“ L’existència del gremi de llibreters suposà, doncs, un clar reforçament de la subordinació del sector productiu al comercial, tret ja característic de l’Antic Règim tipogràfic. No cal dir que els impressors no acceptaren sempre de bon grat aquesta situació. A l’ordre del dia constaren els embargaments i els penyoraments fets pels síndics llibreters als impressors que violaven les ordinacions? Això va provocar molts plets entre tots dos oficis. A finals del XVII la majoria de les impremtes de la ciutat eren d’individus de diferents estats i condició: mercaders, advocats, notaris públics, botiguers, escudellers, paraires, sombrerers, daguers. Aquests propietaris aliens a l’ofici van desaparèixer a principis del Set-cents. A part d’algun cas d’extinció familiar, els obstacles imposats pel gremi a la seva activitat i la crisi del sector tipogràfic posterior a la Guerra de Successió jugaren en contra seva. A la primera meitat del segle XVIII els pocs impressors d’ofici que restaven ( Figueró, Campins, Jolis) compartiren progresivament el protagonisme de l’edició barcelonina amb els llibreters-impressors, grup emergent que es convertirà, a la segona meitat de la centúria, en el nucli entorn al qual girarà la major part de la activitat editorial i llibrera de la ciutat. A les seves tendes emmagatzemaven un fons de llibres que podia arribar al miler de títols i diverses desenes de milers d’exemplars; a les seves impremtes hi havia 3 o 4 premses i 1 o 2 tòrculs, i estaven força ben dotades de lletreria ( àdhuc amb matrius i fundició pròpia). Són els Piferrer, Surià, Martí o Teixidor, per citar-ne els més destacats. Certament, les seves impremtes estaven lluny de les dels grans impressors madrilenys com Ibarra, Marín o Sancha, que comptaven entre 12 i 15 premses. Però cal no oblidar que fora de Madrid només el valencià Benito Monfort, als anys de 1780, va arribar a tenir 6 premses, i que el taller corrent a Espanya tenia 1 o 2 premses”.
Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp. 32-33.
Biblioaprenent 
Busco tot el que faci referència a la família Campins, impressors a Barcelona del segle XVIII. Algú em podria donar un cop de mà?
En el llibre L’edició a Catalunya el segle XVIII de Manuel Llanas, surt Pau Campins a 7 pàgines i Serafina Campins a la pàgina 82.
Aquest llibre pertany a la col.lecció ( a mi m’agrada molt) Història de l’edició a Catalunya, del Gremi d’Editors de Catalunya i allà al Gremi la pots obtenir gratis.