“ La llibreria del Sol i la Lluna considera que el bell ofici de llibreter-antiquari implica, en primer terme, i al marge de consideracions econòmiques secundàries, l’AMOR AL LLIBRE en si mateix, com a expressió d’una cultura que ens agermana a tots i a tots ens fa lliures. Per aquesta motivació amorosa creiem que cal dignificar el comerç del llibre, espiritualment i materialment. El llibre, el bon llibre, no és una mercaderia qualsevol ni un objecte de simple especulació; és l’AMIC que a través de contingències imprevisibles i al llarg de generacions passa de mà en mà i ens acompanya un temps, el necessari per a comunicar-nos el seu esperit, la seva ciencia greu o la seva gràcia figissera. D’un segle a l’altre el llibre és fidel a les mans desconegudes que l’obren i als ulls que, en cada època determinada, el llegeixen, com el llegiren el dia que sortí de les premses, amb olor de tinta encara fresca, i com el llegiran, anys a venir, esgrogueït però digne, gent que avui encara no ha nascut. Per això us volem demanar que estimem el llibre com d’altres l’han estimat, i com d’altres també l’estimaran, en una mena de cicle meravellós i inacabable”. 

     Cloenda del Catàleg de l’any 1975 de la Estamperia i Llibreria Antiga de la Vídua Serra, 1766-1969: La llibreria del Sol i de la Lluna, pp. 106.

“ L’amor i l’estima envers els llibre de fet és l’única cosa que ens cal, perquè el primer que ens apropa al llibre és la lectura, i la lectura ens porta a l’estudi i aquest al saber, i el saber ens apropa una mica més a una posible llibertat de l’esperit”.

Aitor Quiney: “Col.leccions privades, llibres singulars”, catàleg de l’exposició a la Biblioteca de Catalunya el novembre de 2005. 

 “ El Bibliòfil no forma la seva biblioteca per aplegar el nombre més gran posible de volums, sinó que en els llibres que col.lecciona hi busca la qualitat de contingut o de presentació o, també, la història amagada de cada llibre concret”.

Francesc Tarrats a la presentació en “ Col.leccions privades, llibres singulars, catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.  

 “ El nostre és un país de bibliòfils. Estimem els llibres, especialment els rars o preciosos. Com a gairebé tots els països, també al nostre, els qui es dediquen a la bibliofília han contituït associacions des del principi del segle XIX”.

Dolors Lamarca ( Directora de la BC), a la Presentació de “Col.leccions privades, llibres singulars” , catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.

“ Quant al llibre vell, el moviment bibliofílic va ésser un camp perdut: ‘ Fou aleshores – diu Palau -, quan Mero lliurava sacs plens de llibres a duro. Tots els dissabtes Riera, àlies Cremallot, en carregava un carretó que l’endemà diumenge abocava per terra en la parada de la fira de Bellcaire, carrer D’Urgell xamfrà amb el de Tamarit. Allí em trovaba amb Medina i amb Bohí, després llibreter. Com so ho veiés ara, ho recordo perfectament. A ral clàssics castellans en primeres edicions, munió de llibres llatins amb la marca del convent de Santa Caterina, aquella roda  que ja no es veu enlloc. I en altres piles que no eren a ral però que no passaven de la peseta, gòtics en llengua italiana, incunables llatins, volums de les col.leccions de Bibliófilos Españoles i Libros Raros y Curiosos, Libros de Antaño, que per ésser retolats vol IV o vol. X Mero, com altres llibreters, els creien desaparellats d’una obra composta de molts volums. En Cremallot arrossegà per moltes fires una executòria de noblesa segle XV en vitela, escuts I miniatura marcada a 1 pta.¡. I no sé si reeixí a vendre-la o si, decebut, la portà al molí…- Les Memòries de Capmany s’arrossegaven per terra dies i dies i ningú no les comprava’”. 

Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, llibre XIII: Biblioteques generals i tècniques i especialitzades. Bibliografía i Bibliofília, d’ Alexandre Galí, Ed. Fundació Galí   , B, 1978-1986; pp. 90-91.

( Imatge de ” L’aprenent de bibliòfil” a Biblioteca Informacions, nº 24 de desembre de 2001.)

Premi ARTE y PICO
Jo no em mereixo cap premi, però crec que hi ha altres llocs que si el mereixen i és per això que continuo aquesta mena de Mem, no poso tots els que voldria, de moment només els 5 demanats.

El premi consisteix en donar-lo a conèixer, premiar els 5 llocs que creiem que ho mereixen, posant noms i adreces i fent saber que cal exhibir l’enllaç d’Arte y Pico per que tothom sàpiga l’origen d’aquest premi. Cal també exhibir aquestes 5 regles del Premi creat per Eseya:

Bé doncs jo concedeixo el premi a:
Diari d’un llibre vell, del Xavier
Lapanxadelbou, de la Jùlia
Eliteratura, del Llorenç
LlunÀtic, del David i
Biblosfera de l’Anna,
Llocs que miro cada dia ( quasi) i sempre aprenc alguna cosa.

“Jo he tingut sempre la mania de buscar llibres que han resultat introbables, introbables de vegades per les meves escasses possibilitats crematístiques, de vegades perquè son realment introbables. No deixa de ser una curiosa mania”.

 Josep Pla a Lances librescos y otros papeles bibliográficos de Caudx, //caudx.blogspot.com.   

 “ No han mancat bibliòfils en el nostre país, però han estat relativament pocs i solitaris o esquerps, sense volum suficient ni per crear un mercat regular quant al llibre vell ni per a provocar l’edició de bells llibres. Com veurem, tot el ques’ha produït en aquest últim ram ha estat esporàdic i degut a l’esforç individual d’uns quants benemèrits que o hi ha deixat els seus cabals o hi ha fet ben poc negoci.” 

A Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, llibre XIII: Biblioteques generals i tècniques i especialitzades. Bibliografía i Bibliofília, d’ Alexandre Galí, Ed. Fundació    , B, 1981-86; pp. 90.

El bibliòfil desconegut

El pis de l’Eixampla que tenia llogat un bibliòfil que no és d’ ” Els XII”, però que mereixeria ésser-ni, ja no podia encabir les rastelleres de llibres adquirits al llarg de deu lustres d’una capacitat de lectura extraordinaria, però l’home anava fent combinacions i no hi havia pany de paret sense prestatges; àdhuc les cadires dels dormitoris havien perdut llur utilitat per la invasió de volums.Arribà un dia, però, que el propietari de la casa començà d’esventrar l’escala i arrencar balcons per tal de molestar  els llogaters i produir  llur èxode en vistes a una reforma de la finca i el subsegüent augment de preus. El nostre bibliòfil hagué de canviar ràpidament d’estatge.Vint grosses caixes foren complertes a curull i encara en féu curt. Aleshores el bibliòfil disposà algunes ofrenes als companys d’oficina, els quals passaren a recollir-les al domicili del donador. Hi hagué qui en sortí amb un magnífic Appleton’sDictionary ; qui amb la Divina Comèdia en ‘ petit-gris’ ; qui amb Le Rouge et le Noire filigranat… La processó d’obsequiats, amb el volum sota l’aixella, era una vinyeta vivent.El que us agrairé – suplicà el bibliòfil – , és que no ho digueu a ningú, perquè aquesta dèria dels llibres, sabeu, me la duc amagada.Com que la cosa passava el matí de la Diada del Llibre, de fet, l’home no volia que els llibreters s’ho poguessin pendre com a una competència il.lícita.” 

Part d’un article en el Setmanari de Literatura, Art i Política dit “Mirador”, del dia 26 d’abril de 1934. ( Autor anónim).

A //ddd.uab.cat/pub/mirador/a1934m4n273.pdf.

Imatge de Flickr-Gnackgnackgnack

“ Pocs dies després, a La Central del Raval, ensopego amb un llibre de segona mà que recull totes les obres editades pel bibliòfil olotí Miquel Plana. Són edicions linitadíssimes de clàssics ( Pla, Verdaguer, Martí i Pol…) o d’obres de carácter local ( L’auca d’Olot, Olot terra de volcans…). Autentiques meravelles de la creació gràfica que s’enriqueixen amb aiguaforts, xilografies, dibuixos variats i tapes fetes manualment. Un delit per a la vista i per al tacte, sens dubte. La superació de la lletra, convertint el llibre en un objecte desitjable.

Llibres de vell i llibres de bibliòfil, dues cares de la mateixa moneda. Reversos que tenen, però, en la carn de l’objecte el seu major delit. Que després el seu esperit valgui la pena ja dependrà de la lletra. Però no cal dir que en moltes ocasions els lectors també tenim una certa ànima superficial. Pot ser aquest un dels camins per fer sobreviure la literatura en un món tan preocupat per la imatge?. Article “La bellesa dels llibres” a //llunatic.blogspot.com/2006/11/la-bellesa-dels-llibres-html                 

“ Un libro es una mente que habla; cerrado un amigo que espera; olvidado, un alma que perdona; destruido, un corazón que llora…”

 Proverbi Hindú, a Lances librescos y otros papeles bibliográficos, a Caudex, de Carlos Pino Cáceres. A //personal.telefonica.terra.es/web/caudex .  ( 13-07-05)Ha canviat aquesta pàgina per: caudx.blogspot.com.