“ No llegí mai llibres, però imitant En Llordachs, flairava la vàlua comercial, i era pràctic en el negoci. Quan desconeixia el preu d’una obra que el seu instint classificava de bona qualitat, no es volia errar, i en demanava molt, tot pensant que el públic ja l’instruïria. El públic entès, en efecte, sempre explica al mercader les circumstàncies que valoren o desmereixen un llibre. El llibreter astut ja té una orientació. Royo, que tenia ben polsats els compradors, els afalagava amb mentides que no fan mal, ans fan il.lusió, sistema que tots els llibreters haurien d’emprar en llurs negocis. Si l’aficionat sabés amb exactitud quant ens costa el llibre que ell mercadeja, no compraria amb il.lusió. Es menester, doncs, mentir. Per això Royo en aquest cas, deia:- Aquest llibre em costa car: l’he pagat massa: ja m’han fet oferta de tant, però no m’hi guanyo la vida’. Fins que algú, suggestionat per la dita d’un rival invisible, la superava. Aleshores el llibre ja era seu, i Royo obtenia així benefici. De 1902 a 1922, s’esclavitzà a la barraca del Mercat de Santa Madrona. Dic s’esclavitzà, perquè era tan complidor del seu deure, tan lligat a l’obligació, que per no abandonar algunes hores el lloc de venda, es deixà perdre bones compres”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 88.
Biblioaprenent 