Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Ex libris’ Category

revista-iberica-dexlibris1

“ L’any 1894, el qui fou mestre dibuixant i notable gravador Alexandre de Riquer va fer un segon viatge a Anglaterra i allí va tenir ocasió d’admirar una gran quantitat d’exlibris, molts d’ells gravats a l’acer i que eren una veritable meravella. Es va entusiasmar tant que al seu retorn a Barcelona va comunicar el resultat de l’experiència obtinguda al notable bibliòfil reusenc Pau Font de Rubinat. En repassar molts del llibres antics que figuraven en la valuosa biblioteca de Font de Rubinat, varen trobar que alguns d’ells portaven encara adherits els exlibris dels anteriors propietaris dels respectius volums. Pau Font de Rubinat va voler fer partícip del comú entusiasme a molts dels seus amics bibliòfils i artistes. Davant les proves aportades, tots plegats compartiren la mateix admiració.

exlibris-riquer-palau

Animat pels seus companys i a la recerca de proselitisme, Alexandre de Riquer va publicar el 1903 un llibre bellament editat per la casa Seguí, que conté 63 exlibris dibuixats i gravats pel propi artista, ordenats i prologats per Miquel Utrillo. Hi figura una dedicatòria al Comte Leiningen-Westerburg, que mostra la influència que va tenir en l’entusiasme exlibrístic de Riquer.

El 1902 fou fundada l’ “Associació d’Exlibristes Ibèrics”, com formant part d’una secció del “Foment de les Arts Decoratives” i amb l’esperit d’exterioritzar les seves inquietuds.

exlibris-foment-arts-decoratives

A mitjan juny de l’any 1903, en un xalet del barri de Sant Gervasi, domicili de Ramon Miquel y Planas, Riquer  i el seu germà es reuniren amb Frederic J. Miracle, el dibuixant Josep Triadó i Víctor Oliva, i amb la delegació expressa de Pau Font de Rubinat i del també bibliòfil Puig i Valls, varen prendre l’acord de publicar una revista amb el nom de Revista Ibèrica d’Exlibris, que serviria per ampliar el camp de l’exlibrisme al nostre país. Encarregaren a Víctor Oliva posar en pràctica l’edició.

El resultat, doncs, d’aquella reunió fou que la casa Oliva de Vilanova, amb la pulcritud característica, va editar durant els anys 1903 a 1906 l’esmentada revista, que fou elogiada merescudament per tots els aimants de les obres d’art que tingueren ocasió de fruir-ne. L’edició s’exhaurí aviat i malgrat el temps transcorregut és encara molt buscada i difícilment trobada per bibliòfils selectes que desitjarien posseir-la”.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’ Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, p 27.

anuari-oliva

¿ Qué hace un libro importante?.

Los libros más buscados son, normalmente, las ediciones significativas de trabajos importantes en las artes y las ciencias. Éstos incluyen los informes tempranos de descubrimientos o de invenciones; trabajos literarios o históricos; libros con ilustraciones que dan una nueva interpretación de u7n texto, o son el trabajo de un artista reconocido; las primeras impresiones de un país, de una región, o una ciudad determinada. Algunos libros pueden tener más interés si su texto fue censurado, o poco reconocido en su día, por lo que han sobrevivido pocos ejemplares. Un libro también puede tener características físicas que aumenten su importancia – una encuadernación especial, un  nuevo proceso de impresión, un diseño innovador, una dedicatoria o inscripción significativa.

vanwingen2

¿ Dónde se encuentran los libros raros?.

Los libros son transportables y están por todas partes, desde librerías privadas bien acondicionadas, hasta los áticos, sótanos y trasteros. Los libros se almacenan muchas veces en lugares poco adecuados, por ignorancia o por negligencia. Dada la importancia que tiene el estado de conservación para los bibliófilos, los bibliotecarios, y los comerciantes, el libro bien cuidado tiene muchas más posibilidades de alcanzar altas cotizaciones  que si está sucio, rozado, desgarrado, falto de hojas, etc.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS, traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago. Es pot veure l’original a RBMS: http://rbms.info/yob/

vanwingen1

 

exvlokis-blau

Read Full Post »

exlibris-figuerola8

“ És prou conegut l’exlibris com una etiqueta que es fixa a la contraportada d’un llibre i té per objecte indicar el propietari del volum o la biblioteca a la qual pertany. Com sigui que l’esmentada etiqueta és realitzada normalment per un dibuixant o un gravador, segons el grau de qualitat artística del seu creador, el resultat serà també d’una vàlua equivalent.

