Biblioaprenent

“ ‘El llibre no té perquè ser car. Hi ha llibres de dos, tres, quatre, cinc mil pessetes – assegura, per reconèixer tot seguit -. No són realment llibres de bibliòfil.. S´ha de tenir en compte que aquests estan fets amb un paper especial, amb una tirada especial i no poden ser de preu baix’”.

“Segur que si l’exemplar és mediocre sempre acabarà sent car’, comenta Xavier Trias de Bes, que continua explicant que un llibre és car sempre que surt inflat de preu. I és que sempre hi ha oportunistes que exploten la passió irreflexiva de més d’un col·leccionista. En aquests casos, el més higiènic és no comprar, si no es vol: ‘Això és fer el passarell i ajudar a pertorbar els preus’. Ara bé, ‘no hi ha duros a quatre pessetes’, en llibres d’alta bibliofília.

‘Com sempre, hi ha coses molt cares i molt barates i no necessàriament has d’anar a col·leccionar incunables – concreta Anna Maria Robert -. Al principi tens un pressupost relatiu. Trobes dos llibres seguits que buscaves i, després, estàs sis mesos sense comprar-ne cap’.

A Robert no el molesta parlar dels diners que es gasta en llibres. Però passa que no ho sap. En principi, la quantitat no passa de les 25.000 pessetes, tot i que reconeix que té algun exemplar que li ha costat 150.000. En va trobar un de Lola Anglada pel qual va pagar gairebé 100.000 pessetes. ‘Si tinc els diners m’ho compro i si no, no ho compro’. I un cop ha pagat, s’oblida del preu.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

Llibreria Sánchez ( Barcelona)

“ Nos acercamos a la parada de la librería Sánchez, que es una de las atracciones de la feria por haber comprado recientemente una biblioteca con primeras ediciones muy buscadas de literatura catalana: casi todas las de Salvat Papasseit, incluso Poemes en ones hertzianes,

 libro con dibujos de Torres García y uno de los más difíciles de conseguir. Enseguida reconocimos a personajes del mundo de la cultura y celebérrimos coleccionistas detrás del mostrador y agazapados ante la vitrina, donde se guardan las perlas del bibliófilo. Cuando el coleccionista encuentra lo que busca se ilusiona como un niño con un juguete nuevo’, comenta Rafa Sánchez, dueño de la librería y uno de los organizadores de la Fira. En ella uno puede encontrar desde el libro de saldo – como el de mi amigo – hasta libros antiguos del siglo XVI o XVII  o primeras ediciones modernas; por eso el público que esos días deambula por el paseo de Gràcia es tan distinto. ‘Estamos luchando mucho para conseguir mantenernos aquí. En otro sitio esta feria sería un fracaso’, comenta otro librero, Lluís Millà.

A Rafa Sánchez no le gusta lo de ‘libro de saldo’. ‘Nosotros lo llamamos ‘libro de oferta’, que queda mejor’. Mi amigo pone cara de póquer y me mira resignado”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.