“El mateix fet que el llibre antic – aquest és l’objecte amb més ànima, amb més humana palpitació entre les seves pàgines – hagi passat abans per altres mans, li dóna una emoció profunda i diferent. El llibre té una vida llarga, i sembla transmetre aquesta vida als qui estan prop d’ell. S’ha donat el cas de que les grans Companyies d’Assegurances, a Amèrica, situen al gremi dels llibreters en el cap de les llistes de longevitat. ‘Això de la pols dels segles – tornem a Marañón – no és una figura retòrica; existeix, i se sospita avui que aquesta pols sagrada que el temps diposita sobre els volums, al contacte d’altres efluvis que emanen de les seves fulles, dóna lloc, per reaccions ignorades, a una com a penicil·lina, de subtilísima acció, que defensa l’organisme del llibreter dels perills, de la vida sedentària, de la falta de llum, del fum del tabac i li permet una miraculosa supervivència”.
Art. “Elogio y alma del libro viejo” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32.
“ El Bibliófago lee todos los libros sin distinción, siempre que sean difíciles. Los que se comentan no lo dejan satisfecho, han de ser raros y olvidados, difíciles de encontrar. A veces se pasa un año buscando un libro porque nadie lo conoce. Cuando al final lo encuentra, lo lee de un tirón, lo entiende, lo memoriza y puede citarlo siempre. A los diecisiete años tenía ya el mismo aspecto que ahora, a los cuarenta y siete. Cuanto más lee, menos se transforma. Todo intento de sorprenderlo con un nombre fracasa, es igualmente versado en cualquier campo. Como siempre hay cosas que ignora, no se ha aburrido nunca. Procura, eso sí, no citar algo que desconozca, no vaya a ser que otro se le adelante en la lectura.
Elías Canetti: Cincuenta caracteres ( el testigo oidor), Guadarrama/Labor, B, 1977, pp. 141.
Biblioaprenent 