“ La bibliofília era una il.lusió que tenia dintre meu. M’hi vaig llançar amb els pocs coneixements d’impressor que tenia i amb l’entusiasme d’obrir-me un nou camí. Des de llavors he anat alternant els encàrrecs de gravador amb els llibres de bibliòfil, que tenen un cost altíssim i exigeixen una dedicació de temps extraordinària. És una feina que no és gens rendible, comparada per exemple amb la d’editar obra gràfica. Una làmina costa molt menys que un llibre i dóna molts més diners al qui l’edita. Els editors que busquen la rendabilitat econòmica no es dediquen als llibres de bibliòfil. Jo m’hi dedico perquè voldria anar construint una obra que tingués un sentit i que fos útil per a les generacions futures. La meva idea és deixar un testimoni del meu temps reunint uns escriptors, uns artistes i unes tècniques apreses del bell ofici de les arts gràfiques en la seva època final, en un moment en què en realitat ja no existeixen les arts gràfiques, perquè ara només hi ha indústries gràfiques. El dia només té vint-i-quatre hores. Anar a poc a poc em permet fer molta feina. El perill seria voler córrer massa. Si ho fes, la gent potser no ho notaria, però jo sí. No vull caure en aquesta trampa. Per sort, no em queden llibres de fons. Em fa il.lusió que la gent s’enamori dels meus treballs. És una sensació de plenitud enorme després del plaer viscut en la complicitat amb els autors dels textos dels llibres. Mentre jo tingui el cent per cent de la responsabilitat de la meva feina, no m’adormiré i aniré aguantant. Per a mi, és molt important que en aquesta societat que ens ha tocat viure jo hagi tingut la sort de treballar en un ofici que té un component de cultura que humanitza”.
Article- entrevista: “ Miquel Plana, l’impressor artesà i bibliòfil” de Xevi Planas a Revista de Girona, núm. 190 de setembre-octubre de 1998, pp. 2324.
“ Bibliófilos sin libros”: “ También se da el caso del gran bibliófilo que ha dejado de comprar por la razón de que conoce íntimamente lo bueno y lo malo de los libros, lo malo sobre todo, que no halla ya ninguno digno de su estima. Ha acumulado tanta experiencia que ante cualquier volumen que se le ofrezca por excelente que sea, recuerda amargamente que le pasó ya por las manos otro superior…
Y a fuerza de sobreexcitación, termina uno buscando lo imposible, termina uno por enfermar. Se suspira por el libro que no existe y no puede existir, buscando de buena fe ‘ Le contrat Social’ ejemplar de Carlos V, ‘Notre-Dame-de-Paris’ impreso por Geoffroy Tory, o ‘ Justine’ con el escudo de Blanca de Castilla.
Con todo, jamás adivinarían ustedes cuál es la variedad de bibliófilo que más abunda. Es el bibliófilo sin un solo libro. -Pero entonces no es un bibliófilo… – van a replicarnos.¡Como¡ Es miembro de una sociedad de bibliófilos. En todas las sociedades de bibliófilos, de cada cinco socios hay cuatro que no tienen libros. Y alguno de ellos incluso justifica espiritualmente su extraña condición.-A mi me basta con coleccionar… los bibliófilos. ¡ Los encuentro graciosísimos¡ – declaraba uno de los elementos más activos de la Sociedad de Amigos de los libros, de París”.
Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 40-41.
Biblioaprenent 