Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Old books’ Category

Biblioinformadores, abans bibliotecàries, demà bibliorobots?

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , , on 04/02/2020|

Els llibres no ( desapareixeran ) mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.
A Catalunya hi ha més de 400 llibreries de vell, de segona mà, antiquàries, d’ocasió, etc. És cert que la majoria venen ‘on line’ ( Iberlibro, Uniliber, Todocolección, Wallapop, Webs, etc.), però, sortosament, encara en queden unes quantes físiques, que no se sap quant duraran perquè la cosa crec que no pinta gaire bé. La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona és una mostra de com van les coses.

M’agrada molt la Bibliologia, miro de fer postgraus, cursets, seminaris, assistir a conferències, etc., per posar-me al dia i aprendre més coses, però no ho posen gaire fàcil. Algun curset a la seu del COBDC, algun curset a l’estiu ( Els Juliols…), algun curset a la Universitat, i poca cosa més, ah sí, i també pocs, però interessants cursets al monestir Sant Pere de les Puel·les, com per exemple el de Restauració de llibres i documents .
Es poden fer coses a diferents escoles d’Art i Disseny, però no gaires. I del que fan, normalment, poques coses tenen a veure amb el llibre antic, la impremta, la tipografia, l’enquadernació, el paper, etc.
A la FACINMIAU ( FACultat d’INformació i MItjans AUdiovisuals), anaven a fer des del dia 5 d’aquest més un postgrau: “El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic“, però m’avisen que per manca d’inscripcions no es podrà realitzar. La notícia m’ha deixat fotut, però ja sortirà alguna altra cosa.

Abans Escola de Bibliotecàries ( 1915-1973),

La planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, seu de l’Escola de Bibliotecàries de 1937 a 1991; ss’hi entrava per la porta de sota l’escalinata. ( Viquipèdia).

 abans Escola de Bibliologia ( 1974-1981),

abans Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1982-2019),

des del 2019 FIMA (Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals),

i en el futur, ?. Ja ho veurem. I en el vídeo podeu veure alguna cosa més.

https://www.enter.co/cultura-digital/entretenimiento/la-sociedad-de-consumo-satirizada-en-un-cortometraje-llamado-idiots/

Sembla que hi ha poc interès a aprendre coses sobre el llibre, i si és antic, encara menys. A la FIMA fan un curs, Escola de Llibreria, que sembla que funciona bé, però és una altra cosa.
Una altra mostra de com va això del llibre vell la tenim en la desaparició dels “Pabellones de libros Antoni Palau”.

“Pabellones de libros Antoni Palau”, carrer Diputació ( 1967-2014) (Foto: Ermesto Vilà. Arxiu El Periódico)

Dues imatges del mateix lloc, vistes a  Barcelofilia:  (Foto: Joan Puig. Arxiu El Periódico)

En altres llocs d’España fan més cursos, postgraus, màsters, seminaris, etc., aquí, a la dita “Ciutat de la Literatura” i a la resta de Catalunya no es fan gaires coses.
Abans teníem un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, ara ni això. Porto mes de dos anys queixant-me i demanant cada dia, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat, via Twitter, un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, però ni puto cas. I molta gent em diu que sóc un pesat, però malgrat tot, seguiré.

Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques a Montjuïc ( 1974-1995?)

El tema dels vergonyosos llibres amb errates, dels quals també em queixo cada dia al Gremi d’Editors de Catalunya i a la Federación de Gremios de Editores de España, des de fa també uns dos anys, el deixo per un altre dia, de moment el Gremi d’aquí em té blocat.

Només volia parlar d’una cosa, del correu enviat per la FIMA:

“Des de Secretaria de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, comunicar-te que finalment el postgrau El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic d’aquest curs 2019-2020 no es podrà realitzar atesa la manca d’inscripcions”, però no puc evitar escriure d’aquestes coses que passen a la dita , per la UNESCO, “Ciutat de la Literatura”.

I per acabar igual com he començat, com vaig llegir en un llibre, els llibres no desapareixeran mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.

Robot-lector.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 611

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, Paraules, tagged , , on 24/01/2020|

XCI

D’un llibre tronat i vell,

si saps manejâ el pinzell

i fê anar bé les pastetes,

encara en faràs pessetes.

XCII

Si una compra et surt un dia

no li ho xerris ni a ta tia,

que sovint es dóna el cas

de quedâ amb un pam de nas.

XCIII

Als bibliòfils refinats

no els vagis amb gran formats.

Que en pots petits, s’assegura,

hi ha la bona confitura.

XCIV

Si un remena amb gabardina

vigila’l que algo barrina,

que entre els pispes és corrent

el portar tal instrument.

XCV

El que no és metge i llegeix

obres mèdiques, pateix

tots els mals que el llibre diu

i amb gran neguit sempre viu.

XCVI

Llibreter que no té dèries

classifica per matèries,

i solament els talossos

ho fan per petits i grossos.

XCVII

El que es ven la biblioteca

perquè als fills els manca teca,

mereix, sens dubte, perdó…

Si no és per tal cosa, no.

XCVIII

Amb Tebeos i Patufets

molts xicots guanyen ralets.

I alguns que així han començat

llibreters han acabat.

IC

És una gran ruqueria

llegir anant en tramvia,

que al qui té aquesta fal·lera

li pot costar la cartera.

C

Tothom s’alegra i revifa

somniant, quan dorm, amb la rifa,

pel llibreter l’agradable

és somniar amb l’incunable.

I ara llegidor…

Escolta el consell cent u:

Si trobes que va per tu

quelcom del que es diu aquí

fes el distret, creu-me a mi!

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Importante es también conocer los diferentes procedimientos de imprimir, distinguir lo impreso a mano de la impresión mecánica, y por lo que a la ilustración respecta, sus diferentes procedimientos de reproducción; grabados en madera, biselados, en metal, buril, agua fuerte, punta seca, en litografía, etc., así como también los más modernos procedimientos fotomecánicos y los artísticos, nuevamente empleados, como el pochoir, etc.
La historia de la ilustración del libro, las obras más representativas de cada artista y las más destacadas de cada nación, son también conocimientos que no deben faltar al librero anticuario. Por último, la encuadernación del libro impreso, desde el tránsito de las tablas al cartón, de las encuadernaciones de planchas y hierros fríos a las de mosaico y hierros dorados, las de tipo camafeo, las mudéjares, de Grolier, Maioli, Koberger, encaje, abanico, derôme, fanfarre, cortina, jacobinas, puritanas, etc, etc., que tantos amantes y coleccionistas tienen en ambos mundos.

Enquadernació estil Maioli

Ninguno de estos conocimientos son difíciles de lograr si se pone en ellos algo de perseverancia y mucho de afición, y, sobre todo si se dispone de un guía que lo haya recorrido todo antes y muestre el camino que se ha de seguir. La profesión no es sencilla de alcanzar, pero compensa sobradamente lo que tiene de dificultades con lo que tiene de interesante. El éxito económico no puede fallar a los que la practican con amor y estudian sin cesar; a los buenos expertos, no les faltará nunca la clientela ni el apoyo del capital necesario para desenvolverse”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 27.

Enquadernació ‘a la fanfare’

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 610

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , , on 19/01/2020|

LXXXI

Edició molt il·lustrada

sempre es veu sol·licitada,

que els llibres amb força sants

agraden als xics i als grans.

LXXXII

Pel qui ven és irritant

aquell que, dissimulant,

s’empassa una obra completa

sens gastar-se una pesseta.

LXXXIII

No compris un receptari

pensant fer-te milionari,

que en anar a la botiga

la recepta sol fer figa.

LXXXIV

Fa llibreter molt sabata

no entendre en romà una data.

I més encar, dir: quint-pis

quan es tracta del Kempis.

LXXXV

Hi ha pallús que res li raca

per ‘La Creu de Caravaca’.

És molt bo aquest llibre vell…

pel qui duu llana al clatell.

LXXXVI

El comprador de música

llegeix la peça i somica,

i un cop tot ho ha ‘somicat’…

ho deixa desarreglat.

LXXXVII

És un crim de bibliofília

que amb el bon gust no concilia,

dels llibres treure els gravats

i deixa-los mutilats.

LXXXVIII

Els llibres de comptes fets

són per als analfabets.

I els tenen per preferits

els que compten amb els dits.

LXXXIX

Si ets llibreter d’ocasió

no et faci pô el carretó.

Mes si la compra s’ho val

llogaràs la gent que cal.

