Biblioaprenent

Drapaires

El drapaire era un ofici menystingut i admirat alhora: menystingut com l’escombriaire; admirat com a arquetipus una mica bohemi de personatges singulars, mig adaptats, murris i, de vegades, capaços d’enriquir-se.

El drapaire recollia draps vells, paper, metall, vidre i tota mena d’objectes de rebuig, per comerciar-hi.

En l’escala més baixa de l’ofici hi ha els qui destriaven, en el munts de deixalles dels abocadors d’escombraries, allò que hi pogués haver d’aprofitable, una activitat que associem dierectament amb algunes imatges de miseria que ens arriben avui del tercer Món. En l’altre extrem trobem el drapaire proveïdor d’antiquaris i llibreters de vell, que és una activitat encara actual.

Els encants eren, i ho són encara, l’espai idoni per al comerç dels drapaires. Els drapaires de barri, en canvi, els que tenienj botiga, han sofert una gran davallada, gairebé fins a desaparèixer.

Els dos estris bàsics del drapaire eren el sac i el ganxo. Els rodaires, amb un punt més de categoría, anaven amb un carro i una mula. A la barana del carro duien penjada una peça de ferro que feien dringar per anunciar la seva presència.

L’evolució de les fires dels encants a la ciutat de Barcelona és prou interessant. Al segle XIV hi havia al costat de la Llotja uns encants on se suhhastaven mobles i objectes provinents de desnonaments i desallotjaments. Des de mitjan segle XVIII durant el segle XIX, estaven situats a la part baixa de la Rambla.

El mercat de la Rambla es començà a conèixer com a fira de bellcaire, un nom que ha tingut interpretacions diverses: des dels qui elo consideren una evocació humorística de la gran fira provençal de Bellcaire, on anaven molts catalans, finas als qui li atribueixen l’etimologia ‘ vell caire’, en referencia als objectes venuts. Cap al 1880 els encants es traslladaren al passeig de Sant Joan, però poc abans del 1888 van tornar a ser traslladats a la rodalia del mercat de Sant Antoni, on es van mantener fins al 1928, quan van ser traslladats a l’emplaçament actual, a la plaça de les Glòries.

El vestigi del pas dels encants pel mercat de Sant Antoni és la fira de llibres vells ( i moltes altres coses que aviat no deixaran lloc als llibres) que encara avui es fa en aquest indret. Santiago Rusiñol va descriure amb lirisme els objectes que s’hi venien: ‘ tot recorda allí alguna cosa que fou i ja no és res; cada fragment porta en sa pàtina suada el contacte d’una carinyosa mà, el segell d’una il.lusió o l’urpada del desengany’.

No eren aquests els únics llocs de Barcelona on els drapaires feien regularment les seves vendes. Hi havia hagut també uns encants a l’actual avinguda de Mistral ( encants de la Creu Coberta), i al barri de Gràcia, fins a la década del 1940, s’hi feien uns encants el diumenge a la plaça del Sol”.

Extret de Jordi Pablo a El Gran Llibre dels Oficis Perduts ( Hª. De la Cultura Catalana), Ed. 62, B, 2006, pp. 246-249.