“ Fins i tot, teniu fama de no interessar-vos pels llibres…
La fama que tenim els llibreters de vell de tindre un mínim interés pels llibres, des d’un punt de vista independent del seu valor econòmic, prové en gran part de gent que pateix eixe mal. Hi ha gent que es fa passar per intel.lectual i l’únic que vol és comerciar amb els llibres. Més d’una persona, i de dos, dels que compren llibres, no tenen més estima pel llibre que qualsevol altra persona, sinò que volen invertir els seus diners de la millor manera possible: compren barat per a vendre-ho car. Hi ha molts que es fan passar per col.leccionistes, que no ho són, per què han començat com a tals i han acabat com a comerciants, i fins i tot ens vénen als llibreters”.
Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.
“ Era este salón, de un encantador aire rococó, donde congregábanse los componentes de la más conocida tertulia de mi tío: la de los ‘filóbiblos’ ( todavía no se había popularizado la palabra ‘ bibliófilo’’). Y fue allí, precisamente, donde por primera vez supe de la existencia de señores que sólo no se contentaban con comprar libros y guardarlos en sus casas, sino que se dedicaban a cuidarlos y a mimarlos, gastándose, llegado el caso, verdaderas fortunas, y sintiendo por ellos una suerte de pasión irrefrenable que les convertía en sus incondicionales reverenciadores.
“Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989