“ Els termes bibliofilia i bibliòfil es comencen a emprar al segle XVIII. Al segle XIX, especialmente a l’últim quart, se situa el naixement de la bibliofilia moderna i s’imposa l’ús dels termes esmentats. La causa del desvetllament del llibre a Catalunya, a la segoma meitat del segle XIX, obeïa a una situación histórica i cultural propia; es manifestava un desig fort de redreçament, de trovar les arrels, el sentit del país. Aquest ambient arribà al món del llibre.
Al segle XIX, els bibliòfils no solament col.leccionaven llibres antics, sinó que es preocupaven de publicar els anomenats llibres de bibliòfil, la característica fonamental dels quals era que tots els elements constitutius eren fets a mà: paper, composició tipogràfica, il.lustració, relligadura, etc. L’autèntic bibliòfil, el bibliòfil pur, és el qui sap apreciar abans que res l’arquitectura del llibre, producte fonamental de la composició tipográfica”.
“L’interès pel llibre: gabinets de lectura, bibliofilia i exlibrisme” de F. Xavier Puig Rovira, dins L’exaltació del llibre al vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC, Barcelona, 2008, pp. 181.
“ Lo que más me gusta de las librerías de viejo es que todos los libros tienen el privilegio de estar en las mismas condiciones físicas de cara al lector. No hay jerarquías literarias, ni espacios restringidos para determinados grupos editoriales, ni mucho menos mesas dedicadas a los libros más vendidos de la temporada, fruto de esas listas tan odiosas como dañinas que perpetran semana tras semana – o mes tras mes – los suplementos y revistas de consumo de crítica literaria. En las librerías de viejo autores conocidos se dan la mano con autores que no aparecen nunca en los manuales de historia de la literatura ni se citan en las páginas de crítica de los suplementos literarios. Los libros editados en pequeñas editoriales de provincia se hablan de tú a tú con los libros editados en las grandes y poderosas editoriales.
Todos a la par, apretujados entre sí, hermanados entre el polvo y el olvido, sin privilegios, sin distinciones, catalogados según el género literario al que pertenecen y un poco más. Si en las librerías convencionales se siguiera el mismo criterio de distribución y de ecuanimidad, otro gallo cantaría en el mundo de la literatura. Consciente de que no es oro todo lo que reluce en el escaparate y en las mesas de novedades de una librería, el lector desconfiado no tiene más remedio que recurrir a las librerías de viejo para procurarse algunos de los libros que siempre quiso leer y que se encuentran descatalogados o con las existencias agotadas, a la espera de una nueva oportunidad. Pero lo malo es que esta nueva oportunidad tarda mucho en llegar o, lo peor de todo, nunca llega.”
Extret de “Náufragos de papel”, article de Pablo Arcila a la Revista Luke, 2009.
http://librerosindependientes.blogspot.com/2009/10/textos-recordados-elogio-de-las.html
Biblioaprenent 
És curiós que els llibres de bibliòfil no em cridin tant l’atenció com els altres amb més història.
Per una altra banda els llibreters de vell… i tant que situen els llibres en funció dels seus interessos de venda!
Hi ha molts llibres de bibliofília amb història i històries.
Crec que els llibreters de vell d’ara no són com els d’abans.
Els llibres, moltes vegades, els posen com poden, hi ha unes quantes llibreries en les quals els llibres hi són perquè alguna cosa han de posar, en unes quantes no es pot quasi ni entrar a mirar, altres tenen un desordre molt gran, però tot això fa que la busca, el mirar, el trobar, el veure, l’olor, la pols, el desgavell general, tot , fa que estar allà al mig sigui, per uns quants, un plaer molt molt gran.