“ Per això cal insistir en els conceptes de la dignitat del llibre i del llibreter, que consideren inseparables de l’activitat del llibreter antiquari. La dignitat d’un i altre són compatibles amb la modestia exterior del llibre. La categoria d’una obra no depèn, en exclusiva, ni del seu contingut, ni del seu continent. L’edició luxosa d’una obra anodina no millora pas l’obra; però, a l’inrevés, un bon llibre indignament editat o imprès, degrada la dignitat del text. És correcte el llibre que harmonitza fons i forma, síntesi ideal; el continent pot ennoblir – convé que ennobleixi – el contingut. Aquest plantejament, però, és irreversible ».
Catáleg Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976, pp.6.
“ El tiempo sólo mejora lo que ya es mejor. Así, esa frase que nos advierte, con gesto solemne y pausado, que determinado libro ‘tiene más de cien años’ no está diciendo nada, ? y qué, que sea ya centenario?. Podría tener esa antigüedad o doscientos años más y no valer nada. La rareza, igualmente, no es indicativa de nada”.
Quinta Sala ( La Valoración del libro antiguo) a Libroantiguo.com i a Bibliofilia.com.
Totes dues sentències tenen més raó que un sant. Bona troballa.