XC

Els llibres dels corredors

paga’ls a preus superiors,

puix ningú de franc treballa

per portar-te una troballa.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Gòtica de forma ( Gotisch)

 

“ Ha de conocer bien los papeles, su historia, y para ello las materias más comúnmente empleadas en su fabricación en los diferentes siglos; sus tamaños, en los diferentes países; sus pesos más corrientes y procedimientos de encolajes, carteo, etc. Sin este conocimiento del papel, difícilmente puede distinguirse una página restaurada en el conjunto de un texto; un libro incólume de un libro restaurado por un experto.

Gòtica de summa (Rundgotisch)

Se han de conocer, también, los tipos de imprenta, de manera suficiente para no confundir un gótico de forma con un gótico de Summa o con un gótico de fractura, un Aldino con un Elzeviriano, un Tory con un Garamond, un Plantino con un Ibarra, un Chetelham con un Cochin, un Didot con un Bodoni, y en todo caso pueda distinguir por sus páginas impresas, y sin mirar la portada ni consultar el colofón, el siglo, al menos, a que pertenece un libro, como el arqueólogo clasifica un edificio y determina la época en que fue construido sin siquiera entrar en él ni consultar la guía o los documentos de su archivo.

Ha de conocer también los innovadores y creadores de tipos, al menos los más notables, porque sólo conociéndolos podrá lograr ejemplares en que por vez primera se hayan empleado, explicar su mérito, ponderar su valor y hacer surgir en el cliente bibliófilo el afán de adquirirlos y de pagarlos a buen precio”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo,  Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 26-27.

Gòtica de fractuta ( Fraktur)

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 609

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 13/01/2020|

LXXI

Tallâ els marges dels gravats

 i donar-los nous formats

perquè tinguin millor vista,

rebenta el col·leccionista.

LXXII

Desconfia si algú et diu

que és un llibre molt festiu,

puis que resulta, al final,

molt més trist que un funeral.

LXIII

Els llibres que durant anys

has recollit amb afanys,

estaràs de cos present

que ja els aniran venent.

LXXIV

Els que venen llibres bruts,

fan negoci sense embuts.

Però aquesta xirinola

sovint porta a la garjola.

LXXV

Pintar als llibres ninot

ho fan els tarits-tarots.

I el vici de doblâ el full

el té qui li falta un bull.

LXXVI

Llibreter que té comèdies

li fan passar mil tragèdies;

per a vendre un exemplar

les llaunes que ha d’aguantar!

LXXVII

No judiquis pel daurat

d’un llibre la qualitat.

Ni creguis que té interès

sols perquè en fil està imprès.

LXXVIII

Hi ha alguns llibreters de vell

que porten llana al clatell.

Però molts d’altres n’hi ha

que saben prou d’esquilâ.

LXXIX

No és cosa que passi gaire

gangues trobâ a cal drapaire:

avui fins l’home del sac

sap qui era un tal Balzac.

LXXX

Hi ha qui diu que és llibreter

i el que fa és vendre paper.

Com també qui es creu bibliòfil

només perquè es diu Teòfil.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

The Petersborough School

 

“ El librero anticuario precisa tener una vasta cultura, de carácter general. Si el librero de nuevo ha de conocer la producción librística contemporánea, el anticuario ha de sumar a ésta el conocimiento de la salida a luz en todos los tiempos y en cualquier país. Si cara puede venderse una edición princeps de Cervantes, más cara aun puede venderse la de un Chaucer, un Shakespeare, un Goethe, y nadie sería capaz de asegurar que algún ejemplar de este orden no pudiera surgir en el mercado español o hispanoamericano.

Ha de poseer un conocimiento bastante elevado de la Historia universal y de la de España, de la Geografía, de la Historia de los descubrimientos científicos y de los geográficos. Ha de conocer a fondo la Historia de la Literatura española y la universal, así como las obras que más directamente han contribuido a trazar las características de las distintas épocas del mundo.

Winchester School

Ha de estar bien informado de las materias ‘escritorias’ empleadas en la antigüedad, clases de pergamino y de vitela. Deberá poseer los bastantes conocimientos paleográficos para poder determinar el siglo a que pertenezca un códice y, en ciertos casos, el país donde fue producido. Completará estos conocimientos con otros relativos a la ilustración, las miniaturas, sus escuelas, sus mutuas influencias y mejores artistas, de manera que pueda identificar un códice bizantino y distinguirlo de otro flamenco, español, francés, alemán, etc., y aun dentro de los típicos de cada país, diferenciar sus escuelas, y así, si se trata de los ingleses, no confundir los de la escuela de Petersborough con los de Winchester o los Queens Mary, etc, etc. Por último, ha de tener un conocimiento práctico y bien claro de la historia de la encuadernación, sus clases, sus modelos y sus materiales en la Edad Media, como complemento del valor del códice, sin olvidar que no faltan entre los bibliófilos o, por mejor decir, bibliómanos, los que prefieren la encuadernación al libro mismo, y los que, como decía Rico y Sinobas, ‘un libro no es más que un pretexto para crear una bella encuadernación o unas ilustraciones de mérito’, y que, por tanto, el cultivo de esta rama por sí sola puede dar motivo suficiente para buenos negocios.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 25-26.

Queens Mary

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 608

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 08/01/2020|

LXI

Un dia a l’any, per fê el caca,

compra el llibre que destaca:

el Dia del Llibre, i prou.

O això, encara, si no plou!

LXII

Si tobes una obra rara,

que no se’t vegi en la cara…

puix si bada el llibreter

la trauràs per cap diner.

LXIII

Per formar la biblioteca

no t’ho treguis de la teca;

que en nostre pais fa riure

qui per llegir perd l’escriure.

LXIV

No facis massa avalot

elogiant el ‘Don Quixot’,

que descobrî el descobert

no és d’home gaire despert.

LXV

La col·lecció Bernat Metge

de l’indocte ataca el fetge,

puis més d’un que l’ha llegida

encara no l’ha païda.

LXVI

En les piles de A peseta

s’hi pesca alguna gangueta…

Són les que el bon llibreter

sol posar-hi com esquer.

LXVII

Algú demana a l’Encant

si tenen obres de Kant,

i mai no falta algún mano

que en treu de cant… i piano.

LXVIII

Obra hi ha d’indumentària

certament extraordinària,

però en cap, diu un ximplet,

hi ha el vestit del rei Pepet.

LXIX

No seràs bon llibreter

si no saps vendre un muler,

deixant a l’home engrescat

per la ganga que ha comprat.

LXX

En aquest món de fatics

tothom té els seus enemics;

pel llibreter d’ocasió

el ganguero és el pitjô.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Los bouquinistas, que tienen la habilidad y la afición a la caza del libro, disfrutan de tres clases de clientes: los bibliófilos, siempre en busca de libros raros; los eruditos, que necesitan completar sus bibliografías, y los etalagistas de los muelles, a los que ceden el menú barato de sus mercancías y que cubren, como hemos dicho, con sus cajas – qui sont des cimetieres d’imprimés a ciel ouvert – los parapetos laterales del Sena. En estas fosas comunes, que se alinean a continuación las unas de las otras – como dice un autor – , se encuentra de todo; libros de texto usados, piezas de música, tomos descabalados de esta y de la otra colección. Los flaneurs  que la visitan encuentran por casualidad bellos ejemplares o ejemplares curiosos, a veces el volumen vendido por un crítico, a quien el autor se lo había ofrecido acompañado de una cálida dedicatoria”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 22-23.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 606

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 28/12/2019|

XLI

Una cosa es relligar

i una altra cosa enganxar…

Que corre cada pastetes

bo per anâ a fer llibretes.

XLII

Un infolio ben gruixut

sempre el pots tenir venut.

És fàcil que el compri un maula

perquè arribi el nen a taula.

XLIII

No pensis que perd l’estona

qui romansos col·lecciona,

que aquestes fulles volants

reflecten fets importants.

XLIV

Si vols fer marxâ el negoci

cerca el llibre i deixa l’oci,

que no et mancaran clients

quan tinguis llibres a cents.

XLV

Qui col·lecciona diaris

ha de passar molts calvaris.

Finalment,si en fa un gra massa,

el paper el treu de casa.

XLVI

Sent de l’any de la picô

hi ha qui creu que un llibre és bo.

I són ben dolents molts d’ells,

que els burros també es fan vells.

XLVII

Han fet biblioteques bones

certa mena de persones

amb llibres emmanllevats

que mai no han estat tornats.

XLVIII

Sempre el senyô Esteve ha estat

un enemic declarat

del llibre… Per ell Homero

no és més que un papadinero.

