Biblioaprenent

                        Llibre de les meravelles del món- Mandeville

 “ Entre los llibreters de més empenta citarèm a Claudi Bornat, del qual en sa època se diu que era ‘Vir sanè in negotio typographico diligens’. Als Corteys, Pere Malo qui tenían les millors estampes de son temps, als Cormellas, qual casa al Call encara està en peu, als Manescals, la familia dels Trinxer qual nom ja trobàm a Valencia en les albors de la imprempta, y no’s donan vergonya de pertànyer al gremi de llibreters los Margarits, Forcad, Miquel del Munt y altres, juristes d’aquella època. Venen a sumarse als llibreters de Barcelona los Lacavallería, Matevat, Dexen, Girart y molts altres que venen de la part de França a donar nova empenta a la estampa y per lo tant al llibre. Han passat per Barcelona a fer son aprenentatge o per establirs’hi los Bueno de Zaragoza, Lizau, Pere Malo, Valero Sierra també aragonès, en Geroni Palol de Girona, los Abadal, etc.

   En 1787 es andador del Gremi en Mateu Echterling, de Ungría, qui s’establí a Barcelona, sortint de sa casa un bell stock de llibres”.

              “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp.68-69.

    “ Per fí podríam posar aquí una llarga llista de personalitats de tota mena que han sigut llibreters o fills de llibreters qui han honrat lo camp de les lletres; sols ne citarèm alguns per no allargar més aquest petit esbós sobre lo ram de llibrería a Barcelona.   Dels Lacavallería ne sortí lo doctor Lacavallería y Dulach, fill de Barcelona, qui escrigué lo cèlebre Gazophilacium catalano-latinum. Dels Cormellas sols lo pare era mercader, son fill fou Doctor en drets. De la casa Rubió n’ha sortit Lo Gayter del Llobregat y don Antoni Rubió y Lluch, honra de les lletres y literatura catalanes. La casa Brusi fundant y aguantant per espay de més de cent anys lo Diari de Barcelona, que fou lo primer diari que s’ha escrit en català ( 22 de Març de 1810), durant uns cinch mesos sa publicació. Y per fí no podèm menys de recordar a la generació present que dels qui contribuiren més al revifament de les arts del llibre en lo segle passat foren don Esteve Paluzíe y Cantalozella y les Cases Piferrer, Ribet, Pons, y Muntaner y Simon.

   De tot aquell esplendor gremial sols ne queda un esfumat recort, y fins sembla que se sent com una aversió a agremiarse, y es que en veritat lo que no’s coneix, no’s pot estimar. Si estessem assadollats del esperit que animava la agremiació d’antany, la qual sols servía pêl millorament de les arts en general, y en particular ‘ perque los richs no oprimesquen los pobres’, son paraules de les ordinacions del 1553, comprendríam la necessitat y utilitat de la metexa, y procuraríam estudiarla per implantarla de nou”.

                “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 69-70.

Read Full Post »

“ Botigues de Barcelona”, d’Alexandre Cirici i Aurora Altisent.L’Editorial Lumen acaba de publicar aquest magnífic llibre de format 21 x 22 cm. On Alexandre Cirici ens hi presenta Barcelona com ‘ la ciutat de les botigues’ i ens n’explica la història, i l’anècdota de vint-i-cinc d’elles, que Aurora Altisent ha dibuixat amb la seva traça característica. Cirici diu que aquesta història  ‘que ens sitúa la botiga com el fenomen més medul.lar de la ciutat que hem heredat, ens permet trobar en els vells establiments un testimoniatge excepcionalment vivent encara, de la vida social i el sistema de valors de l’època compresa entre el declinar de la vella societat senyorial i l’alba dels temps de les masses’. Quan els homes s’agruparen en poblat, aquest desenvolupà l’intercanvi de bens i d’idees, fou el lloc del mercat i de la conversa. I si al mercat s’hi ofereixen les coses, a les barberies i a les tavernes, les idees. D’entre aquestes vint-i-cinc botigues que se’ns presenten, hi ha l’Herbolari del Rei, del carrer del Vidre, que és del 1823; la Cereria Subirà del carrer de la Llibreteria – del 1761 – l’Ortopedia Clausolles, la Farmàcia Diví, la Fleca Agustí; el Torrador de Cafè Garriga, l’Antiga Casa Cotchet ( de camiseria) – del 1820 – al Pla de la Boqueria; la fàbrica de flors Oliver, del carrer de la Palla – del 1793 – , i ‘ la Llibreria dels Set savis’, fundada en 1923 per Josep Porter al carrer de Valladolid, de Sants, passada després al carrer de Mont-sió – al lloc dels Quatre Gats – , després al carrer de la Canuda on ara hi ha la Sala Mozart, per anar al carrer dels Arcs i finalment tornar on és ara al carrer de la Canuda, a Can Babra i pel Portal de l’Angel al Palau del Marquès de Barberà. Josep Porter ha publicat, diu Cirici, des del 1925, més de 2000 catàlegs de la seva llibreria antiquària, i ha creat l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, editant-hi revistes de bibliofília catalana, així com espanyola i americana, la ‘Papyrus’. Llibreria de gran categoria per a l’expansió de la cultura catalana sobre tot als Estats Units, que avui és estatge del museu de fotografia i cinema – aquest únic al món – que ha creat el seu fill Miquel Porter i Moix. Aquest llibre de les botigues de Barcelona val la pena de tenir-lo”. 

Article a La Vanguardia del 17 de maig de 1979, pp. 48, en la secció Libros – El llibre català  a càrrec de J.V. .

Read Full Post »

“ Es curiosa la acta dels llibreters del dia 21 de Març de 1577. Diu axís:’Fonch proposat per Antoni  Oliver, cònsol en cap, que com la Cobfraría dels libreters de la present ciutat aporten un plet ab los estampers y que ellsdits cònsols no poden aportar lo treball de dit plet, que sia servit lo concell de tots los libretersa elegir persones suficients per a tal cars, per a que ab nom de tota la confraría proven fer qualsevols coses tocants al plet de dits estampers y a altres plets y questions si en lo any present n’hi haurà, axí les que son mogudes, com les que per avant se mouràn durant dit any.’ No hem pogut investigar res sobre aquests plets, que fóta molt curiós lo poderlos fullejar. Si un día l’arxíu de la Audiencia s’obre al públich procurarèm seguir aquesta interessant investigació.   De tots modos los estampers se proposan per sa part legalisar sa situació, y intentan formar gremi apart, a fí de no anar supeditats als llibreters, y en 1676 acudexen al Concell de Cent demanant se’ls concedesca organisació gremial propria. En 1678 repetexen la súplica, la justificació de la cual es interessentíssima a les arts del llibre, mes los llibreters, en memorial també molt rahonat, rebaten sos arguments, justificant que los estampers no deuen, ni poden, ni es útil a la ciutat que se constituescan gremialment, puix la ciutat no està tan avençada en dita art que puga prescindir del concurs del extranger, al qual se deu facilitar la entrada en nostra ciutat per a assimilarse tot lo concernent a la dita art d’imprimir.   Los estampers no cedexen, y en 1684, anant al devant los Figueró, y Jolis, obtenen dels Concellers unes ordinacions propries qual importancia donarèm a conèxer en altra ocasió. Los llibreters ho saben a temps, a apelan al Concell de Cent logrant tornar les coses a son primitiu estat. Per fí, en temps de Carles III veyèm quw’s fonen abdues entitats per dirse Gremi de llibreters y impressors, anant des d’aleshores tots junts”.                              “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 65-66.

Read Full Post »

“ XIV .  Libreros Encuadernadores.  Este oficio, que después que la imprenta empezó á extenderse por España desde 1471 llegó a ser uno de los más florecientes de Barcelona, cuenta sus primitivas ordenanzas gremiales en el año 1446, en que el magistrado Municipal le señaló dos Cónsules para la administración de su policía. El año antecedente el mismo Magistrado había publicado un vando para aquietar, y conciliar las diferencias entre los encuadernadores y tratantes en pergamino y papel, por el qual se mandó que ninguna persona pudiese comprar ni vender papeles y pergaminos sin denunciar dentro el término de dos días al común de los encuadernadores el surtido que se hubiese comprado, afín de que los individuos de este oficio pudiesen escoger la porción que quisiesen de ellos hasta los dos tercios a coste y costas; que dicho comprador no pudiese recibir el surtido hasta pasado un día natural de la denunciación; y a este tenor siguen otras precauciones y disposiciones sobre el orden del repartimiento.

            Pero el cuerpo de ordenanzas más completo, autorizado y auténtico que el gremio tiene inserto en su Llibro Consular, son los estatutos que en 2 de marzo de 1553 dispuso y mandó publicar el Ayuntamiento de Barcelona para la institución de la cofradía baxo la invocación de San Gerónimo. En ellos, después de arreglar los derechos de las entradas, la elección de los dos Comunes anuales, la subordinación de los gremiales a estas dos cabezas, la puntualidad en concurrir a las juntas, la administración del monte pío, y los privilegios de las viudas y pupilos en la continuación de su tienda; se trata del tiempo del aprendizage reducido a cinco años; del modo de examinar las causas que alegue un aprendiz para dexar el primer maestro, antes que el nuevo le pueda admitir; de contener el que un maestro suplante los oficiales y aprendices de otro, ni que estos puedan trabaxar de su cuenta ni por la de sugetos de fuera del gremio; enfín de que ninguno que no sea maestro examinado pueda tener libros nuevos para vender así en papel como encuadernados, para evitar los hurtos que se cometían en casa de los maestros por los mismos aprendices que los mandaban revender. Trátase después de la regla que deben guardar los gremiales en las compras de surtidos de papel o pergamino, y de la equidad que se debía observar en la repartición del género entre los demás del oficio, afín de evitar monopolios y otros daños.

            Para obviar también otros abusos, se prohibe que ningún librero haga pactos ni ajustes con maestros de primeras letras, para asegurar el despacho de sus obras privativamente en daño de los demás gremiales, y de las lecturas escogidas para la niñez. Asimismo para contener muchos fraudes y hurtos, se estatuyó que ninguna persona que no sea librero examinado pueda vender libros usados clandestinamente: pues los regatones debían venderlos por medio de corredor en los puestos públicos que estaban ya señalados, quales eran las plazas, de San Jayme, la nueva, y la de los encantes. Últimamente se prescrive que ningún librero pueda tener más de una tienda, ni vender libros así en papel como encuadernados que no sean suyos propios, afín de obviar varios fraudes e inteligencias con los estrangeros”.

Del llibre Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Ciudad de Barcelona de Antonio de Capmany y de Montpalau, edició (moderna) de la Càmara Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, Barcelona, 1961.Volum I, pp. 562-563.

Read Full Post »