, la Bibliologia, com a tal, i dedicant-se les ensenyances reglades i sembla que la demanda laboral ( una part) a estudiar altres coses més ‘modernes’ i acaba Pedraza dient: “ Gran parte de los trabajos con contenidos de historia del libro, de la imprenta y de las bibliotecas, bibliológicos y aun bibliográficos quedan en el margen de las ciencias de la documentación, cuando se analizan desde la perspectiva de la producción científica, aunque sea de forma muy somera, en publicaciones seriadas y en las reuniones científicas”, i dona a entendre que altres ciències, com la Història, la Filologia, la Història de la Ciència, etc. ,  s’estan apropiant dels espais de les disciplines del llibre que la documentació deixa de costat.

                                            pedrazaellibroantiguo.jpg

                 

            I, finalment, només una proposta, sembla que a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, abans Escola Superior de Bibliotecàries ( 1915-1924), Escuela Superior para la Mujer (1924-1930), Escola de Bibliotecàries (1930-1939), Escuela de Bibliotecarias (1939-1974), Escola de Bibliologia (1974-1982), Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació (1982-1997)(11), li haurien de tornar a canviar el nom, doncs si el títol que donaran ara és el de Grau d’Informació i Documentació, quedaría molt bé: Facultat d’Informació i Documentació, i així es treurien de sobre un dels pocs Biblio que queden.

                                     bid-16.gif              

Si vull estudiar, si vull aprendre Bibliologia : Història del Llibre, Bibliofília, Biblioteconomia, Bibliotècnia, Bibliografia, Tipografia, Impremta, Il.lustració, Enquadernació, Edició, etc., etc., on haig d’anar?.  

          Estic aprenent , ho estic intentant  i  moltes coses de les que he escrit les he posat perquè les sento així. Els meus coneixemnets d’aquestes matèries són mínims i no soc ningú per parlar tan a la lleugera, però és el que penso. Espero i desitjo que si algú llegeix això i em vol posar al dia li estaré molt agrait. 

 (1).- Hhttp://blogspotsamot.blogspot.com/2008/05/el-tratado-de-documentacin.html .

(2).- Http://ciba.blogia.com/2007/070104-glosario-de-documentacion.php.

(3).- http://www.diariodelhombreinvisible.com/2007/04/estn-locos-estos-tipgrafos.html.

(4).- Http://silviasevilla.wordpress.com/2007/06719/terminos.

(5).- http://ecatepecnoticias.blogspot.com/search/label/Miguel%20Angel%20Porr%C3%BAa.

(6).-EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro, Ed. Millà, B, 1981.

(7).-MARTÍNES DE SOUSA, José: Diccionario de bibliología y ciencias afines, Ed. Tres, Gijón, 2004.

(8).- MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas, Ed. Trea, 2001.

(9).- Http://ec3.ugr.es/publicaciones/Cordon_Garcia,_J_A;_Delgado_Lopez-Cozar,_E_La_Bibliologia_ciencia_de_la_comunicacion_escrita_planteamientos_actuales.pdf.

(10).- PALOMARES RODRÍGUEZ, M. Teresa: Manual Básico de Formación Bibliotecaria, Ed. Asoc. Para la Defensa del Patrimonio de Priego, 2008. Xunta de Galicia.(

11).- http://www.raco.cat/index.php/bid/article/view/40503/41025

augustine-saint-bishop-oh-hippo-de-civitate-dei-rome-sweynheym-pannartz-1468.jpg bible-venice-aldo-manuzio-1497.jpg

        San Agustín De civitate… Pannartz 1468       Biblia Venezia Aldo Manuzio 1497

 

 

 

 “ Abans els llibres que sortien de les impremtes, i es relligaven a mà, i es gravaven al foc, i només els compraven mitja dotzena de persones, tenien tot un altre aire.            En primer lloc la fantasia dels editors era limitadíssima; durant anys i anys només es feia un sol tipus de relligadura; les lletres tenien una monotonia solemne, la millor qualitat. Avui dia veure una gran estiba de llibres plens d’artritisme, feixucs d’obesitat, amb unes cobertes d’un pergamí etern o d’un cuiro inalterable, dóna una sensació ben diferent a la d’un bar a l’americana; a mi em fa pensar en un celler antic, en una d’aquestes caves que hi ha a la província francesa, on es troba el bon ‘armagnac vieux’ i la ‘fine’ sense consessions, d’una legetimitat que no crec que sigui cap excés qualificar de sublim.

