“ Als començos d’aquest any ha nascut, al mateix temps que La Nova Revista, un agrupament d’amics, tots ells especialitzats en alguna branca de l’art d’imprimir, lliure de tota preocupació societària: “Els XII”, heus aquí el seu nom: vells de cor molt jove, joves que es troben bé al costat dels vells, de naixença aristocràtica, d’origen humil, de viure encalmat, d’intensa vida de treball; tots íntimament compenetrats pel mateix objecte, ens proposem esvair la llegenda boirosa, confusa, migrada, de bibliòfil de comèdia o de novella carrinclona i demostrar que en ple segle XX es poden trobar en una ciutat com Barcelona, dotze ciutadans disposats a redimir-la de les ires de Déu envers les tones de paper i de lletres inútils i estúpides que es malversen estèrilment, quan com a do preadíssim ens ha donat els materials per fer una de les més belles obres que poden sortir de mà d’home.
L’articulat a complir és breu:
Un cop l’any rebre els companys a casa i mostrar-los en el seu propi ambient i emplaçament les riqueses bibliofíliques que cadascú posseeixi, entenent per riquesa tot el que sigui un bell llibre.
Assistir un cop al mes a les reunions que es van donant a casa els companys amb l’objecte anteriorment exposat.
Per sorteig anual publicar el catàleg de les col·leccions privades, amb el màxim de detalls, a despesa del seu propietari.
Acollir en les reunions mensuals a tots els bibliòfils forans que no tinguin residència a ciutat i a qui naturalment interessaran aquestes visites.
Es de quotes, ni domicili social, ni conserge, ni papers timbrats, ni aprovacions; és a dir, el màxim de comoditats.
Del article de Manuel Rocamora a Papyrus,nº 1(1936)
En”Els XII” s’hi troba la gamma més variada de les aficions: des de la cartolina de visita ( Manuel Rocamora) per alguns insignificant, fins el llibre d’hores ( Josep Escobet) riquíssim de miniatures, obsequi de prínceps i reis; des dels exquisits figurins ( Comtessa de Vilardaga) demostració de la vel·leitat femenina, als goigs ( Dr. Roca i Ballber) exemple abundant de la devoció popular catalana, de la imatgeria i de la impremta; des de l’austeritat de les Imitacions de Jesucrist ( Epifani de Fortuny), a la sumptuositat de les enquadernacions i edicions modernes ( Gustau Gili). Quina bella diversitat la de totes aquestes col·leccions; tant com les especialitzacions de Ramon Miquel i Planas amb el seu arsenal completíssim de materials per a la història del llibre, de Domènec Carles-Tolrà en la història de Catalunya, de Josep M. Carles-Tolrà en ciències exactes i rellotgeria, i les monografies d’Eduard Zaragoza i els interessamtíssims aplecs d’Oriol Martorell i Mossèn Jaime Barrera. Treballs de molts anys, de molta constància, de moltíssim interès, desconeguts per la majoria i que honorant altament la nostra ciutat, la posen al nivell cultural de les millors capitals del món”.
Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.
“ Los libros antiguos han aumentado de precio en proporciones asombrosas en pocos años. La causa principal de esta carestía reside en el enorme consumo que de ellos hicieron y siguen haciendo las Universidades y los coleccionistas de Norteamérica.
La biblioteca de Heredia, formada, como es sabido, por la integridad de la de D. Vicente Salvá, con algunas ediciones de importancia escasa efectuadas por su nuevo dueño, valdría hoy por lo menos diez veces más de lo que produjo al venderse. Los volúmenes que registra el último tomo del catálogo fueron vendidos a precios irrisorios. El librero francés M. Paul, encargado de la venta, tasaba los libros por docenas en la módica suma de 1 franco cada tomo, y al instante pasaba el volumen a ser propiedad de quien adicionaba 50 céntimos a esa cifra. Así se vendieron centenares de preciosos libros castellanos del siglo XVI, hoy dificilísimos de adquirir. La Biblioteca nacional acrecentó la sección de obras raras con algunas ediciones góticas de ‘La Celestina’ de esta venta.
Hay que advertir que no todo es virtud ni amor al arte en los coleccionistas de libros raros. Sobreabundan entre ellos los que compran por puro negocio y van formando colecciones que venden luego en las salas del hotel Druot. La bibliofilia constituye hace muchos años, señaladamente en Paris, un procedimiento fructuoso para el empleo de economías y capitales grandes y chicos”,
Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.
Hotel Druot a Paris
Read Full Post »
Biblioaprenent 