XLIX

Comprâ a duro i vendre a ral

et portarà a l’hospital.

És millor, jo t’ho asseguro,

comprâ a ral i vendre a duro.

L

Si un llibre és rar i a tu et plau,

paga i no siguis babau,

que si el deixes escapà

tota la vida et doldrà.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Por último, la encuadernación ofrece otro encanto más al bibliófilo. En ella debe triunfar el principio de la conveniencia entre la forma y la idea. Si el edificio, por su fachada y aspecto exterior, debe decir ‘ yo soy una fortaleza’, ‘ y una cárcel’, ‘yo una plaza de toros’, y hablar a nuestra retina y a nuestro espíritu de la pena, del delito o de la lidia, el libro, por su encuadernación, debe decirnos: yo soy un libro de rezo y recogimiento, yo un tratado científico y de estudio, yo un volumen de versos íntimos. El editor tiene en esta bella envoltura, encargada de proteger al libro y presentarlo, una gama variadísima de medios con que despertar las pasiones multiformes del bibliófilo, y de demostrar su habilidad técnica, al mismo tiempo que su corazón de artista”.

Lasso de la Vega, Javier: “El comercio del libro antiguo”. Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 9.

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 600

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 20/11/2019|

Eugeni d’Ors, al seu estudi a la Casa de les Punxes. Font: Biblioteca de Catalunya.

– Però la Biblioteca de què parleu ¿ ha de servir també per als estudiosos de Ciència, o únicament per als estudiosos de Història, que encara no sabem si n’és una, de ciència, i que sembla sempre l’afavorida, en totes les nostres temptatives culturals? – m’objectava avui un amic.

– Per als uns i per als altres, li he respost. Tal com jo la voldria, tal com penso que tots la volen, se tracta d’una Biblioteca general. Si no immediatament, de seguida. L’interès per les coses de ciència comença a desvetllar-se aquí. S’ha comprès, a l’últim, que una revifalla nacional no esclarida per altres llums que les de la Història restaria sempre com alguna cosa d’obscur. Als començos del sigle XIX, la Història era la disciplina lliberadora, la “humanista” essencialment. Són les coses canviades. La lliberadora és avui la Ciència. El lloc nucleal de les “Humanitats” l’ocupa potser ara la Biologia… En tot cas, quan l’Ajuntament de Barcelona, en un Pressupost famós no arribat a efecte, va manifestar el seu desig de fer quelcom en aquest sentit, especificà ab perspicàcia que una bona part de lo que concedia devia esmerçar-se en l’adquisició de llibres moderns. Per als estudiosos, esperem, doncs, que serveixi la Biblioteca. I, en veritat, tant com la seva fundació se vol festejada en tribut sobrenacional a la glòria de dos Marcelí Menéndez y Pelayo, podria conjuntament ser-ho en tribut anàleg a la glòria de don Santiago Ramón y Cajal.

Del qual no em desplauria que ens enrecordèssim una mica també, en aquesta ocasió o en una altra. L’analogia de circunstàncies ho voldria, si manquessin altres raons. També ( si no m’erro) el senyor Ramón y Cajal ha estat, com el senyor Menéndez y Pelayo, estudiant a Barcelona… Cert que aquest s’ha ocupat després, ab passió, ab sabiduria i ab èxit, de les coses nostres. Però, què diable!, al cap i a l’últim, també és una cosa nostra, la nostra escorça cerebral.

Que no es pugui dir que la nostra escorça cerebral és menys agraïda que la nostra literatura! Que no es pugui dir, sobretot, que el modern impuls de la catalanitat no sap sortir-se un poc dels límits de l’arqueologia”.

“S’hi parla també de la biblioteca”, en el llibre :Eugeni d’Ors. Glossari 1908-1909, Quaderns Crema, Barcelona, 2001, p. 594.

Llibre sobre Lacan amb pròleg d’ Oscar Masotta

“ De las ventas de libros de segunda mano y antiguos mejor no hablamos. Las dos ferias del libro viejo y de ocasión que se celebran anualmente en Madrid son un profundo fracaso de ventas. Las librerías de libro antiguo y de ocasión se sostienen gracias a algún buscador con servicio de correos para facilitar el libro encontrado, dentro o fuera de la provincia del lector que afronta los gastos de envío – fundamentalmente, Iberlibro. Los libreros antiguos están haciendo un esfuerzo de permanencia horaria inmenso para captar clientela suficiente. Es una labor de ensanchamiento horario de empresas familiares que ya se observaba en la ciudad librera por antonomasia: Buenos Aires. No es que a algún porteño le sea necesario el libro de Lacan prologado por Oscar Masotta para conciliar el sueño en plena madrugada, es que se pillan más despistados y caprichosos compradores si no se cierra ni por la noche. La necesidad hace virtud librera en las espléndidas tiendas de segunda mano de las calles Corrientes y Santa Fe de la capital argentina. Aquí, con una clase media menos amiga del libro que la argentina, va a tener que suceder un milagro para que no sean los grandes almacenes o las grandes extensiones de libros – La Central, FNAC y la Casa del Libro – las proveedoras del libro en régimen de oligopolio. ¿ O tendremos que volver a la edición del libro por suscripción, a casi cien años de la publicación del Ulyses ( 1922) de Joyce por Shakespeare&Company en Paris?”

Article: “ El fúnebre cierre de librerías en Madrid” de Julián Sauquillo, a

https://www.cuartopoder.es/ideas/opinion/2012/12/02/el-funebre-cierre-de-librerias-en-madrid/

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 595

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 19/10/2019|

“ La veritat és que els amants de les llibreries es poden assemblar molt als pelegrins; de vegades, una llibreria té una reputació consagrada, i hi viatgem amb l’esperança de trobar-hi un moment salvífic. Anem a la Skakespeare and Company de París, l’últim tribut de George Whitman a la llibreria del mateix nom regentada per Sylvia Beach, que va publicar l’Ulisses de James Joyce. A la Bertrand de Lisboa, que va obrir el 1732 i es va traslladar a la seva ubicació actual a la Rua Garrett després que la llibreria quedés destruïda arran del gran terratrèmol del 1755. A la Selexyz Dominicanen, que ocupa una església del segle XIII a Maastricht i solia fer les funcions d’un cobert per a bicicletes particularment esplendorós. A l’ara difunta Rizzoli del carrer 57 Oest de Nova York, amb les seves espectaculars aranyes de llum i baixos relleus, o a la Moriota Shoten de Tòquio, que en

Hay-on-Wye

qualsevol moment ven exemplars múltiples d’un sól llibre. A Hay-on-Wye, una població de 1.500 ànimes situada a la frontera entre Anglaterra i Gal·les que té dues dotzenes de llibreries, i que cada any augmenta per un breu lapse de temps, a fi d’allotajar una quantitat de persones fins a cinquanta vegades superior a la pròpia població mentre acull el seu famós festival, descrit una vegada per Bill Clinton com ‘ el Woodstock de la ment’.

Tanmateix, a la majoria de nosaltres, les epifanies de llibreria més riques ens han esdevingut no en llocs als quals hem arribat deambulant cansadament con cercador piedosos, sinó en d’altres amb els quals vam ensopegar per atzar”.

De la Introducció del llibre “Tafanejar. Llibreries del món”, escrita per l’editor Henry Hitchingss, p.20-21.

Selexyz Dominicanen a Maastricht

“ El libro como obra de arte invita al espectador-lector a “leer lo visual y a mirar lo textual”. Hay dos miradas que confluyen tanto en el que crea el libro como en el espectador-lector, una mirada interior o introspección visual y una mirada exterior o expresión literal…

El libro como objeto de arte es eminentemente interdisciplinar, se abre a un sinfín de disciplinas y enfoques múltiples. Es también un libro que despierta todos los sentidos para ganarse el sinsentido del sentido del libro tradicional y a su vez nos ofrece la libertad creativa desnuda de quien lo concibe. Suele ser, por lo general, un ejemplar único ( libro original, libro montaje, libro reciclado…) y seriado ( oscilan entre 1 y 1000 aproximadamente) y la figura del editor no suele intervenir en ese tipo de libros.

Éstas son características todas ellas objetivables y fácilmente perceptibles pero hay una característica que debemos mencionar y que creemos que es especialmente relevante: el libro como objeto de arte tiene un espíritu de “universalidad”, construye un mensaje, a ser posible universal, es más amplio y más internacional, y en eso reside la encrucijada entre el contenido y la forma. En cierta manera el libro como obra de arte constata la amplia red de conexiones a las que está unido, así pues, si recordamos las palabras de Michel Foucault refiriéndose al libro tradicional, en La arqueología del saber, nos daremos cuenta de que el libro como obra de arte va más lejos va siempre más allá, está inmerso en alusiones constantes a otros libros, frases, estableciendo una red”.

Article:”El libro como obra de arte y como documento especial” de Magda Polo Pujadas,a Anales de Documentación, 2011, vol.14, nº 1.

Llibreria Rizzoli a New York ( ara tancada)

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 593

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 05/10/2019|

“ Tinc vint-i-nou anys, i soc en una llibreria de Charing Cross, a Londres. És un d’aquells búnquers on el temps es deforma i tot és fusta vella i mal geni. Hi he entrat perquè a l’aparador i ha un exemplar del Diccionari de la llengua anglesa de Samuel Johnson que data del segle XVIII. Vaig escriure la meva tesi doctoral sobre Johnson, i m’encantaria posseir el seu diccionari. Pregunto quina edició és. L’home que vigila la caixa enregistradora em mira de dalt a baix.

-La sisena.

Sé que la sisena edició va ser publicada el 1785, l’any després de la mort de Johnson. En demano el preu, i ell em diu que no el podria pagar, i jo dic que de tota manera no m’importaria saber-lo, i ell explica que alguns llibres vells són difícils de trobar i que com a conseqüència són valuosos, i jo dic que ja ho sé, i aleshores ell diu que el meu abric gran em fa semblar un lladre i que val més que foti el camp o avisarà a la policia.

Què hauria fet la policia? En aquell temps (l’any 2004) encara no era normal ser arrestat pel fet de portar un abric gros. Potser el delicte era caure en una d’aquelles llibreries – menys freqüents ara que no pas abans – on els volums no estan en realitat a la venda i la raison d’être de l’establiment és proporcionar feina a persones no preparades per a cap forma de treball que requereixi competència social.

Hi ha una altra manera de veure-ho, jo ho sé. En “ Records d’una llibreria”, un assaig de to ressentit, George Orwell recorda els clients que l’assetjaven mentre ell s’escarrassava a la Booklovers’ Corner, a Hampstead, on va treballar alhora que escrivia la seva novel·la Que no mori l’aspidistra. No era ‘una mena de paradís on vells cavallers encantadors tafanegen eternament entre llibres de gran format enquadernats amb pell de vedell’, i la seva presència era ben rebuda no perquè sabés de literatura, sinó perquè era alt i podia abastar els

prestatges més alts de la llibreria sense escala. Havia d’atendre els estudiants que intentaven trobar exemplars barats de llibres de text i les ‘dones que buscaven, sense gaire idea, regals d’aniversari per als seus nebots’. ‘Moltes de les persones que venien’, escriu, ‘eren la mena de gent que resultaria molesta a tot arreu, però especialment en una llibreria’.

Sens dubte, hi ha hagut moments en què he estat una d’aquelles persones. De vegades, irritantment pedant. De vegades irritantment imprecís: ‘He vist aquest llibre. Recordo que té una coberta blanca. Crec que tracta sobre el cervell…’.

De la Introducció del llibre “Tafanejar. Llibreries del món”, escrita per l’editor Henry Hitchings, p.13-16.

 

“ La Bibliofilia es el amor por los libros; y el  bibliófilo es el amante o aficionado a las ediciones originales de ciertos libros, a los empastes especiales, al aroma de las páginas, y en general a todo lo que se relacione con mantener una nutrida colección de libros. La bibliofilia, como concepto, surge durante el Renacimiento, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron directamente o por medio de agentes especiales a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables, y otros  tipos de libros raros.

El bibliófilo ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, y frecuentemente crea una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, ilustración, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente quieren tener el libro que añoran; como alternativa tienen el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista de libros, algunas veces buscando erudición académica sobre la colección, y otras veces poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos o raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual o especial, ilustres procedencias y copias autografiadas”.

 Article:” ¿Bibliofilia?¿Bibliomanía?, per Claudia Gilardoni ( 16-06-2012), a http://www.leamosmas.com/2012/06/que-hace-bibliofilo.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 592

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , on 30/09/2019|

“A part de vehicles de comunicació, cultura i entreteniment, alguns llibres superen la finalitat de la seva lectura i esdevenen, per molt variades raons, en objectes amb apassionats seguidors i admiradors: els bibliòfils, o amants dels llibres. Independentment de l’acte de la lectura, un llibre pot proporcionar noves i diverses satisfaccions, com pot ser contemplar una enquadernació artística, l’exquisidesa de la il·lustració, el que contingui un text o dedicatòria original de l’autor o d’un altre artista relacionat amb el llibre, una edició limitada numerada i irrepetible (com poden ser els facsímils d’incunables o obres clàssiques), imprès amb paper fabricat a l’antiga i amb reproduccions xilogràfiques, una edició príncep de difícil localització, potser un incunable mateix.

L’afició a col·leccionar (del llatí Collectio, recol·lecció, reunió) llibres d’especial valor ha estat sempre en mans de persones amb notables recursos o, sobretot, lligada a llibreters i gent relacionada amb el comerç del llibre, ja que són els que tenen més oportunitats de descobrir, apreciar, conèixer i seleccionar les obres. Els llibreters, per exemple, ja en segles passats, adquirien les biblioteques completes d’escriptors, erudits, col·leccionistes o herències amb la intenció d’assegurar-se les obres de valor i rebutjar o revendre la resta. Són llibres que han estat ocults molt de temps, que es restauren si cal i que veuen la llum algun dia en les subhastes a les llibreries especialitzades.

També hi ha bibliòfils de menor poder adquisitiu i que centren la seva passió en obres aparentment menors, però que en formar col·lecció augmenten el seu valor i afició. És el cas de les especialitzacions: reunir un nombre considerable d’edicions d’un títol concret, d’un autor determinat, d’un il·lustrador, d’una tendència, d’un any, d’un idioma, d’una sèrie completa (novel·les de l’oest, negra, ciència-ficció, còmic), d’una temàtica (tauromàquia, gastronomia, eròtica, medicina, arquitectura, etc.), o fins i tot d’un format, d’un tipus d’enquadernació, del material emprat …

El bibliòfil que pot invertir menys té l’oportunitat de gaudir recorrent a diverses fonts, sempre atent a les petites (o grans) oportunitats que el mercat, el moment o la sort li puguin oferir. La satisfacció, en bibliofília, és molt personal. Sovint, la petita frustració per no poder obtenir una peça determinada ve compensada pel fet de seguir buscant i afegint altres elements que potser no perseguíem, però que encaixen en la nostra col·lecció.

Per al bibliòfil, el llibre ideal per la seva col·lecció ha de tenir interès literari, ser bell i ser únic (o, almenys, que hi hagi molt pocs exemplars com aquest) o formar un conjunt que per si mateix constitueixi una singularitat”.

Extret de la Part I, cap. 06, p.245,  del llibre: “El libro y la edición” , Lluís Borràs Perelló, Ediciones Trea, Gijón, 2015.

“Maese Nicolás leyó pronto las intenciones de aquellos que se consideraban garantes. Supo anticipar que el recelo a toda diferente propuesta exponía a la desaparición escrituras nacidas por afán de conocer o deseo de expresión, por urgencia de crítica o vocación de soñadores. No tardó en condenarse la lectura de libros considerados inconvenientes por decisión unánime del Santo Oficio. El libro condenado carecía ya de valor. Su existencia no hallaba razón y sin ésta  se justificaba destruirlo.

En el acoso al oficio, algunas ciudades obligaron a sus maestros fabricantes de libros a vestir con ropas identificables, para que se conociera por dónde y con quién despachaban, y en otras se impidió cerrar la puerta de la industria de escritura en tanto se trajinara en ella, con lo que un registro inoportuno no daría tiempo a ocultar las hojas tendidas en la prensa. Las bibliotecas padecieron registros frecuentes y en los pasos de frontera se examinó el caràcter de la obra que portaban los viajeros. El empeño por ceñir la escritura y la lectura a los motivos tolerados fue tal, que no tardó en aparecer la idea de listar los libros en índices de títulos prohibidos. Sólo las obras consentidas ganaban licencia para hacerse públicas. Con la vigilancia sobre los fabricantes de libros se evitaba que estos quebrantaran la ley y que de sus prensas salieran obras inconvenientes en grande número”.

La Letra de Plomo: Décimo Diálogo y Final, pp. 316-317. ( autor anònim). Editat per Lavandera Blanca Editores, Madrid, 2004.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »