Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

REVISTA DE LLIBRERIA ANTIQUÀRIA

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre on 14/01/2011| 1 Comment »

Revista de Llibreria Antiquària.

            “Amb aquest número Zero pretenem obrir el solc d’una Revista de Llibreria Antiquària que neix necessàriament modesta, però amb un ferm desig de continuïtat….   

         La Revista, resultat d’una buscada coincidència de criteris d’un grup de llibreters catalans, estarà oberta a totes les realitats que concorren en el meravellós món del llibre antic, com aixó correspon a un mitjà instrumental i idoni d’acostament de cultures, idiomas i maneres de pensar diverses. Bàsicament pretendrà ser una publicació del nostre temps i del nostre país, sense, però, exclusions ni fronteres”.  

          D’aquesta manera s’inicia la Revista de Llibreria Antiquària, l’octubre de 1980, i que malauradament només va arribar a l’any 1986 amb dos números per any.

llibreria-batlleok.JPG

                                      Crec que no cal dir quina llibreria és. 

          Crec que va ser una de les millors revistes sobre Bibliofília que es van fer i es fan, doncs avui poca cosa tenim, Hibris, bona, però molt curta, i anys enrera  Bibliofilia 1949-1957)d’editorial Castàlia, que està força bé, Revista dels Llibres (1925-1926) també interessant  i altres com: Pliegos de Bibliofilia (1998-2004), Noticias Bibliográficas (1988-2006), Cuadernos de Bibliofilia (1978-1987), Esopo (1990-1992), etc., totes revistes que valien la pena, però que per motius diversos han anat desapareixen.

           

3-anuncis3.JPG

                    3 anuncis: una llibreria de Barcelona, un enquadernador

                                           i una llibreria italiana.

              I ho crec perquè tinc la sort de tenir-les totes davant, 13 números, i a quin millor. És (era) una revista amb molta informació, tant bibliològica com bibliogràfica, doncs a més a més de texts sobre moltes matèries era també el catàleg de diverses llibreries de Barcelona i rodalies.

                 costa-marca-lesopook.JPG

                                  2 llibreries de Barcelona i una revista italiana

          En els 13 números hi escriuen més de 60 autors i, per no allargar-me només en posaré 20: Pere Bohigas, Frederic Marès, Miquel Palau i Claveras, J. Ignacio Montobbio, Carles Fisas, Ramon Gabernet, Emilio Brugalla, Luis Montañés,Francesc Fontbona, José Luis Barrio Moya, Alexandre Venegas, Pavel Stepanek, Francesc X. Puig Rovira, Josep Porter, Josep M. Cadena, Joan Crexell, Manuel Tuñón de Lara, Josep Iglésies, Eliseu Trenc Ballester, Jaume Pla. Em sembla que només amb aquesta llista ja s’expliquen moltes coses.

                      fulls-i-3-anuncisok.JPG

Un enquadernador, dues llibreries i dues pàgines parlant de Fulls Volants.

         
           Els texts van des de Llibreries i llibreters a l’enquadernació, passant per: història del llibre, obres rares, llibres vells i bells, gravadors i artistes del llibre, biblioteconomia, col.leccionisme, goigs, bibliografia, exlibris, bibliofília i bibliòfils, exposicions, litografia, calcografia, catàlegs, calendaris, diccionaris, …………. .

         

gomez-flores-i-larxiuok.JPG

Una pàgina del catàleg de la llibreria Gómez Flores i anunci de la llibreria L’Arxiu.

            Només amb aquestes dades ja ni ha prou per veure que la revista era força interessant, però vull afegir-hi unes quantes coses més que encara donen més relleu a aquesta revista. Els autors citats i molts més són importants, però encara hi he d’afegir que també posaven alguns poemes i poesies, relacionades amb el llibre, de Pablo Neruda, Antonio Machado, Alvaro Cunqueiro, Apollinaire, Carner, Bartra, Pere Quart, etc.

                  le-chat-apollinaireok.JPG

Poesia d’Apollinaire.

             Qué més es pot demanar, ah sí, la part bibliográfica. Unes quantes llibreries hi posen uns singulars  catàlegs que  “constitueixen el complement indispensable de la Revista de Llibreria Antiquària”.

            Catàlegs preparats pels respectius llibreters anunciants i obert a tots els llibreters que hi vulguin participar. En els catàlegs hi afegeixen Desiderates per als llibreters i un racò per a llibres “invàlids”, obert a tothom, per completar obres esparces i que possibiliti, en reciprocitat de condicions econòmiques, el canvi de volums desaparionats.

                  oda-de-nerudaok.JPG

Oda de Pablo Neruda.

       

            Les revistes tenen unes 123 pàgines, repartides entre unes 48 dedicades a texts bibliològics, 48 més dedicades als catàlegs i unes 24 de publicitat ( en paper de color verd clar i amb numeració romana) de llibreries ( de Barcelona la majoria, Madrid, Cádiz, Guadalajara,  Palma de Mallorca i d’altres països: Itàlia (9), França, Anglaterra, Argentina, Panamà, Estats Units, Suissa i Alemanya), editorials, enquadernadors, gravadors, impressors, impremtes, paperers, etc.

            I les pàgines dedicades a la publicitat són tan dignes com les altres dedicades a texts, poesies i bibliografía, i per aquest motiu intento ficar aquí unes quantes imatges perquè ho veieu.

orbiblio1ok.JPG

Anuncis de llibreries de Barcelona

            Tot això està molt bé, però jo el que desitjo és que aquesta Revista o una semblant la tornin ( els llibreters, els editors, els impressors, la gent dedicada a les arts del llibre) a editar, crec que es vendria bé, penso que molta gent la voldria tenir i llegir. No crec que el meu desig es faci realitat, però si més gent ho demana i si gent més dedicada  a aquestes coses fa un petit esforç,  estic segur que l’intent valdrà la pena i no será en va.

porter-valls-balaguerok.JPG

Tres llibreries de Barcelona.

sol-i-lluna-1ok.JPG

sol-i-lluna-2ok.JPG

Read Full Post »

Revistes de Bibliofília

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre, Tipografia on 06/01/2011| 2 Comments »

                        alunopost-1-miniatura-300x395-1813.jpg

         

Segur que molts ja coneixeu la pàgina: Hispanoamérica. Artes del Libro  d’En Rodrigo Ortega.

            Jo la vaig trobar buscant coses sobre Bibliofília i va ser una molt grata sorpresa. Té moltes coses interessants, moltes coses per anar aprenent. Aconsello a tothom que hi faci una ullada.

            I ara, després de poder baixar una revista de fa uns quants anys, la Revista Artes del Libro números 1 i 2 encara estic més agraït en Rodrigo.

            La nº 1 té articles com: “ Elogio del libro”, “ Encuadernación”, “ El Arte Tipográfico”, etc., i la nº 2: “ Los libros en la antigüedad”, “ El libro y su ornamentación”, “ La encuadernación”, “ La tipografía y el libro”, etc. , i unes quantes coses més.

            Aquí tenim la revista Hibris i poca cosa més; ara també ha sortit Buxi una altra revista mexicana que és i crec que será força interessant.

            En aquest país ens fan falta més  revistes  dedicades  a la Bibliofília i a la Bibliologia (“ y ciencias afines” com diu en Martínez de Sousa) , el que tenim ara és molt poca cosa.

            Clar que fan falta més coses, una Escola sobre les Arts del Llibre, un Museu del Llibre i de la Impremta, …

                            aldospost-1-miniatura-300x405-1830.jpg

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 209

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre on 30/12/2010| 2 Comments »

        detalles-de-la-decoracion-de-los-entrenervios-escudo-heraldico-familia-colbert-siglo-xviii.jpg 

Es diu que el millor amic que té  l’home és el llibre…

Heu’s aquí perquè com més llibres adquireix i li endolceixen el cor i aclareixen la pensa, més desenganys li estrenyen l’ànima. 

Un bon llibre… .Quin és el bon llibre? Quin és el dolent? No hi ha més llibre bo per a l’ individu que’ l del text identificat amb el pensar de cada u. El de text advers sempre és el llibre malvat… i, anem a sebre quin és el millor…

Quants homes, hi han hagut que a darrera els llibres hi han perdut la vida¡… I això que els assolien per a tenir-ne més, de vida¡… 

El llibre veritat deuria ésser el llibre història, i una mateixa història escrita per dos o més historiadors esdevé ben diferenta de l’ un a l’ altre, restant-li d’ història, només que’ l nom de qui l’ha escrita. El llibre no és cap dona, i hom com a una dona li posa estima, puix li és prodig en ofrenar-li sincerament tot ço que serva en el seu dins. La dona no éscap llibre, i hom com a un llibre li posa amor, encoratjat en la prodigalitat de l’ofrena de tot ço que serva en el seu cor, i fullejant, fullejant asoleixes el fi sense haver gaudit de la sinceritat desitjada. Sempre amaga un secret o altre. 

           La dona és un llibre sense títol, nom d’ autor, ni peu d’ impremta. Com si diguéssim un llibre fora de llei, i per tant no és per a llegir-lo, que tampoc agraeix ni l’ haver-lo mirat.

            L’ infeliç  analfabet és l’ home més feliç del món. Viu en l’ignorància que és el goig de viure sense pena ni glòria. 

           El més verídic llibre és el de  la vida, en quin darrer full s’ hi troba el paragraf més curt i més important, el que ho diu d’ un cop, el Fi, que es llegeix amb els ulls clucs. 

           Que en trobarem d’ homes que maleeixen fins la primera lletra que van conèixer i de les lletres han de viure ¡.  

           Article : “Del Llibre” de F. Giró i Jerré, en el  Almanac de l’ any 1924 de L’ Esquella de la Torratxa, pp. 82 i 84.   

                   emblema-de-don-juan-francisco-pacheco-tellez-giron-duque-de-uceda-siglo-xvii.jpg                 

  “ Resulta extensísima y dramática la lista de las pasiones, rayanas en bibliolatría y bibliomanía, a que el libro ha dado origen, y que ponen de relieve su extensión imprevista y su alcance inusitado. Tras de estos casos, forman legión el número de los amantes que, por juiciosos y prudentes, no son menos dignos de atención y de recuerdo.   

         Pero no se contenta esta rama del comercio librero con que el coleccionista y el bibliófilo amen al libro y sepan sentir la apasionada seducción de sus innumerables atractivos; necesita también la pasión del comerciante mismo. ¡ Cuántas veces la bibliofilia y el propio coleccionista han sido los orígenes de un anticuario¡ Llevados de tan acuciante pasión, han ido invirtiendo en libros, una a una, hasta la última peseta, y un día han tenido que vender sus tesoros para vivir y para poder volver a comprar.   

         Así se explica el que en su brillante historia se den múltiples casos de libreros que exhiben sus obras, las tienen en la tienda, las muestran al público, y cuando llega la hora de desprenderse del ejemplar por el precio fijado se niegan a aceptar la venta, abrazados amorosamente a ellos, como el avaro a su tesoro, temerosos de que puedan arrebatárselo o perderlo. 

            LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo. Ed. El Bibliófilo, M, 1947, pp. 9.

 Imatges: Escut heràldic-Colbert-S:XVIII i Emblema Duc de Uceda-S.XVII

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 207

Posted in Bibliofília, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre on 22/12/2010|

     abraham-portello-theatro-del-orbe-de-la-tierra-anvers-emprenta-plantiniana-juan-baptista-vrintio-1602.jpg   

 “ La bibliofília era una il.lusió que tenia dintre meu. M’hi vaig llançar amb els pocs coneixements d’impressor que tenia i amb l’entusiasme d’obrir-me un nou camí. Des de llavors he anat alternant els encàrrecs de gravador amb els llibres de bibliòfil, que tenen un cost altíssim i exigeixen una dedicació de temps extraordinària. És una feina que no és gens rendible, comparada per exemple amb la d’editar obra gràfica. Una làmina costa molt menys que un llibre i dóna molts més diners al qui l’edita. Els editors que busquen la rendabilitat econòmica no es dediquen als llibres de bibliòfil. Jo m’hi dedico perquè voldria anar construint una obra que tingués un sentit i que fos útil per a les generacions futures. La meva idea és deixar un testimoni del meu temps reunint uns escriptors, uns artistes i unes tècniques apreses del bell ofici de les arts gràfiques en la seva època final, en un moment en què en realitat ja no existeixen les arts gràfiques, perquè ara només hi ha indústries gràfiques. El dia només té vint-i-quatre hores. Anar a poc a poc em permet fer molta feina. El perill seria voler córrer massa. Si ho fes, la gent potser no ho notaria, però jo sí. No vull caure en aquesta trampa. Per sort, no em queden llibres de fons. Em fa il.lusió que la gent s’enamori dels meus treballs. És una sensació de plenitud enorme després del plaer viscut en la complicitat amb els autors dels textos dels llibres. Mentre jo tingui el cent per cent de la responsabilitat de la meva feina, no m’adormiré i aniré aguantant. Per a mi, és molt important que en aquesta societat que ens ha tocat viure jo hagi tingut la sort de treballar en un ofici que té un component de cultura que humanitza”. 

            Article- entrevista: “ Miquel Plana, l’impressor artesà i bibliòfil” de Xevi Planas a Revista de Girona, núm. 190 de setembre-octubre de 1998, pp. 2324. 

  capitols-confraria-santa-maria-manuscrit-miniat-i-daurat-xv.jpg “ Bibliófilos sin libros”:   “ También se da el caso del gran bibliófilo que ha dejado de comprar por la razón de que conoce íntimamente lo bueno y lo malo de los libros, lo malo sobre todo, que no halla ya ninguno digno de su estima. Ha acumulado tanta experiencia que ante cualquier volumen que se le ofrezca por excelente que sea, recuerda amargamente que le pasó ya por las manos otro superior…  

          Y a fuerza de sobreexcitación, termina uno buscando lo imposible, termina uno por enfermar. Se suspira por el libro que no existe y no puede existir, buscando de buena fe ‘ Le contrat Social’ ejemplar de Carlos V, ‘Notre-Dame-de-Paris’ impreso por Geoffroy Tory, o ‘ Justine’ con el escudo de Blanca de Castilla.  

          Con todo, jamás adivinarían ustedes cuál es la variedad de bibliófilo que más abunda. Es el bibliófilo sin un solo libro. -Pero entonces no es un bibliófilo… – van a replicarnos.¡Como¡ Es miembro de una sociedad de bibliófilos. En todas las sociedades de bibliófilos, de cada cinco socios hay cuatro que no tienen libros. Y alguno de ellos incluso justifica espiritualmente su extraña condición.-A mi me basta con  coleccionar… los bibliófilos. ¡ Los encuentro graciosísimos¡ – declaraba uno de los elementos más activos de la Sociedad de Amigos de los libros, de París”.

 Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 40-41.

                                  

                                              dibuixexbloguis1thumbnail131.jpg

  

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 205

Posted in Bibliofília, Oficis del llibre on 02/12/2010|

                   biblio6.jpg  

 “ Merçés a la societat de bibliòfils llenguadocians, i a la bona amistat del culte senyor D. Antoni Castanyer de Sòller, puc tenir una bella edició de la història de Montpeller, en quatre toms voluminosos, curosament impresos. Com pot ésser útil ara renovellar-ne el record, diré que la finalitat no era altre que formar per tot arreu el gust per les belles impresions i per els llibres exhaurits. Eren membres fundadors de la societat els que se suscrivien a un exemplar de paper Wahtman, de Xina o qualsevol altre paper de luxe, relligat ademes en pell o en pergamí, de quiscuna de les obres eixides o que eixirien dins la col.lecció. Es consideraven membres corresponents els bibliòfils que prenien un o més exemplars de les en curs de publicació. Els llibraters no eren exclosos. El títol de membre honorari es concedia an aquelles persones singulars que més excel.lien, tot fomentant el gust per la ciència bibliogràfica. Els noms dels suscriptors s’estampaven a la fi del tom i, a cap d’any, reneixien en un llibre que es repartia gratis entre els membres. El paper se comanava a les millors fàbriques de França, Anglaterra i Holanda, i el tiratge an els millors estampadors…             Les circunstàncies actuals no han permès dur a terme per part de la Associació per la Cultura de Mallorca un pla editorial que tenia concebut i que s’hagués realitzat, segurament, amb èxit.

            Ara que l’amic Mulet ha renovellat la pensada, simpàtica i jovenívola de aplegar els bibliòfils i fer obra positiva, ens pertoca lloar-la i fer opinió entorn d’ella. Compartesc l’optimisme d’En Mulet, i esper, confiadament, que prest ha de sorgir l’editor providencial i el bibliòfil en cap, fent viable la formació del suspirat Grup de Bibliòfils.

  

            Article: “Elogis de ‘Bibliofília’” de Mn. Antoni Pons  a Llevant ( Decenari catòlic mallorquí) del dia 20 de setembre de 1928.

                         biblio10.jpg    

“ – ¿ Es considera impressor abans de tot?. – Abans quan em deien que jo era un artesà em sentia ofés. Ara, en canvi, em sento afalagat. Sóc gravador, artista de bibliòfil. Presumeixo d’un coneixement, que no és mai suficient, d’un ofici que s’ha perdut. L’art de l’impressor és sublim, perquè pot crear meravelles. No és tan sols un art d’imatges. La realització i la intencionalitat de l’impressor hi té molt a veure, encara que siguin imperfectes. Les màquines fan les coses perfectes, però no fan art. L’artista té una tècnica que no és perfecta, però motiva. Cada vegada estic més convençut que els avenços tecnològics en segons quina àrea del disseny tenen un interès efímer. Un dibuix que tingui una mica d’esperit, en canvi, d’aquí a cinquanta anys encara serà un dibuix que suggerirà sentiments. La tècnica només ajuda en un sentit material. L’esperit no es pot basar només en la tècnica. El que ha fet perdurar l’home ha estat l’esperit. Jo no nego la tècnica, però és evident que el tecnicisme d’avui mata l’esperit. La tècnica no servirà de res a l’home sense esperit. La tècnica ens ajuda, però no ens fa persones. La tècnica es mou en un sentit general. Els homes, però, hem de viure en particular. Íntimament, no em serveix de res una màquina que ha utilitzat molta gent. El sentit de l’art és que el fas tu mateix, amb les teves limitacions. Jo m’he anat defensant sempre com he pogut. El meu aprenentatge l’he fet anant a veure exposicions i creant-me uns referents. Les noves generacions, per desgràcia, no en tenen.

  

            Article- entrevista: “ Miquel Plana, l’impressor artesà i bibliòfil” de Xevi Planas a Revista de Girona, núm. 190 de setembre-octubre de 1998, pp. 24.

                                              dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 203

Posted in Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre on 21/11/2010| 2 Comments »

        libro-maravillas-del-mundo-mandeville.jpg

                        Llibre de les meravelles del món- Mandeville

 

 

 

 

 “ Entre los llibreters de més empenta citarèm a Claudi Bornat, del qual en sa època se diu que era ‘Vir sanè in negotio typographico diligens’. Als Corteys, Pere Malo qui tenían les millors estampes de son temps, als Cormellas, qual casa al Call encara està en peu, als Manescals, la familia dels Trinxer qual nom ja trobàm a Valencia en les albors de la imprempta, y no’s donan vergonya de pertànyer al gremi de llibreters los Margarits, Forcad, Miquel del Munt y altres, juristes d’aquella època. Venen a sumarse als llibreters de Barcelona los Lacavallería, Matevat, Dexen, Girart y molts altres que venen de la part de França a donar nova empenta a la estampa y per lo tant al llibre. Han passat per Barcelona a fer son aprenentatge o per establirs’hi los Bueno de Zaragoza, Lizau, Pere Malo, Valero Sierra també aragonès, en Geroni Palol de Girona, los Abadal, etc.

   En 1787 es andador del Gremi en Mateu Echterling, de Ungría, qui s’establí a Barcelona, sortint de sa casa un bell stock de llibres”.

  

 

              “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp.68-69.

 

 

 

 

    “ Per fí podríam posar aquí una llarga llista de personalitats de tota mena que han sigut llibreters o fills de llibreters qui han honrat lo camp de les lletres; sols ne citarèm alguns per no allargar més aquest petit esbós sobre lo ram de llibrería a Barcelona.   Dels Lacavallería ne sortí lo doctor Lacavallería y Dulach, fill de Barcelona, qui escrigué lo cèlebre Gazophilacium catalano-latinum. Dels Cormellas sols lo pare era mercader, son fill fou Doctor en drets. De la casa Rubió n’ha sortit Lo Gayter del Llobregat y don Antoni Rubió y Lluch, honra de les lletres y literatura catalanes. La casa Brusi fundant y aguantant per espay de més de cent anys lo Diari de Barcelona, que fou lo primer diari que s’ha escrit en català ( 22 de Març de 1810), durant uns cinch mesos sa publicació. Y per fí no podèm menys de recordar a la generació present que dels qui contribuiren més al revifament de les arts del llibre en lo segle passat foren don Esteve Paluzíe y Cantalozella y les Cases Piferrer, Ribet, Pons, y Muntaner y Simon.

   De tot aquell esplendor gremial sols ne queda un esfumat recort, y fins sembla que se sent com una aversió a agremiarse, y es que en veritat lo que no’s coneix, no’s pot estimar. Si estessem assadollats del esperit que animava la agremiació d’antany, la qual sols servía pêl millorament de les arts en general, y en particular ‘ perque los richs no oprimesquen los pobres’, son paraules de les ordinacions del 1553, comprendríam la necessitat y utilitat de la metexa, y procuraríam estudiarla per implantarla de nou”.

 

                “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 69-70.

                                                 dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

                           

Read Full Post »

Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques ?

Posted in Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre on 07/11/2010| 5 Comments »

Museu del Llibre i  les Arts Gràfiques de Barcelona .

          “El Museu de les Arts Gràfiques del Poble Espanyol impulsat per Enric Tormo a la década de 1960 volia recollir els vestigis de les impremtes catalanes en un moment de transformació radical. En les dues dècades que va estar en actiu es va fer una tasca valuosa i poc reconeguda. Entre els resultats hi ha una important col.lecció de tipus, una secció de màquines antigues restaurades i un important fons de documents. La jubilació del seu fundador va comportar el tancament del museu malgrat els esforços d’alguns dels responsables, com Pilar Vélez , i d’alguna exposició posterior, com Tresors Gràfics. Aquest fons, adscrit actualmente al Museu d’Arts Decoratives, no és obert al públic. (1).

           Col.leccions de tipus, màquines antigues restaurades, importants fons de documents, on és tot això? És en algún lloc?, diu Jordi Pablo en el llibre mencionat que el fons és al Museu d’Arts Decoratives, però entrant a la web del Museu de les Arts Gràfiques ni en parlan.   

                      3.jpg                                                           Palau de les Arts Gràfiques ara Museu Etnològic 

         

          M’agradaria saber on són realment aquestes coses i perquè ningú es preocupa de que les puguem fruir. En altres llocs hi ha museus dedicats a la impremta que fan goig, sense anar gaire lluny al Monastir de Santa Maria en un poblet prop de València, El Puig, hi tenen un Museu dedicat a la Impremta i a les Arts Gràfiques, que per el que diuen sembla força interessant.

          Com exemples de museus dedicats a les arts gràfiq

ues i al llibre en poso uns quants d’europeus, però n’hi ha un munt per tot arreu:

Musée de l’Imprimerie de Lyon.

Museo nacional de la Imprenta – Oporto.

Museo Plantin-Moretus – Amberes.

Museo Bodoni – Parma. 

Museo Gutenberg – Magunzia.

 Mirant mirant he trobat un periòdic , El Rotativo, fet per alumnes de Periodisme de la Universidad CEU Cardenal Herrera de València, i ves per on ¡ , he trobat una entrevista a la Directora Gral. de Patrimonio Cultural y Museos de la Comunitat Valenciana, on diu, parlant del Museu Nacional de la Impremta i la Obra Gràfica del Monastir de Santa Maria del Puig:“La correcta lectura del proyecto museográfico ha hecho que los fondos se hayan enriquecido con nuevas adquisiciones y depósitos temporales, como la compra de la gran prensa Imperial de Cope & Sherwin y de 63 incunables de la colección del Club Konrad Haebler, así como el depósito de 30 piezas del Museo de la Imprenta del Pueblo Español de Barcelona”.    

                                                             museu-puig1.jpg               Monastir Santa Maria del Puig  

    

         

          Segueixo mirant i trobo: “Però el fons de la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida va més enllà de la desena de màquines que s’hi mostra. Prop d’un centenar de peces, algunes cedides per l’extint Museu d’Arts Gràfiques de Barcelona, d’altres provinents de la desapareguda Impremta Mariana de Lleida, altres més de donacions de material obsolet per l’arribada de les noves tecnologies, o simplement de recopilacions que s’han fet per distints punts de l’Estat espanyol, estan guardades en diferents llocs en espera de ser catalogades definitivament”. 

sala temàtica lleida 3           


                                              Sala Temàtica d’Arts Gràfiques a Lleida   

          

          On? Unes quantes a la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de Lleida, on fan una exposició: “500 anys d’impremta”.  

                             imatgenovoprint1.jpg

                                           Museu de la empresa Novoprint            

  I mirant mirant vaig a parar a l’empresa Novoprint a Sant Andreu de la Barca, i què hi ha? , doncs ni més ni menys que un Museu d’Arts Gràfiques, aquests senyors han dedicat 200 metres de l’empresa per guardar i exposar eines, tipus, llibres, papers, màquines i més coses relacionades amb el món gràfic. Es pot visitar.  

                    No, si a poc a poc resultarà que no fa cap falta un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, però no, sí que fa falta, de moment les coses que he trobat son poques i petites, interessants , per anar fent. Un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques crec que és necessari, un país com el nostre que deu tant a la impremta no pot estar sense un Museu adequat dedicat al món del llibre i de la impremta. 

             Pilar Vélez, ex directora del Museo d’Arts Gràfiques ho va dir o escriure vàries vegades, com per exemple en el capítol “ El patrimoni industrial fotogràfic i arqueologia de la indústria gràfica. Estat de la qüestió”  : “… A partir de l’estudi de Trenc, avui ja considerat un clàssic i punt de referència bàsic d’aquest camp, s’iniciaren altres estudis que combinaven també l’aspecte historicoartístic amb el tècnic. Des del mateix Museu de les Arts Gràfiques  de Barcelona – avui malauradament ‘congelat’– s’impulsà la recerca de tots aquets temes, així com el recull, la catalogació, la conservació, la restauració i la publicació de tots aquests treballs…” (2) .

            Segueixo mirant, i mirant trobo a Figueres l’empresa Gràfiques Montserrat, on tenen un Museu: ‘La impremta antiga’ amb tota mena d’articles i màquines, recomano les fotos. També visitable

                                        grafiques-montserrat-imatge1.jpg                                                             Gràfiques Montserrat a Figueres              

Continuo mirant i arribo a Capellades, on el Museu Molí Paperer és molt digne de visitar-lo, jo en pocs anys ho he fet dues vegades i segur que hi tornaré, val la pena, s’aprenen moltes coses.             

                   molicapellades1.jpg                                                                           Museu Molí Paperer a Capellades              

         

         

           I mirant mirant m’apareix la pàgina del Museo Virtual del Diseño Creativity (MVD), on podeu veure exposicions sobre naips, envoltoris de caramels, felicitacions nadalenques, lletres capitulars, etc.   

                                      

                        barbero.jpg

         

            Segueixo mirant i apareix un altre Museu, a Sant Joan les Fonts, de l’empresa Alzamora Group, també val la pena, amb màquines des del segle XVI.  

                                           

                                                              

                                                    alzamora1.jpg

                                                              Museu Alzamora Group

          No si això del Museu resultarà que a Catalunya tenim el millor del món, però no és així, el Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques no existeix com a tal, hi ha coses per aquí coses per allà, però no està la cosa clara, amb peces deixades a uns i altres i amb un Ajuntament de Barcelona que sembla que té plans, com els anunciats en El Periódico del dia 16 d’abril de l’any 2001 on diuen que l’Ajuntament farà un Museu de Disseny a la Plaça de les Glòries on hi ficaran els museus que ara estan a càrrec del DHUB, però de moment no es veuen per enlloc, no us espanteu, amb això del DHUB, que és alguna cosa així com el Disseny Hub Barcelona i s’encarrega, diuen : “de  la integració d’un museu, un centre i un laboratori adreçat a promoure la comprensió i el bon ús del món del disseny”,  són al Palau Reial de Pedralbes i al carrer Moncada de Barcelona i s’encarreguen del Museu de les Arts Decoratives, del Museu Tèxtil i d’Indumentària i del ‘Gabinet de les Arts Gràfiques’, aquest últim, diuen: “ actualment, com a Gabinet de les Arts Gràfiques i integrat al Disseny Hub Barcelona, les seves col.leccions ( el que queda) s’han instal.lat a les reserves del Palau Reial de Pedralbes”. 

                                       Això de Hub, suposo que de la paraula anglesa que vol dir alguna cosa així com: cubell, galleda o figuradament, centre. Suposo que es referirà a centre, tant els hi costa posar Centre de Disseny de Barcelona o una cosa semblant ?, potser no és de disseny posar-ho en català, a més a més això de DHUB es fins i tot complicat de pronunciar, és més de disseny dir “ens veiem al DeHacUBe” que no pas  “ al Centre de Disseny”?.

                  dhublogo.gif  

Miraré més i ja explicaré més coses, només afegir, de moment, el Museu del llibre Frederic Marés, a la Biblioteca de Catalunya amb més de 1500 documents donats per Marés i amb la possibilitat de fer-hi visites.

Segur que a molts altres pobles i ciutats  de Catalunya hi ha més museus i llocs amb materials relacionats amb les arts gràfiques i els llibres, si algú m’ho fa saber ja ho escriuré un altre dia perquè crec que aquest tema del Museu del llibre i les Arts Gràfiques va per llarg i desitjo que més gent hi parli i més gent hi faci alguna cosa.

 Catalunya es mereix un Museu d’aquestes característiques. Un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques crec que és necessari, un país com el nostre que deu tant a la impremta no pot estar sense un Museu adequat dedicat al món del llibre i de la impremta.  

   (1)   PABLO, Jordi: en el capítol dedicat als Drapaires de: El Gran Llibre dels oficis. Història de la Cultura Catalana, Ed. 62, B, 2006.(2)  )En el llibre Arqueologia de la Comunicació, editat com part de les Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial, per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i celebrades el 1997 a Girona .

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 201

Posted in Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre on 06/11/2010|

                      biblioteca-catalunya1.jpg

“ Botigues de Barcelona”, d’Alexandre Cirici i Aurora Altisent.L’Editorial Lumen acaba de publicar aquest magnífic llibre de format 21 x 22 cm. On Alexandre Cirici ens hi presenta Barcelona com ‘ la ciutat de les botigues’ i ens n’explica la història, i l’anècdota de vint-i-cinc d’elles, que Aurora Altisent ha dibuixat amb la seva traça característica. Cirici diu que aquesta història  ‘que ens sitúa la botiga com el fenomen més medul.lar de la ciutat que hem heredat, ens permet trobar en els vells establiments un testimoniatge excepcionalment vivent encara, de la vida social i el sistema de valors de l’època compresa entre el declinar de la vella societat senyorial i l’alba dels temps de les masses’. Quan els homes s’agruparen en poblat, aquest desenvolupà l’intercanvi de bens i d’idees, fou el lloc del mercat i de la conversa. I si al mercat s’hi ofereixen les coses, a les barberies i a les tavernes, les idees. D’entre aquestes vint-i-cinc botigues que se’ns presenten, hi ha l’Herbolari del Rei, del carrer del Vidre, que és del 1823; la Cereria Subirà del carrer de la Llibreteria – del 1761 – l’Ortopedia Clausolles, la Farmàcia Diví, la Fleca Agustí; el Torrador de Cafè Garriga, l’Antiga Casa Cotchet ( de camiseria) – del 1820 – al Pla de la Boqueria; la fàbrica de flors Oliver, del carrer de la Palla – del 1793 – , i ‘ la Llibreria dels Set savis’, fundada en 1923 per Josep Porter al carrer de Valladolid, de Sants, passada després al carrer de Mont-sió – al lloc dels Quatre Gats – , després al carrer de la Canuda on ara hi ha la Sala Mozart, per anar al carrer dels Arcs i finalment tornar on és ara al carrer de la Canuda, a Can Babra i pel Portal de l’Angel al Palau del Marquès de Barberà. Josep Porter ha publicat, diu Cirici, des del 1925, més de 2000 catàlegs de la seva llibreria antiquària, i ha creat l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, editant-hi revistes de bibliofília catalana, així com espanyola i americana, la ‘Papyrus’. Llibreria de gran categoria per a l’expansió de la cultura catalana sobre tot als Estats Units, que avui és estatge del museu de fotografia i cinema – aquest únic al món – que ha creat el seu fill Miquel Porter i Moix. Aquest llibre de les botigues de Barcelona val la pena de tenir-lo”. 

Article a La Vanguardia del 17 de maig de 1979, pp. 48, en la secció Libros – El llibre català  a càrrec de J.V. .

                                            dibuixexbloguis1thumbnail14.jpg

Read Full Post »

Oficis del Llibre 22

Posted in Fires i Mercats, Llibres, Oficis del llibre on 31/10/2010| 3 Comments »

Drapaires

El drapaire era un ofici menystingut i admirat alhora: menystingut com l’escombriaire; admirat com a arquetipus una mica bohemi de personatges singulars, mig adaptats, murris i, de vegades, capaços d’enriquir-se.

                                   drapaire2.jpg 

El drapaire recollia draps vells, paper, metall, vidre i tota mena d’objectes de rebuig, per comerciar-hi.

                        drapaire3.jpg

En l’escala més baixa de l’ofici hi ha els qui destriaven, en el munts de deixalles dels abocadors d’escombraries, allò que hi pogués haver d’aprofitable, una activitat que associem dierectament amb algunes imatges de miseria que ens arriben avui del tercer Món. En l’altre extrem trobem el drapaire proveïdor d’antiquaris i llibreters de vell, que és una activitat encara actual.

                      encants1.jpg

Els encants eren, i ho són encara, l’espai idoni per al comerç dels drapaires. Els drapaires de barri, en canvi, els que tenienj botiga, han sofert una gran davallada, gairebé fins a desaparèixer.

