“ Es curiosa la acta dels llibreters del dia 21 de Març de 1577. Diu axís:’Fonch proposat per Antoni Oliver, cònsol en cap, que com la Cobfraría dels libreters de la present ciutat aporten un plet ab los estampers y que ellsdits cònsols no poden aportar lo treball de dit plet, que sia servit lo concell de tots los libretersa elegir persones suficients per a tal cars, per a que ab nom de tota la confraría proven fer qualsevols coses tocants al plet de dits estampers y a altres plets y questions si en lo any present n’hi haurà, axí les que son mogudes, com les que per avant se mouràn durant dit any.’ No hem pogut investigar res sobre aquests plets, que fóta molt curiós lo poderlos fullejar. Si un día l’arxíu de la Audiencia s’obre al públich procurarèm seguir aquesta interessant investigació. De tots modos los estampers se proposan per sa part legalisar sa situació, y intentan formar gremi apart, a fí de no anar supeditats als llibreters, y en 1676 acudexen al Concell de Cent demanant se’ls concedesca organisació gremial propria. En 1678 repetexen la súplica, la justificació de la cual es interessentíssima a les arts del llibre, mes los llibreters, en memorial també molt rahonat, rebaten sos arguments, justificant que los estampers no deuen, ni poden, ni es útil a la ciutat que se constituescan gremialment, puix la ciutat no està tan avençada en dita art que puga prescindir del concurs del extranger, al qual se deu facilitar la entrada en nostra ciutat per a assimilarse tot lo concernent a la dita art d’imprimir. Los estampers no cedexen, y en 1684, anant al devant los Figueró, y Jolis, obtenen dels Concellers unes ordinacions propries qual importancia donarèm a conèxer en altra ocasió. Los llibreters ho saben a temps, a apelan al Concell de Cent logrant tornar les coses a son primitiu estat. Per fí, en temps de Carles III veyèm quw’s fonen abdues entitats per dirse Gremi de llibreters y impressors, anant des d’aleshores tots junts”. “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 65-66.
Biblioaprenent 