“Perucho és també en aquest moment un bibliòfil apassionat, col.leccionista de mobles i ceràmiques que adquireix a drapaires d’Alcanyís, Calaceit i Ronda. Quan explica la seva passió pel llibre antic, li agrada aclarir que la funció del llibre de col.lecció no és tant llegir ( una edició moderna és més còmoda i manejable) com el fet d’afavorir el trànsit cap a una altra dimensió de la consciència. Explica que el dissabte, mentre la seva dona i els seus fills sortien, ell es quedava a casa, se servia uns dits de whisky i agafava un volum de la biblioteca, per exemple, una primera edició de Góngora. Aleshores, tenia la sensació que aquell llibre havia estat a les mans del seu autor, que el temps s’escurçava, que era possible la comunió a través dels segles”.
Article :“El món de Joan Perucho. L’art de tancar els ulls”, per Julià Guillamon,a http://www.lletra.cat/noms/jperucho/index_imp.html
” Para los grandes bibliófilos no existe placer más grande que comprar un libro. Aun a pesar de saber que existe la posibilidad de no leerlo”. “ …, lo cierto es que los bibliómanos dejaron de ser hace tiempo simples lectores para convertirse en idólatras.” “ Al lado de ellos tengo más de un cliente que compra los libros con la convicción de que no los leerá nunca. Incluso hay uno que los adquiere por el sonido de las páginas al pasarlas. La bibliomanía lo permite todo”.
Frases de l’article “ El Arte del Bibliófilo” aparegut a Semana Digital, a http://www.semana.com/wf_InfoArticulo.aspx?IdArt=31969. 4pp. Molt interessant tot l’article.
Imatge de Nechbi