El dia de Sant Jordi vaig començar a llegir el llibre Impremta Babel d’Andreu Carranza, avui diumenge, a les sis i escaig l’he acabat.
Llegir llibres en tant poc temps no em passa gaire, és molt difícil iniciar la lectura d’una novel.la i restar impacient per continuar-la una vegada deixes de llegir-la per fer altres coses.
Aquest llibre parla de d’impressors, de llibreters, d’editors, parla de llibres, i voldria dir moltes coses, però ja hi ha gent especialista en aquestes matèries que en parlaran, jo només puc dir que m’ha emocionat i escriuré aquí una frase del llibre que em sembla molt maca, es la frase que inicia el capítol 21:
” La memòria, més que un punt final, estàtic, l’escena immòbil d’un retrat, és un riu, un corrent d’aigua que sempre està en moviment, que es regenera amb l’acte de rememorar. És capaç de fer-nos veure les coses velles amb ulls nous i això ens obre portes secretes, connexions insospitades, i ens sorprenem de nosaltres mateixos perquè anem ampliant o inventant el mateix record amb detalls que ens havien passat desapercebuts que ens obren finestres a mons ignorats”.
I en aquestes quatre ratlles, que no apunt, només afegir que llegir és una de les millors coses que aprenem, i si les lectures són com la d’aquest llibre, aleshores la felicitat que podem sentir mentre llegim no és gaire lluny.
Biblioaprenent 