Feeds:
Entrades
Comentaris

Frases sobre Bibliofília 69

25/04/2008 per biblioaprenent

 images15.jpg

 “ Així, podríem dir que Francesco Petrarca va ser el pare del Humanisme. D’entrada, perquè és el primer bibliòfil en el sentit modern del terme, dèria que el va dur al descobriment i compra d’obres clàssiques d’una gran transcendència cultural. És, a més a més, el creador de la moderna idea de la biblioteca, ja que va llegar la seva per a que les generacions futures es poguessin servir dels seus llibres”. 

“L’Humanisme: introducció i esquema de treball”, per Pep Blai a http://pepblai.eresmas.net/lux/humanisme011/index.html   

 “ un tiers de ligne¡.Així s’exclamava Théodore en Le bibliomane de Charles Nodier, en comprovar que el seu exemplar era un terç de línia menys que l’exemplar amb què s’havia topat als encants a vores del Sena.L’exclamació de Théodore és significativa en diversos sentits:En primer lloc, situa l’expressió en l’entorn bibliogràfic, de bibliofília, de bibliomania. En aquest entorn, medir és una mania de bibliòfil: la mateixa mania que el fa usar ‘elzeviròmetres’, això és, regles per a medir els exemplars impresos pels Elsevier – regles que s’usen per medir magnituds, i per certificar l’autenticitat dels exemplars”. 

            Extret de “ De Mesura en la Tipografia. Preàmbul” ( pp.207), de Moret Viñals, Oriol: “El mitjà tipogràfic”, tesi doctoral de febrer 2006, UB. A www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0919107-123102//04.OMV_TERCER_DE_TRES.pdf

Arxivat a Bibliofília | 1 Comment »

Frases sobre Bibliofília 68

15/04/2008 per biblioaprenent

248957118_3f43422408_mnechbi.jpg 

“Perucho és també en aquest moment un bibliòfil apassionat, col.leccionista de mobles i ceràmiques que adquireix a drapaires d’Alcanyís, Calaceit i Ronda. Quan explica la seva passió pel llibre antic, li agrada aclarir que la funció del llibre de col.lecció no és tant llegir ( una edició moderna és més còmoda i manejable) com el fet d’afavorir el trànsit cap a una altra dimensió de la consciència. Explica que el dissabte, mentre la seva dona i els seus fills sortien, ell es quedava a casa, se servia uns dits de whisky i agafava un volum de la biblioteca, per exemple, una primera edició de Góngora. Aleshores, tenia la sensació que aquell llibre havia estat a les mans del seu autor, que el temps s’escurçava, que era possible la comunió a través dels segles”. 

Article :“El món de Joan Perucho. L’art de tancar els ulls”, per Julià Guillamon,a http://www.lletra.cat/noms/jperucho/index_imp.html

” Para los grandes bibliófilos no existe placer más grande que comprar un libro. Aun a pesar de saber que existe la posibilidad de no leerlo”.     “ …, lo cierto es que los bibliómanos dejaron de ser hace tiempo simples lectores para convertirse en idólatras.”     “ Al lado de ellos tengo más de un cliente que compra los libros con la convicción de que no los leerá nunca. Incluso hay uno que los adquiere por el sonido de las páginas al pasarlas. La bibliomanía lo permite todo”.     

Frases de l’article “ El Arte del Bibliófilo” aparegut a Semana Digital, a http://www.semana.com/wf_InfoArticulo.aspx?IdArt=31969. 4pp. Molt interessant tot l’article.

Imatge de Nechbi

Arxivat a Bibliofília |

Frases sobre Bibliofília 67

10/04/2008 per biblioaprenent

 

codice.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“ L’espai vital del bibliòfil és, evidenment, la seva biblioteca. Hom pot pensar que potser sigui la llibreria de vell i d’antiquari, potser la sala de subastes, i fins i tot algun gabinet de lectura privat, com els que ens tenien acostumats els gravadors francesos del segle XVIII quan representaven els bibliòfils a les seves estampes. El bibliòfil dur, aquell que de la seva dèria fa la tasca d’investigació utilitzant els llibres com a documentació, sent la seva biblioteca com un espai de treball i de goig. Es posible que aquesta estigui a casa seva, la part més important; potser al seu desptx o, fins i tot, a la casa d’estiueig, per a aquells que les seves preocupacions econòmiques, no en són”. 

