“ La paraula bibliòfil no té una definició universal. Etimològicament, significa el qui estima els llibres. L’estimació està motivada especialmente per alguna peculiaritat de les edicions, per la bellesa, per la qualitat global o per la raresa. Són qualificats com a bibliòfils les persones que, mogudes per l’interès per la cultura, reuneixen el major nombre posible de llibres, considerats com a instruments d’aquesta. Els bibliòfils es dediquen a col.leccionar els llibres, però també a estudiar-los.
El bibliòfil estima els llibres o s’hi interessa pel valor del text ( literari o filològic, històric o documental), però especialmente per les característiques materials en conjunt ( il.lustració, relligadura, qualitats en el seu conjunt, etc.) o per algún aspecte particular ( lloc d’impressió, procedència o temàtica concreta) o també per alguna singularitat o raresa. L’interès pel llibre se centra més en el continent que no pas en el contingut. Per als bibliòfils, el llibre, com a objecte selecte, esdevé més important que el que diu. Davant de la manca de peces dignes de ser col.leccionades per les qualitats bibliogràfiques, es decideixen a produir obres selectes, més estimades des del punt de vista tipogràfic que per llur contingut.”
L’interès pel llibre: gabinets de lectura, bibliofília i exlibrisme” de F. Xavier Puig Rovira, dins L’exaltació del llibre al vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC, Barcelona, 2008, pp.180-181.
“ No vaya a creerse que la bibliofilia o la bibliomanía son pasiones o achaques de personas sabias y provectas. Hay todavía quien se figura al bibliófilo, al enamorado de los libros, como un señor de más de medio siglo, vestido a la moda de diez años ha, con chistera o chambergo, unas antiparras formidables y, desde luego, armado de una lente para descifrar los más intrincados enigmas tipográficos. Ese es el bibliófilo o bouquineur de la caricatura de los tiempos de Gavarni. El amante de los libros tiene todas las edades, a partir de la adolescencia. Yo sé de criaturas que se sienten atraídas por los libros antes de saber leer. El bouquineur es joven o viejo, rico o pobre, viste falda o pantalón. No hay exclusivas ni excepciones en esto de querer al libro, de adorarlo egoísticamente, substrayéndolo al manejo o la ignorancia del vulgo”.
Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.
Biblioaprenent 