Biblioaprenent

“A l’hora de formular els meus desigs d’èxit per aquesta Fira del Llibre barcelonina, voldria recordar la quantitat de protagonistes anònims que fan que el sector bellugui: des dels vells linotipistes als nous teclistes, passant pels compaginadors i pels que traballen als magatzems; vull recordar els correctors tipogràfics, els il.lustradors i els que dissenyen les cobertes, i els enquadernadors, i els responsables dels departaments de producció, i els administratius, i els distribuïdors, i els llibreters, i els que, als mitjans de comunicació, comenten les novetats editorials. I a les bibliotecàries, les amigues més fidels dels llibres. Fill d’impressor, germà d’impressor, he viscut tota la vida amb els dits tacats de tinta i he après a tocar cada llibre per sentir que cada tipus de paper, com cada pell, té un tacte diferent. És important recuperar, a través dels llibres, la sensibilitat epidèrmica, la passió pel matís”.

Ignasi Riera, part del pregó pronunciat per l’escriptor en la inauguració de la Fira del Llibre de Barcelona l’any 1990, a La Vanguardia del 5 de juny, p. 15.

  “ L’edició bibliofílica dels primers anys del segle s’associa indestriablement amb el Modernisme i, en paraules de Pere Bohigas, ‘ és el resultat de la fusió de dos corrents i un de filiació romàntica, que es compongué pricipalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres’.

Dins el primer dels corrents indicats per Bohigas, correspon cronològicament el primer lloc a la Societat Catalana de Bibliòfils, que, presidida per Pau Font de Rubinat ( i amb 31 integrants més, entre els quals Eduard Toda, Isidre Bonsoms, Francesc Matheu, Antonio Rubió i Lluch i Santiago Rusiñol), entre 1905 i 1912 publica deu títols, la gran majoria amb textos medievals catalans i tots estampats per Oliva de Vilanova. La segueixen el recull de Textos Catalans Antichs, iniciativa de tres ‘ companys bibliòfils’ ( Lluís Faraudo de Saint-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substituït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas), que entre 1906 i 1917 donen a l’estampa de La Acadèmica ( de Serra germans i Russell) un total de 18 fascicles, amb gravats inspirats en l’estil de les edicions incunables i gòtiques.

  L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya.  Pp. 179.