LXXXI
Edició molt il·lustrada
sempre es veu sol·licitada,
que els llibres amb força sants
agraden als xics i als grans.
LXXXII
Pel qui ven és irritant
aquell que, dissimulant,
s’empassa una obra completa
sens gastar-se una pesseta.
LXXXIII
No compris un receptari
pensant fer-te milionari,
que en anar a la botiga
la recepta sol fer figa.
LXXXIV
Fa llibreter molt sabata
no entendre en romà una data.
I més encar, dir: quint-pis
quan es tracta del Kempis.
LXXXV
Hi ha pallús que res li raca
per ‘La Creu de Caravaca’.
És molt bo aquest llibre vell…
pel qui duu llana al clatell.
LXXXVI
El comprador de música
llegeix la peça i somica,
i un cop tot ho ha ‘somicat’…
ho deixa desarreglat.
LXXXVII
És un crim de bibliofília
que amb el bon gust no concilia,
dels llibres treure els gravats
i deixa-los mutilats.
LXXXVIII
Els llibres de comptes fets
són per als analfabets.
I els tenen per preferits
els que compten amb els dits.
LXXXIX
Si ets llibreter d’ocasió
no et faci pô el carretó.
Mes si la compra s’ho val
llogaràs la gent que cal.
XC
Els llibres dels corredors
paga’ls a preus superiors,
puix ningú de franc treballa
per portar-te una troballa.
Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
Gòtica de forma ( Gotisch)
“ Ha de conocer bien los papeles, su historia, y para ello las materias más comúnmente empleadas en su fabricación en los diferentes siglos; sus tamaños, en los diferentes países; sus pesos más corrientes y procedimientos de encolajes, carteo, etc. Sin este conocimiento del papel, difícilmente puede distinguirse una página restaurada en el conjunto de un texto; un libro incólume de un libro restaurado por un experto.
Gòtica de summa (Rundgotisch)
Se han de conocer, también, los tipos de imprenta, de manera suficiente para no confundir un gótico de forma con un gótico de Summa o con un gótico de fractura, un Aldino con un Elzeviriano, un Tory con un Garamond, un Plantino con un Ibarra, un Chetelham con un Cochin, un Didot con un Bodoni, y en todo caso pueda distinguir por sus páginas impresas, y sin mirar la portada ni consultar el colofón, el siglo, al menos, a que pertenece un libro, como el arqueólogo clasifica un edificio y determina la época en que fue construido sin siquiera entrar en él ni consultar la guía o los documentos de su archivo.
Ha de conocer también los innovadores y creadores de tipos, al menos los más notables, porque sólo conociéndolos podrá lograr ejemplares en que por vez primera se hayan empleado, explicar su mérito, ponderar su valor y hacer surgir en el cliente bibliófilo el afán de adquirirlos y de pagarlos a buen precio”.
Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 26-27.
Gòtica de fractuta ( Fraktur)