Això fa que, malgrat la seva petitesa, l’exlibris creat per un veritable artista és una obra d’art i, com a tal, digna d’ésser admirada i col·leccionada; per tant, és fàcil comprendre que siguin molts els col·leccionistes d’exlibris que hi ha escampats per tot el món. A més de les qualitats exposades, existeixen altres facetes per a justificar una col·lecció d’exlibris. Sota l’aspecte de l’heràldica poden estudiar-se els exlibris on figuren emblemes de famílies nobiliàries o comunitats religioses, i de la seva anàlisi treure’n consequències cronològiques. Hi ha qui estudia els moviments artístics d’un país a base del desenvolupament dels exlibris que van produint els seus artistes. Altres, col·leccionen segons determinades temàtiques.

L’enginy i la mestria de l’artista queden reflectits en la seva obra, però cal no oblidar que l’exlibris ha de caracteritzar la persona a la qual va destinat. Aquesta caracterització pot ésser parcial o restringida, si bé la ideal seria que abastés tots els trets indicadors del personatge, pretensió tanmateix que presenta moltes dificultats.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, pp. 26-27.

exlibris-figuerola6

Exlibris extrets del llibre Bibliofilia, vol. II, p.546, de Ramon Miquel y Planas.

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

 

“ ¿ Qué hace raro un libro?.

Durante los últimos 500 años, millones y millones de libros, folletos, periódicos y otros impresos han salido de las imprentas. Solamente una parte pequeña, sin embargo, es considerada ‘rara’ por los especialistas. En términos simples, se entiende que una obra alcanza cierto grado de rareza cuando la demanda sobre ella es mayor que la oferta. Una definición así implica que el concepto de rareza es muy subjetivo. Es un hecho muchas veces comprobado por bibliófilos y bibliotecarios, que muchos libros que durante años o siglos fueron desdeñados, ahora son vistos como importantes.

No hay fórmulas fáciles o guías inequívocas de la rareza. Finalmente, el factor esencial es la importancia intrínseca del libro, porque solamente los libros de cierta importancia reconocida en su propia época, tendrán una demanda sostenida en el tiempo que finalmente provoque un alto valor comercial y una consideración de rareza”.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

Es pot veure l’original a RBMS

rbms2

Read Full Post »

revista ibérica d'exlibris1

Des del punt de vista funcional, els ex-libris són marques de propietat dels llibres. I materialment parlant, són estampes de petites dimensions, impreses per qualsevol mitjà tradicional, o nova tecnologia, en les quals hi figuren una o diverses imatges, ja siguin descriptives o simbòliques del que es vol reflectir en la il·lustració.

Es tracta d’una mena de retrat del posseïdor de l’ex-libris? A vegades sí. Però més sovint les il·lustracions dels ex-libris fan referència a la professió, aficions, o, simplement, donen fe de la propietat dels llibres pel fet que els ex-libris exigeixen que hi figuri ben visible el nom del posseïdor. Un blasó de l’esperit, en va dir dels ex-libris Henri Bouchot. Sí, també. El que sí que es pot afirmar és que aquestes marques de propietat són una mostra de la relació d’estima pels llibres.

exlibris fet per picasso únic

Exlibris fet per Picasso (únic)

Els ex-libris, fulls volanders que s’enganxen a la contraportada dels llibres tot marcant i donant personalitat a una biblioteca, també tenen vida pròpia al marge dels llibres. I és que els ex-libris són objectes de desig, com va escriure en el seu excel·lent treball sobre el tema la doctora Stella Maris de Figueiredo Bertinazzo al seu llibre Ex-libris, pequeño objeto do desejo(Fundaçao Universidade de Brasília, 2012).

stella maris exlibris 2

Així, doncs, aquestes estampes impreses, els ex–libris, són objectes de desig… col·leccionista! Són els col·leccionistes d’ex-libris els qui, ja fa més d’un segle, atorguen llarga vida, donen continuïtat al conreu dels ex-libris que, més que marques funcionals, per a ells són objectes artístics de col·lecció. D’aquí ve que a vegades hi hagi qui prefereix un mal gravat a un bon disseny. Aquesta preferència col·leccionista es basa en el fet que des del punt de vista material i econòmic un gravat val més que un dibuix imprès.

Article:Ex-libris i llibres, i alguna cosa més de Teresa Costa-Gramunt. El 9 d’abril de 2015, a http://www.nuvol.com/noticies/ex-libris-i-llibres-i-alguna-cosa-mes/

exbloguisquadrat2

“ Si el libro es viejo… ¿ automáticamente tiene más valor?. Esto es totalmente erróneo. Salvo que el libro haya sido impreso antes del 1500, la antigüedad del libro no influye por sí sola en su valor. Recuerden que muchas familias suelen guardar los libros por generaciones, y tirarlos se considera un pecado, por lo que no es muy difícil encontrar libros antiguos. Además, el libro fue inventado para durar por muchos años, por lo que la mayoría de los libros pueden durar mucho tiempo, y de hecho los libros viejos ( impresos luego de la invención de la máquina de papel en 1930) duran incluso mucho más que los actuales.

