Biblioaprenent

Es diu que el millor amic que té  l’home és el llibre…

Heu’s aquí perquè com més llibres adquireix i li endolceixen el cor i aclareixen la pensa, més desenganys li estrenyen l’ànima. 

Un bon llibre… .Quin és el bon llibre? Quin és el dolent? No hi ha més llibre bo per a l’ individu que’ l del text identificat amb el pensar de cada u. El de text advers sempre és el llibre malvat… i, anem a sebre quin és el millor…

Quants homes, hi han hagut que a darrera els llibres hi han perdut la vida¡… I això que els assolien per a tenir-ne més, de vida¡… 

El llibre veritat deuria ésser el llibre història, i una mateixa història escrita per dos o més historiadors esdevé ben diferenta de l’ un a l’ altre, restant-li d’ història, només que’ l nom de qui l’ha escrita. El llibre no és cap dona, i hom com a una dona li posa estima, puix li és prodig en ofrenar-li sincerament tot ço que serva en el seu dins. La dona no éscap llibre, i hom com a un llibre li posa amor, encoratjat en la prodigalitat de l’ofrena de tot ço que serva en el seu cor, i fullejant, fullejant asoleixes el fi sense haver gaudit de la sinceritat desitjada. Sempre amaga un secret o altre. 

           La dona és un llibre sense títol, nom d’ autor, ni peu d’ impremta. Com si diguéssim un llibre fora de llei, i per tant no és per a llegir-lo, que tampoc agraeix ni l’ haver-lo mirat.

            L’ infeliç  analfabet és l’ home més feliç del món. Viu en l’ignorància que és el goig de viure sense pena ni glòria. 

           El més verídic llibre és el de  la vida, en quin darrer full s’ hi troba el paragraf més curt i més important, el que ho diu d’ un cop, el Fi, que es llegeix amb els ulls clucs. 

           Que en trobarem d’ homes que maleeixen fins la primera lletra que van conèixer i de les lletres han de viure ¡.  

           Article : “Del Llibre” de F. Giró i Jerré, en el  Almanac de l’ any 1924 de L’ Esquella de la Torratxa, pp. 82 i 84.   

  “ Resulta extensísima y dramática la lista de las pasiones, rayanas en bibliolatría y bibliomanía, a que el libro ha dado origen, y que ponen de relieve su extensión imprevista y su alcance inusitado. Tras de estos casos, forman legión el número de los amantes que, por juiciosos y prudentes, no son menos dignos de atención y de recuerdo.   

         Pero no se contenta esta rama del comercio librero con que el coleccionista y el bibliófilo amen al libro y sepan sentir la apasionada seducción de sus innumerables atractivos; necesita también la pasión del comerciante mismo. ¡ Cuántas veces la bibliofilia y el propio coleccionista han sido los orígenes de un anticuario¡ Llevados de tan acuciante pasión, han ido invirtiendo en libros, una a una, hasta la última peseta, y un día han tenido que vender sus tesoros para vivir y para poder volver a comprar.   

         Así se explica el que en su brillante historia se den múltiples casos de libreros que exhiben sus obras, las tienen en la tienda, las muestran al público, y cuando llega la hora de desprenderse del ejemplar por el precio fijado se niegan a aceptar la venta, abrazados amorosamente a ellos, como el avaro a su tesoro, temerosos de que puedan arrebatárselo o perderlo. 

            LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo. Ed. El Bibliófilo, M, 1947, pp. 9.

 Imatges: Escut heràldic-Colbert-S:XVIII i Emblema Duc de Uceda-S.XVII