Aitor Quiney, editor amb Jordi Estruga del Catàleg: “Col.leccions privades, llibres singulars” per l’exposició a la BC el novembre de 2005.  

  “ – D’on sorgeix o com es localitza el text ‘ Speculum al foder’?.La notícia més antiga que es té del text remunta a l’any 1917, que és quan el bibliòfil Ramon Miquel i Planas, responsable de la primera edició impresa de l’Speculum, va aplegar en un sol volum diverses obres mèdiques dels segles XIV i XV escrites en català. L’edició que en va resultar, estampada en una elegant tipografia gòtica sobre paper de fil i japó, sense indicació de tiratge ni peu editorial, reuneix tots els ingredients per ser considerada un veritable incunable modern. La circulació reduïdíssima del volum, acompanyada del caràcter de tabú del tema ( Tractat de bones pràctiques sexuals, semblant als tractats eròtics hindús) que s’hi tracta, el va fer un text virtualment desconegut fins que el 1978…”. 

Entrevista amb Anna Alberni, autora de l’edició d’ ”Speculum al foder “, a Hora Nova el 20-11-2007 i a    http://www.edicionsvitella.com/entrada/imprimir.php?id=39.    

“ La bibliofilia es una afición generalmente considerada benigna que, sin embargo, puede convertirse en una adicción.” Inici de la resenya “ Enfermos de libros” de Armando González Torres sobre el llibre de Cyril Connolly: La caída de Jonathan Edax, en el biblioblog Apostillas literarias de Magda Díaz. Extret de //apostillasnotas.blogspot.com/2006/01/enfermos-de-libros.html. Val la pena llegir tot l’article, hi ha  diversos comentaris “bibliofílics” que estan força bé.

Arxivat a Bibliofília |

Frases sobre Bibliofília 66

04/04/2008 per biblioaprenent

imgenc291.jpg“ Entrant en el llibre, cal dir, encara que sigui una obvietat, que va ser editat l’any 1954, amb ocasiódel centenari de la Rambla. Editat per la coneguda i històrica impremta Suc. de Torres & Virgili, no he trobat dades de quina va ser la tirada en rústica. Suposo que nombrosa per poder abastar la demanda dels tarragonins en aquella època, que ja eren molts milers. Com he avançat, l’exemplar que comento és el 78 d’una sèrie especial numerada de cent exemplars, impresa amb paper de fil, suposo que pensada per regalar a cent privilegiats, entre autoritats i “enxufats”, molt propi d’aquells temps, i aquatre bibliòfils mal comptats de l’època. El que tinc us asseguro que no me’l van regalar. El vaig comprar en una llibreria de vell i pagant uns bons dinerets perquè sabien el que tenien. Aquesta edició reduïda fa que sigui més llibre, ja que, a banda de la qualitat del paper, pròpia d’edició de llibre de bibliòfil, es va editar com a separata, diu la nota final, suprimint tota la publicitat que l’edició en rústica incloïa.” 

Un advocat de tarragona,  Antoni Hubert, amic de Xavier Escudé parlant d’ “Un Llibre Vell”  per commemorar les “ Fiestas del Centenario de la Rambla” a Tarragona.   

 

”Asegura el autor que el bibliófilo tiene algo de comerciante, de exhibicionista y, a veces, de delincuente sin más; todo este ejercicio de crítica o de autocrítica de un colectivo que se caracteriza con frecuencia por el anonimato y el secretismo de sus miembros, se ve contrarrestado en el ensayo por algunas ( o bastantes) apreciaciones que ninguna importancia tendrían en el siglo XVIII, siglo dorado de la bibliofilia, pero que ahora, al escribir el obituario de esta, digamos, afición, no pueden pasarse por alto”.

Art “ La vida de los libros”, crítica del llibre de Mendoza Díaz-Maroto “La pasión por los libros”, per José Francisco Ruiz Casanova a El País- edición impresa, suplement Babelia, del 25 de gener de 2003.

http://www.elpais.com/articulo/ensayo/vida/libros/elpepuculbab 

/20030125elpbabens_5/Tes

Arxivat a Bibliofília |

Passejar en el DDLC

04/04/2008 per biblioaprenent

imgllibre1452.jpg

 En el Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana he trobat els sinònims i moltes altres coses que no trobava en cap lloc. Passeu passeu.

passejar v. 1a.  Desplaçar-se [per un indret]2 com a entreteniment.  ~(-se) pels carrers, ~ a cavall // tot passejant // sortir a ~, anar a ~, treure a ~. Passejaven amb auto pels afores de la ciutat […]. [Esclasans (1946): N, p. 265] . En direcció contrària venien passejant en Josep Benet i la seva esposa. [Avui (1984): 40, niv. 1, p. 73] . […] l’endemà visitàrem l’església de Westminster Abbey, i a la tarda ens passejàrem en els parcs […]. [Carner (1934) [T]: N, p. 238] . […] les teories evolucionistes es passegen amb relativa tranquil·litat pel camp de la teologia catòlica. [Manyà (1966): 23, p. 49] . Sota els porxos, la gent es passeja, amb el gust, a la cara, de l’aire fresc. [Pla (1966): N, p. 312] . •1b.  Passejar1a per [un indret]2. […] és imperdonable no passejar la Fira, instal·lada en l’avinguda dels Furs i comprar-hi un bastó […]. [El Temps (1984): 41, niv. 5, p. 1] .   adj. El jardí és, doncs, verge, i per això cal no confondre’l amb d’altres certament més passejats […]. [Miralles2 (1985): 85, p. 302] . •2a.  [animat, mòbil]; [lloc]) Deambular1a.  ~(-se) amunt i avall. Vesteixen uns uniformes impecables i sabates, sivelles o botons llancen tot de reflexos que es passegen per les cares dels soldats […]. [Pedrolo (1967): N, p. 162] . Es passejava nerviós, gesticulava, parlava amb veu forta, roig de cara. [Elias (1964): 79, p. 132] . Parla generalment dret, passejant per la tarima. [Pla (1966): N, p. 795] . Ells, a dintre, quedaven invisibles darrera dels vidres i el miraven passejar impacient a l’altra banda… [Juan Arbó (1932): N, p. 169] . •2b.  [humà]; [lloc]) Deambular per [un indret]2. […] l’home inssisteix, argumenta, s’engresca, alssantse de puntetas, passejant l’habitació […]. [Querol (1902): N, p. 173] . […] passejàrem les herbes veïnes, interrogant amb els ulls tots els indicis i visitant tots els recons […]. [Rubió i Tudurí (1926): N, p. 122] . •2c.  [humà]; [lloc]) Voltar6. ¿Per què et passeges pel món sense punyal a la faixa […]? [Sagarra2 (1935): T, p. 24] . Els arquitectes dissenyaven els plànols que ell signava, car el que li agradava, a ell, era passejar per Catalunya per a treure idees. [Roig (1977): N, p. 48] . •2d.  [idea]; [pensament]) Rondar1.
Esbert ho pensa de vegades, amb aquell lent remugar de tres o quatre idees que es passegen pel seu cervell […]. [Tasis (1945): N, p. 33] . •3a.  [humà]; [artefacte, objecte, humà]; [lloc]) Portar [un artefacte, un objecte, algú]2 amb si mateix [per un indret]3. […] el meu protector tenia el vici de passejar el tinter per tota la casa […]. [Villalonga (1961): N, p. 244] . •3b.  [vehicle]; [humà]) [Un vehicle]1 transportar lentament [algú]2 com a entreteniment. I d’allà, d’allà, de l’infinit, arribaven vaixells de vela i de vapor. […] Algun, passejava una parella de novells esposos. [Bertrana (1948): N, p. 51] . 3c.  [humà]; [símbol, humà, representació]; [lloc]) Portar [un símbol, algú, una representació]2 [per un indret]3 per tal d’exhibir-lo. L’estendard fou passejat amb tabal i dolçaina pels carrers de València […]. [Soler (1953): 39, p. 64] . Uns homes vells, gastats, passegen anuncis encavallats a les espatlles, que oscil·len com veles al vent. [Rodoreda (1938): N, p. 224] .   adj. Tampoc no hauria tingut el senyor marquès la satisfacció de veure, si els difunts poguessin contemplar llur enterrament, el seu cos passejat al descobert […]. [Curet (1953): 36, p. 210] . •3d.  [humà]; [qualitat, sentiment]; [lloc]) Posar de manifest exteriorment [una qualitat, un sentiment]2 [en un indret]3. […] com si tingués les arques reals a disposició seva, seguia passejant per fires i festes majors la seva droperia. [Pous i Pagès (1905): N, p. 118] . Parlen del viatge; de les ciutats on han passejat l’embriaguesa del primer mes d’amor. [Llor (1931): N, p. 50] .   m. […] la duquessa vídua de Fòscoli passejà, amb un tren de reina, sa tràgica beutat per Europa […]. Dos anys va durar aquell passejar […]. [Santamaria (1925): N, p. 172] . 4.  [humà [infant, gos, persona impedida, cavall]; [lloc]) Treure a passejar1a [algú, un gos, un cavall]2 [per un indret]3. Si no et maten pots acabar invàlid, com el pare; quan faci bon dia et passejaran una estona pel jardí […]. [Benguerel (1955): N, p. 210] . Un home vell i elegant, passejava un gos que desdeia de les seves intencions. [Coca (1980): N, p. 14] . •5a.  [animat]; [mirada, mà]; [lloc]) Fer anar lentament [la mirada, les mans]2 [d’un costat a l’altre d’un espai]3 [La mirada d’algú, les mans d’algú]2 anar lentament [d’un costat a l’altre d’un espai]3.  ~ la mirada, ~ els ulls. Aase, al llit, passejant amb angoixa les seves mans per damunt el cobrellit. [Gassol (1936) [T]: T, p. 75] . Els seus ulls es passegen entre la muntera de papers […]. [Pedrolo (1967): N, p. 240] . •5b.  [animat]; [substància]; [boca, llengua]) Fer anar [una substància que s’ha embocat]2 [d’un costat a l’altre de la boca, d’un costat a l’altre de la llengua]3. Els xicots que vénen del moll […] es passegen la crema glaçada per la gran llengua de bou que posseeixen […]. [Sagarra (1964): N, p. 164] . 6.  [humà]; [humà]) Burlar-se de [algú]1. En Boi celebrava interiorment l’habilitat amb què en Bau es passejava aquell pirata que volia ésser tan eixerit. [Folch i Torres (1927): N, niv. 1, p. 115] . •7.  [humà]; [lloc]) Caminar [per un indret]2 marcant cada pas. […] manava sortir tots els nens dels pupitres, els arrenglerava i els feia passejar en fila índia per l’espai que quedava lliure […]. Aleshores ell, des del seu moble escriptori, començava a marcar el ritme amb el puntero […]. [Sagarra (1954): N, p. 196] . •8.  [humà]) Anar5b. Estic trastornat, encorbat fins a desdir, | ensutjat em passejo tot el jorn […]. [Ubach (1932) [T]: P, niv. 1, p. 174] . Locucions•a passejar loc. adv.  [enviar, anar]) A passeig2 (loc.). El Sant Pare […] tal vegada hauria trobat un camí… —O tal volta ens hauria enviat a passejar, Joan. ¿No veus que hi ha molts de milions d’ànimes? ¿Com vols que s’ocupi personalment de cada una? [Villalonga (1961): N, p. 211] . Derivaciópasseig m. (procés 6)  fer un ~, donar un ~. Una mica de passeig és convenient després d’un àpat fort. [Bertrana (1934): T, p. 31] (acc. 1a). […] ens duen a llocs tan allunyats mentalment i geogràficament com l’Índia, el Japó i Kuwait. Un bon passeig per l’Orient de mans d’un noi català. [Serra d’Or (1974): 41, niv. 4, p. 52] (acc. 2c). Els carrers presenten una rara animació […] que ens rodeja i ens cohibeix, i dóna al nostre pas de pau un ritme de passeig militar involuntari. [Calders (1938): N, p. 59] (acc. 7). passejada f. (procés 6)  fer una ~. […] en fer la meva passejada de costum per la plaça […] em va cridar l’atenció una gran gentada […]. [El Poble (1944): 41, niv. 9, p. 2] (acc. 1a). […] travessa l’escena a poc a poc de dreta a esquerra. Repeteix les passejades tres vegades. [Brossa1 (1983): T, p. 56] (acc. 2a). Una vegada han marxat els turistes, vàrem fer una passejada per la Costa Brava […]. [La Farga (1985): 41, niv. 1, p. 4] (acc. 2c). […] no deixava d’ésser una nota pintoresca la parada i la passejada d’uns anuncis […] que uns homes duien dalt d’uns pals. [Curet (1954): 38, p. 40] (acc. 3c). passejador adj. (procés 2) [Unes formigues] Entren manses, passejadores, corpreses per la galbana. [Salvador1 (1937): N, p. 13] (acc. 1a). […] la consciència ha estat fins ara privilegi de doctes o d’esperits selectes, ocupació d’uns pocs discutidors passejadors com Plató i els seus amics […]. [Mira1 (1981): N, p. 238] (acc. 2a). •passejant adj. (procés 2) Son llastimós aspecte cridá un dia l’esment de unes senyores passejants […]. [Roca (1916): 99, p. 32] (acc. 1a). Compl.: Actuar amb molta calma [DPCV]; Estar ociós [DCVB, DPCV]; passejar les ancolles loc. verb. Canviar contínuament d’habitatge [NDMA: ancolla].

  passeig m. (passeigs o passejos)

1. Vegeu passejar v.

2a.  [nom de via]) Via ampla destinada a passejar1a-hi.  ~ marítim, ~ públic. Després enfilem el Passeig de Gràcia. [Pla (1966): N, p. 486] . Després m’encaminaria, passeig avall, fins al lloc de la cita. [Ferran de Pol (1956): N, p. 98] . Demà, a dos quarts de deu del matí sortirà del seu domicili del Passeig Verdaguer la comitiva que acompanyarà el fèretre […]. [Diari1 (1934): 40, niv. 1, p. 1] . 

•2b.  Vorera ampla destinada a passejar1a-hi.  ~ central. L’avinguda estava gairebé buida […]. D’un passeig lateral sortiren dos oficials a cavall amb l’uniforme blau cel. [Rodoreda (1974): N, p. 68] . 

•3.  Recorregut que es fa passejant1a.  (un) llarg ~. Unes […] dibuixen el pla de Barcelona; unes altres itineraris de diferents passeigs per la muntanya des de l’escola. [Ciuraneta (1979) [T]: 37, p. 160] . 

•4. [Ncompt (a N1)] (N1[lloc]) Trasllat forçat de presoners de la guerra civil espanyola [fins a l’indret]1 on eren afusellats sense judici previ. Passada l’eufòria dels primers temps […] de passeigs als afores de les ciutats, on s’assassinava els representants del republicanisme […], Falange Espanyola va començar a preocupar-se de l’organització corporativa. [Pagès (1938): 93, p. 9] . […] trucà a casa amb la missió de detenir el “recaudador de contribucions carlista” i traslladar-lo a la presó de Vic. […] Els trasllats eren considerats molt perillosos. En aquest país, el que s’anomena el “passeig” fa moltíssims anys que fou inventat. [Pla (1951): N, p. 25] . 

Locucions

•a passeig loc. adj. 1. Malmès. L’ermita era una ruïna, tenia el sostre mig enfonsat i dues parets a passeig. [Rodoreda (1980): N, p. 168] .  2. [N1 LOC] (N1[cap, nervi]) [Cap, seny, nervis]1 fora de control. Jo pujava les escales amb els nervis a passeig, com si hagués caçat un lleó i el portés carregat a l’esquena. [Sagarra (1954): N, p. 499] . 

a passeig loc. adv. 1. [(V1) LOC] A passejar1a.  anar ~, sortir ~, treure ~, ser ~. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a passeig […]. [Juan Arbó (1947): N, p. 261] .  2. [(V1) N2 LOC] (V1[enviar]; N2[cosa, humà]) Denota la voluntat de desfer-se de mala manera d’una cosa o d’una persona molesta.  enviar ~. El més pràctic i segur, per tant, seria engegar les dues dones a passeig, i tocar el pirandó ben lluny […]. [Santamaria (1925): N, p. 109] . […] s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, tot a passeig! [Rodoreda (1962): N, p. 128] . 

•anar-se’n a passeig loc. verb. Denota que alguna cosa ha quedat afectada de manera que deixa de funcionar amb normalitat. […] si no torno els dos-cents dòlars, la botiga se’n va a passeig […]. [Serrallonga (1967) [T]: T, p. 52] . •de passeig loc. adv. 1. [(V1) LOC] A passeig1 (loc.).  anar ~, sortir ~, portar ~. —De passeig, senyor Llorenç? —Sí, senyor. Venim d’estirar una mica les cames. [Pla (1934): N, p. 222] .  2. [V1 LOC] De passejar1a.  tornar ~. […] ara mateix venien de passeig […]. [Puntí (1923): 83, p. 36] . Var.: •passeio, •passeix, •passeo; passeget.Compl.: Camí que fan els sentenciats [DLCL]; Pompa amb acompanyament [DLCL].

Arxivat a Varis |

Passejar “dins” les llibreries

04/04/2008 per biblioaprenent

arcoiris_libroso_libr-adobe-de-sanfrancisco.gif 

 Llibreria Adobe a San francisco

 

“Quin goig poder passejar per aquestes llibreries” em diu Jesús M. Tibau  en un comentari sobre les Llibreries de vell a Barcelona l’any 1933.

Quedo sorprès amb la paraula “Passejar”, és una cosa curiosa, trobo que aquesta paraula s’usa més per altres coses, per altres situacions.

I es que he pensat abans que en el passeig entre una i altra llibreria, en un passeig “dins” la llibreria. Si, és una cosa que sento de vegades quan estic remenant, buscant, olorant, tocant, remirant, anant amunt i avall de la llibreria, ara aquí amb llibres d’història, ara allà amb llibres de viatges, o d’un autor o d’una editorial o de qualsevol cosa, el cas és “Passejar” ( cosa que a la majoria de llibreters no els hi agrada, però d’això ja en parlaré un altre dia)

De ben segur que en Jesús M. es refereix al fet d’anar d’una llibreria a l’altra pel carrer, però el fet de “Passejar” dins d’una llibreria em sembla un plaer tan gran com qualsevol passeig per la muntanya o per la mar o per…

Com curiositat he buscat “Passejar” en un parell de diccionaris ( DIEC i EC) i no he quedat del tot satisfet perquè volia trobar sinònims i els diccionaris d’aquesta mena o no n’hi ha o jo no els he trobat i he vist per Infinet que molta gent busca un Diccionari de Sinònims sense èxit , però en entrar en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana ( que recomano a tothom fer una ullada al menys, sobre tot a aquells que busquen sinònims) he quedat sorprès perquè no el coneixia tant i tot el que surt relacionat amb “Passejar” és molt molt interessant i instructiu ( en el següent post el poso tal com surt al Diccionari).

 Per acabar i com en Jesús M. diu: Quin goig poder “Passejar” per i “dins” les llibreries .

  

Arxivat a Llibreries, Paraules | 1 Comment »

Llibreries de vell a Barcelona

31/03/2008 per biblioaprenent

llibrsanchez.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto amb permís de la llibreria Sánchez

 

 

“El mes d’abril del 1933 existien a Barcelona els llocs de llibres vells

següents:    

. Cine Monumental, Palau, Millà i Badia, al c/ Sant Pau. 

    . Quiosc al C/ Mendizábal.. Papito, Delgado i Vídua Royo a Rambles

del Mig

i de Santa Mònica. 

    . Avellaneda a C( Escudillers. 

    . L’amic del llibre a Plaça Reial.  

   . Creus a C/ Conibia.    

   . Royo fill a C/ Tapineria.   

   . Llibreria Cervantes, Balaguer i Agustí a C/ Palla. 

    . Porté a C/ Montesió. 

    . La Jovellana, Dubà i Mallafré a C/ Tallers.  

   . Carrer de Ponent. 

    . Succesors de Pané.  

   . Nueva de Dulce.  

   . Irlandès a C/ Rda. De Sant Pau. 

    . Millà fill a C/ Sants. 

    . Balaguer a C/ Urgell.     . Balaguer a C/ Aribau i a C/ Muntaner. 

    . Egea, Dubà, Petrier i Blas a C/ Aribau. 

    . Batlle a C/ Diagonal. 

    . Llibreria del Carrer de Provença. 

    . Llibreria Babra a C/ Canuda.  

   . Leandre a C/ Quintana.  

   . Llibreria de la Mercé a C/ Ample.  

   . Llibreria Petritxol.   

  . Mercat de Llibres d’ocasió: 15 

    . Miquel Palau a C/ Paral.lel.

    

En total 53 llibreries de vell¡¡¡.  

             PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català,

1867-1935.

Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 536.  A Catalunya n’hi ha avui ,

al menys,

 134. Crec que són poques. A Barcelona, segons el Gremi de Llibreters

de Vell,

en la seva pàgina web ,endarrerida uns quants anys, en consten

uns 34-35).     

   Temps era temps¡

Arxivat a Llibreries | 4 Comments »

Frases sobre Bibliofília 65

24/03/2008 per biblioaprenent

imgllibre981.jpg

“ Crec que no és fàcil trobar una definició universal de bibliòfil. He arribat a llegir algunes consideracions de tipus pejoratiu que el venen com una espècie de maniàtic que difícilment llegeix, un fetitxista sotmès a una severa adicció a un objecte, un criptòfil que amaga els seus llibres, un bulímic esclau de l’adquisició compulsiva, i altres especulacions de to similar.

   Si bé no es pot negar la presència, en certs amants del llibre, d’algun dels pocs afavoridors trets esmentats, s’incorreria en un gran error si es cregués que, aquestes característiques de tipus advers – més pròpies d’un bibliòman – són les que predominen dins el col.lectiu de bibliòfils. Òbviament, hi ha bibliòfils de naturalesa, causa i pretext ben diversos però, sortosament, he pogut constatar la prevalença dels que acrediten qualitats ben positives”. 

   Jordi Estruga a “ Col.leccions privades, llibres singulars”, Catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.   

 “ Los bibliófilos son verdaderos enfermos. Pero no van al médico ni desean curarse”. 

Art. a El Cultural de El Mundo que tradueix un article d’ U. Eco: ‘El bardo Shakespeare y mister B.Publicado el 23/01/2003http://www.elcultural.es/Historico_articulo.asp?c=6281          

 “ Sospecho que la importancia de la inteligencia de una ciudad se mide por su cantidad de libros viejos. Un libro puede ser inteligente o inútil, cochambroso o reluciente: pero siempre tendrá una ‘personalidad’ que lo separe de los demás libros, como un ser humano posee, sin remedio y hasta con ufanía, unas características, mejores o peores, según los gustos de sus lectores y hasta de quienes no los leen.”

 Art.  a El Cultural de El Mundo: “Libros de lance. El arte de la memoria”, de Julián Gállego.

Publicat el 31/01/1999. .http://www.elcultural.es/Historico_articulo.asp?c=13122

Arxivat a Bibliofília |

CLAVAR

18/03/2008 per biblioaprenent

87642384_e9cd25d8a1_mjoserri.jpg 

“ Quan els particulars venedors de llibres, pintures, mobles, etc., són ignorants i es presenten amb taxes exagerades, aleshores hom recorre al procediment que en l’argot dels mercaders es nomena ‘clavar’. Quan el comprador vol clavar un objecte, pel qual sent un interès en adquirir, però que les pretensions del venedor li fan l’operació irrealitzable, acaba per oferir una suma inverossímil. Esperonat per aquesta suma, el venedor corre d’ací d’allà, però ningú li dóna, de bon tros, el preu que fixà el primer tractant; així resulta l’objecte clavat, o sigui invendible”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.

Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 98.

(Imatge de Joserri a Flickr)

Arxivat a Paraules | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 64

17/03/2008 per biblioaprenent

 imgllibre401.jpg

“ No llegí mai llibres, però imitant En Llordachs, flairava la vàlua comercial, i era pràctic en el negoci. Quan desconeixia el preu d’una obra que el seu instint classificava de bona qualitat, no es volia errar, i en demanava molt, tot pensant que el públic ja l’instruïria. El públic entès, en efecte, sempre explica al mercader les circumstàncies que valoren o desmereixen un llibre. El llibreter astut ja té una orientació. Royo, que tenia ben polsats els compradors, els afalagava amb mentides que no fan mal, ans fan il.lusió, sistema que tots els llibreters haurien d’emprar en llurs negocis. Si l’aficionat sabés amb exactitud quant ens costa el llibre que ell mercadeja, no compraria amb il.lusió. Es menester, doncs, mentir. Per això Royo en aquest cas, deia:- Aquest llibre em costa car: l’he pagat massa: ja m’han fet oferta de tant, però no m’hi guanyo la vida’. Fins que algú, suggestionat per la dita d’un rival invisible, la superava. Aleshores el llibre ja era seu, i Royo obtenia així benefici. De 1902 a 1922, s’esclavitzà a la barraca del Mercat de Santa Madrona. Dic s’esclavitzà, perquè era tan complidor del seu deure, tan lligat a l’obligació, que per no abandonar algunes hores el lloc de venda, es deixà perdre bones compres”. 

           

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 88.

Arxivat a Bibliofília, Llibreries |

« Newer Posts - Older Posts »