            Les botes totes iguals de per fora, sense altra elegància ni altra fantasia que un perfum intens de ponderació, d’integritat, de seny indestructible, aquestes grans botes que dormen en un ambient fresc, de teranyines i d’ombra… Imagineu una vitrina plena d’infolis amb totes les cobertes iguals, unes cobertes d’aire monàstic i feixuc; aquesta vitrina resultaria irrespirable, la mirada s’ompliria de llàgrimes davant d’una parada així… i malgrat això, mentre passen les fantasies del barman, el vell conyac cada dia agafa més prestigi; per això els bibliòfils, amb tota la ferocitat del bibliòfil, amb tota la inhumana passió del bibliòfil, aquells que passen el dit tremolant damunt les planes d’un incunable com si toquessin la galta d’una princesa oriental, el bibliòfil res més que bibliòfil, em fa l’efecte que és un dels éssers més horriblement sensibles, un dels homes més atacats per aquell sensualisme afinat i cruel, que no comprenen, naturalment, ni els poetes ni els tramvies que passen per la Rambla”.

  

            Josep Maria de Sagarra a L’Aperitiu del diari Mirador nº 13 del 25 d’abril de 1929.

book-of-hours-ghent-early-16th-century.jpg   cicero-marcus-tullius-venice-aldo-manuzio-1513.jpg

              Llibre d’Hores Ghent 1516                              Ciceró Venezia Aldo Manuzio 1513

 

 

 

 

“ El bibliófilo, haciendo honor a la etimología, ama los libros, pero no todos, ni con la misma intensidad: precisamente la exaltación reverencial del libro, de todo libro, es propia del que sólo ha leído – y a la fuerza – los de texto. También se utilizan los libros de forma abusiva en fotos de solapas, entrevistas y reseñas.

            El bibliófilo puede poseer y leer cualquier tipo de libro, pero como tal bibliófilo sólo le interesan los que tengan algo especial, los que se salgan fuera de lo común: manuscritos, incunables, antiguos, raros, curiosos… Suele asociarse libro raro con libro antiguo, y uno y otro con valioso, caro, pero son tres conceptos distintos que no se deben confundir. Hay libros muy antiguos – incluso del siglo XV – que no son nada raros ( aunque pueden valer mucho), y por otra parte existen libros muy raros que carecen casi totalmente de interés y de valor económico ( por ejemplo, un sermón del siglo XVII)”.

 


 

            Mendoza Díaz-Maroto, Fco. : La Pasión por los Libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Ed. Espasa Calpe, Madrid, 2002, pp. 177.   dante-alighieri-dante-col-sito-et-forma-dellinferno-venice-aldo-manuzio-1515.jpg  dante-alighieri-le-terze-rime-di-dante-venice-aldo-manuzio-1502.jpg

Dante Col sito… Venezia Aldo Manuzio 1515       Dante Le terze rime Venezia Aldo Manuzio 1502  

                                                  dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

                   

                   biblio6.jpg  

 “ Merçés a la societat de bibliòfils llenguadocians, i a la bona amistat del culte senyor D. Antoni Castanyer de Sòller, puc tenir una bella edició de la història de Montpeller, en quatre toms voluminosos, curosament impresos. Com pot ésser útil ara renovellar-ne el record, diré que la finalitat no era altre que formar per tot arreu el gust per les belles impresions i per els llibres exhaurits. Eren membres fundadors de la societat els que se suscrivien a un exemplar de paper Wahtman, de Xina o qualsevol altre paper de luxe, relligat ademes en pell o en pergamí, de quiscuna de les obres eixides o que eixirien dins la col.lecció. Es consideraven membres corresponents els bibliòfils que prenien un o més exemplars de les en curs de publicació. Els llibraters no eren exclosos. El títol de membre honorari es concedia an aquelles persones singulars que més excel.lien, tot fomentant el gust per la ciència bibliogràfica. Els noms dels suscriptors s’estampaven a la fi del tom i, a cap d’any, reneixien en un llibre que es repartia gratis entre els membres. El paper se comanava a les millors fàbriques de França, Anglaterra i Holanda, i el tiratge an els millors estampadors…             Les circunstàncies actuals no han permès dur a terme per part de la Associació per la Cultura de Mallorca un pla editorial que tenia concebut i que s’hagués realitzat, segurament, amb èxit.