Es por esta razón que algunos libros de más de quinientos años se pagan 100 dólares o menos, ya que su contenido no les interesa a nadie. Los que contienen sermones o discursos clericales son un ejemplo común de esto.

the christmas box

Y de la misma forma, existen libros que tienen sólo cinco o diez años de antigüedad, y cuestan más de mil dólares. ¿ Por qué? Muy simple, porque fueron editados en ediciones muy reducidas, o resultaron ser mucho más populares de lo que cualquiera hubiera imaginado, o ambos casos juntos. Imagínense cuanto puede costar un ejemplar del libro ?The Christmas Box’ ( la caja de navidad) del que sólo se imprrimieron veinte lujosos ejemplares, que fueron repartidos entre los amigos y parientes del escritor.

Mirando atrás, el libro parece ser uno de los objetos de arte de mayor importancia en la época medieval y renacentista, que ha sobrevivido hasta nuestros días. Un manuscrito puede llegar a valer el precio de un auto nuevo, y la próxima vez que se venda la Biblia de Gutenberg ( 1454-55), esta podrá costar el precio de un par de Jet de última generación. Los libros en general son baratos. Existen billones y billones de ellos. Y muchos de ellos se editan en sólo una edición, por el hecho de sus autores no fueron en su momento lo suficiente populares, o no se contó con el dinero suficiente para reimprimirlo, pero su contenido es muy valioso.

Bíblia Gutenberg14

Hay muchos libreros que guardan libros del siglo XV debajo de sus escritorios. Todos los días, reciben gente que vienen ofrecerle este tipo de libros muy viejos a un precio elevado. Entonces, ellos responden: ¿ Ve esos libros? ¡ Se los vendo todos por unos cinco dólares¡.

Pero de los millones de libros que existen en el mundo, sólo una muy pequeña proporción – no más del uno por ciento – son totalmente indeseados. ¿Por qué? Por que siempre habrá alguien, en algún lugar, que querrá ese libro. Para muchos expertos, la antigüedad es uno de los aspectos menos importantes en el valor de un libro. Por cierto, un libro impreso antes de 1500 tiene mucho valor, sea cual fuere. Pero muchos libros impresos en el siglo XVII o XVIII son muy difíciles de vender. ( Salvo que hablemos de precios inferiores a los 20 dólares). El valor de un libro reside fundamentalmente en los ojos del potencial comprador. Un librero dijo una vez que cuando algún otro librero lo llama por un libro muy raro, le cuesta dar el precio, pues no puede precisar si el comprador también es ‘raro’.

Caso contrario, una simple copia de un libro recientemente editado puede tener mucho valor, especialmente si perteneció a una prominente asociación, si fue firmado, tiene anotaciones de suma importancia. Si. Por ejemplo. Albert Einstein hubiera estado leyendo una simple novela de detectives poco antes de morir, ( y esto estuviera fehacientemente documentado), esa copia tendría un valor importantísimo”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.  Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

exlibris1aa

Read Full Post »

exlibris a1

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡.

exlibria a2

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc I de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la historia de làrt del nostre país.

exlibrisa3

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris a 4

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

                “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris a 5

Exlibris, tots, a la Biblioteca de Catalunya

 

guardes miquel y planas

Guardes del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas

 

               “ Guardas en papel, jaspeado, lomos fatigados, impresos en vitela, libros intonsos, ex libris y exdonos de personajes desaparecidos se citan cada noviembre en la Plaza Nueva. Por allí vagan los bibliófilos de toda estirpe, los vivos y los muertos, los que buscan con obsesión los libros raros para su biblioteca in progress con los que quedan minúsculas huellas de sus biografías, como papeles olvidados o cabellos o recuerdos en ejemplares que fueron suyos.

              Hay un soliloquio de bibliólatras – porque esta fiebre libresca puede considerarse una religión – que plantan su altar a santa Wiborada,

 

santa wiborada1

mártir salvadora de bibliotecas, a la que se encomiendan para encontrar primeras ediciones, libros raros o intonsos de páginas aún por desvirgar.. Hay también en las casetas de esta Feria del Libro Antiguo y de Ocasión libros usados, baratos y con mil historias entre sus páginas. Y adivinamos los lectores que hay detrás de estos volúmenes, imaginamos cómo eran por las frases subrayadas, por la doblez de la página en la que interrumpieron su lectura e incluso algunos detalles de gusto como el secreto de sus exlibris y hasta el día y por qué lo compraron.

               Lo más terrible es ver los ejemplares dispersos de las bibliotecas devastadas, los libros de alguien que con cuidado formó su biblioteca para que al morir los despreocupados descendientes los vendieran en almoneda. Esos lectores difuntos sufren recorriendo las casetas de la Feria y los plúteos en los que se exhiben los tesoros que con tanto mimo compraron, cuidaron y leyeron”.

                 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

exbloguis biblioaprenent1

 

Read Full Post »

la ilustracio catalana 1

               “ Barcelona conserva encara la primacia a Catalunya i a Espanya en l’art de la impressió i formació el llibre. N’hi ha prou per a demostrar-ho en esmentar les publicacions senzilles però perfectes de la ‘Il·lustració Catalana’, les artístiques dels Oliva, de Vilanova i les pulcres i ben concebudes de la casa Miquel-Rius.

iriarte

               N’hi ha d’altres i aquestes les esmenta l’articulista com a mostra. Cal reconèixer, però, que són excepcions i que Barcelona temps per temps no está al nivell que estava al segle XIX. Hi ha a Barcelona intel·ligència i elements per a fer-ho millor i això és el que deu voler dir Joan Sacs i en això hi estic del tot conforme.

               També en la fabricació del paper de guardes i teles es pot fer a Barcelona el que no es fa. Les millors teles vénen de fora. La dels papers de guardes i tapes feta a mà a Catalunya en els segles XVIII i XIX imitant amb fortuna els vinguts d’Itàlia i de França s’ha estacionat del tot davant la invasió del paper fet a màquina que vé principalment d’Alemanya. A França, però, es torna a pintar el paper a mà per a relligadures de bibliòfil i si a Catalunya no es pot competir en el paper pintat a màquina, es pot ben fer el paper pintat a mà.

paper de guardes llibre amades

Paper de guardes de Joan Amades (1971)

 

               I resta demostrat que es pot fer pels assaigs practicats amb èxit a la casa Miquel-Rius. I això seria de gran utilitat perquè es prenen per a pintar papers de bona qualitat i de fibra forta com papers de fil japonesos, que són de gran durada i no es pelen dels cantells. Ara, els millors papers per a tapes vénen del Japó.

anuari oliva 1

               Diu Joan Sacs ‘pells i pastes per a relligadura estan a Catalunya a l’edat de pedra’. No, això no. A Reus i Valls es fan pells ben bones per a l’enquadernació. Badanes brunyides excel·lents per a llibres de petit format, xagrins ( pell de cabra) de gran resistència per a llibres grossos. Els pergamins ( pell de moltó) no es fan a Catalunya, però els millors del món són els de Madrid i Barbastro que es gasten aquí. Les vitelles ( pell de vedella) de menys resistència que el pergamí, i més a propòsit per a escriure que per a enquadernar vénen de França. Els marroquins, un dia del Marroc i avui de l’Asia, són sempre importats perquè la seva gran resistència no es troba sinó en pells de cabra de país càlid.

               Amb pells d’aquí i amb pells de fora es fan avui a Barcelona relligadures de bibliòfil com mai s’havien fet”.

                Article: “De l’Art del Llibre. Pells i relligadures”, de F. a  Revista del Centre de Lectura de Reus , nº 184, agost 1928.

 

revista lecura reus agost 1928

š

š

šš  š š š  š     ℑ           ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š

pells xagri, marroquí, valenciana, oasi, pergami badana

Pells: Xagrí, marroquí, valenciana, oasi, pergamí i badana.

 

               “ Entre los siglos XV y XVIII predominaron los escudos, símbolos de las familias nobles que podían ser reconocidos hasta por quienes no sabían leer. Más tarde se popularizaron los que hacían referencia a la temática del libro, a la profesión del dueño o a su corriente filosófica. En muchos de los diseños participaron grandes artistas de la talla de Durero, Holbein o Cranach.

               La época dorada del ex libris se produjo durante el Modernismo ( finales del XIX y comienzos del XX), con el auge de la bibliofilia y el coleccionismo ( exlibrismo). En 1880, J. Leicester Warren publicó su ‘ Guide to the study of Book-plates’, y once años después se fundó la primera asociación de coleccionistas, la Sociedad de Ex Libris de Londres. En la actualidad existen cerca de 10.000 coleccionistas, 40 asociaciones repartidas por todo el mundo y un organismo internacional, FISAE ( international Federation of Societies of Exlibris Collectors), que organiza un congreso cada dos años.

exlibris per FSB352

Exlibris del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas.

