Feeds:
Entrades
Comentaris

“ Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l’encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre”.   Groucho Marx.

 

museu del llibre frederic marès 2

Museu del Llibre de Frederic Marès, amagat a la BC.

“ Bibliófilo es sinónimo de experto conocedor y amador apasionado del buen libro; del libro viejo, raro y curioso. La bibliofilia tuvo en Cataluña venerables conocedores a los que se deben no sólo los conocimientos histórico-literarios y bibliográficos de que hoy disponemos, sino también la salvaguarda de una gran parte del patrimonio cultural que atesoran nuestras bibliotecas y archivos.

Y es oportuno recordarlos en nuestros días por cuanto el noble coleccionista de libros, el bibliófilo culto, conocedor de los saberes del buen libro, está siendo avasallado, barrido por un ‘coleccionista’ improvisado, indocto, que sólo advierte en el libro viejo un ancho campo de inversión rentable.”

Article: “El ‘Decálogo del Libro’” de Frederic Marès a Revista de Llibreria Antiquària, número zero, octubre 1980, pp. 17.

museu del llibre frederic Marés1

Museu del Llibre de Frederic Marès, amagat a la BC.

 

 

bibliodiccionari XLIV a

Bibliobicicleta: bicicleta amb una petita llibreria que volta per San Francisco oferint llibres. Vist a: http://www.visualnews.com/2015/08/29/this-librarian-bicycles-around-san-francisco-towing-a-miniature-library-with-free-books/

La bibliotecària d’una escola, Alícia Tapia, en el seu temps lliure , intenta una missió per difondre l’amor per la lectura. El coneixement dels llibres importants poden tenir influència sobre l’alfabetització i l’aprenentatge , per aquest motiu va començar remolcar una biblioteca en miniatura al voltant de San Francisco  el 2013. Ella anomena a la seva creació Bibliobicicleta. I te un vlok per contactar amb ella i fer donacions: que també es diu Bibliobicicleta: http://bibliobicicleta.com/

bibliobicicleta5

 

 

Bibliobingo: els infants del col·legi han jugat al Bibbliobingo amb el llibre que han llegit, han fet dos equips i han anat contestant 20 preguntes sobre el llibre; finalment, gràcies als comodins, un dels equips ha fet Bibliobingo ¡A la biblioteca del CEIP Xuclà, a Peguera (Mallorca).

http://bibliotecaxaloc.blogspot.com.es/search/label/Bibliobingo

bibliobingo

 

 

Bibliocarpa : Per Sant Jordi, al Jardí de l’Espai Cultura, hi estaran ubicades les parades dels llibreters de Sabadell i la Bibliocarpa de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell, que comptarà amb una parada de lectura i préstec de llibres durant tot el dia, i faran lectures de textos literaris i activitats d’animació per al públic infantil i familiar.

http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=21088&Itemid=1735

bibliocarpa

 

Biblio-casa: biblioteca a Purísima de la Concepción(Córdoba-Colombia). No tenien biblioteca i en van improvisar una.Explicació en aquest vídeo: https://www.youtube.com/embed/LSFxTHvA9UE

biblio-casa2

biblio-casa1

 

BiblioECI: vlok argentí anomenat així, creat com a Biblioteca d’Apunts de l’ organització d’estudiants dita Caleuche ( ‘gent que transforma’, en idioma Mapuche). Els Apuntes Digitalizados del BiblioECI, neixen per ajudar a tots els companys estudiants.(ECI: Escuela de Ciencias de la Información, a Córdoba). http://biblioeci.com.ar/

biblioECI

 

Bilbliofriki:l’any passat ,en el dia del orgull friki, la Biblioteca Regional de Mursia va preparar  el Bibliofriki, una sèrie d’actes ( exposicions, prèstecs, jocs, películes, etc.).Diuen: “Creemos ( y queremos) que la biblioteca es el hàbitat perfecto para la cultura friki, y lo vamos a demostrar con una programación que visita muchos de los mundos de sus múltiples universos”.