            Ara que l’amic Mulet ha renovellat la pensada, simpàtica i jovenívola de aplegar els bibliòfils i fer obra positiva, ens pertoca lloar-la i fer opinió entorn d’ella. Compartesc l’optimisme d’En Mulet, i esper, confiadament, que prest ha de sorgir l’editor providencial i el bibliòfil en cap, fent viable la formació del suspirat Grup de Bibliòfils.

  

            Article: “Elogis de ‘Bibliofília’” de Mn. Antoni Pons  a Llevant ( Decenari catòlic mallorquí) del dia 20 de setembre de 1928.

                         biblio10.jpg    

“ – ¿ Es considera impressor abans de tot?. – Abans quan em deien que jo era un artesà em sentia ofés. Ara, en canvi, em sento afalagat. Sóc gravador, artista de bibliòfil. Presumeixo d’un coneixement, que no és mai suficient, d’un ofici que s’ha perdut. L’art de l’impressor és sublim, perquè pot crear meravelles. No és tan sols un art d’imatges. La realització i la intencionalitat de l’impressor hi té molt a veure, encara que siguin imperfectes. Les màquines fan les coses perfectes, però no fan art. L’artista té una tècnica que no és perfecta, però motiva. Cada vegada estic més convençut que els avenços tecnològics en segons quina àrea del disseny tenen un interès efímer. Un dibuix que tingui una mica d’esperit, en canvi, d’aquí a cinquanta anys encara serà un dibuix que suggerirà sentiments. La tècnica només ajuda en un sentit material. L’esperit no es pot basar només en la tècnica. El que ha fet perdurar l’home ha estat l’esperit. Jo no nego la tècnica, però és evident que el tecnicisme d’avui mata l’esperit. La tècnica no servirà de res a l’home sense esperit. La tècnica ens ajuda, però no ens fa persones. La tècnica es mou en un sentit general. Els homes, però, hem de viure en particular. Íntimament, no em serveix de res una màquina que ha utilitzat molta gent. El sentit de l’art és que el fas tu mateix, amb les teves limitacions. Jo m’he anat defensant sempre com he pogut. El meu aprenentatge l’he fet anant a veure exposicions i creant-me uns referents. Les noves generacions, per desgràcia, no en tenen.

  

            Article- entrevista: “ Miquel Plana, l’impressor artesà i bibliòfil” de Xevi Planas a Revista de Girona, núm. 190 de setembre-octubre de 1998, pp. 24.

                                              dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

      ver28.jpg

     “És de suposar que una part dels que seguiu el Punt de lectura teniu el que comunament es coneix com ‘sentit de biblioteca’, o el que és el mateix, patiu bibliofília i destineu hores a les llibreries calibrant la propera adquisició. També invertiu cert esforç en la construcció de la vostra biblioteca personal, a la qual us apropeu de tant en tant amb aquella actitud fetitxista vers un volum. Tal volta a vegades us rosega detectar un buit. Jo tenia eixe buit a la lletra D: només tenia dues obres de Dostoievski, cosa que trobava inadmissible”.

              Article: “ Dostoievski polifònic” d’ Enric Castelló 

        a Punt de lectura de La Vanguardia, el 22 d’agost de 2008. 

  veer47.jpg 

      “ En un dels darrers números de la jove revista La Nostra terra el bon amic N’Antoni Mulet, tan conegut ja a Mallorca i a fora, pels seus afanys i entusiasmes en favor del foment del turisme, publica un article curt, però aciençat i enfervorit, a on exposa la idea simpàtica de que s’apleguin els bibliòfils mallorquins, per tal d’empendre la bella tasca de imprimir obres dels nostres escriptors. Aimadors del llibre, així dels temps vells com dels presents, no en freturejen a canostra. Lo que manca és arribar a un lligament de voluntats i aficions en tal manera que tengui realitat lo que enaltres bandes ha tenguda feliç realització. Per ço i al davant l’home que l’idea reclama, i que l’èxit li sia propici. La proposta d’En Mulet no pot ser menys afalagadora, car el desig de posseir una edició acurada de les obres mallorquines és prou sentit per tots els qui han assaborit llur encant, i ensems justificada la necessitat inminent d’aplegar en volums de semblants dimensions, els escrits que, dissortament romanen dispersos per revistes i diaris, esperant una ma pietosa que los ajunti. I és aqueixa una tasca a on hi està compromesa la nostra dignitat”.