 

               La técnica empleada a lo  largo de los siglos ha sido muy variada: desde la xilografía y la calcografía, a la litografía, la serigrafía y el fotograbado. Aunque hoy día y gracias a los avances informáticos cualquiera puede fabricar su propio ex libris, todavía existen profesionales dedicados a ellos en cuerpo y alma que cumplen a rajatabla ciertas normas básicas: la imagen debe ser una alegoría de la personalidad del propietario, debe incluirla expresión ‘ ex libris’, no puede estar dedicado a una persona fallecida, ni medir más de 13 x 13 cm… .

               El ex libris, en realidad, es mucho más que una marca de propiedad, más bien se trata de un pequeño acto de amor por los libros cuyo estudio nos permite bucear a través de la Historia, del Arte y de las sociedades”.

                Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20.

šššexlibris rmp 2

 

Exlibris del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas.

Read Full Post »

marca matevat      marca Liberós

En lo segle XVII les Marques van adquirint ja altre carácter. Per algunes d’elles s’endevina que son possessor no ha tingut iniciativa pròpria, y ha estrafet arques extrangeres cambiant tan sols les inicials. Altres han seguit usant les de sos antecessors de qui han adquirit la tenda, podent estudiar nosaltres ab aytal motíu les ascendències y descendències comercials de molts llibreters d’aquell segle; causant no obstant axò alguna confusió entre los qui han espigolat superfiacialment sobre lo ram de llibrería.

marca Lacavalleria      marca Gotard

Per a corroborar lo que están dihent n’hi ha prou ab fixarse en la Marca que han fet servir varis llibreters-estampers. A casa Mathevat, entre altres, usa lo mateix Jesuset cavalcant la àliga forta que tenía ab tota proprietat en Claudi Bornat, y la que usava lo venecià Lelio Marinis establert en nostra ciutat des de 1591 hon s’hi casà en 1596, observantse moltes altres anomalíes que farèm notar al llegidor quan publicarèm les marques metexes.

marca Samsó   marca 2 morera

En lo segle XVII varies societats de llibrers-estampers tenint cada una d’elles una Marca colectiva.

Com prometèm al començar l’article, aquí posarèm la llista de llibreters y estampers qui han usat Marca Pròpria en ses estampacions publicades a son pas per Catalunya.

marca Cormella   marca bonilla

Pere Miquel  .           .           .           1491

Joan Rosenbch         .           .           1493

Diego Gumiel           .           .            1494

Joan Luschner          .           .           1499

Nicolau Spindeler    .           .            1499

Gabriel Pou   .           .           .            1505

Joan Carles Amorós .           .           1509

Pere Posa      .           .           .             1518

Duràn y Salvanyach .           .           1525

marca 2 Jolis

Pere Mompezat        .           .           1530

Jaume Cortey            .           .          1561

Claudio Bornat         .           .           1562

Pere Malo      .           .           .           1571

Francesch Trinxer   .           .           1573

Narcís Samsó Arbús.          .            1576

Jaume Cendrat         .           .           1578

Hubert Gotard          .           .           1585

Lelio Marinis            .           .           1590

Gabriel Graells         .           .           1596

Sebastià de Cormellas         .           1597

Companyía de Sebastià de Cor-

     Mellas y Joan de Bonilla            1607

Joan de Bonilla         .           .           1613

Esteve de Liberós    .           .           1625

Jaume Mathevat       .           .           1641

Joan Sapera   .           .           .           1660

Antoni Lacavallería .           .           1677

Confraría de llibreters         .           1678

Francesch llopis       .           .           1680

marca 2 escuder

Companyía de A. Ferrer, M. Pla-

   Nella, J. Casanyes, M. Badía,

   P. Pau, y B. Ferrer            .           .1683

Joseph Moya .           .           .           1684

Companyía de J.Pahissa, B. Ni-

   vell, y J. Roca         .           .           1685

Gremi d’Estampers .           .           1685

Joan Roca      .           .           .           1685

Companyía de J. Moya, J. Ascona,

   J. López y J. Terresanchez          1685

Joseph Moya .           .           .           1687

Joseph Llopis            .           .           1691

Companyía de A. Ferrer, J. Pahi-

   Ssa, R. Figueró y B. Ferrer          1695

Rafel Figueró            .           .           1701

Joan Jolis       .           .           .           1701

Joseph Teixidó         .           .           1701

Joan Pau Martí         .           .           1701

Joan Piferrer .           .           .           1702

Baltasar Ferrer         .           .           1711

Joseph Giralt .           .           .          1734

Pere Escuder            .           .            1750

Pere Morera (de Vich)        .           1757

Pares Carmelites      .           .           1760.

