Biblioaprenent

                        Llibre de les meravelles del món- Mandeville

 “ Entre los llibreters de més empenta citarèm a Claudi Bornat, del qual en sa època se diu que era ‘Vir sanè in negotio typographico diligens’. Als Corteys, Pere Malo qui tenían les millors estampes de son temps, als Cormellas, qual casa al Call encara està en peu, als Manescals, la familia dels Trinxer qual nom ja trobàm a Valencia en les albors de la imprempta, y no’s donan vergonya de pertànyer al gremi de llibreters los Margarits, Forcad, Miquel del Munt y altres, juristes d’aquella època. Venen a sumarse als llibreters de Barcelona los Lacavallería, Matevat, Dexen, Girart y molts altres que venen de la part de França a donar nova empenta a la estampa y per lo tant al llibre. Han passat per Barcelona a fer son aprenentatge o per establirs’hi los Bueno de Zaragoza, Lizau, Pere Malo, Valero Sierra també aragonès, en Geroni Palol de Girona, los Abadal, etc.

   En 1787 es andador del Gremi en Mateu Echterling, de Ungría, qui s’establí a Barcelona, sortint de sa casa un bell stock de llibres”.

              “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp.68-69.

    “ Per fí podríam posar aquí una llarga llista de personalitats de tota mena que han sigut llibreters o fills de llibreters qui han honrat lo camp de les lletres; sols ne citarèm alguns per no allargar més aquest petit esbós sobre lo ram de llibrería a Barcelona.   Dels Lacavallería ne sortí lo doctor Lacavallería y Dulach, fill de Barcelona, qui escrigué lo cèlebre Gazophilacium catalano-latinum. Dels Cormellas sols lo pare era mercader, son fill fou Doctor en drets. De la casa Rubió n’ha sortit Lo Gayter del Llobregat y don Antoni Rubió y Lluch, honra de les lletres y literatura catalanes. La casa Brusi fundant y aguantant per espay de més de cent anys lo Diari de Barcelona, que fou lo primer diari que s’ha escrit en català ( 22 de Març de 1810), durant uns cinch mesos sa publicació. Y per fí no podèm menys de recordar a la generació present que dels qui contribuiren més al revifament de les arts del llibre en lo segle passat foren don Esteve Paluzíe y Cantalozella y les Cases Piferrer, Ribet, Pons, y Muntaner y Simon.

   De tot aquell esplendor gremial sols ne queda un esfumat recort, y fins sembla que se sent com una aversió a agremiarse, y es que en veritat lo que no’s coneix, no’s pot estimar. Si estessem assadollats del esperit que animava la agremiació d’antany, la qual sols servía pêl millorament de les arts en general, y en particular ‘ perque los richs no oprimesquen los pobres’, son paraules de les ordinacions del 1553, comprendríam la necessitat y utilitat de la metexa, y procuraríam estudiarla per implantarla de nou”.

                “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 69-70.