  

                        Article: “Elogis de ‘Bibliofília’” de Mn. Antoni Pons  a Llevant ( Decenari catòlic mallorquí) del dia 20 de setembre de 1928.

                                              dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

        libro-maravillas-del-mundo-mandeville.jpg

                        Llibre de les meravelles del món- Mandeville

 

 

 

 

 “ Entre los llibreters de més empenta citarèm a Claudi Bornat, del qual en sa època se diu que era ‘Vir sanè in negotio typographico diligens’. Als Corteys, Pere Malo qui tenían les millors estampes de son temps, als Cormellas, qual casa al Call encara està en peu, als Manescals, la familia dels Trinxer qual nom ja trobàm a Valencia en les albors de la imprempta, y no’s donan vergonya de pertànyer al gremi de llibreters los Margarits, Forcad, Miquel del Munt y altres, juristes d’aquella època. Venen a sumarse als llibreters de Barcelona los Lacavallería, Matevat, Dexen, Girart y molts altres que venen de la part de França a donar nova empenta a la estampa y per lo tant al llibre. Han passat per Barcelona a fer son aprenentatge o per establirs’hi los Bueno de Zaragoza, Lizau, Pere Malo, Valero Sierra també aragonès, en Geroni Palol de Girona, los Abadal, etc.

   En 1787 es andador del Gremi en Mateu Echterling, de Ungría, qui s’establí a Barcelona, sortint de sa casa un bell stock de llibres”.

  

 

              “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp.68-69.

 

 

 

 

    “ Per fí podríam posar aquí una llarga llista de personalitats de tota mena que han sigut llibreters o fills de llibreters qui han honrat lo camp de les lletres; sols ne citarèm alguns per no allargar més aquest petit esbós sobre lo ram de llibrería a Barcelona.   Dels Lacavallería ne sortí lo doctor Lacavallería y Dulach, fill de Barcelona, qui escrigué lo cèlebre Gazophilacium catalano-latinum. Dels Cormellas sols lo pare era mercader, son fill fou Doctor en drets. De la casa Rubió n’ha sortit Lo Gayter del Llobregat y don Antoni Rubió y Lluch, honra de les lletres y literatura catalanes. La casa Brusi fundant y aguantant per espay de més de cent anys lo Diari de Barcelona, que fou lo primer diari que s’ha escrit en català ( 22 de Març de 1810), durant uns cinch mesos sa publicació. Y per fí no podèm menys de recordar a la generació present que dels qui contribuiren més al revifament de les arts del llibre en lo segle passat foren don Esteve Paluzíe y Cantalozella y les Cases Piferrer, Ribet, Pons, y Muntaner y Simon.

   De tot aquell esplendor gremial sols ne queda un esfumat recort, y fins sembla que se sent com una aversió a agremiarse, y es que en veritat lo que no’s coneix, no’s pot estimar. Si estessem assadollats del esperit que animava la agremiació d’antany, la qual sols servía pêl millorament de les arts en general, y en particular ‘ perque los richs no oprimesquen los pobres’, son paraules de les ordinacions del 1553, comprendríam la necessitat y utilitat de la metexa, y procuraríam estudiarla per implantarla de nou”.

 

                “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 69-70.

                                                 dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

                           

edp442.jpg

Bibliodiccionari  XI

 Biblioantique: llibreria, antiguitats i col.leccionisme a Todocolección.            Biblioantique@yahoo.es de Santiago Blas de Tudela.

  Bibliobe: biblioteca general del Banco de España.

  Bibliocomun: vlok dedicat a la Bibliotecologia a Colmbia i al món.

  Bibliocprfilabres: vlok de la coordinadora de la biblioteca del col.legi Filabres.

 Biblioentrevista: entrevistes que realitza la xilena Rina en el seu vlok Bibliofilia, en castellà i anglès.

  Bibliofilatelia: també Bibliofilatelía i Bibliophilatelia. Vlok de Cracovia a Polonia, no és broma, sobre llibres amb segells, segells amb llibres i relacions dels segells amb l’impremta. 

 Bibliofiliómetro: en el vlok Filóloga Bibliófila, per puntuar llibres. 

Bibliofollía: “ Fora per demés que tractessim d’enganyarnos: Bibliofilía es essencialment una publicació íntima, quasi domèstica. No hi ha rès qu’en les seves columnas haguem vingut tracttanthi qüestions de carácter general, transcendentals y tot, lo cert es, emperò, que la nostra matexa indiferencia per l’èxit popular y sorollós ( a tot lo qual hem preferit l’aprovació y assentiment tàcit d’alguns amichs nostres tocats de vera y irreparable bibliofollía), han donat, com a conseqüencia, qu’els nostres dos volums siguin perfectament ignorats aquí y a tot arreu. Pot dirse, donchs, sense gota d’hipèrbole, que Bibliofilía es una publicació universalment desconeguda; lo qual no li lleva ni li posa mèrits”.

De l’article: “Dos exemplars de bibliòfil” en el llibre Bibliofilía, vol. II, pp. 539-540, de Ramon Miquel y Planas.

 Bibliofugia: ( del grec: biblios, i del llatí fugio: fugir). Paulatina desaparició de llibres d’una biblioteca. Del vlok Exonario : definicions i termes que no figuren en el diccionari, però si que hi són en el Exonario. De Jorge Mux (Argentina).

  Bibliogueci: página amb bibliografía de la 2ª República i de la Guerra Civil (1931-1939).

  Bibliomístico. Vlok dedicat a l’Opinió, el Comentari i les Notícies del Món del llibre i les Biblioteques, de Colombia.

  Biblioportunidades: espai del vlok bibliotekaro amb ofertes de feina a biblioteques i col.legis.

  Biblioredacta’s weblog: vlok col.legi IES Maremar d’El Masnou on recomanen els llibres que els hi ha agradat als alumnes de 4t. i més coses.

 Biblioseo: tecnología, tècniques SEA i visibilitat web per a Biblioteques.  Biblio-sonets: Paul Verlaine, l’any 1895,  va escriure uns sonets, tretze, amb el títol “Biblio-sonets”.

  Bibliotecacep 1: vlok d’una bibliotecària, la Marlene de Misiones (Argentina), per serveis d’informació i recursos bibliotecaris.

  Bibliotequera: nou vlok de la Silvia de Buenos Aires, bibliotecària, crec, dedicat al món bibliotecari i als llibres.

  Bibliotic: I i II Encontres de bibliotecòlegs, documentalistes, promotors de la lectura i altres professionals per tractar sobre Tecnologies d’Informació i Comunicació, ( I a Bogotá -2009 i II a Medellín-2010).

 Bibliotulis: vlok de la mestra Mariana (Xile).

  Bibliovalores: vlok dissenyat per fomentar els valors, pertany a Jennifer Moreno ( mestra bibliotecària).

          biblio8.jpg

“ Quin és el lector del Journal l’atenció del qual encara no ha estat atreta per alguna informació d’aquest gènere: ‘ Ahir, 3 d’abril, a la Sala de Vendes, un bibliòfil  força conegut, el Sr. H.P., ha adquirit, per 1.100 francs, un exemplar lleugerament fatigat de la primera edició de Du côté de chez Swann. El preu de venda d’aquesta obra era, quan la seva publicació l’any 1914, de 3 fr. 50.’

Torneu a aplegar els vostres records. Quina sorpresa no fou la vostra en saber que tals operacions eren possibles¡ El llibre és doncs un valor¡ Es pot jugar sobre el llibre¡ Així hi ha valors ‘ emesos’ a 3 fr. 50 que abasten en alguns anys un curs tres centes vegades més alt¡ Això que en diuen ‘ la Bibliofília’ és aquesta nova especulació, doncs¡ Un risc tan petit i totes les esperances: quina novetat, quin atractiu¡”.

  

            GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929. Traducció Just Cabot. Pp.24-25.

