Biblioaprenent

               “ S’ha dit que la bibliofilia és una inclinació pels llibres, tal com la practica el bibliòfil; també es pot definir com a saber del bibliòfil. Segons el diccionari de la RAE (1869), és la passió pels llibres, especialmente pels rars i curiosos. Francesc Fontbona concreta que l’objecte de la bibliofilia són els llibres interessants, insòlits o editats amb especial cura i riquesa.

               La bibliofilia està relacionada amb el col.leccionisme de llibres, però no és equivalent. Una col.lecció es defineix com un conjunt, més o menys complet i ordenat, de coses d’una mateixa clase ( especialment coses d’art, de ciència, industria, etc.) reunides per algú per gust o per curiositat. El col.leccionisme en general pren una empenta notable al segle XIX, quan l’afany d’aplegar objectes d’una clase determinada i amb un criteri sistemàtic deixa de ser exclusiu de l’aristocràcia o de l’alta burgesia i es fa extensiu a altres estaments socials i també a una gamma molt àmplia d’objectes.

               L’auge de la bibliofilia es pot observar en aquest context, però no s’ha de confondre. El bibliòfil no és simplement un col.leccionista, interessat a incrementar el nombre d’objectes de la col.lecció. El bibliòfil se sol entusiasmar per les particularitats del llibre, fruit d’un refinament cultural, material o artístic. Les seves inquietuds solen anar dirigides preferenment a la qualitat: d’un text, d’un autor, d’una tipografia, d’unes il.lustracions o d’una relligadura. Així ho expressa Jordi Estruga, president actual de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, persona que no solament ha practicat amb afany la bibliofilia en el temps present, sinó que hi ha reflexionat”.

      “L’interès pel llibre: gabinets de lectura, bibliofilia i exlibrisme” de F. Xavier Puig Rovira, dins L’exaltació del llibre al vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC, Barcelona, 2008, pp. 181.

               “Lo primero que llama la atención al analizar el significado de libro antiguo es la marcada heterogeneidad de definiciones que encontramos. Por todo ello, hay que matizar en primer lugar el libro antiguo desde un punto de vista cronológico, debido a su ambigüedad. Confusión ésta producida por los problemas surgidos en orden a poner fecha a su origen ( manuscrito o impreso) y a su final ) ¿ qué pasa con el siglo XIX?).

               ¿ Hay que incluir los Manuscritos como libros antiguos? Algunos autores, caso de Martínez de Sousa, en su Diccionario de Bibliología, señala como libros antiguos los producidos antes de 1801, o los posteriores, siempre y cuando se hubieran producido siguiendo los criterios de la imprenta manual. Según este criterio, la contraposición libro antiguo/libro moderno se establece en función de la diferente tecnología aplicada a la producción del libro: el libro antiguo o hand-printed book  es el resultado de unos procesos manuales, mientras que el libro moderno lo es de unos procedimientos industriales.

               No todos los autores ( Charles Mortet, o Malclès, en su Manuel de Bibliographie), aceptan esta definición. Algunos de ellos no incluyen los manuscritos entre los libros antiguos; otros confunden lo antiguo con lo raro o curioso. Además, el criterio de distinción de imprenta manual y moderna tampoco es rigurosamente exacto, porque con las mismas técnicas que antaño se puede editar actualmente un libro antiguo, como podía ser un facsímil, y no por ello formaría parte de una sección de ‘fondo antiguo’.”

               Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 102-103, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

          “ Diem en altres països perquè a casa nostra la bibliofilia no frueix encara del conreu que li caldria. Els bibliòfils que senten aquell amor gairebé físic dels llibres, que és la primera condició, són pocs. La segona condició és la d’entendre en la materia; i persones que la poseeixen encara n’hi ha menys. Però ja passaríem amb aquest redüit nombre de persones amb la segona condició. Si augmentés el de les de la primera. Serà un dels tans favors a treure de l’esnobisme, fer entrar el llibre de luxe entre els objectes la possessió dels quals dóna to, com els objectes d’art antic i modern. Però, tot i haver-se dit abans que mentre creixés l’afició als bells llibres passaríem per la poca preparació dels nous bibliòfils, cuitem a limitar l’abast d’una dita tan poc afinada. El gust va indissolublement lligat amb la técnica, encara que no tot el que és tècnicament perfecte hagi d’ésser per això necessàriament de bon gust. Si res no pot ésser estimat si abans no és conegut, per crear un públic amant dels bells llibres cal indispensablement proveir-lo dels coneixements més indispensables, i aquests, dirigint-se a no iniciats, no han pas d’estendre’s en deu volums, bastant grants com el dels Coneixements indispensables a un bibliòfil, de Rouveyre.

          Sabent que a Barcelona es prepara una campanya bibliofílica. Un editor, que és alhora un gran coleccionista de les produccions més reeixides del llibre, sobretot modern, llançarà aviat una sèrie de llibres que tot ens fa esperançar que respondran al gust més exigent. Podría també ocórrer – però això encara es trova en estat d’avantprojecte – que algú altre intentés una altra empresa per l’estil.

          No cal dir que tant l’una iniciativa com l’altra són mereixedores de la sol.licitut més extremada. No cal dir que s’ha de fer estendre la convicció que no pot haber-hi casa de senyors sense una biblioteca de senyors, i, més pragmàticament, que comprar bons llibres, com comprar bones obres d’art, és sempre un bon negoci. Ara que per comprar bons llibres, dels susceptibles de pujar de preu amb el temps, cal entendre-hi. ( Això a part que es posi de moda i es jutgi de bon to, com en realitat ho és, tenir bons llibres).

          Article: “Perquè surtin bibliòfils”, de J.C. a la revista Mirador, nº 63 del 10 d’abril de 1930, p.4.

          “ Sin embargo, el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con terminar para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental. Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primeras ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura.”

          Article de la Mariana a Blog de libros ( 23/09/2009).Http://www.blogdelibros.com/libros-de-colección/.