XCI
D’un llibre tronat i vell,
si saps manejâ el pinzell
i fê anar bé les pastetes,
encara en faràs pessetes.
XCII
Si una compra et surt un dia
no li ho xerris ni a ta tia,
que sovint es dóna el cas
de quedâ amb un pam de nas.
XCIII
Als bibliòfils refinats
no els vagis amb gran formats.
Que en pots petits, s’assegura,
hi ha la bona confitura.
XCIV
Si un remena amb gabardina
vigila’l que algo barrina,
que entre els pispes és corrent
el portar tal instrument.
XCV
El que no és metge i llegeix
obres mèdiques, pateix
tots els mals que el llibre diu
i amb gran neguit sempre viu.
XCVI
Llibreter que no té dèries
classifica per matèries,
i solament els talossos
ho fan per petits i grossos.
XCVII
El que es ven la biblioteca
perquè als fills els manca teca,
mereix, sens dubte, perdó…
Si no és per tal cosa, no.
XCVIII
Amb Tebeos i Patufets
molts xicots guanyen ralets.
I alguns que així han començat
llibreters han acabat.
IC
És una gran ruqueria
llegir anant en tramvia,
que al qui té aquesta fal·lera
li pot costar la cartera.
C
Tothom s’alegra i revifa
somniant, quan dorm, amb la rifa,
pel llibreter l’agradable
és somniar amb l’incunable.
I ara llegidor…
Escolta el consell cent u:
Si trobes que va per tu
quelcom del que es diu aquí
fes el distret, creu-me a mi!
Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
“Importante es también conocer los diferentes procedimientos de imprimir, distinguir lo impreso a mano de la impresión mecánica, y por lo que a la ilustración respecta, sus diferentes procedimientos de reproducción; grabados en madera, biselados, en metal, buril, agua fuerte, punta seca, en litografía, etc., así como también los más modernos procedimientos fotomecánicos y los artísticos, nuevamente empleados, como el pochoir, etc.
La historia de la ilustración del libro, las obras más representativas de cada artista y las más destacadas de cada nación, son también conocimientos que no deben faltar al librero anticuario. Por último, la encuadernación del libro impreso, desde el tránsito de las tablas al cartón, de las encuadernaciones de planchas y hierros fríos a las de mosaico y hierros dorados, las de tipo camafeo, las mudéjares, de Grolier, Maioli, Koberger, encaje, abanico, derôme, fanfarre, cortina, jacobinas, puritanas, etc, etc., que tantos amantes y coleccionistas tienen en ambos mundos.
Enquadernació estil Maioli
Ninguno de estos conocimientos son difíciles de lograr si se pone en ellos algo de perseverancia y mucho de afición, y, sobre todo si se dispone de un guía que lo haya recorrido todo antes y muestre el camino que se ha de seguir. La profesión no es sencilla de alcanzar, pero compensa sobradamente lo que tiene de dificultades con lo que tiene de interesante. El éxito económico no puede fallar a los que la practican con amor y estudian sin cesar; a los buenos expertos, no les faltará nunca la clientela ni el apoyo del capital necesario para desenvolverse”.
Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 27.
Enquadernació ‘a la fanfare’