Biblioaprenent

          “ Diem en altres països perquè a casa nostra la bibliofilia no frueix encara del conreu que li caldria. Els bibliòfils que senten aquell amor gairebé físic dels llibres, que és la primera condició, són pocs. La segona condició és la d’entendre en la materia; i persones que la poseeixen encara n’hi ha menys. Però ja passaríem amb aquest redüit nombre de persones amb la segona condició. Si augmentés el de les de la primera. Serà un dels tans favors a treure de l’esnobisme, fer entrar el llibre de luxe entre els objectes la possessió dels quals dóna to, com els objectes d’art antic i modern. Però, tot i haver-se dit abans que mentre creixés l’afició als bells llibres passaríem per la poca preparació dels nous bibliòfils, cuitem a limitar l’abast d’una dita tan poc afinada. El gust va indissolublement lligat amb la técnica, encara que no tot el que és tècnicament perfecte hagi d’ésser per això necessàriament de bon gust. Si res no pot ésser estimat si abans no és conegut, per crear un públic amant dels bells llibres cal indispensablement proveir-lo dels coneixements més indispensables, i aquests, dirigint-se a no iniciats, no han pas d’estendre’s en deu volums, bastant grants com el dels Coneixements indispensables a un bibliòfil, de Rouveyre.

          Sabent que a Barcelona es prepara una campanya bibliofílica. Un editor, que és alhora un gran coleccionista de les produccions més reeixides del llibre, sobretot modern, llançarà aviat una sèrie de llibres que tot ens fa esperançar que respondran al gust més exigent. Podría també ocórrer – però això encara es trova en estat d’avantprojecte – que algú altre intentés una altra empresa per l’estil.

          No cal dir que tant l’una iniciativa com l’altra són mereixedores de la sol.licitut més extremada. No cal dir que s’ha de fer estendre la convicció que no pot haber-hi casa de senyors sense una biblioteca de senyors, i, més pragmàticament, que comprar bons llibres, com comprar bones obres d’art, és sempre un bon negoci. Ara que per comprar bons llibres, dels susceptibles de pujar de preu amb el temps, cal entendre-hi. ( Això a part que es posi de moda i es jutgi de bon to, com en realitat ho és, tenir bons llibres).

          Article: “Perquè surtin bibliòfils”, de J.C. a la revista Mirador, nº 63 del 10 d’abril de 1930, p.4.

          “ Sin embargo, el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con terminar para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental. Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primeras ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura.”

          Article de la Mariana a Blog de libros ( 23/09/2009).Http://www.blogdelibros.com/libros-de-colección/.