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

marca gremi   marca cendrat

Podeu veure més Marques a: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, d’on són les que aquí es veuen.

 

exlibris segle V AC

“ A partir de la invención de la imprenta y de la técnica del grabado el ex libris se convirtió en lo que es hoy día: una estampa, etiqueta o sello. Cuando las bibliotecas dejaron de ser un privilegio de la iglesia, el antiguo celo de los clérigos por sus libros pasó a los nuevos propietarios. Dado que decorar cada ejemplar con un ex libris pintado a mano era muy costoso, se solicitó a los artistas que realizaran pequeñas piezas de madera o de metal con el escudo del dueño del libro, para después imprimirlas ( o pegar su reproducción) en cada volumen. El ejemplo más antiguo lo encontramos en Alemania hacia 1470-80, en los libros donados a la biblioteca de la Cartuja de Buxheim por Hildebrando de Brandenburgo.

brandeburgo

 

Una variante del ex libris fue la de los Supralibros, marca heráldica que se aplicaba en relieve sobre el material de la cubierta 8 generalmente cuero); fue bastante común en el sur de Europa y es posible que su uso frenara el desarrollo del ex libris en francia, España, Italia y Gran Bretaña. Por su parte, en Estados Unidostambién se utilizaron los denominados ‘book rhymes’, poemas breves escritos en el interior de la cubierta que desaconsejaban el robo e indicaban el nombre del propietario; a partir del siglo XIX fueron destronados por el ex libris.

supralibros

En Europa, el sello de madera continuó usándose hasta mediados del siglo XVI y su sucesor, el moderno sello de caucho ( alternativa mucho más económica), se utilizó con frecuencia en los últimos 150 años. Mientras, en Japón, el sello para libros ( zosho-in), de hermosa caligrafía, apareció casi al mismo tiempo que el primer ex libris impreso europeo. Uno encontrado en el Templo Daigoji hacia 1470 contiene la siguiente inscripción:

‘ Robar este libro cierra las puertas del Cielo, y destruirlo abre las del infierno. El que tome este libro sin permiso será castigado por todos los dioses de Japón’.

Por lo tanto, podemos afirmar que el nacimiento del ex libris se produjo de forma paralela en oriente y en occidente.”

 

Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20. ( imatges també).

exlibris papelenblanco

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

exlibris jm Riquer

 

               “El renaixement de l’ex – libris es produeix a través d’aquells dos nuclis impulsors que van ser Reus i Barcelona, primer amb accents modernistes i després sota la influencia del noucentisme. La darrera renaixença de l’ex – librisme arribà fins als anys cinquanta, amb particulars prolongacions un decenni més tard, però a mesura que el llibre es transformà en un producte de consum i les arts grafiques derivaren llur caràcter artesanal en industria de l’estampació, l’ex – libris va perdre el seu paper originari i s’integrà amb tota la seva riqueza al dinàmic món de la comunicació visual, tant des de camps artístics com gràfics. Molts dels seus conreadors han esdevingut notables gravadors o acreditats grafistes, car llur exercici en el domini de les imatges i en el disseny tipogràfic els ha permés projectar-se en altres camps creatius.

exlibris ricart2

 

               Veiem i entenem l’ex – libris com una obra d’art de petit format promoguda i realitzada per gent que estimen els llibres i que volen enriquir – los amb un segell que els faci propis. D’aquí se’n deriva la riqueza iconográfica que ha portat implícita en el decurs dels anys, des de la simple retolació tipográfica fins a les abarrocades i decadents figures de tall bucòlic o simbolista, molt a prop dels codis sígnics que l’home ha emprat a partir del momento en què es va voler comunicar mitjançant senyals i marques, des del gest fins a l’escriptura cuneiforme, des dels senyals de tràfic fins a les marques d’empresa i logotipus.

               És al llarg d’aquesta història de la comunicació visual i de les arts del llibre on cal situar els moments més florents de l’ex – librisme, car correspon a un dels capítols més interessants de la historia de les arts i del gravat.

                “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

(el exlibris són de la Biblioteca de Catalunya).

exlibris casals

 

 

galván 4

 

               “ – La encuadernación. ¿ Me hablará de ella?.

               – ¡Hombre¡ Me hace usted feliz permitiéndome hablar de la encuadernación. Mire: de las profesiones artísticas relacionadas con la decoración, pocas hay que tengan tanta raigambre y gloriosa tradición como la encuadernación. Desde que se encuadernan libros, los artesanos y artistas españoles dieron al mundo ejemplares que han sido trascendentales en la historia de esta artística profesión. Con terciopelos, pieles y toda clase de materiales nobles, los encuadernadores han realizado obras que son como hitos en sus respectivas épocas.

galván 2

 

               En Barcelona he leído un precioso librito: ‘ El arte en la encuadernación’. Y me encantó estas líneas:’Una definición estricta de la encuadernación habría de decirnos que es un procedimiento que tiene por objeto unir entre sí las hojas del libro para facilitar el uso de éste y procurar su conservación. Pero hay algo más que esto: Como todo indumento, la encuadernación tiene también la finalidad de embellecer el libro. Y considerada bajo este segundo aspecto, puede decirse que, en cuanto puede adquirir la consideración de obra de arte, la encuadernación es la suprema manifestación del amor al libro y aquella en que ese amor llega a alcanzar los caracteres de un verdadero culto. Desde que existen libros ha sido el arte de la encuadernación uno de los de mayor abolengo, ya que sus obras se han destinado principalmente a enriquecer los tesoros de las iglesias y de los palacios, uniéndose de modo inseparable a las más selectas manifestaciones de la inteligencia’.”

                Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.23-24.

galván 3

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

estampa 1

               “Dins la classificació de fulles soltes o papers volants devèm comprèndrehi en primer lloch les Estampes o Imatges dels Sants gravades, que son, sens dupte, la primera manifestació de la Xilografía precursora de la Imprempta, essent elles les que han conservat lo nom d’Estampa per antonomasia. 

butlla 2

                                                                       Butlla

              Després seguexen les Butlles, les Fulles-almanach, les Auques, y tot lo que s’ha convingut en darli lo nom d’imatgeria popular: los Exlibris, los Goigs, y, arrodonint tota aquesta gama popular, los Romanços.

exlibris 1 pepita pallé

goig sant geroni

                                                                     Goig Sant geroni

romanços 1

              La importancia de la catalogació d’aquestes fulles, qual conservació la incuria dels temps ha fet quasi imposible, es ben oviradora, y avuy los bibliografs li dedican tota la predilecció que se mereix, puix es més difícil trovar un prospecte d’una edició incunable, o una de les mil y mil estampes de les donades als pelegrins qui visitavan los hermitatges sants, que no pas ferse ab un exemplar de les obres més rares.

gravat al boix 1 ricart

                                                                                      Gravat al boix  E.C. Ricart

gravat coure barcelona

                                                                           Barcelona. Gravat al coure de Reiss

gravat al cer oceania

                                                                                           Oceania. Gravat al cer

               Voldríam des d’aquest petit grahó de la Bibliofilía en que escrivím que la nostra veu fos sentida y compresa per tots los aymants de la producción espiritual de la nostra terra; que no dexessem perdre tot lo bé de Déu que ha sortit de les nostres prempses, ja en gravats al Boix, al coure y al cer, ja en la manifestació de tota mena d’imatgería popular en forma de goigs, ahón s’hi pot col-leccionar tota una hymnòdia, fulles polítiques de tots temps, bans, romanços, auques, etc., fentne un bon arreplech y estojant-ho dignament en l’Arxiu de nostra ciutat, ahón pugan estudiarse totes aquestes manifestacions del art popular nostrat.

bando espartero

                                                                             Ban

 

full solt

                                                                                               Full solt

               Ja sabèm que n’hi han molts que hi dedican sos esforços. A la Biblioteca de Catalunya, al Arxiu Municipal històrich, y al Museu del Parch, s’està catalogant ab tota cura lo bell arreplech de papers, gravats, fulles soltes y goigs, dins los quals los aficionats podrán espigolarhi lo desenrotllament del gravat uns, y la historia anecdótica popular altres. Los creyents les devocions de tota una generació, y les costums de sos avantpassats, podent-hi tots, a travers d’aquestes petites y humils fulles, retrobarhi lo ver esperit de la historia de nostre poble.”

               Article “Les Fulles soltes o papers volants”de Joan Bta. Batlle, en el inici del Catàlegs de la Llibreria l’’Arxiu, nº 1-49 (1924- 1936).(imatges de TC)

 

 

 

col guerra 1

              “ La figura del Dr. Guerra se nos presenta, así pues, como la de un auténtico bibliófilo. No se trata del bibliómano que busca con avidez casi enfermiza ediciones raras sin más motivo que su propia rareza. El Dr. Guerra es consciente de que los libros valen ante todo por el mensaje que transmiten, y en su afán de bibliófilo ha primado siempre el interés por el contenido de los libros que adquiría, más que ninguna otra circunstancia. El impulso originario que le condujo a la bibliofilia fue su afán de hacerse con una biblioteca que le sirviese como herramienta de trabajo, para suplir las carencias de las bibliotecas de su entorno. Solo que los intereses intelectuales del Dr. Guerra han sido muy variados, más incluso que sus estudios universitarios, por lo que no nos puede extrañar que haya formado, por ejemplo, una extraordinaria biblioteca de historia ni que la filosofía figure entre sus fondos con las obras de los autores más importantes e influyentes, o que la historia de las ciencias aparezca en sus hitos más representativos con tantas obras como la historia de la medicina, cuya docencia ejerció durante muchos años. La consideración de que las fuentes son el fundamento de cualquier actividad científica le llevó a adquirir, y a manejar con deleite, todohay que decirlo, las ediciones originales de las obras que marcan un hito en el avance humano, de las crónicas que reflejan los descubrimientos de nuevas tierras, de las que tratan del esclarecimiento de los hechos históricos o del desarrollo del pensamiento.

col guerra 2

              El Dr. Guerra se explaya en las introducciones a sus obras científicas, especialmente las bibliográficas, dejando al descubierto su, por otro lado frecuentemente declarada, pasión por los libros, pero poniendo de manifiesto la utilidad bibliográfica y científica que extrae de ellos”.

                Article: “ La bibliofilia del Doctor Guerra”, de Manuel Sánchez Mariana, extret de Una biblioteca ejemplar: Tesoros de la colección Francisco Guerra en la Biblioteca Complutense, Madrid, UCM 2007, pp. 25-31.

Read Full Post »

l'amor al llibre rahola 2

 

               “ Altres homes esclarits han estimat el llibre amb un apassionadament tan gran i en circumstàncies tals, que n’han estat víctimes. Amb raó s’ha dit que el qui vulgui conèixer de sobte totes les misèries de la terra, ha de veure’s obligat a vendre els seus llibres estimats. Ha de produir, verament, una dolorosa tristesa la necessitat de vendre els llibres que hem aconseguit reunir a costa d’esforços i de sacrificis de tota mena, i que han estat els nostres companys fraternals en les hores de joia i en les hores de defalliment; aquests llibres, com l’humaníssim Don Quijote,- la més pura, la més alta glòria d’un poble,- que ens han fet riure i ens han fet pensar, o han estat un bàlsam per a les nostres íntimes ferides, o ens han aconsellat discretament en la incertesa i en l’angoixa.

               Davant la nostra imaginació desfilen alguns dels personatges que es pot dir que no varen tenir altra passió veritable que la del llibre, i per ell varen viure, i per ell varen morir. ¡Quantes tragèdies íntimes i silencioses¿…”.

               RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 15.

 

               “ Ex libris ( expresión latina que significa ‘de entre los libros de’) hace referencia a las marcas de propiedad que se colocan en el reverso de la cubierta de un libro y que indican el nombre de su dueño o de la biblioteca a la que pertenece. Por lo general, a dicho nombre lo precede la expresión ‘ ex libris’, aunque también se encuentran variantes como, por ejemplo, ‘ex bibliotheca’, ‘e-libris’ u otras mucho más domésticas como ‘Soy de…’.

               Los ex libris no son meras etiquetas identificativas ( sobre todo si tenemos en cuenta que buena parte de ellos incluyen alguna imagen atística), sino que en función del esmero que se haya puesto en su diseño pueden convertirse en auténticas obras de arte en miniatura.

ex libris Amenophis III

 

               El primer ex libris documentado trata del siglo XV AC: se trata de una placa esmaltada de barro cocido presuntamente propiedad del faraón egipcio Amenophis III. Esta rudimentaria marca de propiedad habría sido utilizada a modo de sello en los estuches donde se guardaban los rollos de papiro. En la actualidad se halla en el Museo Británico.

               Durante la Edad media los ex libris más habituales consistieron en anotaciones manuscritas en los códices. En una época en donde la cultura descansaba, casi en su totalidad, en las manos del clero, los monjes encargados de copiar los libros acostumbraban a dejar comentarios en los márgenes.

               Este libro pertenece a los monjes del monasterio de Santo Jacopo deRipoli en Firenze. Quien lo coja, tenga la bondad de devolverlo pronto y sin ningún desperfecto. Este libro es mío.”

               Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20.

Read Full Post »

exlibris RMP

 

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡

exlibris Font de Rubinat

 

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc i de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la història de l’art del nostre país.

exlibris Triadó

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris A Riquer1

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

               “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris Balaguer

 

Hotel Drouot1

 

               “  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

               En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

               Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge contínuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Poe el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo quepor un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujango cerca de las 5.000’.

 

               Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

Hotel Drouot2

 

       exbloguis33

 

                                                  (Exlibris 2, 3, 4 i 5 extrets de la BC)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »