Biblioaprenent

 “ El que es paga pels llibres catalans al estranger.- Llur raritat fa que assoleixin preus fantàstics. No sabem el que avui demanarian per un exemplar de l’edició valenciana incunable del Tirant lo Blanc, que s’anuncià a Londres en 1897 en 500 lliures esterlines. Per calcular-ho n’hi ha prou amb recordar que en 1911 era vengut a Leipzig per 12 mil marcs or un tractadet com Lo cavaller de Ponç de Menaguerra, que no té més que 10 fulles de text. I no diguem res de la quantitat, absurda de tan enorme, que va pagar la Hispanic Society de New York per un únic foli de la traducció catalana de la Biblia estampada a València en 1478. En març de l’any passat, la llibreria Hiersemann de Leipzig demanava 3200 marcs or per un curt escrit de S. Bonaventura, en llatí, sobre instrucció dels novicis, que va ser imprés en 1499 dalt del monastir de Montserrat. El mateix llibreter posava en venda al preu de 1200 marcs or una senzilla butlla de la Santa creuada, però que té la particularitat d’haver estat estampada en català a la ciutat de Toledo cap a l’any 1480. Penseu que es tracta d’un trocet de pergamí amb 12 ratlles de text. Mil marcs per ratlla¡ Per un exemplar de les Constitucions promulgades en les Corts de Barcelona de 1493 ( 28 folis no més), en demanava fa pocs dies tres mil marcs la llibreria L. Rosenthal de Munich. En el mateix catàleg s’anuncien dos impressions valencianes desconegudes de l’any 1490, en llatí, sense especial valor literari, a 4500 marcs or cada una. 

           Però aquests preus no són res al costat dels que han obtingut els primers monuments de la tipografia maguntina. La Bíblia anomenada de 42 ratlles o Magarina. Impresa a Maguncia cap a 1455, que és el més antic llibre estampat que es coneix, era ofert en 1897 pel llibreter londinenc Quaritch per 5000 lliures. Catorze anys després era tornat a vendre el mateix exemplar per l’enorma suma de dòlars 50 mil. Però encara es demanen més diners, si bé no sabem que ningú els hagi pagat, per un Missal atribuït al taller de Gutenberg pel qual un llibreter muniqués exigia fa poc 300.000 marcs or. I en canvi un Petrarca incunable amb gravats es pot tenir per unes 500 ptes.¡ En l’alça del preu dels llibres vells hi juga sempre més paper la raritat que el valor del contingut”.  

            Article: El que es paga pels llibres catalans al estranger, a La Revista dels Llibres, nº 1 de maig de 1925, pp. 10-11.

 “ Lo que distingue al bibliófilo es ese loco amor, esa pasión desaforada por los libros. Cuando Alberto Ruffiani me preguntó en una entrevista qué diferencia hay entre bibliofilia y bibliomanía, respondí:’ Dicho en pocas palabras: ninguna’. Ocurre, simplemente, que el sufijo manía            es peyorativo, y filia ennoblece lo que toca; pero es muy difícil ser bibliófilo sin ser maniático. Es decir, sin caer en la extravagancia, deseo desordenado o locura, palabras asociadas a manía. Nodier, que sabía de esto, publicó el siglo pasado un librito titulado El bibliómano, donde el tipo queda insuperablemente retratado: el protagonista muere, loco, al comprobar, elzeviriómetro en mano, que existe un ejemplar cuyo margen supera al suyo ¡ en un tercio de línea¡ ( véase su irónico epitafio).

                                          Aquí yace

             Bajo su encuadernación en madera,

                           Un ejemplar in-folio

                            De la mejor edición

                                   Del hombre,

         Escrito en lA prosa de la edad de oro

                   Que ya no comprende nadie.

                               Hoy es , tan solo,

                                  Un libro viejo,

                                      Marchito,

                       Defectuoso,incompleto,

                      Con la portada deshecha,

                              Picado de polilla

                      Y muy manchado de moho.

                      No es dable esperar para él

                             Los honores tardíos

                                            E inútiles

                               De la reimpresión.

Mendoza Díaz-Maroto, Fco: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Espasa Calpe. Madrid, 2002, pp.42.

Imatges: emblema heràldic de Luois duc d’Orleans, segle XVIII i Emblema heràldic del papa Clemente XI, segle XVIII.