Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

historia-maravellosa-del-sabalt-de-les-bruxesbc.jpg

“ El llibre luxós de gran format de l’Esteticisme és substituït per un llibre de petit format, quadrat o molt allargat, que reflecteix l’esperit intimista i refinat del Modernisme, com per exemple els reculls Crisantemes i Anyoranses, de Riquer.  

          L’art  tipogràfic va ser revolucionat per la impremta de L’Avenç i pels decoradors del llibre, els dibuixants Riquer i Adrià Gual, els quals, pel fet de no ser tipògrafs de professió, capgiraren les normes de la tipografia clàssica. Les portades i la compaginació del text es caracteritzen per l’asimetria i la policromia. La claredat i l’equilibri de la tipografia esteticista són substituïts per la profusió dels elements decoratius, fileteria, vinyetes, il.lustracions que vénen a recarregar la pàgina.

 Aquests elements decoratius, particularment la decoració a bade d’elements florals, ja no són fidels a la realitat com en l’obra d’Apel.les Mestres, ja no hi ha un interès per la flora dels racionalistes i científics. Al contrari, ara són deformats, allargats, perden tota significació i tradueixen una doble recerca formal ( pur joc estètic de l’arabesc, abstracció de la línea ondulant) i conceptual i de la gamma cromàtica apagada de tons pastels, concepció del llibre com a objecte d’art, paral.lelisme entre forma i contingut, configuren un llibre que per ell mateix sembla incloure un misteri, sembla suggerir uns sentiments. Tots aquets elements els trobem als llibres modernistes més característics, els reculls de poemes en vers o en prosa d’Alexandre de Riquer: Crisantemes, Anyoranses, Aplech de Sonets; d’Adrià Gual; Nocturn, Andante morat, Silenci, Llibre d’Hores, de Santiago Rusiñol, Oracions: il.lustrat per Miquel Utrillo, Fulls de la Vida, il.lustrat per Ramon Pichot; de Josep Maria Roviralta: Boires Baixes, il.lustrat per Lluís Bonnin, i d’Apel.les Mestres: Liliana”.  

            Article: “Esteticisme i Modernisme a les arts del llibre” d’Eliseu Trenc a  L’Avenç, n.98, novembre 1986, pp.44.   

 “ Hay otro librero, Balaguer, que tiene sendas tiendas en las calles Aribau y Muntaner. Balaguer es el librero moderno, el librero que pudiéramos llamar yanqui, con ribetes de editor y con una visión clara del negocio. En sus anaqueles hay volúmenes de todos los autores – antiguos y modernos – , de todas las doctrinas y de todas las tendencias.

En la actualidad posee una colección de más de 2.000 tomos antiguos sobre América, notabilísima. Balaguer gusta de tratar con escritores y de ayudar a literatos noveles. No es, pues, extraño hallarse en su establecimiento con hombres que destacan en el arte de expresar el pensamiento con la péñola en la mano.

 Yo me encontré allí un día – hace años – con Baroja y me refirió una anécdota que, por tratarse de libreros no está fuera de lugar aquí: Estábamos Baroja, Balaguer, Dionisios, otros dos y yo en la librerìa. Baroja acababa de llegar de Italia y explicaba cómo los italianos le parecen siempre tenorinos de opereta, en actitud teatral contínua. De pronto alguien habló de literatura, de autores y de los beneficios que estos obtienen con sus obras. Baroja estaba de pie con la espalda y los codos apoyados en un armario abarrotado de mamotretos, mirándonos con sus ojillos incisivos.     

       _ No crean ustedes – dijo-; para que la literatura dé para comer hay que ser mejor administrador que escritor. Ahí tienen el ejemplo de Blasco Ibáñez, administrador de vista de águila, que sabe buscar y encontrar el momento culminante para vender un libro. Blasco Ibáñez ha liquidado por sus ediciones sumas fantásticas para cualquier escritor español, pero no por el valor real de sus elucubraciones sino por los ademanes angulosos que sabía dar a las mismas. Yo recuerdo – añadió- una liquidación que me hizo Fernando Fe, hace ya tiempo. Me dió ochenta duros por la venta de mis libros durante un año y con la mayor candidez vociferaba a todos los que estábamos allí: “ ¡Ya ven ustedes lo que da la literatura¡ ¡Ochenta duros por escritor y yo tengo que estar toda la vida en la tienda vendiendo libros para ganarlos¡”.   

         Tenía razón Baroja; en España el libro es todavía una mercancía a la que no se le da su justo valor. Para el librero – de nuevo – no tiene más valor colocar una palabra tras otra, que para el maestro de obras hacer colocar los ladrillos simétricamente.    

         Article: “ Una anécdota de Baroja” a Las Noticias de 31 de gener de 1931 per Gabriel Trillas.

Read Full Post »

inici-del-de-somniorum-interpretiatione-darnau-de-vilanova-inc-de-1485.jpg

 

“ Les llibreries d’ocasió i de vell han aconseguit fer-se un lloc en el competitiu món de la venda de llibres gràcies a la seva especialització, que les ha convertit en una eina molt útil per als apassionats del món del llibre i l’edició. Sovint es tracta de negocis familiars en els quals el relleu generacional pot arribar a entroncar fins a cinc generacions. Escampades sobretot per carrers com ara el de la Palla, Banys Nous, Petritxol, Canuda, Aribau, Consell de Cent, la plaça de Sant Just i Pastor o el mercat de Sant Antoni, les llibreries de vell són una de les senyes d’identitat del comerç tradicional del centre de Barcelona.Els amants dels llibres d’ocasió antics i moderns tenen una sèrie de cites a les quals cal acudir periòdicament per no perdre cap oportunitat. Els diumenges, les parades de Sant Antoni es continuen omplint de curiosos i compradors, així com les descarregades de llibres als Encants Vells cada dilluns, dimecres, divendres i dissabte. La trobada anual dels llibreters de vell i d’ocasió amb els ciutadans té lloc, des de fa més de mig segle, durant les festes de la Mercè. 

          

En un article de Daniel Venteo a Barcelona Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de l’any del llibre ( 2005).

 Crec que aquest senyor no s’ho va mirar gaire bé això dels carrers, crec que a Palla, Consell de Cent i Sants Just i Pastor en queden ben poques de llibreries de vell. Al carrer de la Palla crec que en queda una i fa pena entrar-hi quan anys enrera era de les millors, a Consell de Cent en conec una , a la Pl. Sants Just i Pastor, fa un temps en quedava una i també feia pena entrar-hi si et deixaven, a Petritxol sé d’una llibreria però crec que de vell no ho és massa, a Canuda en queden dues ( Canuda i Farré) a Banys Nous dues, una (Rodés) i una en la que no hi quasi lloc per entrar i moure`s ( ho del quasi és una deferència), a Aribau en queden unes quantes, però una es la més cara del món, dues són normals ( Casals i Gibernau), i alguna més . A Barcelona en queden com a molt 40 de llibreries de vell, quant al 1933 en teniem unes 53 segons Palau. 

   ” Tarde a tarde, de lunes a viernes, recibía de mi madre algunas monedas para el tranvía, que la escuela se distanciaba de casa sus poderosas veinte manzanas, las cuales me echaba a pie, tanto en la ida como en el regreso. Porque aquellas monedas las iba guardando y, el viernes, gastaba lo acumulado en comprarme un libro. Un libro de viejo, según la idea que por entonces tenía yo de estos asuntos.¿ Cómo se llega al gusto por los libros? Las rutas varían. En mi caso, aunque es mera sospecha, el que mi padre leyera y siempre hubiera alguna novela por ahí, sobre un mueble, próxima a mi curiosidad. O tal vez, suposición incomprobable, el que por haber nacido miope el leer terminara siendo la actividad consecuente dado ese mal. Tercera hipótesis, que el padecimiento de una timidez enorme me llevara a escudarme del mundo tras un libro. O una combinación de las tres u otra cuarta jamás considerada. Sea como fuere, muy temprano llegué a los libros partiendo de los cómics. A los libros de viejo, únicos posibles dada la estrechez de mi bolsillo. Libros de viejo significan librerías de viejo, antiguas instituciones que han logrado sobrevivir en esta sociedad donde una de las leyes de compra es cambiar lo aún útil por lo novedoso. En aquella época, hablo de los cincuenta, dichas librerías abundaban”.

  Article: “ Libros de viejo, libros usados” per Federico Patán a la Rvta. De la Univ. De México.

Read Full Post »

dibuix1b2.jpg

  Viendo esto me entran ganas de leer. ¿Quieres prestarme un libro?

Abans a les Fires del Llibre d’Ocasió Antic i Modern hi havia més gent, més llibreters, més llibres, més de tot, i editaven uns llibrets o unes fulles que estaven força bé. Aquest any, res de res, ni el pregó del dia de la inauguració.

dibuix2b.jpg

 Lo ve usted, toda la vida sacrificándonos para que a nuestro hijo

no le faltara nada, y ahora nos sale con que quiere también un libro.

Un altra dia llibresc es el Dia del Llibre, anys enrere Día del

Libro, i fullejant ho que van editar els anys 1959 i 1962 he trobat dues coses que m’han semblat curioses, una, divertida, els acudits del senyor Mingote i l’altra estranya.

 dibuixpresoner.jpg

 Yo creía que en esa clase de tiendas no se fijaba nadie.

Els acudits aquí els teniu i encara que fan referència al Dia del Llibre dels anys 1959 i 1962, crec que per una Fira com la 58a. compleixen de la mateixa manera gairebé.

dibuixpluja.jpg

 Además de la Feria del Libro, van a poner una tómbola de libros.

Cada día hay más vicio.

I la cosa que he vist estranya és que l’any 1962 el Dia del llibre es va fer un 12 de maig, però ho expliquen i diuen: ” Este año, el Día del Libro tendrá unos aspectos inéditos, que vale la pena tener en cuenta. Señalemos, ante todo, el cambio de fecha. El tradicional 23 de Abril coincidía con el lunes de Pascua, y para que el Día del Libro cumpliera la misión que le es propia era preciso desvincularlo de aquella festividad. Así apareció la decisión de llevar el Día del Libro al 12 de Mayo. Una decisión que responde a un hecho importantísimo: del 6 al 12 de mayo se celebra en Barcelona el XVI Congreso de la Unión Internacional de Editores”.

dibuix3unllibre2.jpg

 Este lo compré yo en una librería.

 dibuix4llibreria.jpg

 Mi último libro viene a llenar un vacío…

He estat a la Fira dos dies, he remenat, he fullejat, he mirat, he comprat uns llibrets i, malgrat tot, he gaudit com sempre dels Llibres en aquestes Ocasions Antigues i Modernes.

dibuix5senyora.jpg

      – ¡ Y has tenido que ser tú precisamente quien lo comprara¡

Desitjaria que l’any vinent en contes de 34-35 llibreries en vinguessin 40-50 o més, ja sé que és difícil, però anys enrere hi eren, m’agradaria molt que fos així, podria remenar, fullejar, mirar, tocar, i sí, comprar alguna coseta, malgrat que alguns llibreters miren amb no molt bona cara a vegades, i altres, si portes una bossa o un maletí amb cremalleres ja ets un sospitós, però passa poc, crec.

Read Full Post »

                 bibliovergonyos1ok.jpg

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

                                       

Read Full Post »

woman1.bmp        

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

Read Full Post »

422652431_c5cf3e54fc_mkeb.jpg 

“ Semblarà també paradoxal que vulguem classificar com a enemics dels llibres als mai prou lloats bibliòfils, estrenus i simpàtics col.leccionistes, la dèria dels quals ha estat molt profitosa per al món de les lletres. Hem de dir que ho fem a contracor, però no tenim més remei que catalogar-los dintre de la nostra llista, perquè malgrat tot creiem que s’ho mereixen. Com és lògic, hi ha excepcions i categories, però això mateix és un dels motius pels quals creiem que els hem d’incloure en els nostres blasmes. És ben cert que, gràcies a les seves afeccions, han estat retrobades obres i edicions que fatalment s’haurien perdut, víctimes d’algun dels altres enemics que hem enumerat abans; però no és menys cert que gràcies a llurs manies s’han perdut obres que difícilment podran ser retrobades. El bibliòfil és per antonomàsia un gran enemic i un gran amic alhora dels llibres. No volem pas referir-nos als bibliòfils humils, enamorats dels vells llibres, a vegades mal relligats, que compren per pocs diners perquè llurs cabals són migrats, però que malgrat tot senten la passió pels llibres, sincera, sense artifici, filla d’aquest bon sentiment que és el culte de l’esperit; admirable passió que és molt més que un plaer, que és gairebé una virtut”. 

               EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 458-459. 

 “ La posibilidad de recuperación de cantidades masivas de información que se encuentra disponible en la www es uno de los ángulos más atractivos de Internet, que nos puede volver como el bibliófilo que compraba más libros que los que podía llegar a leer en toda su vida. Y es que el afán de posesión del libro superaba el afán – y la capacidad humana – de su lectura”.               “ Al bajar o descargar un texto de Internet, inclusive un libro completo, se crea la sensación de apropiación del contenido del libro. También con los libros sucede lo mismo: el libro es, además de un medio para organizar la información de modo conveniente, un objeto estético, un objeto de colección. Y todo lector más o menos patológico es fetichista con los libros”. 

Art. “El tiempo de Internet” de Sergio Bertozzi a http://www.america.fapyd.unr.edu.ar/el/data/e-papers/+pdf/tiempo-internet.pdf.

Read Full Post »

 294989946_6b950bc83d_mbibliophile1felixh.jpg

“ El comerç del llibre en la ciutat de residència del lector fou insuficient per assortir les elits intel.lectuals catalanes. La correspondència és, sens dubte, una font excel.lent per conèixer els gustos literaris d’aquestes elits i la circulació de llibres a llarga distancia entre particulars, una pràctica paral.lela al comerç d’importació realitzat pels llibreters barcelonins, però amb característiques molt diferents. Aquests llibres els encarregaven per un interés especial envers una temática concreta o per raons professionals, per una publicació recent o pel llibre antic. Sens dubte, aquestes informacions ens permeten conèixer els casos de lectors i la temàtica que va poder desembocar en llibres ‘ efectivament llegits’, a més de mostrar l’existència de xarxes de relacions en les quals els seus membres atorguen al llibre i a les informacions sobre llibres un paper estimable en els seus vincles socioculturals, tant com a senyal d’amistat com de valor de canvi”.  

Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

Read Full Post »


ts22.jpg

“ La presència, entre els barcelonins, de la cultura escrita en totes les seves manifestacions era, òbviament, més àmplia que la simple possessió del llibre. Amb l’arribada de la impremta, les possibilitats d’accés al text escrit augmentaren; el llibre o qualsevol tipus d’impressos es trobaven disponibles a diversos espais públics de la ciutat. El carrer de Llibreteria i la plaça de Sant Jaume suportaven el gruix fonamental del comerç de llibres en el seu vessant corporatiu. Pas obligat per a molts recorreguts, les llibreries d’aquesta zona s’obrien a l’exterior amb els seus seleccionats aparadors, incitant les mirades i una progresiva familiaritat amb el llibre com a objecte comercial.Els llibreters eren el centre d’una ‘teranyina’, el punt de covergència d’una sèrie de circuits intel.lectuals, induatrials i comercials. Les llibreries posseïen dues projeccions coincidents, l’externa i la interna; així, l’espai de la botiga s’integrava al carrer i, al seu voltant, es creava un ‘ microespai llibresc’, força diferent que la sociabilitat generada en l’encant.Qui comprava? Una aproximació a la clientela de Joan Guardiola, llibreter barceloní de mitjan segle XVI, segons els registres de deutors de la botiga apuntats en el seu inventari post-mortem, permet conèixer els grups socioprofessionals de Barcelona, potencialment lectors. La clientela jurídica era la més nombrosa, de 76 registres, 24 pertanyen a aquest grup, del qual 18 són juristes i 6, notaris. La clientela eclesiástica comptava amb tres membres del clergat regular ( dos d’ells jesuïtes? I la resta, fins a 17, eren canonges i preveres d’Urgell, Girona, Perpinyà i Barcelona. Entre el grup sense especificar la professió, destaca el nombre elevat de clients d’altres localitats: Tàrrega, Igualada, Vic, Perpinyà i Valencia, punts de compra i distribució dels seus productes en els circuits interiors del Pricipat”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 28-29.

Read Full Post »

ts11.jpg

“ Ésser llibreter de vell a Barcelona és una cosa summament fàcil. Mireu si ho és, que qualsevol analfabet pot ingresar al gremi i fer-hi un bon paper. Per causa d’aquesta facilitat, abunden no sols els analfabets, sinó també els detritus d’altres gremis, o sigui, els qui han estat foragitats d’un estament o han estat incapaços d’exercir un altre ofici qualsevol. En aquest gremi la qüestió de la intrusió, que tan vigilada és en altres professions, mai no ha preocupat cap dirigent i és tolerada a gratcient i, per tant, desorbitada i perjudicial.   El meu amic, doncs, es va trobar, després de fer una colla de tomballons, exercint un ofici que mai en la seva vida no havia desitjat i pel qual no es creia pas gaire apte. Una vegada es va trobar a dins va veure que no era tan complicat com es pensava i que amb una mica de bona voluntat es podria tirar endavant. Va obrir, doncs, les portes de la barraca i després de treure una petita part de la pols acumulada durant quaranta anys, tot cofoi va col.locar estratègicament en els prestatges davanters els trenta-quatre llibres que li restaven de la seva biblioteca. Els seus companys de mercat, en veure un nou llibreter amb una quantitat tan migrada de llibres, se´l miraven tots extranyats i el deixaven amb una mitja rialleta i una mirada de commiseració. Ells no sabien que el novell llibreter s’hauria agafat a un clau roent i que estava decidit a reeixir fos com fos. L’endemà va anar a veure un distribuidor amic seu i va comprar-li una quantitat de llibres per un import de tres mil pessetes a pagar a mesura que anés venent. També va visitar l’editor Joseph Janés, igualment bon amic seu, el qual va enviar-li dos paquets ben grossos de llibres que ell havia editat. Amb tots aquests volums, les prestatgeries ja no feien tanta pena i ell ja podia considerar-se amb el negoci iniciat. Un negoci ben pobre, per cert, però no calia més per a crear-se ell mateix un clima de responsabilitat”. 

            EROLES. Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 317-318.

Read Full Post »

veer32.jpg

«  En el conjunt dels mercats situats al voltant del Pla de la Llotja – el nucli comercial més representatiu de la ciutat, on se situaven els edificis de la Llotja, dels Pallols. L’Arsenal i la Casa de la Bolla – es realitzava una de les activitats més dinàmiques i sociables de la ciutat: la venda a l’encant públic. Aquest centre comercial posseeix un interès especial per a la història del llibre i de l’imprès en la Barcelona del segle XVI. Primer a les Voltes d’en Guayta, després a les Voltes  de l’Encant, i finalment, a tota la Llotja de Mar i, concretament, en el Pla dels Encants, es venien i es compraven llibres i tota mena de ‘papers estampats’ procedents, principalment, de les subastes publiques de béns registrats en inventaris post-mortem i que, en nombroses ocasions, s’adquirien juntament amb robes, mobles o qualsevol tipus d’utensili de segona mà com a mínim.‘Ay también muchos libreros, cerca de la plaça de Santiago en medio de la ciudad, y copia increíble de libros no menos que en París, Tolosa y Salamanca en tanto que la gente forastera se admira’( D.H. Jorba, Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona, Barcelona, 1589, p. 26).

Dionís Jorba glossava, amb aquestes paraules, l’ambient llibreter del carrer de Llibreteria i dels seus voltants”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), p. 28.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »