“ El senyor Josep – el meu interlocutor es diu senyor Josep – i jo portàvem una conversa engegada. La cosa s’hauria allargat fins qui sap quan, però una bona dona ens ha vingut a interrompre. La dona ha arribat amb un farcell sota el braç. Va una mica d’esma. Es veu que és la primera vegada que posa els peus en aquest Wall-Street del paper imprès.
La dona s’explica. El noi se n’ha anat a fer el servei. I des de Saragossa li ha escrit per a dir-li que necessitava plata. El “rancho” de la caserna no li acaba de fer el pes. D’altra banda el noi és menjador, i unes quantes pessetes cada mes no li farien cap nosa. El noi, però, es veu que és una persona molt considerada. I no li agrada ésser cap càrrega per a ningú. Per això li ha escrit que, d’amagat del pare, porti uns quants llibres de la seva biblioteca a vendre.
L’home ha escoltat, amb una paciència exemplar, tota aquella vasta explicació d’ordre domèstic. Després ha parlat al seu temps. Ell es fa càrrec del que passa, i en el preu no es barallaran.L’home ha desfet el farcell. Hi ha llibres de mecànica, hi ha “ El Capital”, de Karl Marx, hi ha unes novel.les de Blasco Ibáñez.
“Tot plegat – ha dit aclucant els ulls -, tot plegat us en daré dotze pessetes. Ni un cèntim més…”
La dona voldria treu-n més. Ben mirat podrien deixar-ho per quinze pessetes.
I el meu amic, que té una paciència molt relativa, ha tornata lligar el farcell.
“Senyora, no farem res…”, ha tancat, amb gest olímpic. I la bona dona se n’ha anat cap a la barraca del costat, a repetir la història del seu fill que fa el servei a Saragossa, i que menja amb un dalit que enamora”.
Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.
“ Los libros modernos no siempre son atractivos en sí mismos, pero en su conjunto forman un agradable cuadro, un mosaico de las aspiraciones humanas. Un coleccionista de libros es como un farero que ofrece refugio a los viajeros agotados y perseguidos por las inclemencias que se dirigen hacia un puerto resguardado. Una vez detrás de un cristal, están a salvo de la polución. Si alguien ama a la obra de un escritor, la más alta muestra de estima consiste en proteger y disfrutar de sus libros como aparecieron por primera vez, unas ediciones que ilustran la evolución y las variaciones de su talento. La envidia, la vanidad y la competencia entre bibliófilos constituyen un fenómeno menor en comparación con la satisfacción con la que contemplan ‘la preciosa alma de un espíritu superior’ en su bien cuidado envoltorio”.
“La caída de Jonathan Edax”, de Cyril Connolly, pp. 81-82.
Biblioaprenent 