Biblioaprenent

Però la més característica de totes, tal volta també la més important, puix té tot el valor i la personalitat que li donen els hostes il·lustres que ocupen sos prestatges, és la llibreria d’ocasió.

En la nostra ciutat inquieta no en manquen, encara que no arribin a tenir la preponderància que té a l’Alemanya, per exemple, la del famós Herr  Karl Hiersemann, de Leipzig. No en manquen, certament; cal, però, saber cercar-les. Alguna, tal volta la més interessant, s’ha desplaçat, anant-se’n cap als barris nous, però no hi fa res: s’ha emportat alhora tot el seu caràcter.

Hi ha en la llibreria d’ocasió, com en gairebé tot l’antic, molt de la confusa norma dels segles passats ( males façanes i salons regis; reixes d’argent cobertes de pintura negra). Així la tenda és pobra, esquifida; el llibreter té l’aspecte insignificant, però en les prestatgeries hi ha un veritable festí d’incalculable valor per al bibliòman i l’amo porta en ell mateix un tresor de coneixements, d’erudició i… de lletra menuda, car el llibreter vell en la llibreria de vell és el volum més interessant.

L’homenet petit i gris – així mateix la botiga és petita i grisa – és psicòlec expert.

Ell coneix bé el cor humà i sap que no hi ha fiblada per al desig com la curiositat ni la glòria comparable a la de l’explorador afortunat. Per aquest motiu mai no s’aventura a ofrenar-nos els seus llibres, sinó que ens dóna la espatlla i ens deixa fer. Podem aleshores nosaltres, al nostre gust, fer tertúlia amb els demés parroquians, escalfarnos vora el braser, acaronar el gat negre que dorm en una cadira baixa, o llençarnos a l’aventura de l’exploració i el descobriment.

I quan això arriba – que arriba sempre – ell es limita a elogiar la nostra intel·ligència que ha sabut trobar un incunable sota quatre capes de pols i set generacions de teranyines… i a posar preu a la incunable, a la curiositat satisfeta, a l’orgull afalagat a la intel·ligència reconeguda, a la tertùlia, al braser, al gat i àdhuc a la pols i a les teranyines.

 Oh, sí ¡ Un tomb cap al tard per les llibreries de la ciutat inquieta, enriqueix l’esperit com un viatge. I resten encara altres llibres vells i nous, que als Encants, per Santa Madrona, per les fires populars ens barren el pas al mig del carrer.Mes aquests reclamen capítol apart. S’han de veure a ple sol, en la gràcia clara i fresca i lliure del matí.

 Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

“ La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern está organizada por el Gremi de Llibreters de Vell y este año celebra el cincuenta aniversario con una exposición de libros modernistas en el paseo de Gràcia. En un principio esta feria se instaló en la plaza de la Universitat, más tarde pasó a la Gran Via para terminar en el paseo de Gràcia. De aquellos libreros que empezaron en la plaza de la Universitat aún quedan siete, uno de ellos la Llibreria Millá.’Esto es una feria popular. Queremos acercar el libro viejo a la gente, hacerle perder el miedo a comprar libros de segunda mano’. Millá reconoce que hace cincuenta años había más bibliófilos que ahora. También es cierto que hay muchos más en Madrid y el resto de España que no en Barcelona. Editores, profesores de universidad y escritores son los más próximos al libro de coleccionista. Las primeras ediciones de Foix, Papasseit, Carner o Espriu son las más buscadas en catalán, mientras que Lorca y Alberti siguen creando culto en castellano.

Rafa Sánchez me muestra una de sus prendas: un libro de Igor Stravinsky, Le Sacre du printemps, dedicado el cuatro de abril de 1925 a Farran Mayoral, un traductor catalán. Pero el público llano busca ese libro de oferta que hace cuatro días se vendía cien veces más caro. ‘También compran monografías locales, libros de caza o libros de texto que creen más baratos y resultan más caros que en las librerías normales. Viene gente expresamente desde cualquier punto de España’.

El perfil del coleccionista es un hombre culto, ya mayor, aunque cada vez hay más jóvenes que se interesan por ese tipo de libros. Muchos de ellos ni llegan a leerlos porque, normalmente, ya los han leído hace mucho tiempo; son, sencillamente, libros para coleccionar, como quien colecciona muñecas, banderines o llaveros. Hay autores fetiche, como Gil de Biedma, Lorca o García Márquez, aunque la astronómica cifra de noventa y cinco millones de pesetas no alentó ni al más loco para comprar unas galeradas con unas cuantas correcciones a mano. ¿ Y las mujeres?, me pregunto yo, ¿ tienen algún interés por coleccionar primeras ediciones? Pues la verdad es que no mucho. O más bien casi nada. Es éste un mundo masculino, como tantos mundos. La mujer, más pràctica, compra el libro y se lo lee. Su gran contribución es venderse la biblioteca de su marido al enviudar”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.