Biblioaprenent

“ Més enllà de l’estatus jurídic de mestre llibreter, que donava dret de tenir botiga, de fet no hi havia gaire diferència entre la situació d’un oficial i la d’un fadrí. Només una relació familiar amb un confrare amb llibreria els podia millorar la situació present o futura, si bé sempre sotmesa a una relació de dependència vers el parent amo de la casa. D’ací la importància que tenien les estratègies familiars i les solidaritats de parentiu a l’hora d’ocupar un lloc al si de l’ofici. Certament, les diferències de nivell de riquesa dintre d’aquest món professional eren notables, però més evidents eren les existents entre el gruix dels llibreters i els impressors, situats fora del gremi. Aquests últims – a part del grup de quatre o cinc propietaris de taller – eren oficials estampers ( componedors i premsistes). A diferència dels llibreters, la majoria havia nascut fora de la ciutat, eren treballadors d’escassos recursos. La seva condició de treballadors lliures impedeix saber quants n’hi havia a la ciutat en un moment donat.El cadastre de 1716 mostra l’alt grau d’homogeneïtat dels impressors enfront a una comuna migradesa de recursos, enfront del nivell  mitjà força més alt dels llibreters. Prova d’això són dades tan significatives com l’elevada proporció de llibreters propietaris de la seva llar, i amb un lloguer ( estimat o real) molt superior al dels impressors. També és indicatiu que els grups residencials dels llibreters fossin més grans, amb més fills i amb una presència notable de membres dependents ( fadrins, aprenents, criats).” Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp.34