Feeds:
Entrades
Comentaris

Frases sobre Bibliofília 348

19/03/2014 per biblioaprenent

56 fira llibre

 

“ Sempre que hi hagi només un lector que s’interessi pel contingut d’un llibre, sigui clàssic o no, sigui per simple curiositat o per estudi o plaer, el converteix en un llibre actual, present, viu.

Ja ho diu Henry Miller amb una expressió feliç “ De què serveixen els llibres si no ens acosten a la vida, si no aconsegueixen fer-nos-la viure i veure amb b alta i amb v baixa, amb més intensitat, amb més avidesa?” Els llibres ens acosten a la vida, i els llibreters ens acosten als llibres. Fires com aquesta, ens acosten als llibres i ens els retornen quan ja els donàvem per perduts. Perquè els llibres es poden perdre, es poden oblidar, es poden ignorar…, en definitiva l’exaltació i la recuperació dels llibres que avui celebrem, no vol pas dir que els llibres no tinguin enemics. En tenen, i són poderosos.

Paul Valery deia que els llibres tenen els mateixos enemics que els homes: el foc, la humitat, les bestioles i les bestiasses, el temps… i sobretot, el seu interior, allò que porten a dintre. O sigui, els continguts”.

Emili Teixidor, en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

 

 

                                   ❦   ❦   ❦

 

 

Gaziel                                                        Gaziel – Director de La Vanguardia (1920-1936)

“ Ante un público femenino, compuesto en su mayor parte de damas aristocráticas, ha evocado galanamente nuestro ‘Gaziel’ las ‘joyas desconocidas’ que pertenecieron a un puñado de insignes mujeres, cuyos brazaletes, collares y zarcillos hizo populares la Historia… o la leyenda. Al lado de las perlas de esos collares, junto al brillo de los claros diamantes de esos brazaletes, tan traídos y llevados por historiadores, novelistas y vulgo novelero aficionado a historias deslumbrantes ( ¡ oh los herretes de brillantes, caros al bello Buckingham¡, ¡ oh el ‘collar de la reina’, asombro de las ingenuas lectoras de Alejandro Dumas¡), las ‘joyas desconocidas’ y más preciadas de reinas, princesas, altas damas y cortesanas hermosas – que también a su modo fueron reinas – permanecen en sombra de olvido, sin que apenas algún espíritu selecto las traiga a la claridad de vida del recuerdo. Y sin embargo, en ellas, en esas joyas preciosas e inigualables, se engarza la fina turquesa de la sensibilidad humana, el claro diamante de la inteligencia porque esas joyas son… los libros”.

 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

maria luz morales

 

                               María Luz Morales, directora de La Vanguardia (1936-1936)

Arxivat a Bibliologia, Fires i Mercats, Oficis del llibre | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 347

12/03/2014 per biblioaprenent

“ Als començos d’aquest any ha nascut, al mateix temps que La Nova Revista, un agrupament d’amics, tots ells especialitzats en alguna branca de l’art d’imprimir, lliure de tota preocupació societària: “Els XII”, heus aquí el seu nom: vells de cor molt jove, joves que es troben bé al costat dels vells, de naixença aristocràtica, d’origen humil, de viure encalmat, d’intensa vida de treball; tots íntimament compenetrats pel mateix objecte, ens proposem esvair la llegenda boirosa, confusa, migrada, de bibliòfil de comèdia o de novella carrinclona i demostrar que en ple segle XX es poden trobar en una ciutat com Barcelona, dotze ciutadans disposats a redimir-la de les ires de Déu envers les tones de paper i de lletres inútils i estúpides que es malversen estèrilment, quan com a do preadíssim ens ha donat els materials per fer una de les més belles obres que poden sortir de mà d’home.

L’articulat a complir és breu:

Un cop l’any rebre els companys a casa i mostrar-los en el seu propi ambient i emplaçament les riqueses bibliofíliques que cadascú posseeixi, entenent per riquesa tot el que sigui un bell llibre.

Assistir un cop al mes a les reunions que es van donant a casa els companys amb l’objecte anteriorment exposat.

Per sorteig anual publicar el catàleg de les col·leccions privades, amb el màxim de detalls, a despesa del seu propietari.

Acollir en les reunions mensuals a tots els bibliòfils forans que no tinguin residència a ciutat i a qui naturalment interessaran aquestes visites.

Es de quotes, ni domicili social, ni conserge, ni papers timbrats, ni aprovacions; és a dir, el màxim de comoditats.

manuel rocamora                           Del article de Manuel Rocamora a Papyrus,nº 1(1936)

En”Els XII” s’hi troba la gamma més variada de les aficions: des de la cartolina de visita ( Manuel Rocamora) per alguns insignificant, fins el llibre d’hores ( Josep Escobet) riquíssim de miniatures, obsequi de prínceps i reis; des dels exquisits figurins ( Comtessa de Vilardaga) demostració de la vel·leitat femenina, als goigs ( Dr. Roca i Ballber) exemple abundant de la devoció popular catalana, de la imatgeria i de la impremta; des de l’austeritat de les Imitacions de Jesucrist ( Epifani de Fortuny), a la sumptuositat de les enquadernacions i edicions modernes ( Gustau Gili). Quina bella diversitat la de totes aquestes col·leccions; tant com les especialitzacions de Ramon Miquel i Planas amb el seu arsenal completíssim de materials per a la història del llibre, de Domènec Carles-Tolrà en la història de Catalunya, de Josep M. Carles-Tolrà en ciències exactes i rellotgeria, i les monografies d’Eduard Zaragoza i els interessamtíssims aplecs d’Oriol Martorell i Mossèn Jaime Barrera. Treballs de molts anys, de molta constància, de moltíssim interès, desconeguts per la majoria i que honorant altament la nostra ciutat, la posen al nivell cultural de les millors capitals del món”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

carles.tolra

 

 

 

“ Los libros antiguos han aumentado de precio en proporciones asombrosas en pocos años. La causa principal de esta carestía reside en el enorme consumo que de ellos hicieron y siguen haciendo las Universidades y los coleccionistas de Norteamérica.

biblioteca salvá

 

La biblioteca de Heredia, formada, como es sabido, por la integridad de la de D. Vicente Salvá, con algunas ediciones de importancia escasa efectuadas por su nuevo dueño, valdría hoy por lo menos diez veces más de lo que produjo al venderse. Los volúmenes que registra el último tomo del catálogo fueron vendidos a precios irrisorios. El librero francés M. Paul, encargado de la venta, tasaba los libros por docenas en la módica suma de 1 franco cada tomo, y al instante pasaba el volumen a ser propiedad de quien adicionaba 50 céntimos a esa cifra. Así se vendieron centenares de preciosos libros castellanos del siglo XVI, hoy dificilísimos de adquirir. La Biblioteca nacional acrecentó la sección de obras raras con algunas ediciones góticas de ‘La Celestina’ de esta venta.

celestina gotica

Hay que advertir que no todo es virtud ni amor al arte en los coleccionistas de libros raros. Sobreabundan entre ellos los que compran por puro negocio y van formando colecciones que venden luego en las salas del hotel Druot. La bibliofilia constituye hace muchos años, señaladamente en Paris, un procedimiento fructuoso para el empleo de economías y capitales grandes y chicos”,

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

hotel druot 1

 

                                                             Hotel Druot a Paris

 

exbloguisquadrat2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 346

01/03/2014 per biblioaprenent

foliació2

 

“Lo procés de la foliació dels llibres fóra molt curiós seguir-lo pas a pas. Arribà a tal grau la incuria dels estampers en aquest cas particular, que per més indicacions de foliació que porte lo llibre, devegades se fà molt difícil lo comprobar si es complert o no, puix quan no està equivocada la foliació de dalt, ho està la de la signatura, o les dues alhora.

            Per a repassar bé un llibre, moltes vegades se fà necessari descosir-lo y tornar-lo a plegar plech per plech.

            La mida dels llibres, per a les Biblioteques publiques, en general, era sempre la de gran in-foli, y per a que lo públich no malmenés les obres, aquestes estaban lligadas ab cadenes d’una llargària almenys d’un metre per a que se poguessen posar, al llegar-los, sobre faristols apropriats. La enquadernació era de fusta ab cantoneres y tancadors de metall. En cambi los llibres d’hores y demés llibres populars eran petits, puis estaban en mans delicades, y son ús axí ho exigía.

encadenats

 

Los llibreters estojavan en ses botigues los millors llibres en un armari que’n deyan de parar hores, o sía que tenían los llibres d’hores y altres xilogràfichs tancats en una especie de vitrina o mostrador, com podèm veure en l’inventari d’en Miquel Cabrit, llibreter barceloní del segle XVII, qui tenía sa taberna literaria, com diría Ciceró, en la Calcetería, avuy carrer de la Llibretería.

 Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

cantonada1

 

“ La bibliofilia se mantiene próspera en los países que tradicionalmente la cultivan, a pesar de trastornos políticos y depresiones económicas. Londres, Paris y muchas poblaciones importantes de Francia, Bruselas, Amsterdam, Roma, Milán y Venecia celebran todos los años, de noviembre a junio, subastas bibliográficas, por las cuales desfilan libros singulares y valiosos. Cada uno de ellos cuenta por lo menos con media docena de compradores que se los disputan, sin incluir en este número a libreros y anticuarios, quienes procuran adquirirlos en la seguridad de recabar un respetable tanto por ciento, cuando no de duplicar la cantidad empleada con el aditamento de las que cada operación exige.

La venta de la biblioteca Hut, efectuada en Londres en siete sesiones, que duraron de 1913 a 1921, un mes de cada año, se recuerda todavía con emoción. Fue, sin duda, la más espléndida, rica y completa de estos tiempos, y produjo bastantes miles de libras esterlinas. Verdad es que en ella figuraban cuantas obras capitales engendrara el humano espíritu, desde los albores de la imprenta en Europa hasta mediados del siglo último, sin contar manuscritos y códices ejecutados en las mejores épocas de la miniatura. Un librero entendidísimo aseguraba que las cotizaciones de esta venta hubieran aumentado considerablemente de haberse verificado unos años después.

Tan soberbia colección puede equipararse solamente con la formada en Paris a mediados del siglo anterior por el famoso librero Fermin Didot, cuyo lujoso catálogo constituye hoy una buena obra de consulta para los aficionados a libros y manuscritos con miniaturas”.

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

firmin

Arxivat a Bibliologia, Biblioteques, Enquadernacions, Oficis del llibre | Etiquetat , , |

Bibliodiccionari XXVI

21/02/2014 per biblioaprenent

bibliodiccionari XXVI c

Biblio-Acuático: programa a càrrec de la Corporación de Cultura y Turismo que  és instal·lat cada diumenge en el Parque Acuático fomentant la lectura de grans i petits. A Calama (Chile).http://laplazoleta.cl/biblio-acuatico-genera-positivo-impacto-en-la-comunidad/.

 

Biblioagenda: Cada mes les biblioteques Municipals d’Osca, Antonio Durán Gudiol i Ramón J. Sender, publican la seva Biblioagenda en la que recullen la programació d’activitats, cursos, tallers, exposicions, etc., destinats al públic adult, juvenil i infantil.

http://www.huesca.es/areas/bibliotecas/actividades/biblioagenda/.

 

Biblioanimals: article de la Biblioteca de la Universidad de Navarra, explicant els diferents animals que es fan servir en alguns països, com camells a Kenia, burros a Zimbabwe i elefants a Tailandia.

http://leseg.wordpress.com/2014/01/20/biblioanimals/

biblioelefants

 

Bibliobicis (1): Les BiblioBicis-Comunitàries acaban d’iniciar el seu camí amb el triple objectiu de fomentar l’hàbit  lector, garantitzar els serveis bibliogràfics i oferir per primera vegada  una oferta cultural a les comunitats més pobres del país, tant ruraes coo suburbanes.L’instrument escollit per fer-ho  ésuna flota de cent BiblioBicis, de les que en posen a funcionar ara cinquanta, cada una de las quals està destinada a una comunitat i  està dotada amb una colecció de 60 títols.

bibliobicis 2

 

Biblio-bicis (2): son bibliotequess ambulants en tota l’extensió de la paraula, preparades  per promotors culturals, que treballen amb joves i nens en colònies urbano-marginals promocionant  la lectura i organitzant cercles  de lectura i contes reflexius.

bibliobicis

 

Bibliocabines:    La trobada de dos objectes condemnats a reinventar-se o desa parèixer s’està convertint en una moda, segons Le Figaro. Dos joves txecs acaben de posar en marxa el projecte de Bibliocabines. La que ja no es fa servir es converteix en una minibiblioteca, a disposició dels usuaris d’espais públics, com hospitals i parcs. Els il·lustrats emprenedors ja han recollit 700 llibres, donats pels ciutadans i el que es millor, l’operador de telefonia local ha decidit adoptar la idea. De manera que almenys nou de las 13.000 cabines que encara sobreviuen al país, tornaran a ser artefactes perquè les persones es comuniquin, però amb la literatura. No es una idea nova. El 2006 es va inaugurar la primera cabina literària a Conneticut i l’han seguit altres ciutats dels   Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya.    Article de Carolina Ethel.

 http://blogs.elpais.com/papeles-perdidos/2014/01/bibliocabinas-y-libros-en-3-d.html                 

bibliocabina

 

BiblioCAP:, és a dir, la biblioteca al Centre d’Assistència Primària, a Parets del Vallès.

 

BiblioCard: carnet de la Biblioteca de Roma.

http://www.bibliocard.it/

bibliocard roma

 

BiblioConcursos: informació sobre concursos públics de Biblioteconomia, a Brasil.

http://www.biblioconcursos.com.br/

 

BiblioCrunch: vlok amb consells per a la auto-publicació.

http://blog.bibliocrunch.com/

bibliocrunch

 

Bibliodiversia: vlok de Literatura i Diversitat Funcional. (Extremadura).http://www.bibliodiversia.com/

 

Biblioestiu: una de les categories del vlok de la biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?cat=45

 

BiblioEugeni: vlok de la Biblioteca de l’Institut Eugeni d’Ors a Vilafranca del Penedès.

http://biblioeugeni.blogspot.com.es

biblioeugeni

 

 

Biblio-Express: Librería Distribuidora De Textos Escolares. A Concepción (Chile).

 

BiblioFiend: l’objectiu d’aquest vlok ,  és aconseguir tot el que volguis i necessitis en relació amb els teus llibres favorits i les seves adaptacions a TV / cinema. USA.http://bibliofiend.com/

bibliofiend

 

Bibliogeo: Guia de biblioteques d’Espanya. http://www.bibliogeo.com/.

 

Biblioglosario Heterodoxo del vlok Biblionoticiario d’en Carlos Pino Cáceres.

http://biblionoticiario.blogspot.com.es/search/label/Biblioglosario%20Heterodoxo.

 

 

Biblio-gourmet: ¿Seleccions del biblio-gourmet?

llibres volants

Llibres volants :’ Son seleccions fetes per els bibliotecaris en torn a un tema que podeu trobar a la nostra xarxa.  Les anomenem centres d’interés, ja que normalment es posa tot el material que les integra (llibres, pel·lículas, música…) en algún lloc destacat de la biblioteca junt a un petit document amb les resenyes dels exemplars’. 

A vegades les fan de forma conjunta per a tota la xarxa -és el cas dels que pots trobar en l’apartat  Guíes de lectura-, però també es fan propostes des de cada una de les biblioteques, com los que veuràs a continuació.
Entra a la fitxa de cada biblioteca per veure quin centre d’interés te en aquest moment (des de la nostra pàgina d’inici, Red de bibliotecas públicas municipales). Bon appetit!

http://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Ayuntamiento/Cultura-y-Ocio/Bibliotecas-Publicas-Municipales/Centros-de-interes?vgnextfmt=default&vgnextoid=b39958b84bb76110VgnVCM1000000b205a0aRCRD&vgnextchannel=f60c2cd44f465110VgnVCM1000000b205a0aRCRD&idCapitulo=6205863 

 

Bibliographica: Documents dels segles VIII-XX. Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1993. Coordinadora Joana Escobedo. 121 pp. Il·lustracions.

bibliographica

 

BibliogTecarios: es un espai web colaboratiu que publica i comparteix  notícies pels profesionals del mundo de la informació i documentació.

“Treballen sota els fonaments del “crowdsourcing” aconseguint d’aquesta manera aportar una visió més àmplia i cooperativa del mon de la Biblioteconomia i la Documentació a través de tots els profesionals que participan en el projecte.”

Actualment el seu nom és BiblogTecarios.

http://www.biblogtecarios.es

 

 

Biblio-Humor: Humor gràfic. Còmic. Historietes. Sobre el món dels llibres i els lectors a Pinterest.

http://www.pinterest.com/bibliosb3garin/biblio-humor/

 

  

BiblioHuron: vlok estudiant Biblioteconomia i Documentació: http://bibliohuron.tumblr.com/

bibliohuron

 

 

Bibliokamikaze: Bibliófil capaç de teclejar  al seu homòleg amb  l’ únic  fi d’arrancar-li de les mans l’exemplar desitjat.
(aportada per R.O.)

 

Bibliolatino: Consultors en Bibliotecologia, Biblioteques, Arxius i Gestió del Coneixement. A Bolivia i Perú.

http://bibliolatino.com/

bibliolatino

 

Bibliomar (3): A Altafulla. Les biblioplatges i bibliopiscines posen a disposició dels banyistes materials per a diverses edats i interessos. http://bibliotecaltafulla.blogspot.com.es/search/label/BIBLIOMAR

bibliomar Altafulla

bibliomar Altafulla 2

 

Bibliometro (2):  es un servicio de extensión bibliotecaria destinado al fomento de la lectura mediante el préstamo gratuito de libros en el Metro de Madrid.

http://www-2.munimadrid.es/BMTWB/

bibliometro madrid

 

Bibliomòbil: servei per atendre a tots aquells infants que degut a discapacitats físiques o psíquiques, momentànies o permanents, no podien accedir als serveis de la biblioteca. Es tracta de fer-los arribar la biblioteca a casa, per això van començar uns voluntaris a dur-los i explicar-los contes a domicili.

A Parets del Vallès.http://bibut.parets.org/catala/main.htm

biblioteca can butjosa

 

Bibliopavelló: A Parets del Vallès per  el foment de la lectura, no només a l’entorn de les biblioteques, sinó a qualsevol indret del municipi usan el Pavelló Municipal d’Esports , on els ususaris  poden agafar un llibre o una revista i llegir-los a l’equipament esportiu o bé demanar-los en préstec. També tenen Biblioparc i Bibliomercat.

Biblioteca Can Rajoler, a Parets:http://bibliocanrajoler.parets.cat/

biblioparc parets

 

BiblioPepinho: vlok de la Biblioteca do CEIP  A Sangriña ( A Guarda-Pontevedra).http://bibliopepinho.blogspot.com.es/

 

Biblio/Poetry Therapy: Constituïda el 1983, la Federació Nacional de  Biblio / Teràpia Poesia estableix estàndards d’excel · lència en la formació i acreditació dels professionals en el camp de la teràpia biblio /  poesia i autoritza les persones qualificades per exercir com a mentors / supervisors.

http://www.mncci.org.mv/

bibliopoetry

 

BiblioRadio (2): vlok de la emisora WJCU, no comercial i que funciona des de la John Carroll University, a Cleveland (Ohio).

http://www.wjcu.org/2014/02/12/biblio-radio-21014

biblioradio2

 

Biblioruedas:  per a donar servei a diferents comunitats, escoles…  Es tracta de tres Bibliobuses que van ser donats per la Comunidad de Madrid el 2008

http://www.biblogtecarios.es/robertosoto/bibliobicis-biblioruedas-y-abuelas-cuenta-cuentos-en-la-republica-

biblioruedas

 

Bibliosfera: El butlletí Bibliosfera recull les novetats i informacions de les biblioteques i d’allò que les envolta, pretén donar a conèixer els principals projectes i activitats de la Xarxa de Biblioteques Municipals i de la Gerència de Serveis de Biblioteques, així com oferir recursos que puguin ser d’utilitat per tots aquells interessats en el sector bibliotecari en general. Bibliosfera arribarà el primer divendres de cada mes. Els seus destinataris principals són bibliotecaris, tècnics i regidors de cultura, i personal de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

 http://www.diba.cat/biblioteques/butlletins/llistabutlletins.asp?Ens=BIBLIO

bibliosfera

 

BiblioSinde: Biblioteca CEIP Manuel Rodríguez Sinde, a A Guarda (Pontevedra).

http://bibliosinde.blogspot.com.es/

 

BiblioTEA: és una recopilació de materials i recursos resultat de la feina, formació i esforç continuats dels pares d’una nena des del moment del seu diagnostic  en Trastorn del espectre autista. http://www.labibliotea.com/

                     

 

Bibliotren-Estación de Lectura: es un nou punt de pr’estec del Centro Bibliotecario de la Corporación Municipal de Puente Alto (Chile), en el que podràs trobar: Llibres, diaris, revistes, animació a la lectura, Internet, WIFI, materials didàctics, entre d’altres coses.

bibliotren

 

BiblioTu: vlok-portal  de la Biblioteca de Roma.

http://www.bibliotu.it/i_libri_di_biblioteche_di_roma/.do

 

 

BiblioVega: Segons els seus  coordinadors, la BiblioVega busca “generar instancias de lectura y valoración del libro en lugares que habitualmente están desprovistos o alejados de centros culturales. Esto se logra manteniendo esta biblioteca comunitaria auto-gestionada”.

bibliovega

 

Bibliovoluntariado: Des de 2003 les biblioteques municipals d’Osca hem tirat endavant el nostre  programa de Bibliovoluntariado cultural per  fomentar la participació ciutadana i el sentit de permanència a la comunitat, reforçant i  demostran d’una manera visible que les biblioteques són un instrument comunitari.

http://www.huesca.es/areas/bibliotecas/actividades/bibliovoluntariado/

bibliovoluntariado

 

BiblioWeb  de Sin Dominio: Vlok amb quatre seccions: Telemática, política y cultura de Internet,Escepticismo, Pensamiento y Memética.

                 http://biblioweb.sindominio.net/

biblioweb

 

(si veieu alguna cosa que no està bé, o no voleu sortir m’ho dieu, gràcies)

 

 

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Paraules | Etiquetat |

Frases sobre Bibliofília 345

16/02/2014 per biblioaprenent

“ La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri, ha escrit Charles Nodier… Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Del bibliòfil al bibliòman només hi ha una crisi. El bibliòfil es torna sovint bibliòman quan el seu ‘esprit’ decreix o quan la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals les persones més decents són exposades; però el primer és molt més comú que l’altre”.

nodier el bibliómano

 

El col·leccionista en general ( i el bibliòfil per tant) és individualista, almenys mentre constitueix la col·lecció. En casos extrems, el seu goig fóra tenir un exemplar que fos ell sol a posseir. Però sense arribar a aquest exclusivisme, persisteix, en el bibliòfil de pura sang, un cert egoisme que costa molt de desarrelar. Si uns quants bibliòfils s’asocien és per millorar cada un la seva col·lecció. Tard o d’hora, però, els millors d’entre ells tenen un gest magnífic: el de cedir a una biblioteca de la seva col·lecció, formada en llargs anys de sacrificis i de recerques, amb una vigilància alerta a totes les subhastes i tots els catàlegs i freqüents visites a les llibreries de vell, les més a propòsit per a la tertúlia. Així la seva tasca abnegada esdevé útil a tots. Quan aquesta donació és feta en vida, no hi ha potser altre sacrifici tan heroic.

A despit de tot, el sol fet de preservar uns quants bells llibres de la destrucció és prou meritori per passar per alt totes les febleses inherents a la bibliofília, ja que aquesta per ella mateixa pren categoria elevada i eleva el seu adepte”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

la nova revista nº 1

 

“ ¿Es necesario subrayar, aunque más no sea al margen, los libros raros? En teoría, una copia perfecta, si no es intonsa, debe tener márgenes amplios, debe ser blanca y las hojas deben crujir entre los dedos. Una vez, sin embargo, compré un Paracelso de escaso valor como objeto de anticuario, porque se trataba de un solo volumen de la primera edición de la ópera omnia compilada por Huser entre 1589 y 1591. Si la obra no está completa, ¿ dónde está el placer?

paracelsi

 

 Se trata de un libro cosido y encuadernado en cuero de época, con el lomo en relieve, con un color uniforme de las hojas no obstante su edad, con firma manuscrita en el frontispicio, atravesado desde la primera hasta la última página por un subrayado rojo y uno negro, con notas al margen contemporáneas al texto, con títulos en mayúsculas rojas y florilegio latino del original alemán. El objeto es bellísimo: las notas se confunden con el texto impreso y a veces lo hojeo por el placer de volver a vivir la aventura intelectual de quien, en calidad actual de testigo, lo ha marcado con sus propias manos.

Todo ello es signo, entonces, de que la bibliofilia es amor del obejto-libro, pero también de su historia, como atestiguan los precios de los catálogos que privilegian algunas copias que, aunque imperfectas, llevan la marca de la posesión. Quienquiera que se precie de bibliófilo desea el libro más bello que jamás haya sido impreso, la Hypnerotomachia Poliphili, de Francesco Colonna, 

hypnerotomachia 1

 

y la desea perfecta, sin manchas y sin apolilladuras, con márgenes amplios y, si fuese posible, con tablas que se desdoblan, como me aseguran que existe todavía en algún lugar. ¿ Pero qué no haríamos nosotros y los anticuarios si supiésemos que circula una copia con densas notas de James Joyce escritas en gaélico? No vayan a creer ahora que, confiando en la futura valoración durante los próximos siglos de mi copia de la Hypnerotomachia, ha de agitarme una hybris tan descabellada como para querer arruinarla con un simple bolígrafo. Pero admito que, si me toca estudiar con un libro raro, me atrevo a hacer anotaciones al margen y con lápiz, lo bastante delicadas como para que un día puedan borrarse con la goma, y eso me ayuda a sentir el libro como una cosa mía. ¿ soy, por lo tanto, un bibliófilo o un bibliómano?.”

 Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

 

exbloguisquadrat2

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 344

08/02/2014 per biblioaprenent

“Ho recordo ara quan la poesia ha estat la primera a desaparèixer de les prestatgeries i s’ha quedat com la mercaderia més preada dels   llibreters d’ocasió, una altra espècie per desgràcia en extinció”.

 “L’aliment de l’ànima”, Joan Barril a El Periódico, abril 2013.

llibreria canuda a

 

 

 

               “ En otra ocasión conocí a un hombre que regentaba una de las librerías con títulos más escogidos y difíciles de encontrar que yo jamás haya visto: primeras ediciones de Joyce, de Dickens y de Jane Austen, de Conrad, algunas firmadas o dedicadas por sus autores; también rarezas descomunales, como – recuerdo – los únicos cuatro libros que publicara el misterioso y estrafalario Conde Stenbock, que logró escandalizar a Oscar Wilde. Aquellas piezas debían de tener unos precios elevadísimos, y sin duda no habría ninguno que quedara a mi alcance. Aun así, en parte por curiosidad y en parte por probar suerte, pregunté cuánto pedía por uno. La respuesta fue, tras arrebatármelo él de las manos, mirarlo con cuidado y exponerme las características excepcionales de aquella edición:’Este volumen no está en venta’. Al cabo de un poco más de ojeo pregunté por otro libro, y el proceso se repitió: el hombre – un hombre atildado, casi elegante – me lo cogió, lo acarició, me cantó sus excelencias y concluyó: ‘ No está en venta’. Lo mismo sucedió con todos los tomos por los que me interesé, y aunque en Inglaterra cierto tipo de reacciones resultan groseras, a la quinta no pude contenerme y le pregunté malhumorado:’¿Por qué no me dice cuáles están a la venta y así terminamos antes?. El hombre se inmutó un poco: pareció levemente herido en su profesionalidad. Me arrebató el último libro que yo había sacado, sopló del canto un polvo inexistente ( en verdad no había polvo en aquella librería, algo insólito) y contestó altanero: ‘ Oh, la mayoría de ellos, la mayoría de ellos, ¿ qué le parece? No voy a ir en contra de mi propio negocio’. Ante esa contestación, aún indagué acerca de dos o tres títulos más, pero siempre con el mismo éxito. ‘Desde luego hoy no es su día de suerte’, decía, ‘ese tampoco está en venta.

literatura y fantasma

 

               Luego supe, por uno de mis  colegas de Oxford, que aquel hombre iba justamente en contra de su negocio, o, mejor dicho, no tenía negocio por mucho que su establecimiento diera a la calle y en su puerta hubiera un letrero que rezaba Open, o bien Closed, según las horas. El individuo era un coleccionista tan fanático y orgulloso de sus posesiones que, tras hacerse con una de las mejores bibliotecas del país, no soportaba que no la viera nadie ni se admirara de ella, o tan sólo sus escasos conocidos que lo visitaban. En consecuencia había decidido hacerse pasar por librero a fin de disfrutar con el asombro y la codicia que sus exquisitos tesoros suscitaban en los transeúntes incautos o aspirantes a clientes. No era de extrañar que nunca nada estuviera en venta”.

 

Del llibre d’articles: Literatura y fantasma, i del capítol anomenat: “ El mal imaginativo” , de Javier Marías, a Alfaguara, Madrid, 2001. Però he d’afegir que jo el llibre no el tinc ni l’he llegit, vaig trovar  tot això en el vlok Espai de llibres, i l’he posat a la cua perquè crec que valdrà la pena.

Arxivat a Bibliofília, Llibreries, Llibres | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 343

30/01/2014 per biblioaprenent

marca matevat      marca Liberós

En lo segle XVII les Marques van adquirint ja altre carácter. Per algunes d’elles s’endevina que son possessor no ha tingut iniciativa pròpria, y ha estrafet arques extrangeres cambiant tan sols les inicials. Altres han seguit usant les de sos antecessors de qui han adquirit la tenda, podent estudiar nosaltres ab aytal motíu les ascendències y descendències comercials de molts llibreters d’aquell segle; causant no obstant axò alguna confusió entre los qui han espigolat superfiacialment sobre lo ram de llibrería.

marca Lacavalleria      marca Gotard

Per a corroborar lo que están dihent n’hi ha prou ab fixarse en la Marca que han fet servir varis llibreters-estampers. A casa Mathevat, entre altres, usa lo mateix Jesuset cavalcant la àliga forta que tenía ab tota proprietat en Claudi Bornat, y la que usava lo venecià Lelio Marinis establert en nostra ciutat des de 1591 hon s’hi casà en 1596, observantse moltes altres anomalíes que farèm notar al llegidor quan publicarèm les marques metexes.

marca Samsó   marca 2 morera

En lo segle XVII varies societats de llibrers-estampers tenint cada una d’elles una Marca colectiva.

Com prometèm al començar l’article, aquí posarèm la llista de llibreters y estampers qui han usat Marca Pròpria en ses estampacions publicades a son pas per Catalunya.

marca Cormella   marca bonilla

Pere Miquel  .           .           .           1491

Joan Rosenbch         .           .           1493

Diego Gumiel           .           .            1494

Joan Luschner          .           .           1499

Nicolau Spindeler    .           .            1499

Gabriel Pou   .           .           .            1505

Joan Carles Amorós .           .           1509

Pere Posa      .           .           .             1518

Duràn y Salvanyach .           .           1525

marca 2 Jolis

Pere Mompezat        .           .           1530

Jaume Cortey            .           .          1561

Claudio Bornat         .           .           1562

Pere Malo      .           .           .           1571

Francesch Trinxer   .           .           1573

Narcís Samsó Arbús.          .            1576

Jaume Cendrat         .           .           1578

Hubert Gotard          .           .           1585

Lelio Marinis            .           .           1590

Gabriel Graells         .           .           1596

Sebastià de Cormellas         .           1597

Companyía de Sebastià de Cor-

     Mellas y Joan de Bonilla            1607

Joan de Bonilla         .           .           1613

Esteve de Liberós    .           .           1625

Jaume Mathevat       .           .           1641

Joan Sapera   .           .           .           1660

Antoni Lacavallería .           .           1677

Confraría de llibreters         .           1678

Francesch llopis       .           .           1680

marca 2 escuder

Companyía de A. Ferrer, M. Pla-

   Nella, J. Casanyes, M. Badía,

   P. Pau, y B. Ferrer            .           .1683

Joseph Moya .           .           .           1684

Companyía de J.Pahissa, B. Ni-

   vell, y J. Roca         .           .           1685

Gremi d’Estampers .           .           1685

Joan Roca      .           .           .           1685

Companyía de J. Moya, J. Ascona,

   J. López y J. Terresanchez          1685

Joseph Moya .           .           .           1687

Joseph Llopis            .           .           1691

Companyía de A. Ferrer, J. Pahi-

   Ssa, R. Figueró y B. Ferrer          1695

Rafel Figueró            .           .           1701

Joan Jolis       .           .           .           1701

Joseph Teixidó         .           .           1701

Joan Pau Martí         .           .           1701

Joan Piferrer .           .           .           1702

Baltasar Ferrer         .           .           1711

Joseph Giralt .           .           .          1734

Pere Escuder            .           .            1750

Pere Morera (de Vich)        .           1757

Pares Carmelites      .           .           1760.

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

marca gremi   marca cendrat

Podeu veure més Marques a: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, d’on són les que aquí es veuen.

 

exlibris segle V AC

“ A partir de la invención de la imprenta y de la técnica del grabado el ex libris se convirtió en lo que es hoy día: una estampa, etiqueta o sello. Cuando las bibliotecas dejaron de ser un privilegio de la iglesia, el antiguo celo de los clérigos por sus libros pasó a los nuevos propietarios. Dado que decorar cada ejemplar con un ex libris pintado a mano era muy costoso, se solicitó a los artistas que realizaran pequeñas piezas de madera o de metal con el escudo del dueño del libro, para después imprimirlas ( o pegar su reproducción) en cada volumen. El ejemplo más antiguo lo encontramos en Alemania hacia 1470-80, en los libros donados a la biblioteca de la Cartuja de Buxheim por Hildebrando de Brandenburgo.

brandeburgo

 

Una variante del ex libris fue la de los Supralibros, marca heráldica que se aplicaba en relieve sobre el material de la cubierta 8 generalmente cuero); fue bastante común en el sur de Europa y es posible que su uso frenara el desarrollo del ex libris en francia, España, Italia y Gran Bretaña. Por su parte, en Estados Unidostambién se utilizaron los denominados ‘book rhymes’, poemas breves escritos en el interior de la cubierta que desaconsejaban el robo e indicaban el nombre del propietario; a partir del siglo XIX fueron destronados por el ex libris.

supralibros

En Europa, el sello de madera continuó usándose hasta mediados del siglo XVI y su sucesor, el moderno sello de caucho ( alternativa mucho más económica), se utilizó con frecuencia en los últimos 150 años. Mientras, en Japón, el sello para libros ( zosho-in), de hermosa caligrafía, apareció casi al mismo tiempo que el primer ex libris impreso europeo. Uno encontrado en el Templo Daigoji hacia 1470 contiene la siguiente inscripción:

‘ Robar este libro cierra las puertas del Cielo, y destruirlo abre las del infierno. El que tome este libro sin permiso será castigado por todos los dioses de Japón’.

Por lo tanto, podemos afirmar que el nacimiento del ex libris se produjo de forma paralela en oriente y en occidente.”

 

Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20. ( imatges també).

exlibris papelenblanco

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Ex bloguis, Ex libris | Etiquetat , , , |

EFÍMERS

17/01/2014 per biblioaprenent

          Quatre paraules sobre Efímers, bé, dues, més endavant una mica més, a poc a poc. És un món petit molt gran, començes amb una tonterieta i veus que la cosa va augmentant i no s’acava mai. Així doncs, de moment,  dues cosetes.

tropical 3fimers

Efímer:

 Enciclopèdia catalana: res ( sobre papers, llibres, propaganda).

  Diccionario de Bibliología y Ciencias Afines: Material Transitorio: Arch. Material impreso en cantidades limitadas, generalmente de interés local o temporal, también se llama Material Efímero y Material Fugitivo.

bula de cruzada efimer

Curs a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació:

 Ephemera: història, anàlisi i catalogació de materials impresos efímers

Els documents efímers tenen unes característiques que condicionen tant el seu tractament tècnic com la seva difusió. El curs proporcionarà els coneixements bàsics per abordar amb eficàcia els processos d’identificació de tècniques gràfiques, la tipificació i descripció dels documents i la seva preservació en les diverses col·leccions. 

la masia efimer

A la Biblioteca de Catalunya : Fons de petits impresos 

http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Fons-de-petits-impresos-de-la-Biblioteca-de-Catalunya

Petits impresos, documents efímers i documents de tipologia vària de diferents procedències.

