“ La veritat és que els amants de les llibreries es poden assemblar molt als pelegrins; de vegades, una llibreria té una reputació consagrada, i hi viatgem amb l’esperança de trobar-hi un moment salvífic. Anem a la Skakespeare and Company de París, l’últim tribut de George Whitman a la llibreria del mateix nom regentada per Sylvia Beach, que va publicar l’Ulisses de James Joyce. A la Bertrand de Lisboa, que va obrir el 1732 i es va traslladar a la seva ubicació actual a la Rua Garrett després que la llibreria quedés destruïda arran del gran terratrèmol del 1755. A la Selexyz Dominicanen, que ocupa una església del segle XIII a Maastricht i solia fer les funcions d’un cobert per a bicicletes particularment esplendorós. A l’ara difunta Rizzoli del carrer 57 Oest de Nova York, amb les seves espectaculars aranyes de llum i baixos relleus, o a la Moriota Shoten de Tòquio, que en
Hay-on-Wye
qualsevol moment ven exemplars múltiples d’un sól llibre. A Hay-on-Wye, una població de 1.500 ànimes situada a la frontera entre Anglaterra i Gal·les que té dues dotzenes de llibreries, i que cada any augmenta per un breu lapse de temps, a fi d’allotajar una quantitat de persones fins a cinquanta vegades superior a la pròpia població mentre acull el seu famós festival, descrit una vegada per Bill Clinton com ‘ el Woodstock de la ment’.
Tanmateix, a la majoria de nosaltres, les epifanies de llibreria més riques ens han esdevingut no en llocs als quals hem arribat deambulant cansadament con cercador piedosos, sinó en d’altres amb els quals vam ensopegar per atzar”.
De la Introducció del llibre “Tafanejar. Llibreries del món”, escrita per l’editor Henry Hitchingss, p.20-21.
Selexyz Dominicanen a Maastricht
“ El libro como obra de arte invita al espectador-lector a “leer lo visual y a mirar lo textual”. Hay dos miradas que confluyen tanto en el que crea el libro como en el espectador-lector, una mirada interior o introspección visual y una mirada exterior o expresión literal…
El libro como objeto de arte es eminentemente interdisciplinar, se abre a un sinfín de disciplinas y enfoques múltiples. Es también un libro que despierta todos los sentidos para ganarse el sinsentido del sentido del libro tradicional y a su vez nos ofrece la libertad creativa desnuda de quien lo concibe. Suele ser, por lo general, un ejemplar único ( libro original, libro montaje, libro reciclado…) y seriado ( oscilan entre 1 y 1000 aproximadamente) y la figura del editor no suele intervenir en ese tipo de libros.
Éstas son características todas ellas objetivables y fácilmente perceptibles pero hay una característica que debemos mencionar y que creemos que es especialmente relevante: el libro como objeto de arte tiene un espíritu de “universalidad”, construye un mensaje, a ser posible universal, es más amplio y más internacional, y en eso reside la encrucijada entre el contenido y la forma. En cierta manera el libro como obra de arte constata la amplia red de conexiones a las que está unido, así pues, si recordamos las palabras de Michel Foucault refiriéndose al libro tradicional, en La arqueología del saber, nos daremos cuenta de que el libro como obra de arte va más lejos va siempre más allá, está inmerso en alusiones constantes a otros libros, frases, estableciendo una red”.
Article:”El libro como obra de arte y como documento especial” de Magda Polo Pujadas,a Anales de Documentación, 2011, vol.14, nº 1.
Llibreria Rizzoli a New York ( ara tancada)