http://brmu.blogspot.com.es/2015/11/programacion-bibliofriki-noviembre-2015.html

bibliofriki1

 

BIBLIO-Gymkana:  a l’última setmana, el col·legi ha participat en una Gymkana d’activitats a proposta del Equipo de la Biblioteca, com finalització del Plan de Lectura y Bibliotecas del curs 2015/2016. En el CEIP Rufino Blanco a Encinasola (Huelva).

http://www.ceiprufinoblanco.com/2016/06/01/biblio-gymkana/

bibliogymkana

 

Biblio-Hemeroteca: a l’Hospital General de Zacatecas ( México) tenent un Departament d’Ensenyament  i Investigació, amb una Bibliohemeroteca per suport acadèmic i investigació.

http://hgzensenanza.com.mx/biblio-hemeroteca-servicios/

bibliohemeroteca zacatecas

 

 

BiblioLampista: és un dels  ‘hashtags’  usat per un bibliotecari en el seu Tuit ,mentre treballa de lampista fins que  trobi feina en una biblioteca.#BiblioLampista.

 

Bibliomaleteca: els nins i nines de 1r i 2n han anat a la biblioteca municipal de Peguera, a un contacontes-lown molt divertit d’una al·lota que té una “biblioteca portàtil” que ha batiai amb el nom de Bibliomaleteca. D’aquestes maletes treu tot tipus d’elements per explicar-nos històries d’una manera divertidíssima.

http://bibliotecaxaloc.blogspot.com.es/search/label/Bibliomaleteca

bibliomaleteca

 

 

Biblio-Mercadillo: mercat solidari de llibres de segona mà, dins dels actes organitzats per  l’ E.I. Balú :”El Cuento de nuestras vidas”, amb motiu de la celebració del ‘Día del Libro’. Els diners recaudats seran donats  a A.A.P.S. (Asociación de Ayuda al Pueblo Sirio). A l’Auditorio Municipal de Mota del Cuervo (Cuenca).

http://www.spain-eventos.es/eventos-historia/632461/biblio-mercadillo-solidario

biblio-mercadillo

 

Bibliorestaurant : reuneixen als alumnes a la biblioteca i fan un tast de llibres, una mena de joc, amb un menú que han de seguir, li diuen el Bibliorestaurant, a la Biblioteca del CEIP Xaloc de Peguera (Mallorca).

http://bibliotecaxaloc.blogspot.com.es/search/label/Bibliorestaurant

bibliorestaurant2

 

 

Bibliotácora: vlok a Talcahuano (Chile) que diu: “Bitácora del fin de un estudiante y el nacimiento de un Capitán de Biblioteca. Buscando la ruta en el gran océano de la información”. Ara està a Biblio Huron ( https://bibliohuron.wordpress.com/ )  http://bibliotacora.tumblr.com/

bibliotácora

 

 

Bibliotrasinternet: hashtag utilitzat per el Consejo de Cooperación Bibliotecaria en el seu Tuit.(Mº Cultura). http://www.ccbiblio.es/index.php/home/el-consejo/que-es-el-consejo/

consejo cooperación bibliotecaria2

 

Bibliotuber-a: Ho he trobat en el Termcat: persona que penja vídeos a la xarxa, especialment a Youtube, amb recomanacions de llibres. Ve de la paraula anglesa Booktuber.

bibliotuber

 

colporteur curs efimers3

 

bristol

“ La bibliomania és una conseqüència de l’exagerada afició als llibres i que condueix al desig extremat d’acumular llibres sobre llibres. El bibliòman obra absolutament de la mateixa manera que els afeccionats a medalles, a petxines, a insectes i fins i tot a quadres. No tracta d’adquirir tots els objectes que emmagatzema a la seva casa per servir-se d’ells, sinó tan sols per satisfer el seu gust de posseir llibres; cerca, sobretot, les curiositats bibliogràfiques, les enquadernacions belles, les edicions menys conegudes i les belleses tipogràfiques; preocupat exclusivament en l’adquisició dels seus llibres favorits, llegeix poc i de vegades gens; testimoniatge d’això és aquell comte de Estrees, citat per Saint-Simon en les seves Memòries,

memoires saint simon

 Hachette, Paris1879-1930, 43 toms, considerada la millor edició.

 

el qual tenia 52.000 volums que van romandre tota la seva vida empaquetats en el local que per a aquest objecte li havia prestat el seu germà en el Palau de Luvois. Els bibliòmans i els afeccionats s’arruïnen generalment en profit dels llibreters robavellaires, que per la seva banda contribueixen també a donar mèrit a curiositats que suposen precioses, excitant per mitjà d’enginyosos anuncis els desitjos d’aquells, al mateix temps que la seva vanitat. La bibliomania va tenir el seu origen a Holanda cap a finals del segle XVI, i avui ha fixat la seva residència a Anglaterra, sense que deixi de ser per això també freqüent a França i altres països; a Espanya no abunden. A Alemanya són molt amants dels llibres, però més pel seu contingut.
La fòbia bibliomaniàtica ha induït a extraordinàries rareses. El famós bibliòman anglès Askew, va portar la mania fins a fer enquadernar un llibre en pell humana, a fi de posseir una enquadernació única a la seva classe. Efectivament, a la raresa de la part material dels llibres és al que tendeix més la bibliomania”.

        FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18-20.

patente de corso

“Cuando un libro arde, cuando un libro muere, hay algo de nosotros mismos que se mutila inmediatamente, siendo sustituido por una laguna oscura, por una mancha de sombra que acrecienta la noche que, desde hace siglos, el hombre se esfuerza por mantener a raya. Cuando un libro arde mueren todas las vidas que lo hicieron posible, todas las vidas en él contenido y todas las vidas a las que ese libro hubiera podido dar, en el futuro, calor y conocimientos, inteligencia, goce y esperanza. Destruir un libro es, literalmente, asesinar el alma del hombre. Lo que a veces es incluso más grave, más ruin que asesinar el cuerpo.

Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

exvlokis blau2

bibliòman00

“ Els llibres sempre embelleixen, estiguin com estiguin, però de totes les maneres, sempre el curiós lector preferirà el règim ordenat d’un fitxer que li facilita aviat el volum que vol consultar a rellegir doncs, a la nostra modesta opinió, només s’ha de conceptuar com a lector al que assaboreix el que llegeix, no al que fulleja amb la frivolitat de donar extensió superficial a la seva cultura, ni al que aglomera per vanitat, augmenta per cobdícia o posseeix pel volum continent sense donar-li gens d’importància a la substància del contingut.
Si els bibliomaniàtics ens llegissin riurien d’aquestes consideracions per conceptuar-les una miqueta innocents o dignes de commiseració. Però, com que suposem que no ens han de llegir aquests tan digníssims senyors, ens acontentem amb transmetre-les solament als que, com nosaltres, són senzills lectors”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18.

bibliomaníacs1

“ El bibliófilo no se encuentra ya entre las clases altas de nuestra sociedad progresante ( pido perdón por este horrendo gerundio, pero ha de aceptarse, si el lector lo permite, a partir del verbo progresar); el bibliófilo de nuestra época es el docto, el literato, el artista, el pequeño propietario de recursos medios o fortuna conveniente, que se desaburre del comercio con los hombres mediante el comercio con los libros, y al que un gusto quizá fuera de lugar, pero inocente, consuela más o menos de la falsedad de nuestros otros afectos. Empero, no será él quien podrá formar colecciones importantes; ¡ y qué felicidad, por lo demás ¡, si en el lecho de muerte sus ojos se detienen todavía un momento en su colección; qué felicidad si deja esa precaria herencia a sus hijos. Conozco a uno, y mencionaría con gusto su nombre, que ha dedicado cincuenta años de su laboriosa existencia a trabajar para hacerse de una biblioteca, y a vende resa misma biblioteca para vivir. Ese es el bibliófilo, y por mi parte aviso que es uno de los últimos de la especie. Hoy, el amor al dinero prevalece; los libros no contienen mayor interés.

Lo opuesto al bibliófilo es el bibliófobo. Nuestros grandes señores de la política, de la banca, del estado, y aun nuestros grandes hombres de letras son generalmente bibliófobos.

Charles Nodier: El aficionado a los libros, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 192-193.

bibliomaniac2

bibliomaniac3

josé montero alonso1

“ El llibre vell és el llibre de tots. De l’erudit i el bibliòfil, del coneixedor d’autors, títols i edicions; del lector mitjà, del que busca simplement passatemps i l’obté a un preu més baix que en un altre lloc; del nou i jove lector, que s’inicia en l’amor al llibre perquè aquesta novel·la o aquella comèdia, adquirides per molt pocs diners, li fan veure un món meravellós, en el que qualsevol somni, qualsevol viatge, qualsevol sentiment i qualsevol aventura són possibles. Quants lectors apassionats s’entregaren, per sempre, al goig de la lectura començant pels volums que, de menuts, compraren per unes monedes en aquesta llibreria de vell o en aquella paradeta d’ocasió?

Tot això – humà, real, personal – continua existint en el comerç del llibre vell, del llibre antic, del llibre que altres ja van llegir. Si tot volum te ànima, perquè és un reflex de l’ànima del seu autor, en el llibre antic aquesta ànima es fa més profunda, perquè en ella s’ajunta misteriosament, l’esperit dels qui ja van llegir les velles pàgines”.

Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32-33.

associació bibliòfils barcelona1

“ Es hora ya de entrar en la casa. Pero todavía voy a deteneros en el umbral. Porque ahora me veo a mí mismo pasando esta puerta un sábado por latarde, en otoño, en primavera, o en una mañana de domingo de invierno, cuando huyo de la ciudad y de sus quimeras, de las llamadas al teléfono, de las prisas. Entro como un ladrón, sigiloso. Pero como un ladrón de especie singular, porque no vengo a llevarme nada, sino a traer. Traigo los libros adquiridos en Barcelona durante la semana, los traigo tal cual, el paquete todavía sin abrir. Allí no he tenido tiempo ni humor para ello. El paquete, o paquetes, estaban sobre la mesa de mi despacho. He ido aplazando el placer de romper cordeles y ligaduras, de tener los libros en la mano, de apreciar su encuadernación, la calidad del papel. Y su contenido, de leer el índice, de leerlo todo. Lo he dejado para este momento, cuando llego aquí, en esta ocasión de introducir nuevos ciudadanos en mi ciudad de los libros. Entonces me siento en la primera butaca que encuentro, van por el suelo los envoltorios, cojo un libro, pero en seguida otro me reclama, después el siguiente y el siguiente. ‘Los antiguos’, los que ya estaban aquí, parece como si esperaran la nueva compañía, como si quisieran tenerlos a su lado. Entonces viene la tarea de distribuirlos, cada cual con los de su tribu. Pero yo me quedo con uno, mi preferido para esta tarde, hasta que me sacáis de mi ensueño con vuestra llamada, pues ya es hora que os introduzca en mi casa”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

exvlokis blau2

 

empatia1

          Empatia : f. [PS] [MD] [PE] Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.(DIEC)

 

          Oxímoron : m. [FLL] [FL] Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.(DIEC)

oxímoron1

 

Des de fa no molt de temps s’usen dues paraules, Empatia i Oxímoron. Sobretot els periodistes, les fan servir moltíssim, i crec que molta gent, moltes persones no saben el seu significat. Empatia encara encara, doncs és molt semblant a simpatia tant en significat com fonèticament, però Oxímoron sona a animal, a bèstia, una cosa rara. La primera vegada que la vaig sentir vaig anar a mirar al diccionari més proper, i així i tot no vaig quedar gaire convençut.

L’empatia, per simpatia, la deixaré per un altra dia, i l’oxímoron el vull deixar, però no el deixo.

miguelito cuní

Em fa l’efecte que molts, quan sentim el Cuní ( per alguns un gran periodista, per altres no tant, per altres gens i per altres ni parlar-ne,…) dient oxímoron, al menys una vegada per programa, sembla que aixequi el cap, la cara, i miri aquí i allà, com mirant de trobar el lloc per el qual ha aparegut la paraula oxímoron.

Mira, a la dreta i a l’esquerra,  i ens mira, com dient-nos, que bé queda això de l’oxímoron, sembla que fins ell mateix es queda una mica estranyat i admirat de sí mateix després de pronunciar la parauleta. Volia afegir que quan parla sembla que s’escolti a ell mateix, però no sabia on posar-ho, aquí ja està bé.

No volia parlar del Cuní, volia parlar de la paraula Oxímoron, però això dels oxímorons ja s’ha sap, són petites grans coses, llargs moments i com diu el diccionari, docta ignorància la nostra.

Oxímoron, oxímoron, és com dir Socors ¡ Socors ¡

transversal2

De la paraula Transversal  també hauré de dir alguna cosa, avui dia tot és o ha de ser transversal. Com he escrit algun dia hauré de dir alguna cosa, clar que  transvasament, trafegament, trascol, tràfec, trascolament, trasbals, es poden confondre amb diagonal, inclinació, esbiaixat, inclinada, esbiaixada,…  i amb tantes ensopegades podria quedar una mica transversalment ‘travessat’.

sinergia2

I a Twitter veig: escrit per Neus Pinart, @npini:

         Sinergia , no sinèrgia com diuen molts.  La majoria de parlamentaris en diuen ‘sinèrgia’, però n’haurien de dir ‘sinergia’.

(DIEC) sinergia 1 f. [BI] [MD] Acció combinada de diferents òrgans, moviments, etc., per a acomplir una funció.
2 f. [BI] Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits.
3 f. [MD] Efecte terapèutic augmentat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d’acció similar.
4 f. [QU] [MD] Augment d’una determinada activitat d’un compost provocat per la presència en mescla d’un altre compost.

Crec que les definicions 3 i 4 no calen, però així està la cosa en el DIEC.

Article extret de: “Ni periodista, ni escriptor, ni ni-ni ( ni filòleg)”, de Pere Tarrats i Tarrats, a “ Transversalitats  transversals sense transversió ni transfixió”, Eds.Heumi, Palafrugell, 2015, p. 69.

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

“ El comprador de llibres de vell ( bouquiniste) pròpiament dit és comunament un vell rendista, o un professor emèrit, o un home de lletres passat de moda que ha conservat el gust pels llibres i que no va aconseguir proveir-se de mitjans per comprar-los. Es posa sense parar a la recerca d’aquests llibrets preciosos, rarae aus in terris que el capritxós atzar va poder haver amagat per casualitat sota la pols d’un lloc, diamants sense muntura que la plebs confon amb granadures, i que només la mirada judiciosa del lapidari distingeix”.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 200.

 

l'amateur des livres

 

“ Ya metidos en harina no me importa confesar otra de mis parafilias: La Bibliofilia, que es algo que suena a aburrido y a ñoño y a polvoriento y a alergia y a viejo y a ácaros sobrevolando el ambiente, pero que es algo que con los años aprendí a valorar de mi padre.

Tal y como digo en el título del post( Bibliofilia no es montárselo con un libro) , no va de tener sexo con libros ( no, ni siquiera con un ejemplar del Kamasutra, insisto) que, aunque habrá quien lo intente, la bibliofilia tiene más que ver con meter las narices entre las páginas de un incunable antediluviano y aspirar fuerte hasta deshacer las fibras del papel. O, como el caso al que quiero referirme, de saber apreciar aquellas piezas únicas que ha dado la imprenta y, que a día de hoy, resultan algo difícil de encontrar.

olor de libros

Recuerdo las dos únicas veces que entré en una librería de viejo o de libro antiguo: Una fue en Toledo, en un pequeño local cerca de la catedral. La otra fue Santiago de Compostela.

Las librerías de viejo tienen una particularidad: Yo, como bibliotecario, he lanzado a la quema de libros ( lo que en argot se llama expurgo) muchos, muchos libros que, más tarde, he encontrado en este tipo de tiendas y puestos. Y me hace gracia cómo alguien te puede pedir 7, 8 ó 10 euros por libros viejos con poco valor como los que mi mano implacable ha lanzado al contenedor de basura.

Sin embargo, unas pocas veces, uno a puede encontrar verdaderas joyas que sí tienen un valor real. En mi caso no hubo suerte: las dos veces que entré en una de estas librerías pregunté por el mismo título. En la primera, el librero me dijo no saber a qué libro me refería con muy malas maneras ( ya, ya…) La segunda vez, la librera casi me besa, parecía que había pronunciado las palabras mágicas. No estoy de broma, a la mujer se le enterneció el rostro ( y eso que antes no me había quitado el ojo de encima mientras daba vueltas entre las estanterías)”.

En el vlok d’Eric F. Luna : http://reycerilla.wordpress.com .

contes de bibliòfil2

“ Finalment, perquè l’enumeració seria llarga i monòtona, faig sortir de la parada un llibre que a tots ens concerneix. Em refereixo als ‘Contes de Bibliòfil’ que segons la fe d’impremta, ‘Començat pel desaparegut Institut Català de les Arts del llibre,

institut català de les arts del libre exposició

ha estat acabat sota els auspicis del Gremi Sindical de Mestres Impressors de Barcelona en el mes d’Abril de 1951’. En aquesta antologia figuren, entre altres autors, Charles Nodier, Flaubert, Daudet, Azorín. Podríem afirmar que hi ha un tema que es repeteix en tots aquests contes. És el següent: no us perdeu en l’amor del llibre en sí; el que importa és el seu contingut.

antologia de sitges1

J.Robert Mestre et al.

Sí, tots estem d’acord: el valor del text és el que val, al capdavall. Millor, per descomptat, si són clars els caràcters d’impremta sobre un bon paper, en una sòlida i elegant enquadernació. Però és la veu de l’esperit la que ha de seguir parlant en nosaltres”.

          ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

         Editat l’any 1965, imprès a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos d’Emilio Ferrer.

 

quinta feria del libro antiguo de buenos aires1

          5ª Feria del Libro Antiguo de Buenos Aires: “ Incunables, clásicos, tesoros y rarezas.

“ Cada vez que leemos un libro, el libro ha cambiado, la connotación de las palabras es otra. Además, los libros están cargados de pasado. Los lectores han ido enriqueciendo el libro. Si leemos un libro antiguo es como si leyéramos todo el tiempo que ha transcurrido desde el día en que fue escrito y nosotros”. Jorge Luis Borges, en una conferencia a la Universitat de Belgrano, el 24 de maig de 1978.

Se presenta por quinta vez en la Ciudad de Buenos Aires la feria del Libro Antiguo. Es la oportunidad de acercarse al mundo de los libros antiguos, un placer que no está reservado a los bibliófilos. Participarán diecisite librerías especializadas y se podrá ver una excelente selección de libros antiquísimos, primeras ediciones de autores destacados, encuadernaciones finas, fotografías, mapas, grabados y documentos históricos. En el transcurso de la feria se realizarán charlas y mesas redondas sobre temas relacionados con el mundo del libro antiguo, del coleccionismo y la bibliofilia.

Acá no importa si uno puede comprar estos libros o no ( cuyos precios van de 80 a varios miles de pesos), visitar esta feria es casi como ir a una exposición de autos clásicos: vamos para ver algunas joyas.

         Del vlok Cynega, el 6 de noviembre de l’any 2009. https://www.blogcatalog.com/blogs/cynega

 

asociación libreros anticuarios argentina

http://www.alada.org.ar/index.html

bibliodiccionari XLIIIa

 

 

Biblio (3): restaurant de nom Biblio a Rotterdam. On: Van Vollenhovenstraat 15 C Unit 263016 BE Rotterdam .   http://en.iens.nl/restaurant/24462/rotterdam-biblio

bibliorestaurant

 

 

Bibliocascarilla: mena de mascota de la biblioteca del Colexio Ramón de la Sagra ( A Coruña). http://bibliocascarilla.blogspot.com.es/p/eu-son-cascarilla.html

bibliocascarilla

 

 

Bibblio-Connecting: anuncis de proves, Simposis, Esdeveniments relacionats amb els llibres. http://biblio-connecting.blogspot.com.es/

biblioconnecting

 

 

Bibliocuentos: una part del vlok Bibliopeque  dedicat als contes. . Biblioteca José A. Guisola a El Perdido (Argentina).

bibliocuento1

 

 

Biblio-Enlace: vlok de la bibliotecóloga Liz Robles de la Universitat de Costa Rica, dedicat a la divulgació de la investigació, la docència, les curiositats i l’extensió social del quefer bibliotecològic nacional i altres carreres relacionades amb l’àrea de la informació.http://biblioenlaceuned.blogspot.com.es/2016/03/a-proposito-del-8-de-marzo.html

biblio-enlace

 

 

Biblioguías: guia de col·leccions de la Biblioteca de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid. http://biblioguias.uam.es/c.php?g=235585

biblioguías2

 

 

BiblioHFLR: La Biblioteca HFLR es concep com un servei de suport a la pràctica clínica, la docència i la investigació per els professionals de l ‘Hospital Universitario de Fuenlabrada (HUF). https://bibliohflr.wordpress.com/biblioteca-del-hopital-de-fuenlabrada/

 

 

 

Biblio-Olimpiadas: “Muy buenas lectores. Queremos informaros que durante esta semana de  los VI Juegos Escolares, podéis  acercaros a la biblioteca móvil de las olimpiadas a curiosear y coger prestado cualquiera de nuestras recomendaciones deportivas. Podrás encontrarnos en el recreo de la tarde junto al pasillo de Santa Clara. ¡Os esperamos!”. El Saco de los Libros, vlok de la Biblioteca del Colegio Sagrado Corazón Chamartín.Des de fa anys organitzen uns Jocs Escolars, on hi posen una biblioteca portàtil. http://elsacodeloslibros.blogspot.com.es/2016/04/biblio-olimpiadas.html

biblio-olimpiadas

 

 

Bibliorobiño: mascota de la Biblioteca Escolar del Colexio Público Humberto Juanes,a Nigrán ( Pontevedra). http://bibliorobino.blogspot.com.es/

bibliorobiño2

 

 

Bibliosafareigs: hashtag utilitzat per la Biblioteca de la Creu Alta, també coneguda com del Safareig (Sabadell ), per usar el Twitter per anuncis, actes, notícies, videos, fotos, etc. Biblioteca ubicada en un antic safareig de 1913.http://www.sabadell.cat/ca/biblioteques/biblioteca-dels-safareigs

bibliosafareig

 

 

Bibliotecario: nom del vlok d’Edgardo Civallero, bibliotecari argentí, també edita i dissenya. http://biblio-tecario.blogspot.com.es/  . Té altres vloks interessants, com: Civallero&Plaza

yerba mate

Yerba Mate – Imatge de l’autor del vlok

 

 

BibliotekariaRadikal: nom d’una, suposo, bibliotecària..A @biblioradikal.

bibliotekariaradikal

 

 

Biblio-TK: es un Restobar a Trujillo (Perú). http://heyevent.com/venue/67w7x7fbwt5raa

biblio-tk

 

 

BiblioTICa: Biblioteca Escola Cossetània a Vilanova i la Geltrú. http://escolacossetania.wix.com/portal#!  La comissió biblioTICa de l’escola es va crear a el curs 2009-2010 amb l’objectiu de liderar la gestió del projecte de biblioteca escolar 2.0 i de facilitar la incorporació de les TIC en tots els àmbits educatius del centre. Està format per un mestre de cada cicle educatiu, el coordinador TIC i la mestra responsable de la biblioteca.Les funcions estan desccrites a: http://en.calameo.com/books/000623400063a29e5ebd3

biblioteca cossetània

 

 

Biblio-trueque: el “Biblio-trueque” de la #CooperaciónEspañola, és una oportunitat per llegir #nuevoslibros sense necessitat de comprar-los. Porta els teus llibres i emportat altres a canvi. Organitzat  per Centro de Formación de la Cooperación Española, a Cartagena de Indias amb Red Nacional de Bibliotecas Públicas i Diana Patricia GuerraDiazhttps://www.facebook.com/cfcecartagena/photos/a.183363771778595.39052.183326805115625/941652062616425/?type=3

bibliotrueque

 

 

Bibliotucci: nom de la biblioteca escolar del CEIP TUCCI. Tucci és el nom de la antiga ciutat ibèrica i després romana dita Colonia Gemella Tuccitana i que avui és Martos (Jaén). http://bibliotucci.blogspot.com.es/

bibliotucci

 

 

Bibliovagas: vlok informatiu sobre vacants per bibliotecaris, arxivers, museòlegs,etc. a tot Brasil. (Vagas vol dir Vacants). http://www.bibliovagas.com.br/

bibliovagas

 

montero alonso

“El mateix fet que el llibre antic – aquest és l’objecte amb més ànima, amb més humana palpitació entre les seves pàgines – hagi passat abans per altres mans, li dóna una emoció profunda i diferent. El llibre té una vida llarga, i sembla transmetre aquesta vida als qui estan prop d’ell. S’ha donat el cas de  que les grans Companyies d’Assegurances, a Amèrica, situen al gremi dels llibreters en el cap de les llistes de longevitat. ‘Això de la pols dels segles – tornem a Marañón – no és una figura retòrica; existeix, i se sospita avui que aquesta pols sagrada que el temps diposita sobre els volums, al contacte d’altres efluvis que emanen de les seves fulles, dóna lloc, per reaccions ignorades, a una com a penicil·lina, de subtilísima acció, que defensa l’organisme del llibreter dels perills, de la vida sedentària, de la falta de llum, del fum del tabac i li permet una miraculosa supervivència”.

Art. “Elogio y alma del libro viejo” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32.

canetti1

“ El Bibliófago lee todos los libros sin distinción, siempre que sean difíciles. Los que se comentan no lo dejan satisfecho, han de ser raros y olvidados, difíciles de encontrar. A veces se pasa un año buscando un libro porque nadie lo conoce. Cuando al final lo encuentra, lo lee de un tirón, lo entiende, lo memoriza y puede citarlo siempre.  A los diecisiete años tenía ya el mismo aspecto que ahora, a los cuarenta y siete. Cuanto más lee, menos se transforma. Todo intento de sorprenderlo con un nombre fracasa, es igualmente versado en cualquier campo. Como siempre hay cosas que ignora, no se ha aburrido nunca. Procura, eso sí, no citar algo que desconozca, no vaya a ser que otro se le adelante en la lectura.

Elías Canetti: Cincuenta caracteres ( el testigo oidor), Guadarrama/Labor, B, 1977, pp. 141.

 

exvlokis blau2