Fons històric

Material divers organitzat segons una classificació pròpia de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. Destaquen principalment els catàlegs de mà de  exposicions d’art, tant individuals com col·lectives, programes de concerts, menús, felicitacions etc.

Procedència: Diversa, principalment donatius

Fons de Dipòsit Legal

Més de 300.000 fullets diversos ordenats per any i dins de l’any organitzats segons una classificació pròpia. De 1981 a 1997 es separaven el fullets informatius dels comercials. A partir de 1997 es crea una classificació única. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen el fullets de tipus comercial.

Materials efímers (agendes, àlbums de cromos, llibretes de pintar, passatemps etc.) més de 120.000 documents, organitzats per tipologia documental. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen les agendes.

També hi ha el Fons Digitalitzat amb moltes coses per veure. http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Fons-digitalitzats

mangas filtrar efimers

           En el Etnobloc del Museu Valencià d’Etnologia hi ha uns quants articles força interessants sobre Efímers, com  Els records efímers dins una caixa de cartró.

http://etnobloc.blogspot.com.es/2014/01/els-records-efimers-dins-una-caixa-de.html

, dins del vlok trobem una classificació de diversos efímers, no hi son tots, però va bé per anar fent-se una idea.

3.  EPHEMERA

3.1.   Recordatorios y estampas devocionales

3.2.    Felicitaciones y tarjetas de visita 

3.3.   Invitaciones, entradas y programas 

3.4.   Calendarios y paipais 

3.5.   Etiquetas, envoltorios y tarjetas de productos comerciales… 

3.6.   Prospectos, recetas y catálogos de productos comerciales 

3.7.   Anuncios publicitarios 

3.8.   Juegos 

 3.9.   Tarjetas postales 

 3.10.  Emblemas 

 3.11.  Cromos 

 3.12.  Aucas, dibujos y grabados 

 3.13.  Billetes, tarifas y horarios 

 3.14.  Carteles

 3.15.  Escolar

 3.16.  Almanaque-agenda

rentadoras efimers

              Per posar-se una mica al dia podeu consultar molts llocs, de moment uns quants articles i imatges molt interessants les trobareu en els vloks:

 PiscolabisLibrorum (http://librorum.piscolabis.cat/2010/10/els-goigs-de-sant-roma-de-can-sentroma.html .

 Associació Cultural Joan Amades . Arxiu: http://joanamades.cat/larxiu/

 Galeria d’Imatges (http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/)

Bibliogoigs (http://bibliogoigs.blogspot.com.es/ )

Bibliophemera (http://bibliophemera.blogspot.com.es/ )

exbloguisquadrat2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Varis | Etiquetat , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 342

07/01/2014 per biblioaprenent

               “En les primeres Marques seguexen los nostres estampers la metexa ideología de les extrangeres: l’òval, la creu ab més o menys travessers, qual interpretació encara està en lo terreny de les suposicions, y en plè segle XVI ja les alegoríes y representacions vives se manifestan netament. La àliga d’en Jaume Cortey

Cortey

posada demunt del seu cor, símbol de ses aspiracions ad etera; la àliga d’en Claudi Bornat surmontada per la alegoría del Jesuset de benehir la terra, lema de la seva tenda Sub Aquila forti, volent indicar que sos pensaments o aspiracions van més enllà encara.

Bornat

La d’en Jaume Cendrat glossant lo seu nom ab l’au fénix que renaix de les cendres, com si psalmegés lo Nom omnis moriar, noa atràu y fà dalir per a trobarne de noves.

cendrat ok

En Joan Rosenbach nos dóna en una de les seves quatre marques típiques una filigrana que sembla dels temps dels illuminadors de caplletres, circunvalada ab lo lema ‘ Cor mundum crea in me Deus, et spiritum rectum innove in visceribus meis’, lo qual indica lo selecte del seu esperit.

rosembach

En Diego Gumiel hi entrellaça lo seu nom fentlo ben ovirador. 

gumiel

En Joan Carles Amorós, qui en tots los Colofons nos assabenta de que era provençal, en contraposició de sos antecessors que tots posan alemany, sembla que vulga dir: la patria ja s’ha assimilat la nova art, catalans seguíume. 

amoros

Y verdaderament no tardan a seguirlo Cavallers y gent adinerada qui patrocinan la nova art, y fan estampar a ses despeses un bell estoch de llibres la major part dels quals no han arribat fins a nosaltres per dissort. ¡Qui pogués fruir de les belles estampacions de les obres en plà devallants de la Bíblia, desaparegudes en gran nombre per sempre mes en l’auto de fè celebrat en la Plaça del Rey de nostra ciutat, en 1498 ¡

La marca del pelicà, ‘ Similis factus sum pellicano solitudinis’, de Mossèn Pere Posa qui s’alía ab los primers estampers per a dotar a Barcelona d’una estampa permanent… L’amgel y lo fris d’en Pere Mompezat… Los llibreters, ja d’abans de la Imprempta establerts en aquesta ciutat, llambregan en la nova art un món nou comercial, y cridan a ses cases als estampers qui anavan desbandats per Europa.

D’en Pere Miquel es la primera Marca que conexèm, Spindeler perpetua la seva Marca rematada en orla en la cèlebre obra de Tirant lo Blanch. E, totes elles s’hi veu la amor ab que segellan los llibres que estampan.

spindeler1

                  Museo de la Comunicación(Infoamérica-Univ. Málaga)

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

Marques: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació: Marques d’Impressor. UB.

               “Suelen caer los volúmenes más esquinados….. . En esas malas artes no se empieza precoz.’Los niños no roban’, comentan Belén y David en el puesto de la infantil Kalandraka. ‘Aquí les dejamos cogerlos y se los llevan sin ser conscientes de que hay que pasar por caja. El problema son los padres. Algunos no vuelven…’. O ese señor mayor que con tembleque en la mano se los metía en el bolsillo. Era tan descarado que daba apuro afearle la conducta. Hasta que a la tercera, Belén le advirtió:¡Eso está en gallego’. El ladrón respondió:’Anda…¡. Y lo volvió a poner en su sitio’.

En la caseta de Contexto, lo que vuelan son las biografías musicales de Global Rhythm Press, 

contexto keith richards           contexto duke contexto woody

comenta Lola barroso. Ella tiene buena experiencia con los ladrones por haber trabajado años en la Casa del Libro.’Los pasaban por encima de las barras magnéticas. Robaban tochos de medicina y ciencia y muchos CD de 130 euros’. Alguno era habitual: ‘había un señor al que llamábamos el de la camisa granate. Un día se la cambió de color y le pillamos’.

Ninguno de los conocidos es bienvenido. Su presencia provoca tensión. Alerta. Los guardias de seguridad que este año se pasean por la feria están más pendientes de los tirones. Son los libreros quienes deben andar más atentos. Aunque todavía no han hecho los recuentos totales, sospechan que vuelven a estar en boga los más vendidos de las listas.

Pero quedan los fetiches también:’Cualquier cosa de El Acantilado. Luego los puedes encontrar en un puesto callejero que hay en la calle Génova. Y entre los del sello catalán del editor Jaume Vallcorba destacan los títulos del vienés Stefan Zweig. Con un protagonismo especial para el clásico 24 horas en la vida de una mujer, comentan en la caseta de la editorial.

stefan ok

También Tusquets y Anagrama quedan entre los más robados. Esta año se ha notado algún agujero de más en el último de Murakami, ‘De qué hablo cuando hablo de correr’. En cuanto al sello de Jorge Herralde, según dicen ellos mismos:’En cualquier feria solemos sufrir un saqueo general’ “.

 Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.
                                  haruki ok

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Oficis del llibre | Etiquetat , , | 4 Comments »

Frases sobre Bibliofília 341

27/12/2013 per biblioaprenent

carles rahola

 

“Citarem ràpidament algunes d’aqueixes víctimes il.lustres del llibre, enc que només sigui per a l’exemplaritat dels qui, desconeixent el seu valor i la seva transcendència, senten envers ell, en la seva tristíssima ignorància, indiferència o menyspreu.

 De l’abat Claudi Goujet ( 1697-1767), historiador, es conta que va morir de pena, després d’haver venut, per atzars de la vida, la seva biblioteca, en la qual havia arribat a reunir pacientment deu mil volums.

richard brunck

 

El filòleg Ricard Brunck (1729-1803), que es va veure obligat a despendre’s dels seus llibres, es posava a plorar cada cop que algú citava alguns dels seus autors dilectes.

De la Bedoyère havia aconseguit aplegar, durant vint anys, una col.lecció de llibres i estampes de la República francesa, i va haver de vendre-la. Penedit d’haver-se’n desfet, sold va poder recuperar-la després de tants sacrificis, que s’ha dit si varen ésser la causa de la seva mort.

Gaupil, professor de botànica a París, va morir de desesperació en veure la seva biblioteca saquejada per la multitud; la multitud de tots els pobles i de tots els temps, que, en dies de revolta, ha destruït tresors bibliogràfics acumulats pels segles. El mateix va esdevenir a Calmet du Rascel, que, en la revolució del 1831, va veure els seus llibres impíament llançats al Sena.

També es conta del savi italià Urceu que, després d’haver treballat una nit en la seva biblioteca, va oblidar-se d’apagar la llàntia, i el foc va destruir els seus papers i els seus llibres. Ell va llençar-se en mig de les flames per a salvar-los, i acabat va fugir errabund pels boscos…

Conegut és el cas de Lanwers, que passava tota mena de privacions per a poder enriquir la seva biblioteca, i la mort va trobar-lo amb l’esguard fix en els seus llibres: no havia volgut despendre’s d’un sol per a canviar-lo per un tros de pa.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16.

 

 

“ El Mercader de Láminas: es aquel que compra libros antiguos con el fin de extraer las ilustraciones, venderlas y vivir de ello. Tras de si va dejando cadáveres de libros ya desfallecidos y disminuyendo el número de ejemplares vivientes. Su alegría es nuestra tristeza. ¡ Lloremos por un Quijote ilustrado por Doré¡.

Bestias Libreras: el término ‘bestias libreras’ fue expelido por la prodigiosa mente de Ramón G. de la S. para designar lo innominado. Lo más extremo en el planeta de los viejos libros. Estas bestias, como alguna de las del Apocalipsis, están en un ser-no ser; así que las ha habido, y puede que quede alguna. Bestia librera fue don Marcelino Menéndez Pelayo. También lo fue el ínclito abogado y político Francisco Silvela que, después de ver agarrotar a su última cliente, retiróse al amparo de quince mil volúmenes, antes de pasar definitivamente ad patres. Otra bestia librera fue el Marqués de Jerez de los Caballeros, calificado de ‘único bibliófilo español’ por el malicioso ‘Bibliophile Jacob’. 

paul lacroix

 

Su tremenda biblioteca, en la que falleció a resultas de una caída cuando intentaba extraer un volumen de la quinta estantería, subido en una endeble escalera, cayó en poder del magnate norteamericano Huntington y, por ende, a la Hispanic Society, en una tragedia que el propio Menéndez Pelayo comparó a la pérdida de las colonias. El carácter del Marqués fue tildado por sus contemporáneos de munificiente y, a la vez, mezquino. Entre nuestros contemporáneos hay algunas bestias libreras que no se comoverían ni ante la 

catilina salustio ibarra

 

posesión de un ejemplar del Salustio impreso por Ibarra, del que se dice que es la joya de la imprenta española. Esos tales, para quienes la primera edición del Romancero Gitano, con la orteguiana tipografía de la revista de occidente es causa de tanta emoción como la posesión de un ejemplar autógrafo de Lafuente Estafanía o Pérez y Pérez. Así pues, ante el devoto emocionado se ha oído decir:’ No me diga¡. Así que… ¡ una primera de Juan Ramón¡,… ¡ vaya, vaya¡’ … seguido de una risa infernal. En último lugar, mencionaremos la absoluta heterodoxia de los pirómanos de libros, bien sean aquellos cenobitas salvajes que acabaron con la biblioteca de Alejandría, o más modernamente los mozos de las SA, o los ideologizados golfos de tea y gasolina que convirtieron en cenizas magníficas bibliotecas en la España de la segunda República. Podemos llegar aún más cerca en el tiempo con el recuerdo de alguna de aquellas nuestras abuelas que, en pillándote leyendo un libro, te lo arrancaban de las manos y lo entregaban a las llamas de la cocina. Al final, los libros resultan ser amados con un amor sin medida que, como toda pasión, causa víctimas”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibres | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »