Parlem una mica, ara, de l’ofici de llibreter vist per dins. Comencem dient que no és tan planer com sembla. Hom creu que, fet i fet, només es tracta de comprar i vendre. Comprar a un preu tan baix com sigui possible, i vendre a un preu tan alt con es pugui.
No és ben bé això, de bon tros. Entremig hi ha un seguit de matisos d’ordre tècnic i altres d’un ordre imponderable, que cal conèixer i àdhuc caçar al vol per tal de reeixir. Tant és així, que molts dels que es llancen a practicar-lo atrets per la seva facilitat aparent, o bé fracassen radicalment, o només arriben a fer una trista viu-viu…
Tant els llibres per ells mateixos com fer-hi negoci, té els seus misteris.
Per a triomfar, doncs, cal posseir un coneixement el més exacte possible del llibre i del seu comerç.
En arribar aquí ja som al país, vague, dels imponderables. Situat en aquest terreny delicat, el llibreter de vell ha de conèixer a fons el seu públic i el tarannà de cada comprador o venedor per tal de tenir-los en compte i jugar-los com a elements favorables en el moment crític de les transaccions. Entre ell i el comprador hi ha una sèrie extensa d’apreciacions subjectivistes. En saber-les moure a temps és allà on radica la superciència – perdó pel terme – del llibreter de vell. Es tracta d’una mena de do natural que pot ésser afinat amb la pràctica.
La preparació cultural és un avantatge per a qui vol dedicar-se al comerç del llibre vell. No n’hi ha prou, però. Amb tot i la preparació esmentada, hom ensopega amb molt trencacolls impensats, impossibles de superar o de vèncer si no és a força d’experiència”.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.
“ Las únicas ediciones objeto de culto de los bibliófilos – téngase en cuenta que la bibliofilia es un sentimiento que tiene principalmente el receptor de la obra – de las ediciones de Gabriel y Galán que conocemos son dos. La primera, las Obras completas de Gabriel y Galán de 1959 de Afrodisio Aguado que las publicó en tres tomitos ( 16º) dentro de su colección para bibliófilos ‘Más allá’.
La segunda conocida es también de Afrodisio Aguado, quien tenía los derechos de publicación. Para conmemorar la 25 edición preparó una no venal para sus amigos encuadernada en plena piel, con nervios y títulos en dorado – entre los que destaca el super-exlibris de la cubierta-, de Las obras completas de José María Gabriel y Galán.
Uno de estos ejemplares, hoy en mi poder, tiene un sello bibliotecario que indica su procedencia:’(José Mª) Gabriel y Galán’. Desconocemos el número de ejemplares de esta tirada no venal. Los bibliófilos extremeños solemos tener en el parnaso divino a los creadores extremeños sino ¿ qué nos motivaría a coleccionar sus creaciones, cómo íbamos a perder nuestro precioso tiempo y nuestros recursos en la búsqueda y localización de ejemplares raros o curiosos del autor?”.
Article: “El poeta y la bibliofilia”, de Joaquín González Manzanares, en el diari Hoy, el 6 de gener del 2005.
![dibuixexbloguis1thumbnail13[1]](https://biblioaprenent.blog/wp-content/uploads/2015/01/dibuixexbloguis1thumbnail131.jpg)
Biblioaprenent 