                            encants2.bmp

Els dos estris bàsics del drapaire eren el sac i el ganxo. Els rodaires, amb un punt més de categoría, anaven amb un carro i una mula. A la barana del carro duien penjada una peça de ferro que feien dringar per anunciar la seva presència.

                                    encants4.jpg

L’evolució de les fires dels encants a la ciutat de Barcelona és prou interessant. Al segle XIV hi havia al costat de la Llotja uns encants on se suhhastaven mobles i objectes provinents de desnonaments i desallotjaments. Des de mitjan segle XVIII durant el segle XIX, estaven situats a la part baixa de la Rambla.

                       bellcaire1.jpg

El mercat de la Rambla es començà a conèixer com a fira de bellcaire, un nom que ha tingut interpretacions diverses: des dels qui elo consideren una evocació humorística de la gran fira provençal de Bellcaire, on anaven molts catalans, finas als qui li atribueixen l’etimologia ‘ vell caire’, en referencia als objectes venuts. Cap al 1880 els encants es traslladaren al passeig de Sant Joan, però poc abans del 1888 van tornar a ser traslladats a la rodalia del mercat de Sant Antoni, on es van mantener fins al 1928, quan van ser traslladats a l’emplaçament actual, a la plaça de les Glòries.

                           bellcaire2.jpg

El vestigi del pas dels encants pel mercat de Sant Antoni és la fira de llibres vells ( i moltes altres coses que aviat no deixaran lloc als llibres) que encara avui es fa en aquest indret. Santiago Rusiñol va descriure amb lirisme els objectes que s’hi venien: ‘ tot recorda allí alguna cosa que fou i ja no és res; cada fragment porta en sa pàtina suada el contacte d’una carinyosa mà, el segell d’una il.lusió o l’urpada del desengany’.

                        bellcaire3.jpg 

No eren aquests els únics llocs de Barcelona on els drapaires feien regularment les seves vendes. Hi havia hagut també uns encants a l’actual avinguda de Mistral ( encants de la Creu Coberta), i al barri de Gràcia, fins a la década del 1940, s’hi feien uns encants el diumenge a la plaça del Sol”.

                        encants5.jpg

Extret de Jordi Pablo a El Gran Llibre dels Oficis Perduts ( Hª. De la Cultura Catalana), Ed. 62, B, 2006, pp. 246-249.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 200

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Oficis del llibre on 29/10/2010| 2 Comments »

               libro%20antiguo1.jpg

 

 

“A l’hora de formular els meus desigs d’èxit per aquesta Fira del Llibre barcelonina, voldria recordar la quantitat de protagonistes anònims que fan que el sector bellugui: des dels vells linotipistes als nous teclistes, passant pels compaginadors i pels que traballen als magatzems; vull recordar els correctors tipogràfics, els il.lustradors i els que dissenyen les cobertes, i els enquadernadors, i els responsables dels departaments de producció, i els administratius, i els distribuïdors, i els llibreters, i els que, als mitjans de comunicació, comenten les novetats editorials. I a les bibliotecàries, les amigues més fidels dels llibres. Fill d’impressor, germà d’impressor, he viscut tota la vida amb els dits tacats de tinta i he après a tocar cada llibre per sentir que cada tipus de paper, com cada pell, té un tacte diferent. És important recuperar, a través dels llibres, la sensibilitat epidèrmica, la passió pel matís”.

  

Ignasi Riera, part del pregó pronunciat per l’escriptor en la inauguració de la Fira del Llibre de Barcelona l’any 1990, a La Vanguardia del 5 de juny, p. 15.

 

  “ L’edició bibliofílica dels primers anys del segle s’associa indestriablement amb el Modernisme i, en paraules de Pere Bohigas, ‘ és el resultat de la fusió de dos corrents i un de filiació romàntica, que es compongué pricipalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres’.

Dins el primer dels corrents indicats per Bohigas, correspon cronològicament el primer lloc a la Societat Catalana de Bibliòfils, que, presidida per Pau Font de Rubinat ( i amb 31 integrants més, entre els quals Eduard Toda, Isidre Bonsoms, Francesc Matheu, Antonio Rubió i Lluch i Santiago Rusiñol), entre 1905 i 1912 publica deu títols, la gran majoria amb textos medievals catalans i tots estampats per Oliva de Vilanova. La segueixen el recull de Textos Catalans Antichs, iniciativa de tres ‘ companys bibliòfils’ ( Lluís Faraudo de Saint-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substituït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas), que entre 1906 i 1917 donen a l’estampa de La Acadèmica ( de Serra germans i Russell) un total de 18 fascicles, amb gravats inspirats en l’estil de les edicions incunables i gòtiques.

  L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya.  Pp. 179.  

                                                                                

                                                             dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

         

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »