Llibreria Adobe a San francisco
“Quin goig poder passejar per aquestes llibreries” em diu Jesús M. Tibau en un comentari sobre les Llibreries de vell a Barcelona l’any 1933.
Quedo sorprès amb la paraula “Passejar”, és una cosa curiosa, trobo que aquesta paraula s’usa més per altres coses, per altres situacions.
I es que he pensat abans que en el passeig entre una i altra llibreria, en un passeig “dins” la llibreria. Si, és una cosa que sento de vegades quan estic remenant, buscant, olorant, tocant, remirant, anant amunt i avall de la llibreria, ara aquí amb llibres d’història, ara allà amb llibres de viatges, o d’un autor o d’una editorial o de qualsevol cosa, el cas és “Passejar” ( cosa que a la majoria de llibreters no els hi agrada, però d’això ja en parlaré un altre dia)
De ben segur que en Jesús M. es refereix al fet d’anar d’una llibreria a l’altra pel carrer, però el fet de “Passejar” dins d’una llibreria em sembla un plaer tan gran com qualsevol passeig per la muntanya o per la mar o per…
Com curiositat he buscat “Passejar” en un parell de diccionaris ( DIEC i EC) i no he quedat del tot satisfet perquè volia trobar sinònims i els diccionaris d’aquesta mena o no n’hi ha o jo no els he trobat i he vist per Infinet que molta gent busca un Diccionari de Sinònims sense èxit , però en entrar en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana ( que recomano a tothom fer una ullada al menys, sobre tot a aquells que busquen sinònims) he quedat sorprès perquè no el coneixia tant i tot el que surt relacionat amb “Passejar” és molt molt interessant i instructiu ( en el següent post el poso tal com surt al Diccionari).
Per acabar i com en Jesús M. diu: Quin goig poder “Passejar” per i “dins” les llibreries .
Jo també em referia a passejar pe dins de les llibreries, és clar, u nlloc on el temps s’esponja.