¿ BIBLIOLOGIA ?
OTLET, Paul: “ciència general que comprèn el conjunt sistemàtic classificat de les dades relatives a la producció, la conservació, la circulació i la utilització dels escrits i dels documents de tota espècie”.(1).
VOX i DRAE: “estudi general del llibre en el seu aspecte històric i tècnic”.
CIBA: “estudi del llibre en sí mateix, el seus aspectes interns i externs, històric i tècnic”.(2).
Vlok Diariodelhombreinvisible: “ciència que s’ocupa del llibre, en el seu més ampli sentit”.(3).
Vlok Silvia’s blog: “ nocions de la Història i evolució del llibre, en el seu context cultural”.(4).
Miguel Ángel Porrúa en el vlok Ecatepecnoticias de Juan Pablo García Vallejo: “ ciència social que estudia el llibre en totes les seves manifestacions, considerat des dels seus diversos aspectes, es a dir, històric, descriptiu, tècnic, artístic, usual, etc.”(5).
Wikipèdia: “ ciència general del llibre, o sigui, estudi del llibre, ja sigui aïlladament considerat en les seves condicions materials, literàries, d’antiguitat, d’autenticitat i de mèrit, tant en col.lecció o formant biblioteca.
Viccionari: “ ciència o branca del coneixement que inclou tant l’estudi de la història del llibre i la impremta com l’estudi general del llibre en el seu aspecte teòric-pràctic”.
DIEC: “ ciència que s’ocupa dels llibres en llur aspecte històric i tècnic”.
GDLC: “ ciència dels llibres en el sentit més ampli”.
Wiki Lingue: “ ciència de la història i composició dels llibres. És el conjunt de coneixements i tècniques que comprenen la història del llibre, la biblioteconomia, la bibliografia, la bibliotecologia, la bibliotecologia i la bibliofília, i és relacionen amb l’origen, evolució, producció, publicació, descripció, enumeració, conservació i restauració dels llibres, i l’organització d’ells en col.leccions generals o especials per a ús públic o privat”.
EROLES, Emili: “estudi general i complet dels llibres en tots els seus aspectes, especialment en els històrics i tècnics.(6).
MARTÍNEZ de SOUSA ( 2004): “ ciència que s’ocupa del llibre en els seus aspectes interns i externs, materials i inmaterials, històrics, terminològics i tècnics”.(7).
MARTÍNEZ de SOUSA ( 2001): “ ciència de l’escrit i de la comunicació escrita”.(8).
BRETON, Jacques: “ estudi sistemàtic de les condicions de producció, difusió i utilització dels escrits impresos sota totes les seves formes, incloent la busca dels factors d’explicació dels fenòmens, tant en el pla econòmic i tècnic, com polític,social i cultural, per descobrir les seves perspectives d’evolució tant quantitatives com qualitatives”.(9).
PALOMARES RODRÍGUEZ, M. Teresa: “ estudi sistemàtic de tot allò que es refereix als impresos ( producció, difusió, utilització, etc.), estudia el llibre en sí mateix, en els seus aspectes interns i externs, històric i tècnic. En el seu aspecte històric s’ocupa de l’origen i desenvolupament del llibre a través del temps. En el seu aspecte tècnic, que es coneix com Bibliotècnia, estudia la seva anatomia, suport, estructura, parts, impressió, il.lustració, enquadernació, etc.(10).
Per no allargar-me, afegiré la part final de “Història de la Bibliologia” de Robert Estivals, traduida per Jesús Gascón García), extret de la revista ITEM, 11 de 1992, i que diu:
“La primera observació que hem de fer és que aquesta disciplina, avui, ésacceptada, reconeguda i ensenyada en un cert nombre d’estats. La segonafa referència a la seva concepcíó i teoria fonamental. En aquest punt lesposicions continúen sense conciliar. Existeixen diferents punts de vista querepresenten la continuïtat de diferents tendències conceptuals, professionals,nacionals. Hom pot classificar-les en tres grans categories. La primera, lamés tradicional, mes aviat biblioteconòmica i anglosaxona, pero tambéarrelada a alguns paísos de l’Europa de l’Est, manté la relació bibliografia-bibliologia.
La segona, molt més lligada a la història i a la sociología del llibre.
La tercera, la més nova i avantguardista, integrada en el desenvolupament de les ciències de la informació i de la comunicació, la defineix com la ciència de l’escrit i la comunicació escrita. Es aquesta darrera la que ha estat acceptada com a objecte d’estudi perl’Association Internationale de Bibliologie. És, per tant, en el marc d’aquestorganisme, gràcies a la cooperació internacional i mitjancant la comparacióde recerques, que la problemàtica de la bibliologia trobarà la seva definitiva
resolució”.
I així podria seguir cent pàgimes més, quina definició esculliríeu?. Segurament que una altra, cap de les que aquí he posat, no ho sé. Però hi ha molt per escollir, o potser no tant, perquè moltes s’assemben molt.
Això de la Bibliologia em té intrigat, bé no tant, en principi ho tinc claríssim:
BIBLIOLOGIA: ( Biblio=llibre + logia= estudi, ciència, tractat) ESTUDI DEL LLIBRE.
Clar que “doctores tiene la Iglesia…” i cadascú diu la seva, per sort he llegit dues coses que m’ho han aclarit una mica:
Es tracta de J.A. Cordón, que en la ‘Presentación’ del Diccionario de bibliología i ciencias afines, 3ª edición, muy aumentada de Martínez de Sousa, Ed. Trea, Gijón, 2004, explica unes quantes coses sobre el poc cas que se li fa i se li ha fet a la Bibliologia i ho apartada que ha estat del món acadèmic i amb molt poca bibliografía, però en algunes coses falla (crec)una mica, com per exemple quan diu que a España era pràcticament desconeguda fins que el 1989 Martínez de Sousa va iniciar un diccionari sobre el tema ( que jo recomano sempre), doncs Cordón no té present que a Catalunya, a l’any 1974 la que era Escola de Bibliotecàries va passar a ser la Escuela de Bibliología, i moltes de les ensenyances que aleshores ( i des de 1915) es podien seguir tenien a veure amb Bibliologia, Bibliografia, Biblioteconomia, Bibliotècnia, Bibliofília i més Biblio… .Però bé, diu unes quantes coses sobre Bibliologia amb molta raó i que a mi m’aclareixen una mica més la cosa.
Però m’ho aclara molt més Manuel José Pedraza Gracia, en l’article “Bibliología ( ciencia del libro) y Ciencias de la Documentación”, a Scire.11:1 (en-jun 2005) 27-46. ISSN 1135-3761, on explica de què va això de la Bibliologia ( també parla de la Bibliografia)i del poc cas que se li fa. Analitza la situació en que es troba avui dia, i els canvis soferts al llarg dels anys que l’han portat a l’actual situació dins les ciències de la documentació, quasi d’abandonament, la Bibliologia, com a tal, i dedicant-se les ensenyances reglades i sembla que la demanda laboral ( una part) a estudiar altres coses més ‘modernes’ i acaba Pedraza dient: “ Gran parte de los trabajos con contenidos de historia del libro, de la imprenta y de las bibliotecas, bibliológicos y aun bibliográficos quedan en el margen de las ciencias de la documentación, cuando se analizan desde la perspectiva de la producción científica, aunque sea de forma muy somera, en publicaciones seriadas y en las reuniones científicas”, i dona a entendre que altres ciències, com la Història, la Filologia, la Història de la Ciència, etc. , s’estan apropiant dels espais de les disciplines del llibre que la documentació deixa de costat.
I, finalment, només una proposta, sembla que a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, abans Escola Superior de Bibliotecàries ( 1915-1924), Escuela Superior para la Mujer (1924-1930), Escola de Bibliotecàries (1930-1939), Escuela de Bibliotecarias (1939-1974), Escola de Bibliologia (1974-1982), Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació (1982-1997)(11), li haurien de tornar a canviar el nom, doncs si el títol que donaran ara és el de Grau d’Informació i Documentació, quedaría molt bé: Facultat d’Informació i Documentació, i així es treurien de sobre un dels pocs Biblio que queden.
Si vull estudiar, si vull aprendre Bibliologia : Història del Llibre, Bibliofília, Biblioteconomia, Bibliotècnia, Bibliografia, Tipografia, Impremta, Il.lustració, Enquadernació, Edició, etc., etc., on haig d’anar?.
Estic aprenent , ho estic intentant i moltes coses de les que he escrit les he posat perquè les sento així. Els meus coneixemnets d’aquestes matèries són mínims i no soc ningú per parlar tan a la lleugera, però és el que penso. Espero i desitjo que si algú llegeix això i em vol posar al dia li estaré molt agrait.
(1).- Hhttp://blogspotsamot.blogspot.com/2008/05/el-tratado-de-documentacin.html .
(2).- Http://ciba.blogia.com/2007/070104-glosario-de-documentacion.php.
(3).- http://www.diariodelhombreinvisible.com/2007/04/estn-locos-estos-tipgrafos.html.
(4).- Http://silviasevilla.wordpress.com/2007/06719/terminos.
(5).- http://ecatepecnoticias.blogspot.com/search/label/Miguel%20Angel%20Porr%C3%BAa.
(6).-EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro, Ed. Millà, B, 1981.
(7).-MARTÍNES DE SOUSA, José: Diccionario de bibliología y ciencias afines, Ed. Tres, Gijón, 2004.
(8).- MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas, Ed. Trea, 2001.
(10).- PALOMARES RODRÍGUEZ, M. Teresa: Manual Básico de Formación Bibliotecaria, Ed. Asoc. Para la Defensa del Patrimonio de Priego, 2008. Xunta de Galicia.(
11).- http://www.raco.cat/index.php/bid/article/view/40503/41025
Biblioaprenent 
Completa y acertada entrada sobre los saberes del libro, que más que una ciencia parece una carrera universitaria.
Besos y abrazos
Crec que en realitat són dues carreres ( o més), no he mencionat als Arxivers, doncs sembla ser que entre ells tenen les seves coses.
No sé perquè els arxivers i el bibliotecaris-documentalistes, des d’ara crec que Informadors(¡¡¡) tenen algunes discrepàncies amb això dels documents.
Crec que la ciència del llibre és una altra cosa.