“ Els compradors de llibres dels encants es distingien sovint per l’específica orientació professional del seu posseïdor. Si els llibres del canonge Francesc de Mila els van comprar canonges, els dos.cents volums del jurista Guillem Sunyer els va comprar el doctor en drets Mitjavila per 180 lliures. Amb tot, els juristes no van mostrar un interés excessiu per la venda de llibres a l’encant. Els seus desitjos de distinguir-se com a part de l’elit de la ciutat, o la temática específica de la majoria de llibres que ells utilitzaven, podria explicar que preferissin entrar a les llibreries o comprar per encàrrec i no participar en espais de sociabilitat més oberta. Pocs encants de juristes presenten llibres a les subastes, i quan n’hi ha, són els llibreters els que compren la totalitat de les obres.En els encants dels artesans apareixen absències significatives. L’escassa circulació de llibres en aquests cercles menestrals va haver d’implicar el seu ús continuat amb el conseqüent deteriorament, impedint que l’intercanvi – que hem observat entre els grups socioprofessionals – no existís en sentit invers amb la mateixa intensitat que es projectava des dels encants eclesiàstics o burgesos. Són, principalment, els mateixos artesans – juntament amb els omnipresents notaris – els que compren llibres d’artesans o camperols, per raons familiars o professionals ». Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.
