“ Entrant en el llibre, cal dir, encara que sigui una obvietat, que va ser editat l’any 1954, amb ocasiódel centenari de la Rambla. Editat per la coneguda i històrica impremta Suc. de Torres & Virgili, no he trobat dades de quina va ser la tirada en rústica. Suposo que nombrosa per poder abastar la demanda dels tarragonins en aquella època, que ja eren molts milers. Com he avançat, l’exemplar que comento és el 78 d’una sèrie especial numerada de cent exemplars, impresa amb paper de fil, suposo que pensada per regalar a cent privilegiats, entre autoritats i “enxufats”, molt propi d’aquells temps, i aquatre bibliòfils mal comptats de l’època. El que tinc us asseguro que no me’l van regalar. El vaig comprar en una llibreria de vell i pagant uns bons dinerets perquè sabien el que tenien. Aquesta edició reduïda fa que sigui més llibre, ja que, a banda de la qualitat del paper, pròpia d’edició de llibre de bibliòfil, es va editar com a separata, diu la nota final, suprimint tota la publicitat que l’edició en rústica incloïa.”
Un advocat de tarragona, Antoni Hubert, amic de Xavier Escudé parlant d’ “Un Llibre Vell” per commemorar les “ Fiestas del Centenario de la Rambla” a Tarragona.
”Asegura el autor que el bibliófilo tiene algo de comerciante, de exhibicionista y, a veces, de delincuente sin más; todo este ejercicio de crítica o de autocrítica de un colectivo que se caracteriza con frecuencia por el anonimato y el secretismo de sus miembros, se ve contrarrestado en el ensayo por algunas ( o bastantes) apreciaciones que ninguna importancia tendrían en el siglo XVIII, siglo dorado de la bibliofilia, pero que ahora, al escribir el obituario de esta, digamos, afición, no pueden pasarse por alto”.
Art “ La vida de los libros”, crítica del llibre de Mendoza Díaz-Maroto “La pasión por los libros”, per José Francisco Ruiz Casanova a El País- edición impresa, suplement Babelia, del 25 de gener de 2003.
http://www.elpais.com/articulo/ensayo/vida/libros/elpepuculbab
/20030125elpbabens_5/Tes
Biblioaprenent 