                                    biblio31.jpg    “ D’aquesta sala primera, en dèiem la ‘sala de les revistes’, perquè allí es guardaven – a mesura que anaven arribant i eren examinades, i abans de ser conduïdes al relligador – les que rebiem continuament de les acadèmies, dels instituts i de les altres societés savantes de totes cinc parts del món.La segona cambra, i la més gran, era la ‘sala daurada’, perquè les altes i nobles llibreries de fusta severa que folraven gairebé totalment les parets tenien a les seves volutes abarrocades alguns tocs d’or, que lluïen suaument damunt la pau de les rengleres de llibres i carpetes. Se’n deia també la ‘ sala de Mossén Cinto’ perquè hi era guardat el fons del gran Verdaguer, recentment adquirit, amb tots els manuscrits i la biblioteca deixats en morir pel nostre incomparable poeta modern. A la mateixa sala eren custodiats altres llibres de valor excepcional, com el Cançoner dit d’Aguiló, i manta peça raríssima, que els entesos es passaven de mà en mà, com els canonges es passarien la custòdia…

La docta sala tenia dos finestrals que donaven al carrer del Bisbe, amb festejedor de pedra picada a banda i banda. Davant de cada finestra, una taula petita i un parell de poltrones permetien als erudits consultar les peces úniques de la biblioteca, i a nosaltres, els joves macips, vigilar-los discretament, perquè ja és universalment sabut que la passió i la cobejança del bibliòfil no reconeixien límits”.

  “Els mestres cantaires de Barcelona” amb entreactes a Madrid ( 1911-1914), XIX capítol de Tots els camins duen a Roma. Memòries. II, pp. 235-236, de GAZIEL , parlant de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

 

 

 

 

                                          dibuixexbloguis1thumbnail14.jpg

Museu del Llibre i  les Arts Gràfiques de Barcelona .

          “El Museu de les Arts Gràfiques del Poble Espanyol impulsat per Enric Tormo a la década de 1960 volia recollir els vestigis de les impremtes catalanes en un moment de transformació radical. En les dues dècades que va estar en actiu es va fer una tasca valuosa i poc reconeguda. Entre els resultats hi ha una important col.lecció de tipus, una secció de màquines antigues restaurades i un important fons de documents. La jubilació del seu fundador va comportar el tancament del museu malgrat els esforços d’alguns dels responsables, com Pilar Vélez , i d’alguna exposició posterior, com Tresors Gràfics. Aquest fons, adscrit actualmente al Museu d’Arts Decoratives, no és obert al públic. (1).

           Col.leccions de tipus, màquines antigues restaurades, importants fons de documents, on és tot això? És en algún lloc?, diu Jordi Pablo en el llibre mencionat que el fons és al Museu d’Arts Decoratives, però entrant a la web del Museu de les Arts Gràfiques ni en parlan.   

                      3.jpg                                                           Palau de les Arts Gràfiques ara Museu Etnològic 

         

          M’agradaria saber on són realment aquestes coses i perquè ningú es preocupa de que les puguem fruir. En altres llocs hi ha museus dedicats a la impremta que fan goig, sense anar gaire lluny al Monastir de Santa Maria en un poblet prop de València, El Puig, hi tenen un Museu dedicat a la Impremta i a les Arts Gràfiques, que per el que diuen sembla força interessant.

          Com exemples de museus dedicats a les arts gràfiq

ues i al llibre en poso uns quants d’europeus, però n’hi ha un munt per tot arreu:

Musée de l’Imprimerie de Lyon.

Museo nacional de la Imprenta – Oporto.

Museo Plantin-Moretus – Amberes.

Museo Bodoni – Parma. 

Museo Gutenberg – Magunzia.

 Mirant mirant he trobat un periòdic , El Rotativo, fet per alumnes de Periodisme de la Universidad CEU Cardenal Herrera de València, i ves per on ¡ , he trobat una entrevista a la Directora Gral. de Patrimonio Cultural y Museos de la Comunitat Valenciana, on diu, parlant del Museu Nacional de la Impremta i la Obra Gràfica del Monastir de Santa Maria del Puig:“La correcta lectura del proyecto museográfico ha hecho que los fondos se hayan enriquecido con nuevas adquisiciones y depósitos temporales, como la compra de la gran prensa Imperial de Cope & Sherwin y de 63 incunables de la colección del Club Konrad Haebler, así como el depósito de 30 piezas del Museo de la Imprenta del Pueblo Español de Barcelona”.    

                                                             museu-puig1.jpg               Monastir Santa Maria del Puig  

    

         

          Segueixo mirant i trobo: “Però el fons de la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida va més enllà de la desena de màquines que s’hi mostra. Prop d’un centenar de peces, algunes cedides per l’extint Museu d’Arts Gràfiques de Barcelona, d’altres provinents de la desapareguda Impremta Mariana de Lleida, altres més de donacions de material obsolet per l’arribada de les noves tecnologies, o simplement de recopilacions que s’han fet per distints punts de l’Estat espanyol, estan guardades en diferents llocs en espera de ser catalogades definitivament”. 

sala temàtica lleida 3           


                                              Sala Temàtica d’Arts Gràfiques a Lleida   

          

          On? Unes quantes a la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de Lleida, on fan una exposició: “500 anys d’impremta”.  

                             imatgenovoprint1.jpg

                                           Museu de la empresa Novoprint            

  I mirant mirant vaig a parar a l’empresa Novoprint a Sant Andreu de la Barca, i què hi ha? , doncs ni més ni menys que un Museu d’Arts Gràfiques, aquests senyors han dedicat 200 metres de l’empresa per guardar i exposar eines, tipus, llibres, papers, màquines i més coses relacionades amb el món gràfic. Es pot visitar.  

                    No, si a poc a poc resultarà que no fa cap falta un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, però no, sí que fa falta, de moment les coses que he trobat son poques i petites, interessants , per anar fent. Un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques crec que és necessari, un país com el nostre que deu tant a la impremta no pot estar sense un Museu adequat dedicat al món del llibre i de la impremta. 

             Pilar Vélez, ex directora del Museo d’Arts Gràfiques ho va dir o escriure vàries vegades, com per exemple en el capítol “ El patrimoni industrial fotogràfic i arqueologia de la indústria gràfica. Estat de la qüestió”  : “… A partir de l’estudi de Trenc, avui ja considerat un clàssic i punt de referència bàsic d’aquest camp, s’iniciaren altres estudis que combinaven també l’aspecte historicoartístic amb el tècnic. Des del mateix Museu de les Arts Gràfiques  de Barcelona – avui malauradament ‘congelat’– s’impulsà la recerca de tots aquets temes, així com el recull, la catalogació, la conservació, la restauració i la publicació de tots aquests treballs…” (2) .

            Segueixo mirant, i mirant trobo a Figueres l’empresa Gràfiques Montserrat, on tenen un Museu: ‘La impremta antiga’ amb tota mena d’articles i màquines, recomano les fotos. També visitable

                                        grafiques-montserrat-imatge1.jpg                                                             Gràfiques Montserrat a Figueres              

Continuo mirant i arribo a Capellades, on el Museu Molí Paperer és molt digne de visitar-lo, jo en pocs anys ho he fet dues vegades i segur que hi tornaré, val la pena, s’aprenen moltes coses.             

                   molicapellades1.jpg                                                                           Museu Molí Paperer a Capellades              

         

         

           I mirant mirant m’apareix la pàgina del Museo Virtual del Diseño Creativity (MVD), on podeu veure exposicions sobre naips, envoltoris de caramels, felicitacions nadalenques, lletres capitulars, etc.   

                                      

                        barbero.jpg

         

            Segueixo mirant i apareix un altre Museu, a Sant Joan les Fonts, de l’empresa Alzamora Group, també val la pena, amb màquines des del segle XVI.  

                                           

                                                              

                                                    alzamora1.jpg

                                                              Museu Alzamora Group

          No si això del Museu resultarà que a Catalunya tenim el millor del món, però no és així, el Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques no existeix com a tal, hi ha coses per aquí coses per allà, però no està la cosa clara, amb peces deixades a uns i altres i amb un Ajuntament de Barcelona que sembla que té plans, com els anunciats en El Periódico del dia 16 d’abril de l’any 2001 on diuen que l’Ajuntament farà un Museu de Disseny a la Plaça de les Glòries on hi ficaran els museus que ara estan a càrrec del DHUB, però de moment no es veuen per enlloc, no us espanteu, amb això del DHUB, que és alguna cosa així com el Disseny Hub Barcelona i s’encarrega, diuen : “de  la integració d’un museu, un centre i un laboratori adreçat a promoure la comprensió i el bon ús del món del disseny”,  són al Palau Reial de Pedralbes i al carrer Moncada de Barcelona i s’encarreguen del Museu de les Arts Decoratives, del Museu Tèxtil i d’Indumentària i del ‘Gabinet de les Arts Gràfiques’, aquest últim, diuen: “ actualment, com a Gabinet de les Arts Gràfiques i integrat al Disseny Hub Barcelona, les seves col.leccions ( el que queda) s’han instal.lat a les reserves del Palau Reial de Pedralbes”. 

                                       Això de Hub, suposo que de la paraula anglesa que vol dir alguna cosa així com: cubell, galleda o figuradament, centre. Suposo que es referirà a centre, tant els hi costa posar Centre de Disseny de Barcelona o una cosa semblant ?, potser no és de disseny posar-ho en català, a més a més això de DHUB es fins i tot complicat de pronunciar, és més de disseny dir “ens veiem al DeHacUBe” que no pas  “ al Centre de Disseny”?.

                  dhublogo.gif  

Miraré més i ja explicaré més coses, només afegir, de moment, el Museu del llibre Frederic Marés, a la Biblioteca de Catalunya amb més de 1500 documents donats per Marés i amb la possibilitat de fer-hi visites.

Segur que a molts altres pobles i ciutats  de Catalunya hi ha més museus i llocs amb materials relacionats amb les arts gràfiques i els llibres, si algú m’ho fa saber ja ho escriuré un altre dia perquè crec que aquest tema del Museu del llibre i les Arts Gràfiques va per llarg i desitjo que més gent hi parli i més gent hi faci alguna cosa.

 Catalunya es mereix un Museu d’aquestes característiques. Un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques crec que és necessari, un país com el nostre que deu tant a la impremta no pot estar sense un Museu adequat dedicat al món del llibre i de la impremta.  

   (1)   PABLO, Jordi: en el capítol dedicat als Drapaires de: El Gran Llibre dels oficis. Història de la Cultura Catalana, Ed. 62, B, 2006.(2)  )En el llibre Arqueologia de la Comunicació, editat com part de les Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial, per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i celebrades el 1997 a Girona .

                      biblioteca-catalunya1.jpg

“ Botigues de Barcelona”, d’Alexandre Cirici i Aurora Altisent.L’Editorial Lumen acaba de publicar aquest magnífic llibre de format 21 x 22 cm. On Alexandre Cirici ens hi presenta Barcelona com ‘ la ciutat de les botigues’ i ens n’explica la història, i l’anècdota de vint-i-cinc d’elles, que Aurora Altisent ha dibuixat amb la seva traça característica. Cirici diu que aquesta història  ‘que ens sitúa la botiga com el fenomen més medul.lar de la ciutat que hem heredat, ens permet trobar en els vells establiments un testimoniatge excepcionalment vivent encara, de la vida social i el sistema de valors de l’època compresa entre el declinar de la vella societat senyorial i l’alba dels temps de les masses’. Quan els homes s’agruparen en poblat, aquest desenvolupà l’intercanvi de bens i d’idees, fou el lloc del mercat i de la conversa. I si al mercat s’hi ofereixen les coses, a les barberies i a les tavernes, les idees. D’entre aquestes vint-i-cinc botigues que se’ns presenten, hi ha l’Herbolari del Rei, del carrer del Vidre, que és del 1823; la Cereria Subirà del carrer de la Llibreteria – del 1761 – l’Ortopedia Clausolles, la Farmàcia Diví, la Fleca Agustí; el Torrador de Cafè Garriga, l’Antiga Casa Cotchet ( de camiseria) – del 1820 – al Pla de la Boqueria; la fàbrica de flors Oliver, del carrer de la Palla – del 1793 – , i ‘ la Llibreria dels Set savis’, fundada en 1923 per Josep Porter al carrer de Valladolid, de Sants, passada després al carrer de Mont-sió – al lloc dels Quatre Gats – , després al carrer de la Canuda on ara hi ha la Sala Mozart, per anar al carrer dels Arcs i finalment tornar on és ara al carrer de la Canuda, a Can Babra i pel Portal de l’Angel al Palau del Marquès de Barberà. Josep Porter ha publicat, diu Cirici, des del 1925, més de 2000 catàlegs de la seva llibreria antiquària, i ha creat l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, editant-hi revistes de bibliofília catalana, així com espanyola i americana, la ‘Papyrus’. Llibreria de gran categoria per a l’expansió de la cultura catalana sobre tot als Estats Units, que avui és estatge del museu de fotografia i cinema – aquest únic al món – que ha creat el seu fill Miquel Porter i Moix. Aquest llibre de les botigues de Barcelona val la pena de tenir-lo”. 

Article a La Vanguardia del 17 de maig de 1979, pp. 48, en la secció Libros – El llibre català  a càrrec de J.V. .

                                            dibuixexbloguis1thumbnail14.jpg