Feeds:
Entrades
Comentaris

Frases sobre Bibliofília 436

08/04/2016 per biblioaprenent

padeloup

Enquadernacions de Padeloup

“ Tot llibre rar i bell és, pel bibliòfil, un tresor que es valora segons les qualitats que presenta, ja sigui per l’especialitat de l’execució o per ser obra d’algun cèlebre artífex o bé per l’extraordinari contingut. Algunes col·leccions tenen un valor immens. A França des de fa alguns anys, els bibliòfils busquen amb molt deler les sàtires, les obres jocoses, les poesies macarróniques del segle XVI, les obres emanades de l’escola de Merlin Covaie, de Falonge i de Rabelais. També a França són molt preferits els volums enquadernats per Derosne, Padeloup, Simier, Thouvenin, i a Anglaterra les de Lervis i de Roger Payne, pagant-se per elles extraordinàries quantitats.

thouvenin

Es compren per sumes enormes les edicions de luxe, adornades de làmines, les impressions en paper vitel·la, amb colors, en paper verd o rosa, blau o groc, en grans o en diminutes grandàries, amb lletres d’or o amb orles. Els llibres que han pertangut a personatges cèlebres, i sobretot que tenen notes autògrafes d’aquests, són d’un valor immens per a certs afeccionats. La famosa venda Mac-Carthy, que es va fer el 1815 i el catàleg de la qual va publicar Bure, subministra molts d’aquests exemples”.

          FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 25-26.

roger payne

Enquadernació de Roger Payne

 

 

antonio de guevara1

Antonio de Guevara:Edició de 1658 del Libro del eloquentíssimo Emperador Marco Aurelio con El Relox de príncipes.

 

          ““ ‘En el año 1522 pasando yo por la villa de Zafra me allegué a la tienda de un librero, el cual estaba deshojando un libro viejo de pergamino para encuadernar otro libro nuevo… dile por él ocho reales, y aún diérale ocho ducados’. Esto escribe Antonio de Guevara en 1577. Podría pensarse que es una anécdota de una época en la que el libro no merece aún ninguna consideración positiva. Pero hacia 1870 recuerda Antonio Palau el caso del mercader que separaba las antiguas cubiertas de pergamino para venderlas a los fabricantes de tambores, y destrozaba luego los libros, causando así la aniquilación de incunables y piezas desconocidas para la historia de la imprenta. Y ya entrado el siglo XX nos habla Pío Baroja en sus Memorias, del bárbaro librero que recortaba las márgenes de los libros para venderlas, por su peso, al molino de papel.

arturo xalambrí

Pero si bien el recuerdo de estos Atilas del libro, de estos verdaderos ‘libricidas’ – para usar la expresión del bibliófilo uruguayo Arturo Xalambrí – concierne a los libreros, no debemos suponer que tan sólo éstos han atentado contra la integridad y la conservación de los impresos: el autor de una semblanza del destacado historiador argentino Julio Irazusta, nos ilustra sobre la peculiar bibliopatía del mismo:’… Pero había algo terrible que apenas me atrevo a contar sin fotocopias, ni Xerox, ni escáner, impensables en aquella artesanía, en esas carpetas estaban las páginas cortadas y pegadas de los libros que había utilizado y ponía como textos transcriptos. Allá iban a parar libros raros y curiosos ejemplares únicos, etc. Todo entraba en la moledora implacable de aquellas carpetas… la bibliografía más completa citada y pegada si era necesario…’.

julio irazusta1

En el otro extremo del tratamiento del libro, nos hallamos con los bibliófilos idólatras, que van desde los bibliomaníacos que calzan guantes para manipular sus tesoros bibliográficos, hasta el mero acumulador de magníficos ejemplares que no se atreve a manchar ni con la mirada, pasando por el librero que revisa los volúmenes que le importan con una navajita,con cuya afilada punta y con habilidad suma, va volviendo las hojas sin tocarlas con los dedos. Para ejemplificar los sentimientos de estos bibliomaníacos, podemos evocar esta anécdota : se cuenta de un bibliómano que en cierta ocasión dejó solo en su biblioteca a Anatole France. Cuando volvió, halló al escritor cortapapeles en mano, abriendo las páginas de un tomo de una monumental edición de Aristóteles. Echándose a llorar el bibliólatra exclamó, apesadumbrado: ‘ Qué desgracia¡ ¡ Yo tenía los veinte tomos sin abrir¡…”

 

Diego N. González del vlok Letraherido: http://www.letraherido.com/210402bibliofilos.htm#5

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Old books | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 435

02/04/2016 per biblioaprenent

les chemins des papetiers

“ El llibre d’art, o de bibliòfil, s’edita sobre quatre bases fonamentals de regi fust, que són: la tipografia, el gravat, la il·lustració i l’enquadernació. Quadrilàter al que cal afegir el suport de les idees, el gran paper ( magna charta), d’estirp oriental, que, triomfant, va bandejar de fet la vitel·la i el vetust pergamí.
Evoquen la superioritat del paper – anomenat en el seu moment pergamí de drap – els fabricats en els molins paperers de renom mundial com són el de Moulin Richard-de-bas

els d’Arche, els de Rives, els de Holanda, els de Capellades    i Gelida i tants d’uns i altres països. Gaudeixen així mateix de singular estima el paper de Xina i el paper del Japó per les seves belles qualitats que tant afavoreixen la impressió i la calcografia.

museu molí paperer de capellades

Museu Molí Paperer de Capellades, en un antic molí paperer del segle XVIII.

L’última de les bases fonamentals del llibre, l’enquadernació moderna, té en els nostres dies un designi concret i un distintiu de valor paral·lel al del gravat original respecte al gravat d’interpretació.

la gelidense

La Gelidense (1791-1918)

L’enquadernació d’art – mal anomenada de vegades de luxe – mereix una especial distinció. La seva lluentor no té res de frívol·la. No és un objecte d’adorn que es porti posat a la manera d’un fermall o un rellotge de polsera. No té tampoc la magnífica pompositat evocativa dels cèlebres tapissos ni la bella tradició popular de la ceràmica, tots dos de valor intrínsec, que, lliurement modernitzades, s’ofereixen avui en exposicions als amants de les arts belles.

fabricació paper xinès

Fabricació paper xinès ( des de 105 aC)

No. L’enquadernació és una labor que es realitza per encàrrec, sense cap mercantilisme, en llibres que es respecten per la seva venerable antiguitat, pel seu contingut o pel que representen d’íntima conjugació de l’art i les lletres.
El bibliòfil , col·leccionista de tals signes, els guarda gelosament a la seva biblioteca sense ostentacions gratuïtes i amb el generós desig que els seus llibres un dia, directa o indirectament, passin a enriquir el patrimoni comú de la posteritat.
Aquest és i ha estat el designi latent de la bibliofília. Els anals bibliogràfics registren amb lletres d’or noms il·lustres de grans amants del llibre als quals es deu el llegat de les seves biblioteques i la fundació d’institucions a favor de la recerca, de la cultura i el saber.

          BRUGALLA, Emilio: “L’enquadernació sumptuària magnífica la paraula escrita ( i II), a Revista de Llibreria Antiquària,nº 6, Barcelona, octubre 1983, pp.41-42.

paper japonès (Sankei)

Paper japonès ( Imatge de Sankei)

 

gilson

          ““ La Bibliofilia es el amor por los libros, pero no necesariamente por su contenido. El interés por el contenido se satisface yendo a una biblioteca, mientras que el bibliófilo, aunque preste atención al contenido, quiere el objeto y, si es posible, recién salido de la imprenta. Hasta tal punto que hay bibliófilos, cuya conducta no apruebo pero entiendo que, ante un libro intonso, no le cortan las páginas para no violarlo. Para ellos, cortar las páginas al libro raro sería como, para un coleccionista de relojes, romper la carcasa para ver el mecanismo.

El bibliófilo no es alguien al que le encanta la Divina Comedia, sino alguien que ama la fecha de edición y la fecha de impresión de la Divina Comedia. Quiere poder tocarla, hojearla y acariciar con los dedos la encuadernación. En ese sentido, habla con el libro como objeto que le habla de sus orígenes, de su historia y de las innumerables manos por las que ha pasado. A veces, el libro cuenta una historia hecha de marcas del pulgar, anotaciones al margen, subrayados, firmas e, incluso, agujeros de carcoma. Otras veces cuenta una historia todavía más bella cuando, a pesar de tener 500 años, sus páginas limpias, frescas y blancas crujen todavía bajo los dedos.

divina comedia il·lustració de Sandro Botticelli incunable

Divina Comedia de Dante, il·lustració de Sandro Botticelli

Pero un libro como objeto puede contar una bella historia incluso si sólo tiene unos 50 años. Tengo una Philosophiae au Moyen Age de Gilson de los primeros años 50, que me acompaña desde el día de la defensa de mi tesis doctoral hasta hoy. El papel de aquella época era infame y amenaza con deshacerse en triza. Por eso, intento pasar sus páginas de la forma más suave posible. Si fuese para mí sólo un instrumento de trabajo, no tendría mas que comprar una nueva edición, que por cierto está muy barata. Pero a mí me gusta ese libro viejo que, con su frágil vejez, con sus subrayados y sus notas de diversos colores según los períodos de relectura, me recuerda mis años de formación y los siguientes y que, por lo tanto, forma parte de mis recuerdos.

Esto es lo que suelo contar a los jóvenes, porque, habitualmente, piensan que la bibliofilia es una pasión accesible sólo a personas adineradas. Es cierto que hay libros antiguos que cuestan cientos de millones ( una primera edición incunable de la Divina Comedia fue subastada, hace unos años, por mil millones de liras), pero el amor por los libros no se refiere sólo a los antiguos, sino también a los libros viejos, que pueden ser la primera edición de un libro de poesía moderna”.

 

Article d’ Umberto Eco en el vlok La terrible nostalgia i publicat a El Mundo el 2004.

 

 

colporteur curs efimers3

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Old books | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 434

22/03/2016 per biblioaprenent

josé montero alonso1

 

“Reconeixement de la importància que aquest comerç té és la seva universalitat. D’una a una altra llibreria de països diferents, s’estableixen correspondències i es comuniquen troballes i sol·licituds. Van, d’una a una altra part, notícies de tal edició, desitjos d’aquest o aquell llibre. Així, la bibliografia compta amb un excel·lent suport en la labor de les llibreries d’ocasió, moltes de les quals publiquen butlletins d’informació bibliogràfica, àvidament seguits i buscats per tots aquells, a tot el món, que estimen el llibre i vénen a formar com una noble i romàntica Internacional d’ell. Sense l’existència d’aquestes llibreries, moltes obres i edicions valuoses s’haguessin perdut, en passar del temps, en desfer-se llars i biblioteques. Són aquests llibreters els que estan gelosament a l ‘aguait de les possibles adquisicions, de les obres que poden tenir un interès en la valoració universal del llibre. Cultural i bibliogràficament, el comerç de les publicacions antigues té una gran importància. Gràcies a ell no han desaparegut moltes obres i edicions valuoses. I sabut és, que amb freqüència els Estats adquireixen, d’els qui a aquest comerç es dediquen, volums d’interès històric o literari”.

          Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32.

 

pepys library1

Pepys Library

“ La Bibliofilia, en el sentido específico que hoy se atribuye a la palabra, de amor al libro como objeto de colección, surge propiamente del Renacimiento, en los siglos XIV y XV, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron directamente o por medio de agentes especiales, a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables y otros tipos de libros raros.

El bibliófilo clásico, ejemplificado por Samuel Pepys, es un individuo que ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, que frecuentemente crea una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente buscan el poseer el libro que aman; como alternativa tiene el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista de libros, algunas veces buscando erudición académica sobre la colección, y otras veces poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos o raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual o especial y copias autografiadas”.

Del vlok ‘Letraherido’ quan parla de la Bibliofilia. Http://www.letraherido.com/210401concepto.htm

pepys library2

Pepys Library

 

 

exvlokis blau2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 433

15/03/2016 per biblioaprenent

mercat llibres Palau1

Mercat de Palau, el que queda, o quedava.

“ Al carrer de la Diputació ( Balmes-Aribau), al darrera la Universitat i formant passadís amb el reixat, existeix des de 1967 el MERCAT DE LLIBRES “ANTONI PALAU”, que aplega ( aplegava) vint pavellons aparellats i és la continuació de les ‘barraques’ de Sta. Madrona, que desapareixeren del començament de la Rambla de Santa Mònica en direcció a les drassanes, amb motiu de la reforma del sector i per a donar espai a una prolongació del ‘metro’.

Un altre dia farem l’historial d’aquell mercat, interessant i pintoresc, on anava tothom i on s’iniciaren llibreters, alguns força coneguts, que després s’establiren en diversos indrets de la ciutat.

Unes vacants produïdes recentment a les casetes han permès que siguin ocupades per gent inèdita i jove, amb ganes de treballar. I la veritat és que es nota la seva presència. Aquesta aportació de sang nova, sempre que tots els firaires contribueixin, podria capgirar l’ensopiment actual. Algú ens demana recomanar als lectors que hi vagin sovint, que incloguin aquest mercat en les rutes que segueixen per comprar llibres. Hi trobaran, és clar, i en abundància, els inevitables ‘saldos’ o restes d’edició ( moltes vegades aprofitables), però al mateix temps exemplars no corrents i qui sap si quelcom més. És qüestió d’un xic de sort i sobretot, avui com sempre, de tenir paciència i de disposar del temps necessari per a dedicar-se a l’esplai, certament aconsellable, de recercar llibres”

          Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, p. 33.

mercat palau1

Mercat Palau – Fotografia de Marcel Albet Guinart

 

 

Literary Curiosities

“ Debe ponerse atención al distinguir al bibliófilo del bibliómano. El bibliófilo no se desprende de la idea de que los libros son para leerse. El bibliómano les da otros usos: los lleva consigo como si fuesen talismanes, se pasa horas contemplando sus encuadernaciones, sus ilustraciones, sus portadas. Hay quien dice que incluso se prosterna frente a ellos, en silente adoración, dentro de ese templo chino que nombra biblioteca. Los bibliómanos no son todos iguales. Hay numerosas subdivisiones. Algunos se ocupan únicamente de libros intonsos; otros de libros impresos en negras o en cursivas; otros más de primeras ediciones; y los hay que sólo se dedican a las encuadernaciones curiosas o famosas; mientras que algunos más se dedican a la colección de temas específicos. Todos coinciden, empero, en que el mérito intrínseco del libro es secundario en comparación con su valor mercantil y su escasez excepcional”.

“El biblioclasta inglés” de William Shepard Walsh,a A Handy-Book of Literary Curiosities, J.B. Lippincott Co., Philadelphia, 1892, citat a Jaime Moreno Villarreal, De bibliomanía, Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 219.

de bibliomanía un expediente

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 432

06/03/2016 per biblioaprenent

revista llibreria antiquaria número 0

“ Charles Nodier deia que del bibliòfil al bibliòman només intermediava una crisi. Es possible, doncs, que a través d’una segona crisi del bibliòman en pugui derivar el bibliocleptòman.

El furt acostuma a tenir en la consciència social una valoració que a vegades no s’ajusta al tecnicisme jurídic. Entenem per furt aquell acte il·lícit derivat de l’activitat de l’agent que pren una cosa moble sense el consentiment del seu propietari. No comporta violència ( en les persones) ni força ( en les coses), a diferència del robatori en què l’acte il·lícit es produeix contra el consentiment del titular dominical.

En l’àrea furtiva es donen, però, moltes variants que poden resultar diferents al dret estricte, més no a la consciència social que reputem superior a qualsevol norma codificada.

Imaginem tres exemples. El de l’home afamat que pren un pa, o un aliment qualsevol, per satisfer la necessitat primària de sobreviure ( és el clàssic ‘furt nutrici’); el d’aquell que sostreu diner, joies, valors, etc… amb la finalitat buscada de lucrar-se’n ( és el furt amb intencionalitat o motiu de lucre que genèricament contempla el Codi Penal); i, finalment, el de qui furta, pren o sostreu, sense necessitat greu d’atendre la pròpia conservació, però tampoc per motiu o finalitat de lucre, sinó per afecció – desordenada, si voleu – de posseir una cosa específica i concreta que no està al seu abast adquirir per mitjans ordinaris ( compravenda, donació, permuta, etc.).

La tercera categoria es dóna en el cas del bibliocleptòman que no furta per necessitat peremptòria, ni per obtenir un lucre econòmic, sinó per impuls passional de fruir d’una de les coses més perfectes del món – el llibre -, impuls que sembla que en molts casos esdevé irresistible, produint talment una mena de transtorn mental transitori.

Article:”Dels ‘furtadors’ de llibres i dels seus ‘motius’”,escrit per S.I.C., a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 17-20.

llibreria el sol i la lluna a la revista llib ant1

 

 

“ No existe, entonces, un ‘diccionario de librería’ que defina estas palabras ( raro, escaso, antiguo, usado), sino que sólo la experiencia del librero puede hablar de ello. Pero en base a eso, hay quienes armaron este ‘diccionario’.

Manuscrito Voynich

Manuscrito Voynich

Escaso: no significa que posea muchos compradores potenciales. Puede tratarse de un trabajo de poca importancia de un autor famoso, un tratado histórico interesante, o algo asociado a una persona o acontecimiento famoso.

Antiguo: esto vendría a ser ‘viejo’. Este término no se suele utilizar mucho en las librerías, ya que remiten a esas pilas de libros que estorban y nadie quiere. Algunos de estos libros parecen a primera vista muy interesantes, pero no lo son cuando se los examina de cerca, y se ve bien cuales son sus materiales.

Usado esto se puede dividir en libros que actualmente se imprimen, y libros que están fuera de impresión y por ende no se pueden conseguir. En este último caso, sólo se pueden obtener un ejemplar en una librería de usados, y es justamente por eso que poseen un precio alto. Si por el contrario, aún se pueden comprar, suelen valer la mitad del precio de tapa de los nuevos.

Cuánto incide el estado de un libro. La incidencia del estado de un libro suele ser inversamente proporcional a su ‘rareza’. Si un libro es muy difícil de conseguir, los compradores no suelen fijarse mucho en su estado. Sin embargo, si pudiesen conseguir diez iguales esta misma tarde, serán muy puntillosos para elegir el que mejor se conserve.

Sutra del Diamant

Sutra del Diamant, llibre imprès més antic, de l’any 868.

Algunos libros tienen valor sólo por su estado: muchos decoradores, compran libros sólo por su estado, a entre diez y veinte dólares el volumen. También están los que se interesan por la historia de la edición, y suelen por lo tanto fijarse más en el estado del libro que en su contenido.

Si un libro está en buenas condiciones,( es decir sin rayas en el lomo, raspones en la cubierta, marcas adentro, etc.) puede valer el doble de lo que valeu no en estado normal. Existen algunas personas muy detallistas, que buscan hasta con un ‘tercer ojo’ cualquier defecto que pueda portar un libro. Esta gente finge ser coleccionista, pero en realidad no lo son: un coleccionista sabría que un buen libro que pueda completar su colección, puede servirle mucho, por lo menos hasta que pueda hallar una copia mejor. Por ello, existen también coleccionistas que por fijarse sólo en el estado, desechan libros que tienen un valor único, aun cuando no estén en perfecta conservación”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”. Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514.

 

exvlokis blau2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Old books | Etiquetat , , |

Bibliodiccionari XLII

27/02/2016 per biblioaprenent

bibliodiccionari XLII a

 

Biblio-Ajedrez: taller de Biblio-Ajedrez a la Biblioteca Pública Ángel González, amb la col·loboració del Club de Ajedrez de la Asociación de Vecinos de Aluche, a Madrid. Han creat un punt de trobada pels aficionats als escacs i obert a tots els usuaris de la biblioteca. http://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/El-Ayuntamiento/Cultura-y-ocio/Bibliotecas-Publicas-Municipales/Taller-Biblio-Ajedrez-en-la-Biblioteca-Publica-Municipal-Angel-Gonzalez?vgnextfmt=default&vgnextoid=d22ddf40dde11510VgnVCM2000000c205a0aRCRD&vgnextchannel=f60c2cd44f465110VgnVCM1000000b205a0aRCRD

biblio-ajedrez

 

Biblioaprop: la Biblioteca de Tarragona organitza visites a l’Hospital Sociosanitari Francolí, amb la voluntat de donar servei bibliotecari de lectura pública a les persones ingressades i arribar també als seus familiars i acompanyants . http://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/detalls/noticia/BiblioAProp

biblioaprop

 

Bibliocinema (1): a diferentes biblioteques realitzen Bibliocinema, projectant pel·lícules i fent després cine-fòrums,com a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles http://bibliotecamartorelles.blogspot.com.es/search/label/bibliocinema.

bibliocinema

 

Bibliocinema (2): Amb motiu del lliurament dels Òscars, la biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí, engega, cada any, el Concurs de Bibliocinema per premiar qui més guanyadors encerti. Els lectors disposen d’unes llistats per fer unes travesses.

bibliocinema SJD 19

 

Bibliocoses: hashtag utilitzat a Twitter per parlar de coses relacionades amb llibres i biblioteques.#bibliocoses.

 

 

Bibliodocte: persona entesa en llibres. Vist en el llibre d’ Octave Uzanne: El fin de los libros y otros cuentos para bibliófilos, Trama Eitorial, Madrid, 2015; en el capítol: “El bibliotecario Van der Boëcken, de Rotterdam”, p.52.

 

 

Biblio-fiesta: a la Biblioteca Municipal Miguel de Cervantes de Burgos.

 

BiblioFiles (2):en el vlok SNO-ISLE Libraries ( 21 llibreries  a Washington’s Snohomish and Island counties (USA) tenen un apartat amb articles escrits pels llibreters amb aquest nom.

http://blog.sno-isle.org/bibliofiles/

bibliofiles 2

 

 

Bibliofrènic: el que pateix  Bibliofènia  ( passió irreflenable pels llibres). Vist el llibre Los enemigos de los libros,de William Blades. Fórcola, M, 2016. ( Original, en anglès, de 1880-1896).

 

 

Bibliogeriàtric: en el prolèg de Andrés Trapiello en el llibre Los enemigos de los libros,de William Blades. Fórcola, M, 2016. Crec que es refereix a biblioteques velles, grans, gòtiques , amb els llibres posats més perquè es vegin que per que es llegeixin.

bibliogeriàtricoxford library

Oxford Library

 

Bibliolujuria: d’un interessant artice d’Alejandro Gamero. “Bibliolujuria o cómo leerse un libro al día durante un año”, en el seu vlok La piedra de Sísifo (  http://lapiedradesisifo.com/2016/01/21/la-bibliolujuria-o-como-leerse-un-libro-al-dia-durante-un-ano/?utm_content=buffer919c9&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer   ). Diu l’Alejandro: mètode creat per Conner Habib per llegir un llibre cada dia…

 

 

 

 

BiblioMaresme: biblioteques del Maresme. La guia de Biblioteques del Maresme es presenta com una eina dinàmica i ampliable per donar a conèixer tots els recursos que tenen les biblioteques d’aquest territori. Aquests recursos es van ampliant any rere any, a la vegada que es creen noves biblioteques o s’afegeixen d’altres que no hi formaven part. Les Biblioteques del Maresme editen anualment una guia de recursos.

https://play.google.com/store/apps/details?id=com.dortoka.BibliosMaresme&hl=ca

bibliomaresme

 

Bibliomex: és una llista de correus on pot està subscrit enviant un mail a Bibliomex-l-request@ccr.dsi.uanl.mx, amb l’assumpte en blanc i a detall escriure :SUSCRIBE BIBLIOMEX-L.

Respecte als temes tractats es pot anar a www.Letralia.com  ( http://letralia.com/ ) , on tenen publicada una notícia que especifica les àrees d’interès de BiblioMex, com: ‘Assessoria sobre catalogació, software per automatització; recomanacions per control de circulació; nova literatura en bibliotecologia; preguntes de consulta o referència;opinions sobre proveidors; estratègies de cerca en CD-ROM; elaboració de guies temàtiques en biblioteques; ofertes de feina i, en general, qualsevol cosa que pugui ser d’interès per als professionals i aficionats a aquesta disciplina. http://blogeba.blogspot.com.es/2007/09/bibliomex.html

 

 

Biblioolvido: La Biblioteca Olvido Ruiz de Valbuena va obrir les portes el 2011 amb la voluntat de facilitar l’educació i les noves tecnologies als habitants del cinquè país més pobre del món, Burkina Faso. Està situada a Ouahigouya, a la província de Yatenga.Té fons analògics i digitals, més de 5.000 llibres i documents, i 28 Notebooks i Tablets PC per ser utilitzats pels usuaris dels fons digitals. També realitza tasques com ONG.

http://biblioolvido.org/quienes-somos/

biblioolvido

 

Bibliopatía: periòdic mexicà per a professionals del llibre i la lectura.http://bibliopatia.com/

bibliopatía

 

Bibliophile: ( Magazine) Le Magazine du Bibliophile et de l’amateur des manuscrits & autographes. http://www.mag-bibliophile.fr/

bibliophile magazine

 

 

Bibliosis: enfermetats físiques i mentals contretes mitjancant  la bibliofília.

 

 

Biblio-sito-graphie: part del vlok del Centre d’Études et de Recherche sur le Jeu, per facilitar cerques relacionades amb els jocs.(Ecuador).  http://www.cerj.fr/?Biblio-sito-graphie

 

 

Bibliotank: Bibliotank Pro. Difusión – Acción – Opinión Crítica Promoción de la lectura (Chile).Pretén activar iniciatives per fomentar la lectura i l’escriptura a diferents llocs del país amb Formació, tallers culturals, clubs de lectura, etc.    http://bibliotank.tumblr.com/quees

bibliotank

 

Biblioteca-CRAL: La Biblioteca-CRAL és un servei públic obert a tot l’alumnat i al personal del centre, i als usuaris externs que decideixin formalitzar-ne la matrícula. També està disponible per a persones que, per motius laborals o d’estudis, sense ser alumnes de l’Escola ni usuaris del CRAL, tinguin interès a consultar-ne el fons documental.

La seva funció és recollir, gestionar i posar a l’abast de la comunitat educativa tot el material que pugui facilitar l’aprenentatge i la docència dels idiomes que s’imparteixen al centre (EOI Drassanes).

bibliocral

 

Bibliotecamedica: una comunitat dedicada a tot el personal dedicat a la salut.  http://bibliotecamedica.plisweb.com/

bibliotecamédica

 

 

Bibliotecúmeno: aquell que s’ inicia en el culte als llibres, incloent els seus secrets.

 

 

Bibliotequética: Luis  Barragán,  en el seu vlok Luis Barragán, apuntística ens parla d’un llibre: Sumario, de Federico Vegas ( Alfaguara, 2010)( http://lbarragan.blogspot.com.es/2010/12/interlocutoria.html?showComment=1454422791277#c7009485991727858884  ) en un article:”Sumario o la sentencia bibliotequética”.

I em fa arribar, des de Caracas, unes paraules on dona una definició sobre el significat d’ aquesta paraula:  “ como la vocación y el propósito de coleccionar libros, versando sobre el origen, la administración y el desarrollo de la colección misma bajo determinados parámetros o normas que validan otros coleccionistas”.I també explica dues paraules més, Bibliotecúmeno i Bibliosis, posades en el seu lloc.

sumario vegas

 

Bibliothetic: paraula anglesa que significa ‘relatiu a la separació i disposició dels llibres a les prestatgeries d’una biblioteca’.

 

Biblio-TICs: vlok dedicat al món dels llibres en el núvol de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. http://biblio-tics.blogspot.com.es/

 

Bibliovoluntari: personal que realitza, voluntariament,  treballs  en biblioteques, com: realitzar lectures a grups o individus amb les competències lectores limitades: persones grans, discapacitats, immigrants, etc. També col·laboració en accions puntuals ajudant al personal bibliotecari: concursos, aniversaris, festivals, encants, tallers, accions formatives, etc. I ajudant en el prèstam de llibres  a colectius desvalguts, etc. etc.

 

Arxivat a Bibliodiccionari | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 431

22/02/2016 per biblioaprenent

revistes llibreria antiquària

“ la llibreria antiquària hispànica té una gran tradició i un gruix cultural innegable. València i Barcelona, receptores a través d’Itàlia de la novella impremta i fautores de les primeres obres d’estampació tipogràfica, mantingueren una qualitat secular en les arts del llibre, amb Saragossa, Medina del Campo, Lisboa, Toledo, Sevilla i Alcalá de Henares. Més tard, l’escola dels grans impressors històrics produí obres de factura impecable ( premses d’Ibarra, de Sancha, de Cano, a Madrid; de l’aragonès Montfort, Cabrerizo i els germans Orga, a València, etc.). De tota aquesta gran producció de llibres n’ha pervingut el fons, més o menys neulit, que encara alimenta l’alta llibreria antiquària peninsular.

impremta ibarra 1

D’un passat tan esplèndid i opulent no n’han derivat, però, els resultats que calia esperar. Les guerres civils, els aldarulls i cremes de convents, la desídia, la tómbola irracional de les desamortitzacions, junt amb la indiferència respecte d’un comú passat històric – ni conegut, ni estimat – constituïren els factors negatius que malmeteren les possibilitats del que hauria pogut ser una pròspera llibreria antiquària a l’estil de les que tenen els italians i els francesos ( per esmentar només els pobles mediterranis de més afinitat amb nosaltres). A casa nostra el llibre antic i de vàlua s’ha rarificat o s’ha destruït totalment, i el llibreter antiquari peninsular no pot competir, ni en quantitat ni en qualitat, amb els mercats francesos o italians, països que no han fet del llibre protagonista passiu de la mala història.

impremta orga 1

A part les circumstàncies indicades, entre nosaltres la llibreria antiquària queda molt per sota de l’organització intel·ligent que trobem a França i a Itàlia, on les vendes i subhastes de les grans biblioteques i conjunts de llibres es corresponen amb uns mètodes adequats de comercialització i selecció, tradicionals i de gran solera. Nosaltres no podem, ara i tant, aspirar a nivells superiors que ens acostin a l’eficiència i categoria de les llibreries antiquàries dels països que hem citat, i menys encara dels anglo-saxons. Les llibreries de Florència i Milà, o de Paris i Roma, i àdhuc les de Lisboa, són superiors a les nostres i l’ambient en general ( mostres, revistes, catàlegs, manifestacions d’alta bibliofília, relligadures d’època, etc.), assoleix un sostre molt més alt que el que és corrent i mitjanet a les nostres latituds.

Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, article introductori. “Tradició de llibreria”, pp. 3-4.

impremta sancha 1

 

 

senyal1

 

“ ¿Cuál es la diferencia entre un libro raro, escaso, antiguo, y usado?. El término ‘raro’ suele ser utilizado de forma muy ligera en la actualidad, por lo que ha perdido el significado apropiado y se ha convertido en una especie de sinónimo de ‘costoso’, o de ‘viejo’. Y, aún más, hay personas que pagan cifras relativamente elevadas por ejemplo ‘raro’ sólo porque era de los años veinte, y a pesar de que cualquier persona podía comprar otras diez copias de ese libro esa misma tarde.

El término ‘escaso’ no se utiliza tanto como raro, y quizá por ello conserva su significado apropiado: Cuando un librero dice que un libro es ‘escaso’, está diciendo que no hay muchas copias disponibles.

En cambio, la palabra ‘antiguo’ nunca es utilizada por los libreros. Si usted ve un negocio en el cual le ofrecen ‘Libros antiguos’, puede estar seguro de que en esa librería no saben nada de libros. Pero no deja de resaltar la importancia de separar este término de la palabra ‘anticuario’. Esta palabra, que se refiere a las casas de venta de objetos viejos, tiene una larga historia, y muy interesante. Se vienen a la mente los libros que pertenecieron a dos o más generaciones anteriores, cuyos contenidos difieren mucho de los actuales, en referencia a las historias, las artes, la ciencia, etc. Es un término agradable, con un cierto glamour.

Cuando se habla de ‘usados’, se suele hablar de libros de ‘segunda mano’. Esto no es valorativo, sino que es un término neutral, que en el mejor de los casos se utiliza para denominar a un libro que está muy cuidado, aunque se nota que ha sido leído; y en el peor, para hacer referencia a un libro que sólo se compraría si no existiesen más copias del original.

Si un libro es realmente escaso, no permanecerá a la venta durante mucho tiempo. Incluso muchas guías de precios de internet dan valores falsos, y por seguir esos precios muchos libreros se pierden de realizar buenos negocios. Por ello mismo, muchos recomiendan tener mucho cuidado con el e-commerce”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”. Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514.

 

exvlokis blau2

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 430

10/02/2016 per biblioaprenent

llibreria canuda ex

Antiquaris de pàgines centenàries i obres d’art

“Diga’m què vens i et diré qui ets”. La diversitat de llibres vells fa que siguin igual de diversos els establiments que els comercialitzen. En el cas de l’antiga Canuda, al Gòtic, la idea era clara: un espai mig subterrani, amb les parets cobertes per prestatgeries carregades de lloms de mil i un colors. Era una llibreria antiquari en tota regla. Quan aquest centre neuràlgic dels bibliòfils barcelonesos tancà les seves portes, va ser l’Aquitània (València 160) la que en recuperà l’essència i decidí continuar en la seva línea (1)(2). Aquesta és molt menys polsosa, més petita i s’hi respira un altre ambient. Pere Antón Torres, propietari des de fa un any de l’Aquitània, explica que quan la Canuda va tancar va tenir molt clar que volia seguir en aquest sector. “A l’Aquitània cada llibre té un preu diferent, i les existències de material provenen bàsicament de col·leccions particulars. Es ven sobretot llibre de taulell però de tant en tant també alguna obra més especial.”

llibreria aquitània canuda

Llibreria Aquitània

En obres especials és en el que s’ha centrat majoritàriament la Llibreria Casals, l’establiment familiar del President (ex) del Gremi de Llibreters de Vell, Albert Obradors. Als prestatges hi ha volums dels segles XVI i XVII, primeres edicions de col·leccionista i llibres de taulell. Com l’Aquitània, estableix el preu del llibre en funció del valor d’aquest, un 80% del seu  s’abasteix bàsicament de fons particulars, i el 20% restant l’adquireix en subhastes. “Internet està revolucionant aquest sector com mai abans havia passat. Per una banda, xarxes com Iberlibro han fet arribar els nostres stocks a tot el món, però per una altra banda, ara  la competència és global, i a més particulars que venen des de casa són també rivals nostres.”

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

(1)Un llibreter de la Canuda, en Xavier, també va obrir una llibreria de vell, la Kepos-Canuda, al carrer  Bruc, 76 ( aquí sota)
llibreria kepos canuda
(2)i una de Sant Cugat del Vallès, Llibreria El Siglo, també va recollir bona part del que hi havia a la Canuda.

llibreria el siglo sant cugat

Llibreria El Siglo

 

sanefa 412

 

“ ¿Cuándo hay que dejar de robar?.

La teoría y los viejos cánones señalan que en el fin de la carrera está la consagración, es decir, todo buen ladrón de libros se retira cuando ya percibe un ingreso que le permite comprar una obra, o cuando no teniéndolo aún, ya no siente esa necesidad.

A lo largo de la historia se ha visto que esto no siempre es posible, porque hay algo que no tiene que ver con el ingreso económico. La necesidad de robar se puede volver una adicción y eso siempre genera problemas. Un buen ladrón de libros no se junta con un bibliocleptómano, pero es su deber ayudarlo en su readaptación, si fuere requerido para ello. Se sabe que a la fecha se han readaptado profesores, escritores, investigadores, jueces y abogados que hoy gozan de prestigio en su profesión, y que antaño fueron jóvenes talentos en el latrocinio a librerías.

Cabe señalar, aunque no venga al caso, que un ladrón de libros no es amigo de aquellos que piden prestado un libro y dolosamente no lo devuelven. Esa manera de adquirir libros es mal vista en este ambiente. No devolver un libro que se pide o se ofrece es un absurdo que pone en evidencia al que abusa de la confianza”.

           Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

exvlokis blau2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 429

04/02/2016 per biblioaprenent

re-read1

Sembla que l’experiència de comprar en llibreries de segona mà agrada. Al mig centenar d’establiments d’aquests tipus existents de ja fa temps a Barcelona, s’hi sumen en aquests dos últims anys almenys una quinzena de negocis més. La crisi econòmica ha tocat, i de molt a prop, el món de les llibreries de nou. Tot i això no ha pogut enfonsar aquest nínxol del mercat; de fet el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya explica que cap llibreria agremiada ha tancat per manca de clientela o per motius econòmics. El llibre vell està passant per sobre del fantasma de la crisi que planeja sobre les llibreries de nou d’avui.

“De sobte ens vam adonar que el negoci del llibre estava en crisi, i vam haver de reinventar-nos. Aquí va començar tot.” Nicolás Weber, director de Re-Read, té clar que el llibre de segona mà ha trobat el seu nínxol en el mercat gràcies a dos motius: els preus econòmics i el fet de trobar un producte que en una llibreria convencional moltes vegades ha deixat d’existir. La proliferació de llibreries de segona mà s’ha fet patent darrerament a Barcelona, amb actualment 42 establiments d’aquest tipus agremiats; a més de tots aquells que no es comptabilitzen dins del Gremi. Aquests negocis es dediquen bàsicament a la compra i revenda de l’excedent de llibres que té el particular a casa, i això ha estat la clau de l’èxit que n’ha ocasionat el boom.

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

re-read2

 

 

          “ ¿Dónde robar unlibro?.

Librerías: son los lugares idóneos. Toda librería tiene siempre un ‘lado débil’ o ‘punto ciego’, en las primeras incursiones se debe encontrar este ‘punto ciego’ y lo demás es cuestión de seguir el procedimiento. Cuando el librero está a la ofensiva y tiene experiencia en el contra-ataque, pondrá un rincón aparentemente no vigilado, a manera de trampa o ‘caza-bobos’ para que el novato sea presa de su propia inexperiencia.

Es necesario, para ‘legitimar’ la constante presencia en las librerías y no despertar sospechas entre los empleados, adquirir de vez en cuando un ejemplar, siempre de bajo costo. La antigua recomendación que daban los grandes maestros es a razón de un libro comprado por cada cinco libros robados. Esta proporción nunca fue aceptada por las siguientes generaciones.

Bibliotecas de amigos, parientes y conocidos: lo difícil aquí es encontrar alguien que tenga una biblioteca con buenos libros. Generalmente se les da por comprar sólo enciclopedias y colecciones de mal gusto que  nunca leen. Como dijo Ermilo Abreu Gómez, gran maestre de la orden de Visitadores Nocturnos de Bibliotecas, a su paso por las aulas de la Escuela Nacional Preparatoria: ‘El mundo está lleno de libros malos que parecen buenos’. En el caso de las bibliotecas que tienen en su despacho los abogados, generalmente están llenas de libros que compraron durante su carrera y que nunca vuelven a consultar, de tomos de jurisprudencia y leyes que no siempre están actualizadas.

canek 2

          Bibliotecas públicas: aunque pareciere la excepción de la regla, las bibliotecas públicas requieren de un minucioso examen previo, no tanto por las medidas de seguridad ( que siempre son deficientes en todos los edificios del gobierno) sino para justipreciar la verdadera necesidad de sustraer el libro. Cuando un buen libro nunca es consultado por los usuarios y permanece como invitado desconocido en los libreros, está pidiendo a gritos que se lo lleven. Un libro fallece cuando permanece estático como simple adorno.

Ferias de libros: cuando raramente se organiza una buena feria, se deberá aprovechar las horas de mayor concurrencia, utilizando por lo general la técnica del ‘deslizamiento de mano’ que por no ser visual, confunde a los que vigilan y facilita la tarea. El desorden natural en la organización de todas las ferias de libros de México, genera las condiciones óptimas para incrementar el haber. Un librero siempre perderá ante una multitud que pide, pregunta, hojea, toca y compra al mismo tiempo”.

Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

(2 fotografies de llibreria Re-read)

exvlokis blau2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat , , |

“que no t’aclares, no t’aclares, no t’aclares no” ( turutajant)

28/01/2016 per biblioaprenent

Crec que el Carnaval (1) ja no és com era , mirant els cartells de fa pocs anys fins el del 2016 es pot apreciar que l’últim cartell és el més ‘light’, amb diferència, de tots. Quan el vaig veure per primera vegada creia que era d’algun carnaval infantil, creia que no era el de debò, que era, com ja he escrit, un cartell ‘light’, molt ‘light’ i pensava que dies després ensenyarien el cartell real, l’autèntic del carnaval, però no, el primer és el que val.

Això dels gustos ja se sap, va com va, per mi el del 2010 està bé, però no mata. Dissenyat per Àlex Soteres d’Artrivity Disseny, sembla que vol mostrar com queda l’habitació de casa una vegada acabat el carnaval, segons diu El Gegant de la Porra.

carnaval vnv 2010

 

Els del 2011 m’agraden més, una dona i un home, crec; fets pels dissenyadors Carles Hernàndez i Toni Cabrera. 

carnaval vnv 2011b

carnaval vnv 2011a

 

El del 2012 no m’agrada tant, bé, no m’agrada gens, però és el que deia de gustos, i pot passar per un cartell de carnaval, no ‘light’, però quasi. Però segur que va ser molt dolç i enganxós. Obra del dissenyador vilanoví Miquel Calderón.

carnaval vnv 2012

 

Els del 2013 m’agraden molt, no sé perquè, potser perquè duen escrit Carnaval Únic.  Fets per l’ Estudi Creatiu Cocolia   : Mireia Ruiz–Raúl Ramos i colaboradors

carnaval vnv 2013a

carnaval vnv 2013b
carnaval vnv 2013c

 

El del 2014 el trobo fastigós, però Carnaval és Carnaval. A Canal Blau van dir: “La roba interior d’època del Rei Carnestoltes tacada de xató és la imatge del carnaval de Vilanova 2014. Un cartell provocador obra del jove vilanoví Bernat Soler i que no ha deixat indiferent a ningú.

carnaval vnv 2014

 

El del 2015 és carnavalesc, normal i corrent. Satíric posa, una de les virtuts del carnaval. Dissenyat per David Ricart i amb una versió perquè els vilanovins i vilanovines ( i  vilanovanes, vilanovans, vilanovens, vilanovenes, , vilanovones, vilanovons, vilanovuns i vilanovunes ) el personalitzin i el facin córrer per les xarxes socials, segons informa l’Ajuntament  . Dels de La Geltrú l’Ajuntament no diu res.

carnaval vnv 2015

 

El d’aquest any, 2016, és molt molt ‘light’, sembla fet pel carnaval infantil, i crec que ni als nens els hi agrada gaire,  hi ha moltes coses i no hi ha res. Obra de Chema Pera.

carnaval vnv 2016

 

A la pàgina oficial de la FAC  , entre d’altres coses, podeu trobar un interessant Museu Virtual del Carnaval .

 

Els carnavals dels anys 80 potser  eren més tranquils, al menys si ens guiem pels cartells que feien:

carnaval vnv 1985

carnaval vnv 1986

carnaval vnv 1988a

(Aquestes 3 imatges estan en el vlok El Gegant de la Porra)
(1) Els cartells de Carnaval

 

exvlokis13

 

Arxivat a Fires i Mercats, Varis | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »